El
vescomtat de Marcan
fou una jurisdiccio feudal de
Gascunya
(
Occitania
), centrada al voltant de
lo Mont
, abracant tota la comarca de Marcan.
Sanc IV de Gascunya
va morir el
977
i va deixar terres als seus fills que van esdevenir caps de branques comtals i vescomtals. Un suposat fill Esi I, generalment no esmentat a les genealogies de Gascunya, tambe devia rebre territoris, suposadament les comarques de Marcan i de
Maremne
. Va morir en una data indeterminada entre el
977
i el
990
, i va deixar els seus territoris al fill Aner I (o Asnar) que encara vivia el
993
. Un altre fill Azinel va rebre la senyoria de Samadet. Aner I va morir cap a l'any
1009
, i en aquesta data el seu fill Llop I va agafar el titol de vescomte de Marcan; son germa Sanc I va rebre la comarca de Maremne i es va titular vescomte de Maremne.
La linia vescomtal de Marcan va continuar amb Guillem I, el seu fill Ramon I, el fill d'aquest Aner II, i el fill d'aquest Llop II.
Guillem va deixar mes fills: un d'ells, Guerau, mort passat el
1070
, fou el primer consenyor de Marcan origen d'una branca senyorial continuada per Guillem (mort passat el
1070
), Guerau II (mort passat el
1107
) i Arnau Guillem (mort passat el
1180
) que foren consenyors de Marcan i senyors de
Rocafort
i
Montgallard
, i tronc dels senyors de
Cauna
(Caunes), i de
Tardets
i
Ahaxe
.
El vescomte Llop II va morir vers el
1103
. El va succeir el seu fill Pere I, dit
Pere de Lobaner
, que el
1118
es va casar amb la comtessa Beatriu III per lo qual va ser comte consort en el
comtat de Bigorra
el
1128
, i el
1141
va fundar lo Mont. Va morir el
7 de setembre
de
1163
i el va succeir el seu fill Pere Centul que el
1170
, a la mort de la mare Beatriu, fou comte de Bigorra (Centul III). Va morir el
1178
i la successio va recaure altra vegada en una dona, Estefania, proclamada comtessa de Bigorra com Beatriu IV, i vescomtessa de Marcan com Beatriu I. Es va casar amb Pere
vescomte de Dax
i mes tard amb Bernat de
Comenge
; va morir el
1190
i altra vegada nomes van deixar una filla Peronella, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marcan, filla de Bernat de Comenge (Aquest va sobreviure a la seva muller fins al
1226
pero des del
1190
n'estava separat).
Peronella fou una figura extraordinaria, nascuda el
1184
a
Muret
que els sis anys va tornar a Bigorra despres de la separacio dels pares. El rei d'Arago en previsio del que pogues fer Bernat va comprometre l'enllac de Peronella amb Gasto de Bearn quant la nena nomes tenia 8 anys; el
1196
es va casar doncs amb Gasto IV de Montcada
vescomte de Bearn
que fou investit comte de Bigorra i vescomte de Marcan pero va morir el
14 de juliol
de
1214
; llavors Peronella es va instal·lar a
Tarbes
i per fer front a l'amenaca de
Simo de Montfort
es va casar amb el fill del regent d'Arago, Nunio Sanc governador de
Provenca
(
1215
) pero el matrimoni fou anul·lat per Simo basant-se en un article de l'Estatut de Pamies que exigia l'autoritzacio de Simo per als enllacos de les dames nobles i hereves, i que va rebre el suport dels bisbes de Bigorra,
Coserans
i Comenge; es va haver de casar llavors amb
Guiu
de
Montfort
(segon fill de Simo), segurament per salvar el comtat (
1216
), i va tenir una filla anomenada Alicia i despres una altra anomenada Peronella.
Guiu va morir el
20 de juliol
de
1220
al setge de
Castellnou d'Arri
, i Amalric de Monfort, germa gran de Guiu i hereu de Simo la va fer casar amb Amalric de Rancon, pero Peronella va exigir que la possible descendencia no tingues drets i que fossin reconegudes hereves Alicia i Petronella; el nou comte va acceptar les condicions i va morir al setge d'
Avinyo
el
6 de juny
de
1226
sense haver tingut fills; llavors es va casar, amb l'acord d'Amalric de Montfort, amb Boso de Matha-Chabanais senyor de
Cognac
amb el que va tenir una tercera filla, Mata (llavors Peronella tenia 44 anys). Va morir el
novembre
de
1251
als 67 anys i va deixar hereva a Mata, ja que Alicia havia marxat a Paris amb els Montfort (Petronella va premorir a la mare), pero Mata nomes fou reconeguda al vescomtat de Marcan i el Bigorra va quedar dividit i fou objecte d'un llarg plet successori.
El
1256
Mata (morta el
1270
) es va casar amb
Gasto VII de Montcada
, vescomte de Bearn,
Gabarda
,
Brulhes
, baro i vescomte de
Montcada
,
Vic
,
Muntanyola
i
Vacarisses
i senyor de
Castellvell
, que fou comte consort de Bigorra (una part) i vescomte de Marsan. Des d'aquest moment el vescomtat queda unit al Bearn pero el
1270
fou donat a la filla Constanca. Aquesta va viure fins al
1310
en que Marsan va tornar al tronc principal dels vescomtes de Bearn que llavors eren els
comtes de Foix
, i va seguir el mateix desti que Bearn.
El
1484
una assemblea a Pau dels estats de Marcan i de Bearn va decidir l'enllac de Caterina i va unir els destins de Marcan a
Navarra
i despres a
Franca
.
El
20 d'octubre
de
1620
el decret d'incorporacio del Bearn a la corona incloia Marcan.
Pero poc despres el vescomtat fou donat a Enric de la casa de
Lorena-Armanyac
, i va seguir en aquesta familia, essent elevat a comtat a mitjans del segle
xviii
, i uns anys despres a principat. Extinta la linia i pendent d'adjudicacio va arribar la revolucio.
Llista de vescomtes
[
modifica
]
- Decret d'annexio de
Bearn
(del que forma part Marsan) i
Bigorra
a la Corona, el
20 d'octubre
de
1620