한국   대만   중국   일본 
Virregnat del Riu de la Plata - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Virregnat del Riu de la Plata

(S'ha redirigit des de: Virregnat del Rio de la Plata )
Virreynato del Rio de la Plata
Virreinato del Rio de la Plata
Virregnat del Riu de la Plata


1776  ?  1814


de}}}{{{common_name}}} de}}}Virregnat del Riu de la Plata
Bandera Escut
Ubicació de {{{common_name}}}
Informacio
Capital Buenos Aires
Idioma oficial Castella
Altres idiomes Portugues , guarani , quitxua , entre d'altres
Moneda Ral espanyol Modifica el valor a Wikidata
Periode historic
Reial cedula 1 d'agost  de  1776
Dissolucio 1814
Politica
Forma de govern Monarquia
Rei
 ? 1776 - 1788 : Carles III
 ? 1788 - 1808 : Carles IV
 ? 1808 - 1810 : Josep I Bonaparte (no reconegut)
 ? 1808 - 1810 : Ferran VII
Virrei
 ? 1777 - 1778 : Pedro Antonio de Cevallos
 ? 1809 - 1810 : Baltasar Hidalgo de Cisneros
 ? 1810 - 1812 : Francisco Javier de Elio

El Virregnat del Riu de la Plata [1] ( castella , Virreinato del Rio de la Plata ), establert en 1776 , [2] va ser l'ultima divisio administrativa de l' Imperi Espanyol durant la colonitzacio d' America . Va integrar els territoris de les governacions de Buenos Aires , Paraguai , Tucuman , Santa Cruz de la Sierra i els corregiments de l' Alt Peru i Cuyo, que en l'actualitat son part de les republiques de l' Argentina , Uruguai , Paraguai, Bolivia , el sud del Brasil i possiblement una franja de la costa tropical de Xile (no acceptat per la historiografia xilena). A mes, va incloure nominalment les illes de Fernando Poo (avui Bioko ) i Annobon de l'actual Guinea Ecuatorial a l' Africa , que van ser cedides per Portugal el 1777 , tot i que va fallar l'intent de colonitzar-les. La Revolucio de Maig el 1810 (precedida per les revolucions de Chuquisaca i La Paz de 1809 ) va posar fi a la seva unitat i va culminar amb la segregacio d'aquelles terres del poder espanyol. Es va dissoldre l'any 1814 en les Provincies Unides del Riu de la Plata (avui Argentina , Uruguai i el departament bolivia de Tarija ), Paraguai i una petita part del sud del Brasil .

Va ser creat pel rei Carles III per motius de seguretat i aixi evitar l'avanc de les tropes portugueses i britaniques que volien conquistar les terres. De fet, l'actual ciutat uruguaiana de Colonia del Sacramento ( 1680 ), situada sobre la costa nord-est del Riu de la Plata , va ser fundada per Portugal i va albergar als seus exercits durant la contesa contra Espanya. [3]

Pedro de Ceballos va ser l'encarregat per part de la Corona per tal de crear el virregnat amb seu a Buenos Aires , per a tal finalitat va prendre la Reial Cedula de Sant Ildefons l'1 d'agost de 1776. Se li enviava amb la intencio de "prendre satisfaccio dels portuguesos pels insults comesos al Riu de la Plata ", de manera que la seva administracio sobre el territori platenc i les ciutats de Cuyo incorporades tindrien, en principi, un fort caracter militar. En aquest moment inaugural el Virregnat del Riu de la Plata va incloure a tot el territori que actualment formen els estats de Rio Grande del Sur (anomenat pels espanyols Riu Gran de San Pedro), Santa Catarina i amplies zones que, en l'actualitat, son part de Parana i Mato Grosso del Sur . Ceballos va iniciar la seva campanya intentant portar el limit dels territoris portuguesos a l'est de la Linia de Tordesillas i per aixo els va desallotjar de les places de Colonia del Sacramento , Rio Grande i la poblacio de Nuestra Senora del Destierro a l' illa Santa Catarina .

L'enorme superficie que conformava el Virregnat del Peru dificultava les tasques del govern i, per aquest motiu, es va segregar del seu territori el Virregnat del Riu de la Plata. Altres motius que van influir en la decisio d'efectuar aquesta separacio van ser:

  • Els avancos dels anglesos.
  • La pressio dels portuguesos sobre Colonia del Sacramento i tota la Banda Oriental aixi com tots els altres territoris limitrofs entre hispans i luso-brasilers.
  • La creixent importancia que anava cobrant Buenos Aires com a centre comercial.
  • La importancia del Riu de la Plata com a entrada al continent i la defensa dels ports de Buenos Aires i Montevideo.
  • Les successives expedicions angleses i franceses sobre les costes patagoniques que pretenien controlar aquestes zones.

Virreis del Riu de la Plata [ modifica ]

Llistat de virreis del Riu de la Plata des del 1776 fins a 1810.
Casa Reial. Rei d'Espanya. Virrei.
Casa de Borbo . Carles III .

(1759-1788)

Carles IV .

(1788-1808)

Ferran VII .

(Marc 19 de 1808 - Maig 6 de 1808)

Carles IV . (Maig 6 de 1808 - Juny 6 de 1808)

Bonaparte ( Junta Suprema Central i Consell de Regencia d'Espanya i Indies ). Josep I

(1808-1813)

Casa de Borbo . Ferran VII .

(1813-1833)

Durant aquest periode, deixem d'existir els virreis ja que despres de la Revolucio del 25 de maig de 1810 s'inicia una nova forma de govern.
La Primera Junta i els altres governs administraren les Provincies Unides del Riu de la Plata que havien succeit al Virregnat del Riu de la Plata al substituir a Cisneros. El virregnat va continuar a Montevideo, Paraguai i l' Alt Peru ( Bolivia ) fins que va caure en poder de Buenos Aires .

El juliol del 1825 el rei Ferran VII va nomenar virrei del Riu de la Plata a Pedro Antonio de Olaneta , pero aquest havia mort tres mesos abans a la Batalla del Tumusla (Bolivia).

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Virregnat del Riu de la Plata
  1. Virregnat del Riu de la Plata ≫. Gran Enciclopedia Catalana . enciclopedia.cat. [Consulta: 12 maig 2023].
  2. Dalla Corte , Gabriela; Moreno Lanza , Ferran. Vida i mort d'una aventura al Riu de la Plata. Jaime Alsina i Verjes 1770-1836 . L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 38. ISBN 8484152049 .  
  3. Historia de l'Argentina: El Virregnat del Riu de la Plata Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine . (castella)