한국   대만   중국   일본 
Victoria I del Regne Unit - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Victoria I del Regne Unit

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Victoria d'Anglaterra )
Per a altres significats, vegeu ≪ Victoria del Regne Unit ≫.
Infotaula de personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Victoria I del Regne Unit

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (en) Alexandrina Victoria Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (en) Princess Alexandrina Victoria of Kent Modifica el valor a Wikidata
24 maig 1819 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Kensington (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort 22 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Palau d'Osborne (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Hemorragia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura Reial mausoleu de la reina Victoria i el princep Albert Modifica el valor a Wikidata
Emperadora de l'India
1r maig 1876 ? 22 gener 1901
← cap valor ? Eduard VII del Regne Unit  →
Reina del Canada
1r juliol 1867 ? 22 gener 1901
← cap valor ? Eduard VII del Regne Unit  →
Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
20 juny 1837 ? 22 gener 1901
←  Guillem IV del Regne Unit ? Eduard VII del Regne Unit  → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Anglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Formacio Windlesham House School Modifica el valor a Wikidata
Alcada 142,24 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio monarca Modifica el valor a Wikidata
Periode Epoca victoriana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Professors Luigi Lablache Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localitzacio dels arxius
Altres
Titol Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
Emperadora de l'India
Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Reina Modifica el valor a Wikidata
Familia Dinastia Hannover Modifica el valor a Wikidata
Conjuge Albert de Saxonia-Coburg Gotha (1840–1861), mort del conjuge Modifica el valor a Wikidata
Fills Victoria, Princesa Reial , Lluisa del Regne Unit , Artur del Regne Unit , Leopold del Regne Unit , Helena del Regne Unit , Alicia del Regne Unit , Alfred del Regne Unit , Eduard VII del Regne Unit , Beatriu del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Pares Eduard del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata  i  Victoria de Saxonia-Coburg Saalfeld Modifica el valor a Wikidata
Germans Charles de Linange i Feodora de Leiningen Modifica el valor a Wikidata
Parents Sara Forbes Bonetta ( fillols )
Jordi III del Regne Unit ( avi patern )
Jordi IV del Regne Unit ( oncle )
Guillem IV del Regne Unit ( oncle )
Victoria Eugenia de Battenberg ( filla de la filla )
Guillem II de Prussia ( net )
Nicolau II de Russia ( net )
Jordi V del Regne Unit ( net )
Princesa Victoria del Regne Unit ( neta )
Lluisa del Regne Unit ( neta )
Albert Victor del Regne Unit ( net )
Maud del Regne Unit ( filla del fill )
Alexandre Jaume ( net )
Alexandre Mountbatten ( fill de la filla )
Leopold Mountbatten ( fill de la filla )
Prince Maurice of Battenberg ( fill de la filla ) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 juny 1838 coronacio de la Reina Victoria del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0703075 TMDB.org: 1127369
Musicbrainz: 7db5c493-38e5-41c7-9518-f3b8332a5ff7 Find a Grave: 1442 Project Gutenberg: 9035 Modifica el valor a Wikidata

Victoria I del Regne Unit (angles: Alexandrina Victoria) ( Palau de Kensington ,   24 de maig de 1819   - Palau d'Osborne ,   22 de gener de 1901 ) fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ( 1837 - 1901 ) i emperadriu de l' India ( 1876 - 1901 ). [1] [2] Despres d' Elisabet II , el seu regnat, que fou el mes llarg de la historia de les illes britaniques, marca una epoca en la vida quotidiana de la poblacio i de tot el llarg segle  xix britanic, el victorianisme .

Mes enlla de valoracions politiques o socials, el regnat de la reina Victoria significa la gran expansio colonial britanica vers l' Africa i l' Asia , la revolucio industrial del pais que, malgrat que ja s'havia iniciat al segle  xviii , fou en el segle  xix quan el proces es consolida i s'expandi enormement. Dinasticament, Victoria I fou l'ultim monarca de la casa dels Hannover que regna el pais i que dona pas a la nova dinastia, tambe germanica, dels Saxonia-Coburg Gotha .

Naixement i familia [ modifica ]

Victoria de nena amb la seva mare, per William Beechey
Victoria, als quatre anys, per Stephen Poyntz Denning , 1823

Nascuda el 24 de maig de 1819 a les 4:15 h al Palau de Kensington , [3] [4] [5] era filla del duc de Kent, Eduard del Regne Unit , i de la princesa Victoria de Saxonia-Coburg Saafeld . La princesa era neta per via paterna del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz , mentre que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Saxonia-Coburg Saafeld i de la comtessa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein .

El duc de Kent, igual que els seus germans, no es marida durant la seva joventut i ho feu a una edat madura quan el rei Jordi III del Regne Unit els sotmete a una enorme pressio per tal que es casessin d'acord amb el seu rang i amb la necessitat de garantir la successio a la Corona britanica.

La princesa Victoria fou batejada privadament per l' Arquebisbe de Canterbury , Charles Manners-Sutton al Palau de Kensington el 24 de juny del mateix any 1819 , essent els seus padrins el rei Jordi IV del Regne Unit , el tsar Alexandre I de Russia , la princesa Carlota del Regne Unit , que era muller del rei Frederic I de Wurttemberg , i la duquessa vidua de Saxonia-Coburg Saafeld, la comtessa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein . Va ser batejada Alexandrina en honor d'un dels seus padrins, el tsar Alexandre I, i Victoria , per la seva mare. Els noms addicionals proposats pels seus pares ?Georgina (o Georgiana), Charlotte i Augusta? van ser descarats per instruccions del germa gran de Kent, el princep regent. [6] [7]

Malgrat que els seus pares no tinguessin mes fills, la princesa tenia dos germans per part de mare, ja que la seva mare havia estat casada anteriorment amb el princep Emili Carles de Leiningen i d'aquest matrimoni havien nascut dos fills, els princeps Carles Frederic de Leiningen i la princesa Feodora de Leiningen , princesa de Hohenlohe-Lagenburg.

En una primera etapa de la seva vida rebe la formacio exclusivament en alemany, que era la seva llengua materna i tambe aquella amb que es relacionava amb la seva institutriu. Posteriorment rebe formacio en angles i altres idiomes com el frances, el llati, el grec i l'italia.

En neixer, Victoria era cinquena en la linia de successio despres dels quatre fills grans de Jordi III: Jordi, princep regent (mes tard Jordi IV); Frederick, duc de York ; Guillem, duc de Clarence (despres Guillem IV); i el pare de Victoria, Eduard, duc de Kent. [8] El princep Jordi no va tenir fills supervivents, i el princep Frederic no va tenir fills; a mes, tots dos estaven allunyats de les seves dones, que ja eren massa grans per tenir fills, per la qual cosa els dos germans grans era poc probable que tinguessin mes fills legitims. Guillem i Eduard es van casar el mateix dia de 1818, pero les dues filles legitimes de Guillem van morir de nadons. La primera d'elles va ser la princesa Carlota, que va neixer i va morir el 27 de marc de 1819, dos mesos abans que nasques Victoria. El pare de Victoria va morir el gener de 1820 d'una greu pneumonia, quan Victoria tenia menys d'un any. Una setmana despres va morir el seu avi, el rei Jordi III, i el va succeir el seu fill gran com a Jordi IV. Victoria era llavors tercera en la linia al tron despres de Frederic i Guillem. Va ser quarta en la linia mentre la segona filla de Guillem, la Princesa Isabel , vivia, del 10 de desembre de 1820 al 4 de marc de 1821. [9]

Hereva presumpta [ modifica ]

El princep Frederic va morir el 1827, seguit del rei Jordi IV del Regne Unit , quan Victoria tenia onze anys, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit , d'edat avancada i sense fills del seu matrimoni amb la princesa Adelaida de Saxonia-Meiningen . La princesa es converti en hereva presumpta a la Corona i, per l'Acte de Regencia de 1830 , foren garantits els titols de duquessa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina. [10] [11]

Retrat amb el seu spaniel Dash per George Hayter , 1833

Victoria va descriure mes tard la seva infancia com ≪mes aviat melancolica≫. [12] [13] La seva mare era extremadament protectora, i Victoria es va criar en gran manera aillada d'altres nens sota l'anomenat "Sistema Kensington", un elaborat conjunt de regles i protocols ideats per la duquessa i el seu ambicios i dominant auditor , Sir John Conroy, que es rumorejava que era l'amant de la duquessa. [14] [15] El sistema va impedir que la princesa conegues gent que la seva mare i Conroy van considerar indesitjables (incloent la majoria de la familia del seu pare), i estava dissenyat per fer-la feble i depenent d'ells. [16] La duquessa va evitar la cort perque estava escandalitzada per la presencia dels fills il·legitims del rei Guillem. [17] [18] Victoria compartia dormitori amb la seva mare cada nit, estudiava amb professors particulars segons un horari habitual i passava les hores de joc amb les seves nines i el seu King Charles spaniel , Dash. [19] Les seves llicons incloien frances, alemany, italia i llati, [20] pero nomes parlava l'angles a casa. [21]

El 1830, la duquessa i Conroy van portar Victoria a traves del centre d'Anglaterra per visitar els Malvern Hills , aturant-se a ciutats i grans country houses al llarg del cami. [22] Viatges similars a altres parts d'Anglaterra i Gal·les es van fer el 1832, 1833, 1834 i 1835. Per a disgust del rei, Victoria era acollida amb entusiasme a cadascuna de les parades. [23] Guillem comparava els viatges amb les entrades reials i es va preocupar que consideressin Victoria com la seva rival en lloc de la seva hereva presumpta. [24] A la Victoria no li agradaven els viatges; la constant ronda d'aparicions publiques la feia cansar i emmalaltir, i tenia poc temps per descansar. [25] Ella es va oposar per la desaprovacio del rei, pero la seva mare va rebutjar les seves queixes creient-les motivades per la gelosia i va obligar a Victoria a continuar les visites. [26] A Ramsgate l'octubre de 1835, Victoria va contreure una forta febre, que Conroy va desestimar inicialment com una pretensio infantil. [27] [28] Mentre Victoria estava malalta, Conroy i la duquessa van intentar que nomenes Conroy el seu secretari privat, pero la princesa s'hi va negar. [27] [29] Quan era adolescent, Victoria va resistir els intents persistents de la seva mare i Conroy de nomenar-lo secreatari personal. [27] [30] [31] Quan va ser reina, ella li va prohibir estar en la seva presencia, pero ell es va quedar a casa de la seva mare. [32]

Victoria's sketch of herself
Autoretrat, 1835

El 1836, l'oncle matern de Victoria, Leopold, que havia estat rei dels belgues des de 1831, esperava casar-la amb el Princep Albert , [33] fill del seu germa Ernest I de Saxonia-Coburg Gotha . Leopold va organitzar que la mare de Victoria convides els seus parents de Coburg a visitar-la el maig de 1836, amb el proposit de presentar la Victoria a l'Albert. [34] Guillem IV, pero, no aprovava cap unio amb els Coburg i preferia un princep holandes, [35] Victoria era conscient dels diferents plans matrimonials i va valorar criticament una desfilada de princeps elegibles. [36] Segons el seu diari, va gaudir de la companyia de l'Albert des del principi. Despres de la visita, va escriure: ≪[L'Albert] es molt maco; els seus cabells son mes o menys del mateix color que els meus; els seus ulls son grans i blaus, i te un nas precios i una boca molt dolca amb dents fines; pero l'encant de el seu rostre es la seva expressio, que es molt deliciosa.≫ [37] Alexander, en canvi, va ser descrit com ≪molt senzill≫. [38] [39]

Victoria va escriure al rei Leopold, a qui considerava el seu ≪millor i mes amable conseller≫, [40] per agrair-li ≪per la perspectiva de gran felicitat que has contribuit a donar-me, en la persona del benvolgut Albert... Posseeix totes les qualitats que es poden desitjar per fer-me perfectament felic. Es tan sensible, tan amable i tan bo, i tan amable tambe. A mes, te l'exterior i l'aspecte mes agradables i deliciosos que puguis veure.≫ [41] [42] Tanmateix, als 17 anys, Victoria, tot i que estava interessada en Albert, encara no estava preparada per casar-se. Les parts no es van comprometre formalment, pero van suposar que l'enllac tindria lloc en el moment oportu. [43]

Victoria va complir 18 anys el 24 de maig de 1837 i es va evitar una regencia. Menys d'un mes despres, el 20 de juny de 1837, Guillem IV va morir als 71 anys al Palau de Buckingham i Victoria es va convertir en reina del Regne Unit. [a]

Ascens al poder [ modifica ]

Victoria rep la noticia del seu ascens al tron
La Reina Victoria en accedir al tron
≪ (angles)  I was awoke at 6 o'clock by Mamma, who told me the Archbishop of Canterbury and Lord Conyngham were here and wished to see me. I got out of bed and went into my sitting-room (only in my dressing gown) and alone, and saw them. Lord Conyngham then acquainted me that my poor Uncle, the King, was no more, and had expired at 12 minutes past 2 this morning, and consequently that I am Queen." (catala)  Mamma em va despertar a les 6 en punt, em va dir que l'arquebisbe de Canterbury i Lord Conyngham estaven aqui i volien veure'm. Em vaig aixecar del llit i vaig entrar a la meva sala d'estar (nomes amb la meva bata) i sola, i els vaig veure. Llavors Lord Conyngham em va informar que el meu pobre oncle, el rei, ja no hi era i que havia expirat a les 2 i 12 minuts d'aquest mati i que, per tant, soc reina". ≫
? Victoria citada a St Aubyn, pp. 55?57; Woodham-Smith, p. 138

Els documents oficials del seu primer dia de regnat es referien a ella com a Alexandria Victoria, pero el seu primer nom va ser retirat a peticio de la reina i mai va tornar a ser utilitzat. [45]

La questio de Hannover [ modifica ]

Des de l'any 1714 , els sobirans anglesos eren tambe electors de Hannover primer i des de 1814 reis de Hannover , [46] pel fet que fou l'elector de Hannover qui, l'any 1714, esdevindria rei angles amb el nom de Jordi I del Regne Unit . La unitat dinastica dels dos territoris no es corresponia pero amb una unitat de fet en questions de legislacio. Per aquest motiu, mentre que a Hannover encara era vigent la llei salica , al Regne Unit aquesta llei mai s'havia instaurat. D'aquesta forma, l'any 1837, a la mort del rei Guillem IV, el regne de Hannover passa al duc de Cumberland, que es convertiria en el rei Ernest August I de Hannover i els territoris britanics passaren a la reina Victoria. Ernest August va ser el presumpte hereu de Victoria fins que va tenir un fill. [47] Els reis i els descendents hannoverians conservarien fins a l'any 1917 tots els seus titols britanics i, fins i tot, en l'actualitat formen part de la llista successoria a la Corona anglesa. L'actual cap de la casa dels Hannover es el princep Ernest August de Hannover , espos de la princesa Carolina de Monaco .

Coronacio [ modifica ]

La seva coronacio va tenir lloc el 28 de juny de 1838 a l' Abadia de Westminster . Victoria va ser la primera sobirana que va ocupar la residencia al Palau de Buckingham [48] i va heretar els ingressos dels ducats de Lancaster i Cornualla , a mes de rebre una llista civil de 385.000 ￡ anuals. Financerament prudent, va pagar els deutes del seu pare. [49]

Matrimoni i descendencia [ modifica ]

Matrimoni [ modifica ]

Tot i ser reina, Victoria seguia vivint amb la seva mare, amb la qual no es portava be a causa del sistema Kensington i la seva dependencia continua de Conroy, simplement per estar soltera. [50] La seva mare vivia en estances allunyades al palau de Buckingham i Victoria moltes vegades es negava a veure-la. [51] Quan la reina es va queixar al llavor primer ministre Lord Melbourne que la proximitat de la mare havia suposat un ≪turment durant molts anys≫, aquest va simpatitzar amb ella i li va dir que aixo es podia evitar amb un casament, cosa que Victoria va anomenar una ≪alternativa xocant≫. [52] Estava interessada en l'educacio que Albert estava rebent per preparar el seu futur paper de marit, pero es va resistir a accelerar el matrimoni. [53]

Victoria va seguir elogiant Albert despres de la seva segona visita a Anglaterra a l'octubre de 1839. Albert i Victoria s'agradaven i la reina li va demanar matrimoni el 15 d'octubre de 1839, nomes cinc dies despres de la seva arribada a Windsor. [54]

Painting of a lavish wedding attended by richly dressed people in a magnificent room
El matrimoni de Victoria i Albert, pintat per George Hayter

El 10 de febrer de 1840 , a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres , es casa amb el princep Albert de Saxonia-Coburg Gotha . En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa reial i el titol de princep consort del Regne Unit. La parella tingue nou fills i es convertiren en allo que els genealogistes han anomenat com els avis d' Europa , juntament amb el rei Cristia IX de Dinamarca .

Descendencia [ modifica ]

Photograph of a seated Victoria, dressed in black, holding an infant with her children and Prince Albert standing around her
Albert, Victoria i els seus nou fills, 1857. D'esquerra a dreta: Alicia, Artur, el princep Albert, Eduard, Leopold, Lluisa, la reina Victoria amb Beatriu, Alfred, Victoria i Helena.

La reina odiava estar embarassada, [55] veia la lactancia materna amb fastic, [56] i pensava que els nadons eren lletjos. [57]

La casa estava dirigida en gran part per la institutriu de la infancia de Victoria, la baronessa Louise Lehzen de Hanover . Lehzen havia estat una influencia formativa en Victoria [58] i l'havia recolzat contra el sistema Kensington. [59] Albert, pero, pensava que Lehzen era incompetent i que la seva mala gestio amenacava la salut de la seva filla. Despres d'una furiosa disputa entre Victoria i Albert pel tema, Lehzen va ser jubilada el 1842, i l'estreta relacio de Victoria amb ella es va acabar. [60]

El 1853, Victoria va donar a llum el seu vuite fill, Leopold, amb l'ajuda del nou anestesic, el cloroform . Va quedar tan impressionada per l'alleujament que li donava pel dolor del part que la va tornar a utilitzar el 1857 amb el naixement del seu nove i ultim fill, Beatriu, malgrat l'oposicio dels membres del clergat, que ho consideraven en contra de l'ensenyament biblic, i dels membres de la professio medica, que ho considerava perillos. [61] Victoria pot haver patit depressio postnatal despres de molts dels seus embarassos. [62] Cartes d'Albert a Victoria es queixen de manera intermitent de la seva perdua d'autocontrol. Per exemple, aproximadament un mes despres del naixement de Leopold, l'Albert es va queixar en una carta a Victoria de la seva ≪continua histeria≫ que patia la seva dona a causa de ≪qualsevol assumpte sense importancia≫. [63]

Descendents de la reina Victoria son: la reina Elisabet II del Regne Unit , la reina Margarida II de Dinamarca , el rei Carles XVI Gustau de Suecia , el rei Joan Carles I d'Espanya , el rei Harald V de Noruega , el rei Constanti II de Grecia , el rei Miquel I de Romania , la gran duquessa Maria de Russia , el princep Alexandre de Iugoslavia i el duc Amadeu de Savoia-Aosta , Felip VI d' Espanya per part de pare i mare, entre d'altres persones.

Hemofilia [ modifica ]

Un dels fills de Victoria, el segon menor, Leopold , va ser el primer descendent de Victoria que va patir hemofilia B i dues de les seves cinc filles, Alicia i Beatriu , van descobrir, despres de tenir fills, que eren portadores del gen defectuos. Entre els descendents reals que van patir aquesta malaltia es troben els seus besnets, el tsarevitx Aleksei Romanov , l'hereu al tron espanyol Alfons de Borbo i de Battenberg i el seu germa l'infant Goncal de Borbo i Battenberg . [64] La presencia d'aquesta malaltia en els descendents de la reina, pero no aixi en els seus avantpassats, ha portat a especulacions que afirmen que el veritable pare de Victoria no era el duc de Kent, sino un hemofilic. [65] No hi ha cap prova documentada de la presencia d'hemofilics a la familia de la mare de Victoria. [66] Es mes probable que hi hagi hagut una mutacio espontania, ja que el pare de Victoria era bastant gran quan la va concebre i l'hemofilia apareix amb mes frequencia en nens nascuts de pares grans. [67] [68] [69] [70] A mes, prop del 33% dels casos d'hemofilia apareixen per mutacions espontanies. [71]

Regnat [ modifica ]

Els primers governs [ modifica ]

Els primers ministres britanics de Victoria
Any Primer Ministre (partit)
1835 Lord Melbourne ( Whig (liberal))
1841 Sir Robert Peel ( Conservador )
1846 Lord John Russell (W)
1852 (Feb) Comte de Derby (C)
1852 (Dec) George Hamilton-Gordon ( Peelite )
1855 Vescomte de Palmerston ( Liberal )
1858 Comte de Derby (C)
1859 Vescomte de Palmerston (L)
1865 Comte Russell [Lord John Russell] (L) 
1866 Comte de Derby (C)
1868 (Feb) Benjamin Disraeli (C)
1868 (Dec) William Gladstone (L)
1874 Benj. Disraeli [Ld Beaconsfield] (C)  
1880 William Gladstone (L)
1885 Marques de Salisbury (C)
1886 (Feb) William Gladstone (L)
1886 (July) Marques de Salisbury (C)
1892 William Gladstone (L)
1894 Comte de Rosebery (L)
1895 Marques de Salisbury (C)
Retrat de la reina Victoria, 1843
La primera fotografia coneguda de la reina Victoria, realitzada el 1844, amb la seva filla gran
La Reina Victoria, any 1845

Quan Victoria assoli el poder, l'executiu era controlat pel partit liberal encapcalat per Lord Melbourne . De seguida es va convertir en una poderosa influencia sobre la politicament inexperta monarca, que confiava en ell per demanar consell. [72] El cronista Charles Greville creia que al vidu Melbourne, que mai havia tingut fills, ≪ella li queia molt be i la volia com una filla si n'hagues tingut alguna≫, i es probable que Victoria el veies com una figura paterna. [73]

Al principi del seu regnat, Victoria era molt popular, [74] pero la seva reputacio va patir un dur reves a causa d'una intriga a la cort el 1839, quan l'abdomen d'una de les dames de companyia de la seva mare, Flora Hastings , va comencar a creixer de forma anormal, creant rumors que s'havia quedat embarassada, fora del matrimoni, de John Conroy . [75] Victoria es va creure els rumors; [76] odiava a Conroy i menyspreava ≪aquella odiosa lady Flora≫, [77] ja que aquesta havia conspirat amb Conroy i la duquessa de Kent al sistema Kensington. [78] Al principi, lady Flora es va negar a sotmetre's a un examen medic nua, pero a mitjans de febrer finalment hi va accedir i es va descobrir que encara era verge. [79] Conroy, la familia Hastings i els conservadors van organitzar una campanya de premsa afirmant que la reina havia ajudat a estendre rumors falsos sobre lady Flora. [80] Quan lady Flora va morir al juliol, l'autopsia va revelar que tenia un gran tumor al fetge i que aquesta havia estat la causa del creixement del seu ventre. [81] En aparicions publiques, a Victoria la xiulaven i l'anomenaven ≪Mrs. Melbourne≫. [82]

El primer ministre esdevingue cada vegada mes impopular i se succeiren un seguit de revoltes al Canada i a Jamaica . El 1839 , Melbourne va dimitir despres que els radicals i els conservadors votessin en contra d'un projecte de llei per suspendre la constitucio de Jamaica . El projecte de llei eliminava el poder politic dels propietaris de plantacions que es resistien a les mesures associades amb l' abolicio de l'esclavitud . [83]

La reina va sol·licitar al conservador sir Robert Peel formar govern. Malgrat tot, Peel es troba amb importants contratemps a consequencia de les dinamiques que s'havien generat durant mes de vint anys de govern liberal. L'anomenada crisi de les cambreres reials en fou un clar exemple, ja que davant l'intent de Peel de substituir les cambreres de la Cort, majoritariament esposes de liberals per esposes de conservadors, aquestes exerciren una important pressio sobre la reina, que no respongue a l'expectativa de Peel i mantingue els carrecs. Peel fou substituit l'any 1840 per Melbourne, [84] que fou substituit de nou per Peel l'any 1841 despres de perdre les eleccions, i les cambreres reials mes associades amb els whigs van ser finalment substituides. [85]

Despres del seu matrimoni, Albert es va convertir en un important conseller politic i tambe en el company de la reina, substituint Melbourne com la figura influent dominant en la primera meitat de la seva vida. [86] La mare de Victoria va ser desallotjada del palau, a la casa Ingestre a Belgrave Square . Despres de la mort de la tia de Victoria, la Princesa Augusta, el 1840, la mare de Victoria va rebre tant Clarence com Frogmore Houses . [87] A traves de la mediacio d'Albert, les relacions entre mare i filla van anar millorant lentament. [88]

El govern de Peel es va veure aviat embolicat en una crisi a causa de les Lleis del Gra. Molts tories ?aleshores coneguts tambe com a conservadors? es van oposar a l'abrogacio, pero alguns d'ells i la majoria dels whigs la van recolzar. Peel va dimitir en 1846, despres que l'abrogacio fos aprovada per un estret marge, i va ser substituit per lord John Russell . [89]

El govern de Russell, tot i ser whig , no va ser afavorit per la reina. [90] Particularment ofensiu per a Victoria era el ministre d'Afers Estrangers, lord Palmerston , que actuava sovint sense consultar el Gabinet, el primer ministre o la reina. [91]

Primers atemptats [ modifica ]

Des de 1840 i fins al 1842 se succeiren quatre intents d'atemptat contra la figura de la reina, cap dels quals tingue exit i ni tan sols aconsegui ferir a la reina. [92] [93] [94] Immediatament despres del primer atac, la popularitat de Victoria es va disparar, mitigant el descontentament residual per l'afer de lady Flora Hastings i la crisi de les cambreres. [95]

En un atac el 1849, l'irlandes a l'atur William Hamilton va disparar una pistola plena de polvora contra el carruatge de Victoria mentre passava per Constitution Hill, a Londres. [96] El 1850, la reina va patir ferides quan va ser agredida per un exoficial de l'exercit possiblement boig, Robert Pate . Mentre la Victoria anava en un carruatge, en Pate la va colpejar amb el seu basto, aixafant-li la gorra i provant-li contusions al front. Tant Hamilton com Pate van ser condemnats a set anys a les colonies britaniques. [97]

Irlanda [ modifica ]

La predileccio de la reina Victoria es feu patent des del moment que elegi passar les vacances a la vila de Killarney al Comtat de Kerry . Aquesta eleccio fou corresposta pels irlandesos, que en un primer moment sentiren devocio per la jove monarca. Ara be, l'any 1845 esclata a Irlanda l'anomenada Fam de la Patata , [98] que va provocar la mort d'un milio d'irlandesos i l'emigracio d'un altre milio, [99] cap als Estats Units principalment. A Irlanda, Victoria va rebre el sobrenom de "The Famine Queen" (La reina de la fam). [b] [100] En resposta a la crisi, el gener de 1847, la reina dona de la seva propia llista civil que rebia del Parlament la quantitat de 2000 lliures per a diverses obres de caritat, [101] la quantitat mes alta donada per una sola persona. [102] [c]

La primera visita oficial a l'illa es produi l'any 1849 , organitzada especialment per lord Claredon, el lord tinent d' Irlanda (es a dir, el cap de l'administracio britanica a l'illa), amb l'objectiu d'atraure l'atencio dels politics britanics cap als greus problemes que patia l'illa. [104] La imatge de la reina segui durant els seguents anys bastant deteriorada, i aixi la Corporacio de Dublin es nega a felicitar els princeps de Gal·les pel seu matrimoni o pel naixement del seu primer fill, el princep Albert Victor . [104] La reina pressiona membres dels gabinets ministerials, el lord tinent i fins i tot membres de la familia reial perque establissin la residencia a l'illa.

Les dues visites seguents a l'illa les va fer el 1853 i el 1861 [105] i no va tornar fins a l'any 1900 , mesos abans de morir, quan hi va anar per apel·lar als homes irlandesos que s'allistessin a l'exercit britanic per tal de lluitar a la Segona Guerra Boer. L'oposicio nacionalista feu que Arthur Griffith establis una organitzacio anomenada Cumann na nGaedhael que uni l'oposicio britanica. Cinc anys despres, Griffith va emprar els contactes realitzats en la campanya en contra de la visita de la reina per formar un nou moviment politic anomenat Sinn Fein .

Relacions internacionals [ modifica ]

A nivell internacional, Victoria es va centrar en la millora de les relacions entre Franca i el Regne Unit. [106] Va visitar i va rebre moltes vegades a la familia reial francesa, la Casa d'Orleans , alguns dels quals eren parents dels Coburg per matrimoni. En 1843 i 1845, Victoria i Albert es van allotjar al castell de d' Eu amb el rei Lluis Felip I de Franca . Victoria va ser la primera monarca britanica a visitar un monarca frances des de la trobada al Camp de la tela d'or el 1520. [107] Quan Lluis Felip els va visitar el 1844, es va convertir igualment en el primer sobira frances a visitar un sobira britanic. [108] Lluis Felip va ser deposat per la Revolucio de 1848 i es va exiliar a Anglaterra. [109] [110] En el punt mes algid de l'onada revolucionaria al Regne Unit l'abril de 1848, Victoria i la seva familia van canviar Londres per la seguretat d' Osborne House , [111] [112] una propietat privada a l' illa de Wight que la reina havia comprat i reformat el 1845. [113] [114] Les manifestacions dels cartistes i dels nacionalistes irlandesos no van aconseguir suports a nivell nacional i les pertorbacions es van diluir sense mes problemes.

La decada de 1850 [ modifica ]

La Reina Victoria, pintura de l'any 1859

L'any 1851 tingue lloc a Londres la Gran Exposicio de 1851 . Organitzada magistralment pel princep Albert , va ser inaugurada oficialment per la reina l'1 de maig del mateix any. Tot i la por de molts, la mostra fou un rotund exit que consolida el Regne Unit a l'avantguarda dels nous ginys tecnologics i com a pais punter en la revolucio industrial.

L'any 1852 entra al Govern Lord Derby, que no estigue durant gaire temps a l'executiu, ja que no pogue mantenir una comoda majoria parlamentaria. La reaccio de la reina fou d'ansietat per acabar amb la debilitat i poca durada dels primers ministres que ja arrossegava des de la Crisi de les Cambreres de Cort de l'any 1842 . Tant la reina com el princep consort van encoratjar els politics a formar grans coalicions que aportessin estabilitat a la vida politica del pais.

Lord Aberdeen arriba a l'executiu portant a terme una de les intervencions militars mes importants del regnat de la reina Victoria a Europa , la participacio anglesa a la guerra de Crimea l'any 1854 al costat de l'Imperi Otoma i en contra de Russia , la primera guerra contra una potencia europea des del final de les guerres napoleoniques . [115] Abans de l'entrada a la guerra havien corregut forts rumors de certes preferencies reials pel bandol rus en contra de l'otoma la qual cosa afecta la popularitat de la sobirana i de la familia reial. Malgrat tot, el suport inequivoc de la reina Victoria i de tota la familia reial a les tropes britaniques que partien a la guerra i la institucio de la "Creu Victoria" arran de la guerra com un premi al valor de la tropa van esvair els rumors existents.

La consecucio de les accions militars portades a terme pel ministeri de lord Aberdeen durant la Guerra feren que el Govern d'Aberdeen caigues l'any 1855 . Victoria va proposat tant a Derby com a Russell que formessin govern, pero cap dels dos van obtenir suports suficients i Victoria va haver de nomenar Palmerston com a primer ministre. [116]

Napoleo III , l'aliat mes proper del Regne Unit com a consequencia de la guerra de Crimea, va visitar Londres l'abril de 1855, i del 17 al 28 d'agost del mateix any Victoria i Albert van tornar la visita. [117] Napoleo III va coneixer la parella a Boulogne i els va acompanyar a Paris. [118] Van visitar l' Exposition Universelle (una successora de la idea d'Albert de 1851, la Gran Exposicio ) i la tomba de Napoleo I a Les Invalides (a la qual es troben les seves restes retornades el 1840), i van ser convidats d'honor en un ball de 1.200 convidats al Palau de Versalles . [119] Va ser la primera vegada que un monarca britanic regnant havia estat a Paris en mes de 400 anys. [120]

El 14 de gener de 1858, un refugiat italia de Gran Bretanya anomenat Felice Orsini va intentar assassinar Napoleo III amb una bomba fabricada a Anglaterra. [121] [122] La crisi diplomatica posterior va desestabilitzar el govern i Palmerston va dimitir. Derby el va substituir com a primer ministre. [123] [124] Victoria i Albert van assistir a l'obertura d'una nova conca al port militar frances de Cherbourg el 5 d'agost de 1858, en un intent de Napoleo III de tranquil·litzar la Gran Bretanya que els seus preparatius militars anaven dirigits cap a un altre lloc. A la seva tornada, Victoria va escriure a Derby recriminant-lo pel mal estat de la Royal Navy en comparacio amb la marine nationale francesa. [125]

Derby aconsegui sufocar les rebel·lions de l' India i posar definitivament la colonia sota les mans de la corona anglesa. L'executiu de Derby no gaudi d'una major consideracio que el que havia tingut durant la seva primera etapa de govern i aixi l'any 1859 fou substituit de nou per Parlmerston.

Viudetat i aillament [ modifica ]

El marc de 1861, la mare de Victoria va morir, amb Victoria al seu costat. Llegint els papers de la seva mare, Victoria va descobrir que la seva mare l'havia estimat profundament; [126] [127] tenia el cor trencat i va culpar a Conroy i Lehzen d'haver-la allunyat de la seva mare. [126] [128] Per alleujar la seva dona durant el seu dolor intens i profund, [129] Albert va assumir la majoria de les seves funcions, tot i que ell mateix estava malalt amb problemes cronics d'estomac. [130]

A principis de desembre, Albert estava molt malament. [131] Va ser diagnosticat amb febre tifoide per William Jenner i va morir el 14 de desembre al castell de Windsor , cosa que va causar una terrible depressio a la sobirana britanica. Va entrar en un estat de dol i es va vestir de negre durant la resta de la seva vida. Va evitar les aparicions publiques i poques vegades va posar els peus a Londres els anys seguents. [132] La seva reclusio li va guanyar el sobrenom de "vidua de Windsor". [133] El seu pes va augmentar gracies a l'alimentacio recomfortant, la qual cosa va reforcar la seva aversio a les aparicions publiques. [134]

L'aillament autoimposat de Victoria de la realitat publica va disminuir la popularitat de la monarquia i va encoratjar el creixement del moviment republica. [135] Va assumir les seves tasques oficials de govern, pero va optar per romandre aillada a les seves residencies reials: el castell de Windsor , el Palau d'Osborne a l'illa de Wight i la finca privada a Escocia que ella i Albert havien adquirit el 1847, el Castell de Balmoral . Al marc de 1864, un manifestant va enganxar un avis a les baranes del Palau de Buckingham que anunciava ≪que es llogaven o es vendrien aquests locals dominants com a consequencia de la decadencia del negoci de l'anterior ocupant≫. [136] El seu oncle Leopold li va escriure per aconsellar-li que aparegues en public. Va acceptar visitar els jardins de la Royal Horticultural Society a Kensington i va fer un passeig per Londres en un carruatge obert. [137]

Victoria comenca a incrementar la seva amistat amb un membre del servei de palau d'origen escoces, John Brown , [138] relacio de la qual l'opinio publica dedui una historia d'amor i fins i tot es parla d'un suposat casament en secret de la parella. Recentment s'han descobert diaris on diverses persones testimonien l'existencia de l'esmentat matrimoni. Tot plegat feu que la reina fos coneguda amb el sobrenom de Senyora Brown. [139]

Palmerston va morir el 1865, i despres d'un breu ministeri dirigit per Russell, Derby va tornar al poder. El 1866, Victoria va assistir a la Cerimonia d'obertura del Parlament per primera vegada des de la mort d'Albert. [140] L'any seguent va donar suport a l'aprovacio de l'Acta de la Reforma de 1867 que va duplicar l'electorat estenent el dret a molts treballadors urbans, [141] encara que no estava a favor dels vots de les dones. [142] [143]

Derby va dimitir el 1868, per ser substituit per Benjamin Disraeli , que va encantar Victoria. ≪A tothom li agraden els elogis≫, deia, ≪pero quan una persona entra en contacte amb la reialesa, els ha de prendre amb pinces≫. [144] [145] Sempre saludava la reina amb la frase ≪we authors, Ma'am≫ i l'elogiava. [146] [147] El seu ministeri, malgrat tot, aviat col·lapsa, essent substituit pel Govern de Willian Gladstone membre del partit liberal. La reina mai mostra gens de simpatia per Gladstone ni per les seves politiques la qual cosa contribui a augmentar la seva preferencia per Disraeli. Fou durant el govern de Gladstone al principi dels anys 1870 quan la reina va comencar a emergir gradualment com una fortissima figura social i politica abandonant l'aillament. Amb el suport actiu de la seva familia va esdevenir cada vegada mes activa.

El 1872 , la reina Victoria pati un sise atemptat en contra de la seva vida. L'atemptat provenia d'un irlandes que demanava la llibertat pels presoners irlandesos, Arthur O'Connor. Brown, que assistia a la reina, va ser capac d'interceptar la pistola abans que el mateix O'Connor pogue cometre el regicidi que tenia preparat i en consequencia Victoria li atorga la medalla d'or al servidor debot [148] per la seva valentia. O'Connor va ser condemnat mes tard a 12 mesos de preso, [149] i a rebre castigs corporals els quals eren permesos per l'Acta de 1842 . [150] Com a resultat de l'incident, la popularitat de Victoria es va recuperar encara mes. [151]

Emperadriu de l'India [ modifica ]

Victoria admirava el retrat d'Heinrich von Angeli de 1875 per la seva ≪honestedat, manca total d'adulatge i apreciacio del caracter≫. [152]

Despres de la Rebel·lio de l'India de 1857 , la Companyia Britanica de les Indies Orientals , que havia governat gran part de l'India, es va dissoldre, i les possessions i protectorats britanics al subcontinent indi es van incorporar formalment a l' Imperi Britanic . La reina tenia una visio relativament equilibrada del conflicte i va condemnar les atrocitats d'ambdos bandols. [153] Va escriure sobre ≪els seus sentiments d'horror i penediment pel resultat d'aquesta sagnant guerra civil≫, [154] i va insistir, instat per Albert, que una proclama oficial que anuncies el traspas del poder de l'empresa a l'estat ≪hauria de respirar sentiments de generositat, benevolencia i tolerancia religiosa≫. [155] A la seva instancia, una referencia que amenacava amb ≪soscavar les religions i els costums nadius≫ va ser substituida per un passatge que garantia la llibertat religiosa. [155]

Benjamin Disraeli torna al poder l'any 1874 en un moment en que els sentiments imperialistes estaven en voga tant al Regne Unit com a Europa . El 1871 , l'Imperi d'Alemanya havia estat proclamant que la filla gran de la reina Victoria, la princesa reial Victoria , un dia esdevindria emperadriu de la principal potencia continental d' Europa , esdevenint jerarquicament superior a la seva mare -que tan sols era una reina.

Per tal de prevenir qualsevol anomalia diplomatica, l'any 1876 es va promulgar un nou Acte de Titols Reial pel Parlament, acte en que s'incloia el titol d'Emperadriu de l' India com a nou titol dels sobirans anglesos, des de l'1 de maig de 1876 [156] alhora Disraeli fou nomenat comte de Beaconsfield. El nou titol va ser proclamat a Delhi Durbar l'1 de gener de 1877. [157]

El 14 de desembre de 1878, aniversari de la mort d'Albert, la segona filla de Victoria, Alicia, que s'havia casat amb Lluis IV, Gran Duc de Hessen-Darmstadt , va morir de difteria a Darmstadt . Victoria va assenyalar la coincidencia de les dates com ≪quasi increible i molt misteriosa". [158] El maig de 1879, es va convertir en besavia (pel naixement de la Princesa Feodora de Saxonia-Meiningen ) i va passar el seu ≪pobre vell 60e aniversari≫. Es va sentir ≪envellida≫ per ≪la perdua de la meva estimada filla≫. [159]

Entre l'abril de 1877 i el febrer de 1878, va amenacar cinc vegades amb abdicar mentre pressionava Disraeli perque actues contra Russia durant la Guerra russo-turca , pero les seves amenaces no van tenir cap impacte en els esdeveniments o la seva conclusio amb el Congres de Berlin . [160] La politica exterior expansionista de Disraeli, que Victoria va avalar, va provocar conflictes com la Guerra anglo-zulu i la Segona Guerra Angloafganesa . ≪Si hem de mantenir la nostra posicio com a poder de primer nivell ≫, va escriure, ≪hem... d'estar preparats per als atacs i guerres , en algun lloc o un altre , CONTINUAMENT.≫ [161] Victoria veia l'expansio de l'Imperi Britanic com a civilitzadora i benigne, protegint els pobles nadius de poders mes agressius o governants cruels: ≪No es costum annexionar paisos≫, va dir, ≪llevat que estiguem obligats i forcats a fer-ho.≫ [162]

L'administracio de Disraeli caigue l'any 1880 quan els liberals guanyaren les eleccions generals i Gladstone va tornar com a primer ministre. [163] Quan Disraeli va morir l'any seguent, va quedar encegada per les ≪llagrimes rapides≫, [164] i va erigir una placa commemorativa a la seva sepultura ≪col·locada per la seva agraida sobirana i amiga, Victoria R.I." [165]

El 2 de marc de 1882, Roderick Maclean, un poeta descontent aparentment ofes per la negativa de Victoria a acceptar un dels seus poemes, [166] va disparar a la reina mentre el seu carruatge sortia de l'estacio de tren de Windsor. Gordon Chesney Wilson i un altre escolar de l' Eton College el van colpejar amb els seus paraigues, fins que un policia el va empenyer. [167] Victoria es va indignar quan va ser declarat no culpable per rao de bogeria, [168] [169] pero es va mostrar tan satisfeta per les nombroses expressions de lleialtat despres de l'atac que va dir que valia la pena ser disparada per veure l'estima que la tenien. [170]

El 17 de marc de 1883, Victoria va caure per unes escales a Windsor, que la van deixar coixa fins al juliol; mai es va recuperar del tot i despres va patir reumatisme. [171] John Brown va morir 10 dies despres del seu accident, i davant la consternacio del seu secretari privat, Sir Henry Ponsonby , Victoria va comencar a treballar en una biografia elogiosa de Brown. [172] Ponsonby i Randall Davidson , dega de Windsor, que tots dos havien vist els primers esborranys, van aconsellar a Victoria que no es publiquessin, argumentant que avivaria els rumors d'una relacio amorosa. [173] El manuscrit va ser destruit. [174] A principis de 1884, Victoria va publicar More Leaves from a Journal of a Life in the Highlands , una sequela del seu llibre anterior, que va dedicar al seu ≪devot assistent personal i fidel amic John Brown≫. [175] L'endema del primer aniversari de la mort de Brown, Victoria va ser informada per telegrama que el seu fill petit, Leopold, havia mort a Cannes . Ell era ≪el mes estimat dels meus estimats fills≫, es va lamentar. [176] El mes seguent, la filla mes petita de Victoria, Beatriu, va coneixer i es va enamorar del princep Enric de Battenberg al casament de la neta de Victoria, la princesa Victoria de Hessen-Darmstadt amb el germa d'Enric, el Princep Lluis de Battenberg . Beatriu i Enric planejaven casar-se, pero la reina Victoria es va oposar a la unio al principi, desitjant mantenir Beatriu a casa perque actues com la seva companya. Despres d'un any, va acceptar el matrimoni gracies a la seva promesa de seguir vivint amb ella i assistint-la. [177]

Extensio de l' Imperi britanic el 1898

El govern liberal de Gladstone introdui importants reformes sobretot en la llei electoral que malgrat que la reina no acceptava no tingue mes remei que donar el seu consentiment. Victoria va estar contenta que Gladstone dimitis el 1885 despres que el seu pressupost fos rebutjat. [178] Pensava que el seu govern havia estat ≪el pitjor que he tingut mai≫, i el va culpar de la mort del General Gordon a Khartum . [179] Gladstone va ser substituit per Lord Salisbury . El govern de Salisbury nomes va durar uns quants mesos, pero, i Victoria es va veure obligada a cridar a Gladstone, a qui es referia com un ≪home mig boig i realment ridicul en molts aspectes≫. [180] Gladstone va intentar aprovar el un projecte de llei que atorgava un govern autonom a Irlanda , pero per a la alegria de Victoria va ser rebutjat. [181] A les eleccions posteriors, el partit de Gladstone va perdre davant el de Salisbury i el govern va tornar a canviar de mans.

Jubileus d'Or i de Diamants [ modifica ]

El Jubileu d'Or [ modifica ]

L'any 1887 , el Regne Unit va celebrar el Jubileu d'Or de la Reina Victoria; va commemorar el cinquante aniversari de la seva ascensio al tron amb un banquet al qual van ser convidats 50 reis i princeps. L'endema, va participar en una processo i va assistir a un servei d'accio de gracies a Westminster Abbey . [182] En aquest moment, Victoria tornava a ser extremadament popular. [183] Entre d'altres al Jubileu hi assistiren l'emperadriu Victoria de Prussia , el kaiser Guillem II de Prussia , la reina Sofia de Grecia i el seu espos el rei Constanti I de Grecia ; els princeps de Gal·les; el gran duc Lluis IV de Hessen-Darmstadt , la gran duquessa Elisabet de Russia o la reina Maria del Regne Unit .

Dos dies despres, el 23 de juny, [184] va contractar dos indis musulmans com a cambrers, un dels quals era Abdul Karim . Aviat va ser ascendit a " Munshi " (mestre): ensenyant-li urdu i actuant com a treballador de coll blanc . [185] [186] [187] La seva familia i els seus empleats es van consternar i van acusar Abdul Karim d'espiar per a la Lliga Patriotica Musulmana i de preferir la reina als hindus. [188] El cavallerer Frederick Ponsonby (fill de Sir Henry Ponsonby) va descobrir que el Munshi havia mentit sobre la seva filiacio, i va informar a Lord Elgin , Virrei de l'India , ≪el Munshi ocupa la mateixa posicio que tenia John Brown.≫ [189] Victoria va rebutjar les seves queixes com a prejudicis racials. [190] Abdul Karim va romandre al seu servei fins que va tornar a l'India amb una pensio, despres de la mort de la reina. [191]

La filla gran de Victoria es va convertir en emperadriu consort d'Alemanya el 1888, pero va quedar vidua poc mes de tres mesos despres, i el net gran de Victoria es va convertir en emperador alemany com Guillem II. Les esperances de Victoria i Albert d'una Alemanya liberal no es complirien, ja que Wilhelm era un ferm creient en l' autocracia . La Victoria pensava que tenia ≪poc cor o Zartgefuhl [tacte] - i... la seva consciencia i la seva intel·ligencia han estat completament deformades≫. [192]

Gladstone va tornar al poder despres de les eleccions generals de 1892; tenia 82 anys. Victoria es va oposar quan Gladstone va proposar nomenar el diputat radical Henry Labouchere al gabinet, aixi que Gladstone va acceptar no nomenar-lo. [193] El 1894, Gladstone es va retirar i, sense consultar al primer ministre sortint, Victoria va nomenar Lord Rosebery com a primer ministre. [194] El seu govern era feble, i l'any seguent Lord Salisbury el va substituir. Salisbury va romandre primer ministre durant la resta del regnat de Victoria. [195]

El Jubileu de Diamants i darrers anys [ modifica ]

La reina al seixante aniversari del seu acces al tron
Retrat per Heinrich von Angeli , 1899

L'any 1896 ja s'havia convertit en la sobirania mes longeva del Regne Unit superant al rei Jordi III , el seu avi. La reina va demanar que qualsevol celebracio especial es retardes fins al 1897, per coincidir amb el seu jubileu de diamant, [196] en que es commemorava el seixante aniversari de l'acces al tron de la sobirana. El secretari de colonies, Joseph Chamberlain , va proposar que el jubileu fos un festival a tot l'Imperi. [197] Els primers ministres de tots els dominis autonoms van ser convidats a Londres per a les festivitats. [198] Una de les raons per incloure els primers ministres dels dominis i excloure caps d'estat estrangers va ser per evitar haver de convidar el net de Victoria, Guillem II d'Alemanya, que, es temia, pogues causar problemes en l'esdeveniment. [199]

La processo del jubileu de diamant de la reina el 22 de juny de 1897 va seguir una ruta de sis milles (gairebe 10 km) de llarg per Londres i va incloure tropes de tot l'imperi. La processo es va aturar per a un servei a l'aire lliure d'accio de gracies celebrat a l'exterior de la catedral de Sant Pau, durant el qual la Victoria es va asseure en el seu carruatge obert, per evitar que hagues de pujar les escales per entrar a l'edifici. La celebracio va estar marcada per grans multituds d'espectadors i grans efusions d'afecte per la reina de 78 anys. [200]

Els ultims anys de la reina foren extremadament durs, l'any 1884 ja havia vist la mort del seu fill petit, el princep Leopold del Regne Unit , a consequencia de l'hemofilia que patia i que li proporciona la mort al sud de Franca . Tambe havia vist a morir a dues de les seves filles i un altre fill seu, la gran duquessa Alicia de Hessen-Darmstadt l'any 1878 , la mort de la princesa reial Victoria de Prussia l'any 1901 i la mort del duc d'Edimburg, el princep Alfred del Regne Unit . La mort de la princesa reial fou especialment dura per la reina, ja que mantenia vincles estretissims amb la seva filla gran que sentia com una dona excepcional. [ cal citacio ]

La reina tambe veie la mort de dos dels seus nets, el princep hereu del princep de Gal·les, Albert Victor del Regne Unit , i la del princep hereu Alfred del Regne Unit . La reina tambe veie com la seva filla petita, la princesa Beatriu del Regne Unit perdia el seu espos, el princep Enric de Battenberg en una guerra africana i com dos dels seus quatre fills patien l'hemofilia.

El seu ultim acte public fou el maig de 1899 la col·locacio de la primera pedra dels nous edificis que engrandirien el Museu d'Albert i Victoria de Londres. [201]

Mort, funeral i successio [ modifica ]

Seguint un costum que va mantenir durant tota la seva viduitat, Victoria va passar el Nadal de 1900 a Osborne House a l'illa de Wight. Tenia reumatisme a les cames i la seva vista estava ennuvolada per cataractes. [202] [203] Fins a principis de gener, es va sentir ≪debil i malament≫, [204] i a mitjans de gener estava ≪adormida... atorada, [i] confusa≫. [205] Va morir el 22 de gener de 1901, a dos quarts de sis del vespre, a l'edat de 81 anys, [206]

Fou succeida pel seu fill, l'etern princep de Gal·les i rei Eduard VII del Regne Unit i la seva muller la princesa Alexandra de Dinamarca . Al seu llit de mort va estar acompanyada per Eduard i el seu net Guillem II. [207] La seva mascota preferida el Pomerania Turi va ser posat al seu llit de mort com a ultima peticio. [208]

El 1897, Victoria havia escrit instruccions per al seu funeral, que havia de ser militar com corresponia a la filla d'un soldat i al cap de l'exercit, [62] i en que el color dominant fos el blanc enlloc del negre. [209] El 25 de gener, els seus fills Edward i Arthur i el seu net Wilhelm van ajudar a portar el seu cos al taut. [210] Ella portava posat un vestit blanc i el seu vel de nuvia. [211] Una serie de records en commemoracio de la seva extensa familia, amics i criats van ser col·locats al taut amb ella, a peticio seva, pel metge i els seus criats. Una de les bates de l'Albert es va col·locar al seu costat, amb un guix de la seva ma, mentre que un floc de cabells de John Brown, juntament amb una foto seva, es va col·locar a la seva ma esquerra oculta a la vista de la familia per un ram de flors curosament posicionat. [62] [212] Els articles de joieria col·locats a Victoria incloien l'anell de noces de la mare de John Brown, que Brown li va donar el 1883. [62] El funeral tingue lloc el dia 2 de febrer del mateix any, a la Capella de Sant Jordi, al Castell de Windsor , i despres dels dos dies de vetlla, es va enterrar la reina al costat del seu espos al Fragmore Mausoleum, a Windsor Great Park . [213]

El seu regnat, de 63 anys, set mesos, i dos dies de regnat, va ser el mes llarg d'una reina a nivell mundial i el mes llarg d'un monarca britanic fins que la seva besneta Elizabet II el va superar el 9 de setembre de 2015. [214] Va ser l'ultima monarca de la Gran Bretanya de la Casa de Hannover ; el seu fill Eduard VII pertanyia a la Dinastia Saxonia-Coburg i Gotha del seu marit.

Llegat [ modifica ]

Segons un dels seus biografs, Giles St Aubyn, Victoria va escriure una mitjana de 2.500 paraules al dia durant la seva vida adulta. [215] Des de juliol de 1832 fins just abans de la seva mort, va mantenir un diari detallat, que finalment va incloure 122 volums. [216] Despres de la mort de Victoria, la seva filla menor, la princesa Beatriu, va ser nomenada la seva executora literaria. Beatriu va transcriure i editar els diaris des de la seva arribada al tron en endavant, i va cremar els originals en el proces. [217] Malgrat aquesta destruccio, molts dels diaris encara existeixen. A mes de la copia editada per Beatriu, Lord Esher va transcriure els volums de 1832 a 1861 abans que Beatriu els destruis. [218] Part de l'extensa correspondencia de Victoria s'ha publicat en volums editats per A. C. Benson , Hector Bolitho , George Earle Buckle , Lord Esher, Roger Fulford i Richard Hough entre d'altres. [219]

La Victoria era corpulenta, timida i d'aproximada 1,5 m d'alcada, pero projectava una imatge magnifica. [220] Va ser impopular durant els primers anys de la seva viduitat, pero va ser molt apreciada durant les decades de 1880 i 1890, quan va encarnar l'imperi com una figura matriarcal benevola. [221] Nomes despres de la publicacio del seu diari i de les cartes es va coneixer l'abast de la seva influencia politica al public en general. [62] [222] Les biografies de Victoria escrites abans que gran part del material primari estigues disponible, com ara Queen Victoria de Lytton Strachey de 1921, ara es consideren obsoletes. [223] Les biografies escrites per Elizabeth Longford i Cecil Woodham-Smith , el 1964 i el 1972 respectivament, son encara ampliament admirades. [224] Ells, i altres, conclouen que, com a persona, la Victoria era emocional, obstinada, honesta i franca. [225] [226]

Durant el regnat de Victoria, va continuar l'establiment gradual d'una monarquia constitucional moderna a Gran Bretanya. Les reformes del sistema de votacio van augmentar el poder de la Casa dels Comuns a costa de la Camera dels Lords i el monarca. [227] El 1867, Walter Bagehot va escriure que el monarca nomes conservava ≪el dret a ser consultat, el dret a animar i el dret a advertir≫. [228] A mesura que la monarquia de Victoria es va fer mes simbolica que politica, va posar un fort emfasi en la moral i la valors familiars, en contrast amb els escandols sexuals, financers i personals que havien estat associats amb anteriors membres de la Casa de Hannover i que havien desacreditat la monarquia. El concepte de ≪monarquia familiar≫, amb el qual es podien identificar les classes mitjanes en creixement, es va consolidar. [229] [230]

Llocs i motius dedicats a Victoria [ modifica ]

Bronze statue of winged victory mounted on a marble four-sided base with a marble figure on each side
El Victoria Memorial de Londres davant del Palau de Buckingham es va erigir una decada despres de la seva mort.

A causa de la seva longevitat i del desenvolupament de l' Imperi Britanic , un nombre molt gran de llocs i edificis han estat nomenats en honor de la reina Victoria, principalment a la Commonwealth . Alguns exemples inclouen la capital de les Seychelles , el llac mes gran d'Africa , les cascades Victoria , les capitals de la Columbia Britanica ( Victoria ) i Saskatchewan ( Regina ) i els Estats australians de Victoria i Queensland .

Un monument molt significatiu es l'aixecat a Calcuta , el Victoria Memorial : una gran construccio de marbre, dissenyada en un estil que fa referencia al Renaixement italia pero tambe a l' imperi Mogol , envoltat de jardins i inaugurat el 1921.

La Creu Victoria va ser creada l'any 1856 per recompensar els actes de valentia durant la Guerra de Crimea i segueix sent el maxim honor militar britanic, aixi com les seves contrapartides canadenca, australiana i de Nova Zelanda. El Dia de Victoria o Dia de la Reina es un dia festiu al Canada i algunes parts d'Escocia i se celebra el dilluns anterior al 25 de maig per commemorar el naixement de la reina Victoria. [231]

A la cultura popular [ modifica ]

La reina Victoria ha estat retratada en diverses pel·licules, series de televisio, llibres, revistes i altres publicacions. La primera pel·licula va ser la pel·licula muda The Victoria Cross (1912), i la seva actriu protagonista va ser l'estatunidenca Rose Tapley . [232] Entre les pel·licules mes destacades es pot esmentar The Young Victoria , de 2009 dirigida per Jean-Marc Vallee i amb Emily Blunt en el paper de la reina, va guanyar l' Oscar de 2009 al millor vestuari ; La reina Victoria i Abdul de 2017 i dirigida Stephen Frears , basada en el llibre homonim de Shrabani Basu, la pel·licula explica la historia real de l'amistat entre la reina Victoria i el seu secretari india Abdul Karim . [233]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ En virtut de la seccio 2 de la Llei de regencia de 1830, La proclamacio del Consell d'adhesio declarava Victoria la successora del rei ≪salvant els drets de qualsevol tema de la seva difunta Majestat el rei Guillem IV que pogues correspondre a la consort de la seva difunta Majestat≫. [44]
  2. ↑ El titol de l'article de Maud Gonne de 1900 sobre la visita de la reina Victoria a Irlanda
  3. ↑ El Solda Abdulmecit de l' Imperi Otoma inicialment es va oferir enviar 10.000 ￡, pero diplomatics britanics o els seus propis ministres li van demanar reduir-ho a 1.000 ￡ per evitar donar mes que la reina. [103]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Kirsty.Oram ≪ Victoria (r. 1837-1901) ≫ (en angles). The Royal Family , 31-12-2015.
  2. ↑ ≪ Victoria | Life & Reign ≫ (en angles). Encyclopedia Britannica .
  3. ↑ Hibbert, 1984 , p. 3?12.
  4. ↑ Strachey, 1921 , p. 1?17.
  5. ↑ Woodham-Smith, pp. 15?29
  6. ↑ Hibbert, 1984 , p. 12-13.
  7. ↑ Longford, pag. 23; Woodham-Smith, pp. 34?35
  8. ↑ Longford, pag. 24
  9. ↑ Worsley, pag. 41.
  10. ↑ Hibbert, 1984 , p. 31.
  11. ↑ St. Aubyn, p. 26; Woodham-Smith, p. 81
  12. ↑ Hibbert, 1984 , p. 19.
  13. ↑ Marshall, p. 25
  14. ↑ Hibbert, 1984 , p. 27.
  15. ↑ Longford, pp. 35?38, 118?119; St. Aubyn, pp. 21?22; Woodham-Smith, pp. 70?72. Els rumors eren falsos segons l'opinio d'aquests biografs.
  16. ↑ Hibbert, pp. 27?28; Waller, pp. 341?342; Woodham-Smith, pp. 63?65
  17. ↑ Hibbert, 1984 , p. 32-33.
  18. ↑ Longford, pp. 38?39, 55; Marshall, p. 19
  19. ↑ Waller, pp. 338?341; Woodham-Smith, pp. 68?69, 91
  20. ↑ Hibbert, p. 18; Longford, p. 31; Woodham-Smith, pp. 74?75
  21. ↑ Longford, p. 31; Woodham-Smith, p. 75
  22. ↑ Hibbert, pp. 34?35
  23. ↑ Hibbert, pp. 35?39; Woodham-Smith, pp. 88?89, 102
  24. ↑ Hibbert, p. 36; Woodham-Smith, pp. 89?90
  25. ↑ Hibbert, pp. 35?40; Woodham-Smith, pp. 92, 102
  26. ↑ Hibbert, pp. 38?39; Longford, p. 47; Woodham-Smith, pp. 101?102
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Hibbert, 1984 , p. 42.
  28. ↑ Woodham-Smith, p. 105
  29. ↑ Longford, pp. 47?48; Marshall, p. 21
  30. ↑ Hibbert, 1984 , p. 50.
  31. ↑ Woodham-Smith, p. 135
  32. ↑ Marshall, p. 46; St Aubyn, p. 67; Waller, p. 353
  33. ↑ Longford, pag. 29, 51; Waller, pag. 363; Weintraub, pag. 43?49
  34. ↑ Longford, pag. 51; Weintraub, pp. 43?49
  35. ↑ Longford, pp. 51?52; St Aubyn, p. 43; Weintraub, pp. 43?49; Woodham-Smith, p. 117
  36. ↑ Weintraub, pags. 43?49
  37. ↑ Victoria citada a Marshall, pag. 27 i Weintraub, pag. 49
  38. ↑ Hibbert, 1984 , p. 99.
  39. ↑ Victoria citada a St Aubyn, pag. 43; Weintraub, pag. 49 i Woodham-Smith, pag. 119
  40. ↑ Victoria's journal, octubre de 1835, citat a St. Aubyn, pag. 36 i Woodham-Smith, pag. 104
  41. ↑ Hibbert, 1984 , p. 102.
  42. ↑ Marshall, p. 60; Waller, p. 363; Weintraub, p. 51; Woodham-Smith, p. 122
  43. ↑ Waller, pp. 363?364; Weintraub, pp. 53, 58, 64, i 65
  44. ↑ (en angles) London Gazette , 19509, 20-06-1837, pag. 1581.
  45. ↑ Woodham-Smith, p. 140
  46. ↑ Zabecki , David T. Germany at War: 400 Years of Military History (en angles). ABC-CLIO , 2014, p. 583. ISBN 9781598849813 .  
  47. ↑ Packard, pp. 14?15
  48. ↑ St Aubyn, p. 69; Waller, p. 353
  49. ↑ Hibbert, p. 58; Longford, pp. 73?74; Woodham-Smith, p. 152
  50. ↑ Longford, p. 84; Marshall, p. 52
  51. ↑ Longford, p. 72; Waller, p. 353
  52. ↑ Woodham-Smith, p. 175
  53. ↑ Hibbert, pp. 103?104; Marshall, pp. 60?66; Weintraub, p. 62
  54. ↑ Hibbert, pp. 107?110; St Aubyn, pp. 129?132; Weintraub, pp. 77?81; Woodham-Smith, pp. 182?184, 187
  55. ↑ Hibbert, pag. 130; Longford, pag. 154; Marshall, pag. 122; St Aubyn, pag. 159; Woodham-Smith, pag. 220
  56. ↑ Hibbert, pag. 149; St Aubyn, pag. 169
  57. ↑ Hibbert, pag. 149; Longford, pag. 154; Marshall, pag. 123; Waller, pag. 377
  58. ↑ Woodham-Smith, pag. 100
  59. ↑ Longford, pag. 56; St Aubyn, pag. 29
  60. ↑ Hibbert, pp. 150?156; Marshall, p. 87; St Aubyn, pp. 171?173; Woodham-Smith, pp. 230?232
  61. ↑ Hibbert, pag. 216?217; St Aubyn, pags. 257?258
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 62,4 ≪Victoria (1819?1901)≫. A: Oxford Dictionary of National Biography . online. Oxford University Press, October 2009. DOI   10.1093/ref:odnb/36652 .   requereix subscripcio o ser soci de la biblioteca publica del Regne Unit
  63. ↑ Hibbert, pag. 217?220; Woodham-Smith, pags. 328?331
  64. ↑ Rogaev, Evgeny I. et al. (2009) "Genotype Analysis Identifies the Cause of the 'Royal Disease'", Science, vol. 326, no. 5954, p. 817, doi:10.1126/science.1180660,
  65. ↑ Potts and Potts, pag. 55?65, citat a Hibbert p. 217; Packard, pag. 42?43
  66. ↑ Jones, Steve (1996) In the Blood, documental de la BBC
  67. ↑ McKusick , Victor A. Scientific American , 213, 1965, pag. 91.
  68. ↑ Jones , Steve. The Language of the Genes (en angles). Londres: HarperCollins, 1993, p. 69. ISBN 0-00-255020-2 .  
  69. ↑ Jones , Steve. In The Blood: God, Gens and Destiny (en angles). Londres: HarperCollins, 1996, p. 270. ISBN 0-00-255511-5 .  
  70. ↑ Rushton , Alan R. Royal Maladies: Inherited Diseases in the Royal Houses of Europe (en angles). Victoria, Columbia Britanica: Trafford, 2008, p. 31?32. ISBN 1-4251-6810-8 .  
  71. ↑ ≪ Hemophilia B ≫ (en angles). National Hemophilia Foundation. [Consulta: 11 juny 2023].
  72. ↑ Hibbert, pp. 66?69; St Aubyn, pag. 76; Woodham-Smith, pp. 143?147
  73. ↑ Greville citat a Hibbert, p. 67; Longford, p. 70 i Woodham-Smith, p. 143?144
  74. ↑ Marshall, p. 42; St Aubyn, pp. 63, 96
  75. ↑ Marshall, p. 47; Waller, p. 356; Woodham-Smith, pp. 164?166
  76. ↑ Hibbert, pp. 77?78; Longford, p. 97; St Aubyn, p. 97; Waller, p. 357; Woodham-Smith, p. 164
  77. ↑ Woodham-Smith, p. 162
  78. ↑ St Aubyn, p. 96; Woodham-Smith, pp. 162, 165
  79. ↑ Hibbert, p. 79; Longford, p. 98; St Aubyn, p. 99; Woodham-Smith, p. 167
  80. ↑ Hibbert, pp. 80?81; Longford, pp. 102?103; St Aubyn, pp. 101?102
  81. ↑ Longford, p. 122; Marshall, p. 57; St Aubyn, p. 104; Woodham-Smith, p. 180
  82. ↑ Hibbert, p. 83; Longford, pp. 120?121; Marshall, p. 57; St Aubyn, p. 105; Waller, p. 358
  83. ↑ St Aubyn, p. 107; Woodham-Smith, p. 169
  84. ↑ Hibbert, pp. 94?96; Marshall, pp. 53?57; St Aubyn, pp. 109?112; Waller, pp. 359?361; Woodham-Smith, pp. 170?174
  85. ↑ Marshall, pp. 95?101; St Aubyn, pp. 153?155; Woodham-Smith, pp. 221?222
  86. ↑ St Aubyn, p. 151
  87. ↑ Hibbert, p. 265, Woodham-Smith, p. 256
  88. ↑ Marshall, p. 152; St Aubyn, pp. 174?175; Woodham-Smith, p. 412
  89. ↑ St Aubyn, p. 215
  90. ↑ St Aubyn, p. 216
  91. ↑ Hibbert, pp. 196?198; St Aubyn, p. 244; Woodham-Smith, pp. 298?307
  92. ↑ Charles, p. 23
  93. ↑ Charles, p. 51; Hibbert, pp. 422?423; St Aubyn, pp. 162?163
  94. ↑ Gartside , John. ≪ Eight Assassination Attempts on Queen Victoria ≫ (en angles). Historic UK, 28-02-2022. [Consulta: 16 juny 2023].
  95. ↑ Woodham-Smith, p. 213
  96. ↑ Longford, pag. 192
  97. ↑ St Aubyn, pag. 164
  98. ↑ Woodham-Smith, p. 281
  99. ↑ Longford, p. 359
  100. ↑ Harrison , Shane. ≪ Famine Queen row in Irish port ≫ (en angles). BBC News, 15-04-2003. Arxivat de l' original el 19 setembre 2019. [Consulta: 13 juny 2023].
  101. ↑ Kinealy , Christine. ≪ Private Responses to the Famine ≫ (en angles). University College Cork. Arxivat de l' original el 6 abril 2013. [Consulta: 13 juny 2023].
  102. ↑ Kinealy , Christine. ≪ Private Responses to the Famine ≫ (en angles). University College Cork. Arxivat de l' original el 12 de desembre 2016. [Consulta: 14 juny 2023].
  103. ↑ Christine Kinealy (2013), Charity and the Great Hunger in Ireland: The Kindness of Strangers Arxivat 12 May 2020 a Wayback Machine ., pp. 115, 118
  104. ↑ 104,0 104,1 ≪ A queen’s welcome: Victoria’s stormy affair with Ireland ≫ (en angles). The Irish Examiner, 26-06-2010. [Consulta: 18 juny 2023].
  105. ↑ Buckley , Dan. ≪ A queen’s welcome: Victoria’s stormy affair with Ireland ≫ (en angles). Irish Examiner, 26-06-2010. [Consulta: 13 juny 2023].
  106. ↑ St Aubyn, p. 238
  107. ↑ Longford, pp. 175, 187; St Aubyn, pp. 238, 241; Woodham-Smith, pp. 242, 250
  108. ↑ Woodham-Smith, p. 248
  109. ↑ Hibbert, 1984 , p. 198.
  110. ↑ Longford, p. 194; St Aubyn, p. 243; Woodham-Smith, pp. 282?284
  111. ↑ Hibbert, 1984 , p. 201-202.
  112. ↑ Marshall, p. 139; St Aubyn, pp. 222?223; Woodham-Smith, pp. 287?290
  113. ↑ Hibbert, 1984 , p. 161-164.
  114. ↑ Marshall, p. 129; St Aubyn, pp. 186?190; Woodham-Smith, pp. 274?276
  115. ↑ James , Lawrence. The Rise and Fall of the British Empire (en angles). St. Martin's Griffin, 1997, p. 179-182. ISBN 978-0312169855 .  
  116. ↑ Hibbert, pp. 227?228; Longford, pp. 245?246; St Aubyn, p. 297; Woodham-Smith, pp. 354?355
  117. ↑ Woodham-Smith, pp. 357?360
  118. ↑ Victoria I. ≪Saturday, 18th August 1855≫. A: The Royal Archives. Queen Victoria's Journals (en angles). 40, p. 93.  
  119. ↑ ≪ 1855 visit of Queen Victoria ≫ (en angles). Chateau de Versailles. Arxivat de l' original el 11 de gener 2013. [Consulta: 17 juny 2023].
  120. ↑ ≪ Queen Victoria in Paris ≫ (en angles). Royal Collection Trust. Arxivat de l' original el 29 agost 2022. [Consulta: 17 juny 2023].
  121. ↑ Hibbert, 1984 , p. 241-242.
  122. ↑ Hibbert, pp. 241?242; Longford, pp. 280?281; St Aubyn, p. 304; Woodham-Smith, p. 391
  123. ↑ Hibbert, 1984 , p. 242.
  124. ↑ Longford, p. 281; Marshall, p. 117
  125. ↑ ≪ Napoleon III Receiving Queen Victoria at Cherbourg, 5 August 1858 ≫ (en angles). Royal Museums Greenwich. Arxivat de l' original el 3 abril 2012. [Consulta: 17 juny 2023].
  126. ↑ 126,0 126,1 Hibbert, 1984 , p. 267.
  127. ↑ Longford, pp. 118, 290; St Aubyn, p. 319; Woodham-Smith, p. 412
  128. ↑ Marshall, p. 152; Woodham-Smith, p. 412
  129. ↑ Hibbert, pp. 265?267; St Aubyn, p. 318; Woodham-Smith, pp. 412?413
  130. ↑ Waller, p. 393; Weintraub, p. 401
  131. ↑ Hibbert, pag. 276?279; St Aubyn, pag. 325; Woodham-Smith, pagines 422?423
  132. ↑ St Aubyn, p. 343
  133. ↑ Strachey, 1921 , p. 306.
  134. ↑ Ridley , Jane. ≪ Queen Victoria ? burdened by grief and six-course dinners ≫ (en angles). The Spectator, 27-05-2017. Arxivat de l' original el 28 agost 2018. [Consulta: 17 juny 2023].
  135. ↑ Marshall, pp. 170?172; St Aubyn, p. 385
  136. ↑ Hibbert, p. 310; Longford, p. 321; St Aubyn, pp. 343?344; Waller, p. 404
  137. ↑ Hibbert, p. 310; Longford, p. 322
  138. ↑ Hibbert, pp. 323?324; Marshall, pp. 168?169; St Aubyn, pp. 356?362
  139. ↑ Hibbert, pp. 321?322; Longford, pp. 327?328; Marshall, p. 170
  140. ↑ Hibbert, pp. 311?312; Longford, p. 347; St Aubyn, p. 369
  141. ↑ St Aubyn, pp. 374?375
  142. ↑ Marshall, p. 199
  143. ↑ Strachey, 1921 , p. 299.
  144. ↑ Hibbert, p. 318; Longford, p. 401; St Aubyn, p. 427
  145. ↑ Strachey, 1921 , p. 254.
  146. ↑ Buckle, George Earle; Monypenny, W. F. (1910?1920) The Life of Benjamin Disraeli, Earl of Beaconsfield , vol. 5, p. 49
  147. ↑ Strachey, 1921 , p. 243.
  148. ↑ ≪ John Brown ≫ (en angles). Royal Collection Trust. [Consulta: 18 juny 2023].
  149. ↑ Charles, p. 103; Hibbert, pp. 426?427; St Aubyn, pp. 388?389
  150. ↑ ≪ Arthur O'Connor ≫ (en angles). Old Bailey Online. [Consulta: 18 juny 2023].
  151. ↑ Hibbert, p. 427; Marshall, p. 176; St Aubyn, p. 389
  152. ↑ St Aubyn, p. 335
  153. ↑ Hibbert, pp. 249?250; Woodham-Smith, pp. 384?385
  154. ↑ Woodham-Smith, pag. 386
  155. ↑ 155,0 155,1 Hibbert, pag. 251; Woodham-Smith, pag. 386
  156. ↑ Hibbert, p. 361; Longford, pp. 405?406; Marshall, p. 184; St Aubyn, pag. 434; Waller, pag. 426
  157. ↑ Waller, pag. 427
  158. ↑ Diari i cartes de Victoria citades a Longford, pag. 425
  159. ↑ Victoria citada a Longford, pag. 426
  160. ↑ Longford, pp. 412?413
  161. ↑ Longford, p. 426
  162. ↑ Longford, p. 411
  163. ↑ Hibbert, pp. 367?368; Longford, p. 429; Marshall, p. 186; St Aubyn, pp. 442?444; Waller, pp. 428?429
  164. ↑ Carta de Victoria a Montagu Corry, 1r baro Rowton, citada a Hibbert, pag. 369
  165. ↑ Longford, pag. 437
  166. ↑ Hibbert, pag. 420; St Aubyn, pag. 422
  167. ↑ Hibbert, pag. 420; St Aubyn, pag. 421
  168. ↑ Hibbert, pag. 420?421; St Aubyn, pag. 422
  169. ↑ Strachey, 1921 , p. 278.
  170. ↑ Hibbert, pag. 427; Longford, pag. 446; St Aubyn, pag. 421
  171. ↑ Longford, pags. 451?452
  172. ↑ Longford, pag. 454; St Aubyn, pag. 425; Hibbert, pag. 443
  173. ↑ >Hibbert, pags. 443?444; St Aubyn, pag. 425?426
  174. ↑ Hibbert, pag. 443?444; Longford, pag. 455
  175. ↑ Hibbert, pag. 444; St Aubyn, pag. 424; Waller, pag. 413
  176. ↑ Longford, pag. 461
  177. ↑ Longford, pag. 477?478
  178. ↑ Hibbert, pag. 373; St Aubyn, pag. 458
  179. ↑ Waller, pag. 433; vegeu tambe Hibbert, pagines 370?371 i Marshall, pagines 191?193
  180. ↑ Hibbert, pag. 373; Longford, pag. 484
  181. ↑ Hibbert, pag. 374; Longford, pag. 491; Marshall, pag. 196; St Aubyn, pags. 460?461
  182. ↑ ≪ Queen Victoria ≫ (en angles). Royal Household. Arxivat de l' original el 11 octubre 2011. [Consulta: 20 juny 2023].
  183. ↑ Marshall, pp. 210?211; St Aubyn, pp. 491?493
  184. ↑ Longford, p. 502
  185. ↑ Hibbert, pp. 447?448; Longford, p. 508; St Aubyn, p. 502; Waller, p. 441
  186. ↑ ≪ Queen Victoria's Urdu workbook on show ≫ (en angles). BBC News, 15-09-2017. Arxivat de l' original el 1 desembre 2017. [Consulta: 20 juny 2023].
  187. ↑ Hunt , Kristin. ≪ Victoria and Abdul: The Friendship that Scandalized England ≫ (en angles). Smithsonian, 20-09-2017. Arxivat de l' original el 1 desembre 2017. [Consulta: 20 juny 2023].
  188. ↑ Hibbert, pp. 448?449
  189. ↑ Hibbert, pp. 449?451
  190. ↑ Hibbert, p. 447; Longford, p. 539; St Aubyn, p. 503; Waller, p. 442
  191. ↑ Hibbert, p. 454
  192. ↑ Hibbert, pag. 382
  193. ↑ Hibbert, p. 375; Longford, p. 519
  194. ↑ Hibbert, p. 376; Longford, p. 530; St Aubyn, p. 515
  195. ↑ Hibbert, p. 377
  196. ↑ Hibbert, p. 456
  197. ↑ Longford, p. 546; St Aubyn, pag. 545?546
  198. ↑ Marshall, pp. 206?207, 211; St Aubyn, pp. 546?548
  199. ↑ MacMillan , Margaret. The War That Ended Peace . Random House, 2013, p. 29. ISBN 978-0-8129-9470-4 .  
  200. ↑ Hibbert, pp. 457?458; Marshall, pp. 206?207, 211; St Aubyn, pp. 546?548
  201. ↑ ≪ Building the Museum ≫ (en angles). V&A. [Consulta: 20 juny 2023].
  202. ↑ Hibbert, pp. 464?466, 488?489; Waller, p. 442
  203. ↑ Strachey, 1921 , p. 308.
  204. ↑ Diari de Victoria, 1 de gener de 1901, citada a Hibbert, p. 492; Longford, p. 559 and St Aubyn, p. 592
  205. ↑ El seu metge personal Sir James Reid, citat a Hibbert, p. 492
  206. ↑ Longford, p. 562
  207. ↑ Longford, p. 561; St Aubyn, p. 598
  208. ↑ Rappaport , Helen. ≪Animals≫. A: Queen Victoria: A Biographical Companion , 2003, p. 34?39. ISBN 978-1-85109-355-7 .  
  209. ↑ Hibbert, p. 497; Longford, p. 563
  210. ↑ St Aubyn, p. 598
  211. ↑ Longford, p. 563
  212. ↑ Hibbert, p. 498
  213. ↑ Longford, p. 565; St Aubyn, p. 600
  214. ↑ Gander , Kashmira ≪ Queen Elizabeth II to become Britain's longest reigning monarch, surpassing Queen Victoria ≫ (en angles). The Daily Telegraph [Londres], 26-08-2015. Arxivat de l' original el 19 setembre 2015 [Consulta: 16 juny 2023].
  215. ↑ Hibbert, p. xv; St Aubyn, p. 340
  216. ↑ St Aubyn, p. 30; Woodham-Smith, p. 87
  217. ↑ Hibbert, pp. 503?504; St Aubyn, p. 30; Woodham-Smith, pp. 88, 436?437
  218. ↑ Hibbert, p. 503
  219. ↑ Hibbert, pp. 503?504; St Aubyn, p. 624
  220. ↑ Hibbert, pp. 61?62; Longford, pp. 89, 253; St Aubyn, pp. 48, 63?64
  221. ↑ Marshall, p. 210; Waller, pp. 419, 434?435, 443
  222. ↑ Waller, p. 439
  223. ↑ St Aubyn, p. 624
  224. ↑ Hibbert, p. 504; St Aubyn, p. 623
  225. ↑ e.g. Hibbert, p. 352; Woodham-Smith, p. 431
  226. ↑ Strachey, 1921 , p. 304.
  227. ↑ Waller, p. 429
  228. ↑ Error en el titol o la url . Bagehot , Walter. ≪[{{{url}}} The English Constitution]≫ p. 103. Londres: Chapman and Hall, 1867.
  229. ↑ St Aubyn, pp. 602?603; Waller, pp. 366, 372, 434
  230. ↑ Strachey, 1921 , p. 303-304.
  231. ↑ ≪ Victoria Day ≫ (en angles). canada.ca. [Consulta: 21 juny 2023].
  232. ↑ ≪ The Victoria Cross (1912) ≫. British Film Institute . [Consulta: 22 setembre 2016].
  233. ↑ ≪ black- in-the-history-of-the-monarchy-tv0sGa7jeNk8ucOXSfmfML/pagina.html La reina Isabel nomena el primer escuder personal negre de la historia de la monarquia ≫ (en italia). lastampa.it. [Consulta: 21 juny 2023]. [ Enllac no actiu ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Charles , Barrie. Kill the Queen! The Eight Assassination Attempts on Queen Victoria (en angles). Stroud: Amberley Publishing, 2012. ISBN 978-1-4456-0457-2 .  
  • Hibbert , Christopher. Queen Victoria in Her Letters and Journals (en angles). Londres: John Murray, 1984. ISBN 0-7195-4107-7 .  
  • Longford , Elizabeth. Victoria R.I. (en angles). Londres: Weidenfeld & Nicolson, 1964. ISBN 0-297-17001-5 .  
  • Marshall , Dorothy. The Life and Times of Queen Victoria (en angles). 1992 reprint. Londres: Weidenfeld & Nicolson, 1972. ISBN 0-297-83166-6 .  
  • Packard , Jerrold M. Victoria's Daughters (en angles). Nova York: St. Martin's Press, 1998. ISBN 0-312-24496-7 .  
  • St. Aubyn , Giles. Queen Victoria: A Portrait (en angles). Londres: Sinclair-Stevenson, 1991. ISBN 1-85619-086-2 .  
  • Strachey , Lytton . Queen Victoria (en angles). Londres: Chatto and Windus, 1921.  
  • Waller , Maureen. Sovereign Ladies: The Six Reigning Queens of England (en angles). Londres: John Murray, 2006. ISBN 0-7195-6628-2 .  
  • Weintraub , Stanley. Albert: Uncrowned King (en angles). Londres: John Murray, 1997. ISBN 0-7195-5756-9 .  
  • Woodham-Smith , Cecil. Queen Victoria: Her Life and Times 1819?1861 (en angles). Londres: Hamish Hamilton, 1972. ISBN 0-241-02200-2 .  

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Victoria_I_del_Regne_Unit&oldid=33374130 ≫