Vinicius de Moraes
 |
|
| Naixement
| (pt)
Marcus Vinicius da Cruz e Mello Moraes
19 octubre 1913
Rio de Janeiro (Brasil)
|
|---|
| Mort
| 9 juliol 1980
(66 anys)
Rio de Janeiro (Brasil)
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Formacio
| Universidade do Estado do Rio de Janeiro
Magdalen College
St. Ignatius College
(en)
 |
|---|
|
| Ocupacio
| poeta
,
escriptor
,
music de jazz
,
guionista
,
compositor de cancons
,
reporter
,
periodista
,
diplomatic
,
cantant
,
compositor
,
artista d'estudi
|
|---|
| Activitat
| 1955
?
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
| Genere
| Bossa nova
|
|---|
| Instrument
| Veu
|
|---|
|
| Conjuge
| Tati de Moraes
(1911–1950)
|
|---|
Premis
|
|
|
| Lloc web
| viniciusdemoraes.com.br
|
|---|
   
       |
Marcus Vinicius da Cruz e Mello de Moraes
(
Rio de Janeiro
,
19 d'octubre
de
1913
-
9 de juliol
de
1980
) fou un
poeta
,
cantautor
,
compositor
i
escriptor
brasiler
.
[1]
Format en dret i en literatura anglesa, es considerat com un del pioners de la
bossa nova
juntament amb
Tom Jobim
. La seva obra mes coneguda fou la peca dramatica
Orfeu da Conceicao
(1956), origen del film
Orfeu Negre
. Les seves obres poetiques mes notables son
Forma e exegese
(1935),
Livro de sonetos
(1957) i
Para viver um grande amor
(1962).
[2]
El 1949 publica a Barcelona el llibre
Patria minha
.
[3]
Primeres decades
[
modifica
]
Vinicius es posa molt aviat a compondre poesia. Als 14 anys, es va lligar amb els germans Paulo i Haroldo Tapajos, component amb aquest ultim la seva primera canco, "Loura ou Morena". El 1929, es va inscriure per a estudis del
dret
a Rio. A partir de 1932, va escriure les paraules de deu cancons que van ser registrades pels germans Tapajos. Els seus estudis finits, va fer publicar els seus llibres
Caminho Para a Distancia
(1933) i
Formar e Exegese
. Mes tard, es va ocupar de censura cinematografica per al Ministeri de la Salut i de l'Educacio (1935) i va compondre el seu tercer llibre
Ariana, Mulher
(1936).
Marxa al
Regne Unit
el 1938 amb una beca del govern britanic per estudiar literatura a
Oxford
i va escriure
Novos Poemas
. Fugint de la
Segona Guerra Mundial
, va tornar a Rio el 1941 i es va posar a escriure sobre el cinema als diaris i revistes. Dos anys mes tard, es va incorporar al cos diplomatic brasiler i va publicar
Cinco Elegias
. El 1946, se'l va designar a
Los Angeles
com a viceconsol. Va ser el seu primer lloc diplomatic. Va publicar
Poemas, Sonetos e Baladas
.
Se'n va tornar al
Brasil
el 1950, per la mort del seu pare. La seva primera samba (composta amb el music
Antonio Maria
) va ser
Quando Tu Passas por Mim
el 1953, l'any en que va anar a
Franca
com a segon secretari d'ambaixada. La seva obra teatral
Orfeu da Conceicao
va guanyar al premi Quartocentenario do Estado de
Sao Paulo
el 1954. L'any seguent, va escriure paraules per a obres de musica de cambra de
Claudio Santoro
. L'any 1956 va coneixer a
Tom Jobim
, pianista que havia d'escriure la musica
Orfeu da Conceicao
per la pel·licula que en faria
Marcel Camus
sota el titol
Orfeo Negro
. Jobim va compondre la musica
Se Todos Fossem Iguais a Voce
,
Um Nome de Mulher
i de diverses altres cancons, que anaven a ser registrades per
Luiz Bonfa
sobretot. Anat a Franca despres a l'
Uruguai
per a les seves activitats diplomatiques, Vinicius va publicar
Livro de Sonetos e Novos Poemas II
.
El 1958 la cantant
Elizeth Cardoso
va registrar el seu album
Cancao do Amor Demais
: van ser les prenuncis de la
Bossa Nova
. Aquest album estava de manera unica compost de cancons de Jobim i Vinicius (sobretot:
Cancao do Amor Demais
,
Luciana
,
Estrada Branca
,
Chega de Saudade
, i
Outra Vez
), i
Joao Gilberto
hi intervenia amb la guitarra, el
violao
brasiler. Aquest disc va ser seguit d'aquells de Gilberto sol, que van fer l'exit de nombroses composicions del duo.
A partir dels anys 1960, Vinicius es va posar a col·laborar amb altres musics brasilers, ja famosos o que estaven en plena carrera artistica:
Carlos Lira
,
Elis Regina
,
Pixinguinha
,
Baden Powell
,
Ary Barroso
,
Edu Lobo
,
Francis Hime
i sobretot
Toquinho
(el seu company mes durable i el seu millor amic).
Havent estat reforcades les lleis sobre la
censura
pel
regim militar
, va haver de deixar les seves funcions diplomatiques a partir de 1968.
Vinicius es coautor mes de 400 cancons, d'entre les quals hi ha alguns estandards de
jazz
i un bon nombre de classics de la canco brasilera. Pel que fa a la seva obra propiament poetica, li va donar menys serietat sobre la fi de la seva vida, pero va continuar a publicant i enregistrant discs de poemes recitats.
Era un original molt exuberant, en perpetua necessitat de romanticisme (semblava que es casava de nou cada dos o tres anys), un etern adolescent del qual un es va sorprendre a la seva mort que tingues ja 67 anys.
Es pot afegir a la seva posteritat la seva neta,
Mariana de Moraes
, interpret de gran talent. Repren les cancons del seu avi de manera molt personal i fa descobrir autors compositors contemporanis amb el mateix entusiasme.
Va morir, victima d'un edema pulmonar, el 9 de juliol de 1980 a la seva casa de la Gavea (Rio de Janeiro) en companyia de Toquinho i de la seva ultima esposa.
Concerts a La Fusa
[
modifica
]
La musica de Vinicius de Moraes es va popularitzar en el nostre pais a mitjans dels anys 70 quan la multinacional CBS va publicar en vinil dos LP’s de referencia,
Vinicius de Moraes en la Fusa
, enregistrats en els estudis ION de Buenos Aires. En el primer disc de 1970, Vinicius tocava amb
Maria Creuza
i Toquinho i en el segon, de 1971, el geni carioca estava acompanyat per Toquinho i
Maria Bethania
. En tots dos treballs el music catala
Mike Ribas
va dirigir la gravacio i en el segon disc, el mateix Mike va fer la majoria dels arranjaments musicals i es va integrar en el grup tocant el piano.
El mateix Vinicius, l'agost de 1970, escrivia en la contraportada del primer disc editat a l'Argentina:
La idea de fer un LP del show que vaig presentar no fa gaire a La Fusa (l'adorable Cafe-Concert de Silvina i Coco Perez) amb la cantant bahiana Maria Creuza i el guitarrista i compositor paulista Toquinho (Antonio Pecci Filho), va trobar una resposta immediata en la sensibilitat d'Alfredo Radoszynski, director del segell Trova. Tractant-se d'un disc pensat pel gran public i no nomes per a una minoria d'afeccionats, vaig suggerir a l'Afredo que l'enregistressim en un estudi per tal d'evitar les distorsions comuns que succeeixen en les gravacions en viu, on l'artista ha d'estar mes atent a les reaccions de public que als aparells de reproduccio sonora. Aixi ho varem fer, gravant tambe l'ambient de La Fusa i l'escalf dels aplaudiments que el public “porteno” ens va brindar en els nostres recitals.(…) Vaig demanar al meu amic Alfredo que convides a dos excel·lents musics argentins amb els que ja havia treballat el novembre de 1969 en el teatre Embassy. Es tractava de Mario “Mojarra” Fernandez i d'Enrique “Zurdo” Roizner, que van fer la seva feina perfectament. Varen ser dues sessions nocturnes que es varen acabar amb les primeres llums del dia, totalitzant setze hores de treball en un ambient de bohemia, de gran cordialitat; on no varen faltar els elements primordials: ampolles de Whisky i dones boniques. Varem enregistrar el nostre show amb aquell mateix esperit d'intima comunicacio i informalitat que ens agrada tenir per a transmetre les nostres cancons. La resta es deu al bon oida del tecnic Gerd Baumgardner i als bons oficis de
Mike Ribas
a qui volem agrair profundament la seva col·laboracio fraterna
.
Posteriorment, a mitjans dels anys 90, els dos discos de Vinicius a la Fusa, varen ser reeditats a casa nostra per Discmedi en format de CD.
[4]
Enllacos externs
[
modifica
]