Walker Evans
(3 de novembre de 1903 - 10 d'abril de 1975) va ser un fotograf i fotoperiodista nord-america, conegut per les seves imatges realistes d'escenes rurals i quotidianes durant la Gran depressio de 1930. Va col·laborar amb altres mitjans de premsa, especialment amb les revistes
Time
i
F
ortune
.
Les seves fotos van destacar per la seva humanitat i realisme i les imatges dels parcers a
Alabama
, com les de
Dorothea Lange
es troben entre les iconiques del mon modern. Evans trobava la bellesa en els objectes banals i quotidians i el seu objectiu com a fotograf era produir fotografies intel·ligents, autoritatives i transcendentals.
[1]
Evans va neixer el 1903 a San Luis (
Missouri
), en una familia de classe mitjana: el seu pare treballava a una agencia publicitaria. Va passar la seva joventut a diverses ciutats de l'est dels
Estats Units
, com
Chicago
i
Nova York
. Despres de graduar-se en literatura a la Phillips Academy a Andover (
Massachusetts
), va estudiar literatura francesa durant un any al Williams College entre 1922 i 1923. Tot i haver deixat els seus estudis, va continuar el seu interes per la literatura de tal manera que la seva primera ambicio va ser esdevenir escriptor.
[2]
Per un temps va treballar com a auxiliar nocturn a la sala de mapes de la biblioteca publica de la ciutat,
[3]
fins que la seva inquietud literaria el va portar a somiar amb el pelegrinatge obligat de tot intel·lectual en la decada de 1920: viure a
Paris
. El 1926 es va inscriure a la
Sorbona
per prosseguir amb els seus estudis en materia de literatura i idiomes, amb el proposit d'esdevenir escriptor.
El 1928, mentre vivia a
Ossining
a l'estat de Nova York,
[4]
es va interessar pel mon de la fotografia com a mitja per captar la realitat quotidiana per les seves similituds amb la poesia. S'inspirava en fotografs com
Eugene Atget
i
August Sander
.
[5]
Utilitzava una camera de
6x12
, que va substituir al cap de poc temps per una de
15x20
, amb la qual va recorrer algunes ciutats dels
Estats Units
al costat de l'intel·lectual i mecenes Lincoln Kirstein. El novel·lista
John Cheever
i el poeta
Hart Crane
tambe van ser part del grup d'artistes i escriptors amb els quals va conviure a
Nova York
. De 1927 a 1929, va treballar com a oficinista a una signatura comissionista de borsa a
Wall Street
.
[6]
El 1930, va publicar tres fotografies del
Pont de Brooklyn
al llibre de poesia del seu amic
Hart Crane
, titulat
The Bridge
(El pont). Un any despres, un altre dels seus amics,
Lincoln Kirstein
li va comissionar una serie de fotografies de cases victorianes a l'area de
Boston
.
Evans va passar els mesos de maig i juny de 1933 a
Cuba
, on va dur a terme una serie de fotografies que van servir per il·lustrar l'obra
The Crime of Cuba
(El crim de Cuba), un llibre del periodista
Carleton Beals
en que es denunciava la situacio de l'illa durant el mandat de Gerardo Machado i Morales. Durant el seu temps a
Cuba
, es reunia a beure cada nit amb
Ernest Hemingway
, amb qui va formar tal amistat que va arribar a prestar-li diners per allargar la seva estada unes setmanes. A traves de les seves fotografies va documentar la vida de carrer, la presencia policial, almoiners i estibadors en condicions deplorables i escenes costaneres. Tambe va ajudar Hemingway a adquirir fotografies d'arxius periodistics que documentaven la violencia politica que despres descriu al seu llibre,
To Have and Have Not
(Tenir i no tenir) (1937). Abans de marxar, amb por que les autoritats cubanes confisquessin les seves fotografies per considerar-les critiques al govern, Evans va decidir deixar-ne 46 amb Hemingway. Llavors va tornar als Estats Units, on es va publicar el llibre de Beals amb 31 de les seves fotografies. No va ser fins al 2002 que es van descobrir i exhibir les fotografies que havia deixat amb Hemingway a la Habana.
[7]
[8]
Durant la Gran depressio
[
modifica
]
Durant l'any 1935, a mitjan Gran depressio, Evans va treballar per a les noves agencies governamentals als Estats Units. Va comencar amb un projecte de dos mesos als estats de
Virginia Occidental
i
Pennsilvania
per a la
Resettlement Administration
(RA), l'agencia per a la reubicacio d'aquells sense habitatge a comunitats planejades pel govern. Va continuar treballant per a la
Farm Security Administration
(FSA), l'agencia successora de la RA que tenia com a objectiu combatre la pobresa a les zones rurals del pais, especialment als estats del sud.
En l'estiu de 1936, encara treballant per a l'agencia, ell i l'escriptor
James Agee
van ser assignats al
Comtat de Hale
a Alabama per realitzar un projecte per a la revista
Fortune
, qui despres va decidir no publicar-lo. El 1941, es va publicar l'innovador llibre
Let Us Now Praise Famous Men
amb fotografies d'Evans i escrits d'Agee. Hi relaten llur estada amb tres families de parcers de raca blanca al sud d'Alabama durant la Gran depressio, retraten una imatge profundament commovedora de la pobresa rural. El llibre transmet una poetica pero freda interpretacio de la visio dels parcers de sud, ricament documentada amb fotografies i textos. Critiques al llibre ressalten el contrast entre la prosa d'Agee que expressa enuig, angoixa i patiment, i les fotografies d'Evans que reflecteixen serenitat i bellesa en retratar els camperols.
[9]
Les tres families, encapcalades per Bud Fields, Floyd Burroughs i Frank Tingle, van viure a la localitat d'Akron a l'estat d'Alabama al Comtat de Hale. Els hisendats i ocupadors de les families els van informar que Evans i Agee eren ≪agents sovietics≫, tot i que Allie Mae Burroughs, esposa de Floyd Burroghs, va comptar en entrevistes posteriors haver descartat aquesta informacio en aquell moment. Les fotografies d'Evans van convertir les families en icones de la pobresa i la desgracia dels anys de depressio. El setembre de 2005, la revista
Fortune
va tornar al Comtat de Hale per visitar els descendents de les tres families per a la seva edicio del 75 aniversari. Charles Burroughs, que tenia quatre anys al moment de la visita d'Evans i Agee, va expressar estar molest amb ells per no haver-li enviat si mes no una copia del llibre a la seva familia i per haver-los mostrat com a persones ignorants, condemnes i sense possibilitat de superar-se.
[10]
Evans va continuar treballant per a l'agencia governamental FSA fins a 1938, quan es va realitzar l'exposicio
Walker Evans: American Photographs al Museum of Modern Art
(MoMA), la primera exposicio monografica sobre fotos arquitectoniques i la primera dedicada a la feina d'un sol fotograf. El cataleg de l'exposicio va incloure un assaig de Lincoln Kirstein, amb qui Evans va formar una amistat en arribar a
Nova York
.
Aquest mateix any, Evans va prendre les seves primeres fotografies al metro de
Nova York
amb una camera que ocultava sota el seu abric. Es van publicar fins a 1966 al seu llibre,
Many are Called
(Molts son criats). En els anys 1938 i 1939, Evans va ser mentor de la reconeguda fotografa
Helen Levit
t.
Evans, com molts altres fotografs, incloent-hi
Henri Cartier-Bresson
, rarament passava temps a la cambra fosca revelant fotografies dels seus negatius, sino que nomes supervisava el proces en la majoria dels casos, de vegades anotant indicacions en els mateixos negatius.
El 1940, va obtenir una beca de la Fundacio John Simon Guggenheim.
Obra posterior
[
modifica
]
Evans va ser un dedicat lector i escriptor. El 1945, es va incorporar com a escriptor a la revista
Time
. Poc temps despres, va esdevenir editor per a la revista
Fortune
i hi va romandre fins a 1965. Entre 1945 i 1965, com a editor de
Fortune
, va dur a terme assajos fotografics sobre diferents temes. Entre ells:
El metro de Nova York, Ciutats fantasmes de l'oest america
i
Esglesies antigues.
Des de 1965 fins a la seva mort, el 1975, va exercir com a professor de fotografia a l'escola d'art de la
Universitat Yale
, on va obtenir una catedra.
Un dels seus ultims projectes, publicat el 1968, va ser una col·leccio de fotos en blanc i negre d'un banc privat nord-america, dels mes grans i antics, Brown Brothers Harriman & Co. En els anys 1973 i 1974, va prendre una extensa serie de fotos usant la nova camera de moment, la Polaroid SX-70. La seva edat avancada i la seva fragil salut li van impedir treballar amb equip fotografic mes elaborat.
La primera retrospectiva de la seva obra es va presentar al MoMA a Nova York a principi de 1971. Tal com expressa el comunicat de premsa emes pel museu, ≪individualment les seves fotografies evoquen un sentit indiscutible d'un cert lloc, pero de manera col·lectiva evoquen un sentit del que son els Estats Units≫. L'exposicio es va anomenar simplement
Walker Evans
i la seleccio va ser feta pel tambe fotograf, John Szarkowski.
Evans va morir a casa de
New Haven
a l'estat de
Connecticut
el 1975 a causa d'una hemorragia cerebral.
La seva obra va ser adquirida pel
Museu Metropolita d'Art
el 1994, quan els hereus de la seva obra, van lliurar les seves participacions. Tots els drets corresponen, per tant, a l'MET, excepte les fotos que va realitzar per a la Resettlement Administration i la Farm Security Administration, uns 1000 negatius, que conserva la Biblioteca del Congres.
[11]
Aquesta part de la seva obra es de domini public.
[11]
Finalment, va deixar totes les seves possessions als seus fills adoptats.
L'any 2000, Evans va ser reconegut com a part del
St. Louis Walk of Fame
(El passeig de la fama de Sant Lluis) .
[12]
[13]
- Institut d'Art de Chicago, Chicago, IL
- Museu George Eastman, Rochester, NY
- Museu J. Paul Getty, Los Angeles, CA
- Museu Metropolita d'Art (MET), Nueva York, NY
- 2009 - Madrid. Retrospectiva. Fundacio Mapfre 15 de gener fins al 22 de marc de 2009
- ↑
≪
The Metropolitan Museum of Art - Special Exhibitions
≫, 14-03-2008. Arxivat de l'
original
el 2008-03-14. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑
≪
Walker Evans
≫. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑
Evans
, Walker;
Szarkowski
, John;
Laanes
, Carl;
Museum of Modern Art (New York
, N.Y.).
Walker Evans
(en angles), 1971.
ISBN 978-0-87070-312-6
.
- ↑
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2021-04-14. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑
Galassi
, Peter;
Museum of Modern Art (New York
, N.Y.).
Walker Evans & company
(en angles). Nova York: Museum of Modern Art : Distributed by H.N. Abrams, 2000.
ISBN 978-0-87070-032-3
.
- ↑
The Camera viewed: writings on twentieth-century photography
(en angles). Nova York: E.P. Dutton, 1979.
ISBN 978-0-525-47535-4
.
- ↑
Estrada
, Alfredo Jose.
Havana: autobiography of a city
(en angles). Nova York, NY: Palgrave Macmillan, 2008.
ISBN 978-1-4039-7539-3
.
- ↑
Beals
, Carleton.
The crime of Cuba.
(en angles). Nova York: Arno Press, 1970.
ISBN 978-0-405-02003-2
.
- ↑
Malcolm
, Janet.
Diana & Nikon: essays on the aesthetic of photography
(en angles), 1980.
ISBN 978-0-87923-273-3
.
- ↑
≪
The Most Famous Story We Never Told - September 19, 2005
≫. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑
11,0
11,1
≪
Masters of Photography: Walker Evans
≫. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑
≪
WebCite query result
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-10-31. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑
≪
St. Louis Walk of Fame - Walker Evans
≫, 06-06-2009. Arxivat de l'
original
el 2009-06-06. [Consulta: 9 desembre 2019].