Vamba
[1]
(
c.
630 -
Pampliega
,
688
) fou
rei visigot
d'
Hispania
del
672
al
680
. Era un noble militar, que a la mort de
Recesvint
fou elegit rei, malgrat la seva propia oposicio (per la seva avancada edat), i consagrat a
Toledo
pel setembre del 672.
Les fonts principals del seu regnat es la
Historia Rebellionis Pauli adversus Wambam
, escrita per
Julia
, diaca o sacerdot, i mes tard metropolita de Toledo (des de gener del 680 a marc del 690), la
Insultatio
, tambe de Julia, en la qual es narren les relacions tirants entre la provincia de la Gal·lia
Narbonense
i la resta del Regne, que indicaria l'existencia d'un principi de particularisme regional, i una carta del cap de la rebel·lio,
Paulus
, adrecada a Vamba.
[2]
Es desconeixen els seus origens familiars, i res indica que estigues emparentat amb el llinatge del seu predecessor,
Recesvint
. Abans de ser escollit rei ocupava un carrec destacat, anomenat ofici palati (
655
), com un dels representants mes importants dels nobles que ocupaven els llocs mes destacats de l'administracio territorial i central. Probablement ostentava el titol de
duc
d'alguna de les provincies, pots de la
Gal·lecia
, ates que durant el
X Concili de Toledo
va presentar el testament del bisbe
Marti de Braga
(
656
).
[3]
En aquest concili se l'identifica amb un
vir illustris
que apareix, tot i que no s'indica el carrec.
A la mort de Recesvint pertanyia al petit i poderos grup dels ducs del regne.
[3]
L'
1 de setembre
de
672
, dia de la mort de
Recesvint
a Gerticos, estava present a la localitat juntament amb la resta de personalitats principals del regne, que segurament estaven esperant la molt probablement prevista mort del rei. El difunt, sense fills que el succeissin o be forcat pels nobles, Recesvint no va designar ningu i es va procedir al sistema electiu del nou rei. Seguint les pautes marcades per les lleis del
VIII Concili de Toledo
, es va elegir alla mateix i per part de nobles i bisbes a Vamba com a rei. No obstant aixo, segons el relat de
Julia de Toledo
, haurien estat els ducs provincials mes poderosos els que van imposar la seva opcio.
[3]
El nou sobira era, una vegada mes, d'edat avancada. Segurament pertanyia al grup de partidaris de Recesvint, i els magnats que el van elegir van voler assegurar-se l'eleccio d'un dels seus, presumptament poc problematic i en tot cas ja ancia, i evitar la intervencio del clergat en l'eleccio, doncs se suposa al clergat hostil a Recesvint. Vamba va rebutjar l'eleccio, al·legant la seva avancada edat que farien dificil que pogues fer front a "els desastres que amenacaven el regne", pero va acceptar quan un dels magnats, un
dux
, el va amenacar de mort si no acceptava la corona. Per no ser considerat un usurpador Vamba es traslladat a Toledo, on el metropolita Quirze, de grat o per forca, el va coronar el setembre o octubre a l'Esglesia dels Sants Apostols.
Politica militar
[
modifica
]
La primera activitat de Vamba va ser una campanya dels vascons. Consolidat en el tron va decidir organitzar una expedicio contra els vascons a l'hivern del
672
, i el resultat immediat de la noticia de l'avanc de l'exercit reial va haver de ser que els vascons no van descendir per la Vall de l'Ebre, i van concentrar els seus atacs cap a
Cantabria
. El rei es va dirigir a aquesta regio (
673
), i al cami va tenir noticies que s'havia rebel·lat a la
Narbonense
el comte de
Nimes
,
Hilderic
, al qual donava suport el
bisbe de Magalona
Gumild, i l'abat Ranimir, tots ells de nacionalitat goda. El bisbe de Nimes, Aregius, no havia secundat la rebel·lio i havia estat deposat per Hilderic, que l'havia enviat encadenat al Regne dels Francs, col·locant en el seu lloc a Ranimir, que va ser consagrat per dos bisbes del Regne Franc (la consagracio d'un bisbe exigia, legalment almenys, la presencia de tres Bisbes de la mateixa provincia segons el
canon
19 del
IV Concili de Toledo
); d'aixo alguns historiadors infereixen l'existencia d'un suport (tacit o explicit) dels poders Francs als rebels. Malgrat tot cal suposar que el domini en rebe·lia no era extens, circumscrit a la part nord de Septimania (o a l'entorn dels llocs de Nimes i Magalona).
La revolta de Paulus
[
modifica
]
Vamba, pero, no revoca l'assetjament planejat sobre els vascons del Cantabric i envia contra els rebels un dels
dux
del seui estol, l'anomenat Paulus. Aquest va marxar amb ses tropes per a fer cap a la
Narbonense
arribant, probablement, fins a
Tarraco
, on mantindria converses amb el dux d'aquell indret, dit
Ranosild
. Dels contuberni entre ambdos se'n decanta l'addessio a la rebel·lio: una part de la Tarraconense es va aixecar contra Vamba, sumant-se a la Narbonense. Un dels "gardings" (funcionaris palatins) fidels al rei -anomenat Hildigis- tambe s'uniria a Paulus i a Ranosild. Mentre fingia prosseguir el seu cami, Paulus va continuar cercant suports; noticia que arribaria a les oides del bisbe Argebad de Narbona (lleial al rei). Aquest que va enviar un emissari per tal d'informar-ne Vamba.
Una vegada a Narbona, Paulus es va proclamar rei, declara deposat a Vamba, i va ser ungit i coronat amb la corona d'or que Recared havia donat a un santuari de
Gerunda
. Tota la noblesa de la Narbonense i de la part oriental de la Tarraconense es va sumar a la revolta, i el nou rei va aconseguir atreure al seu partit, a mes dels nobles i bisbes, a francs i vascons. Paulus va exigir un jurament de fidelitat a les poblacions que dominava. Vamba es va assabentar de la revolta de Paulus quan era a Cantabria, a punt d'atacar els vascons. Despres de consultar amb els l'alta noblesa palatina que l'acompanyaven, es decidi per un atac massiu contra els vascons, deixant per a despres la lluita contra Paulus. Finalment els vascons van accedir a lliurar alguns ostatges i tributs, i segurament es van comprometre a no ajudar Paulus i a convencer els altres caps perque no ho fessin.
Vamba va poder marxar llavors cap a
Calagurris
i des d'alla cap a
Osca
,
Ilerda
i
Barcino
, on va capturar a diversos caps rebels. Va seguir cap a
Gerunda
, que se li va rendir. Vamba va dividir llavors el seu exercit en tres columnes: una que remuntaria el Segre, travessaria la
Ceretania
(
Cerdanya
) i entraria a la Narbonense pel riu
Tet
; una altra passaria per
Ausona
(
Vic
) i des d'alla arribaria fins a
Ceret
; i la tercera columna comandada per ell mateix avancaria per la via romana que seguia la costa.
Quan travessava els Pirineus, Vamba va rebre una carta de Paulus, que el desafiava a un combat singular a Clausurae, no lluny de Ceret (
Castrum Clausurae
). El rei va prendre Caucoliberi (
Cotlliure
) i altres fortaleses, i es va presentar a
Clausurae
on va vencer a les forces rebels, capturant el dux Ranosild i el garding Hildigis o Eldigis, que dirigien la defensa, i altres nobles gots. Un exercit format per francs, que acudia en ajut de la vila, va fugir sense combatre. Witimir, defensor de la fortalesa de Sordonia proxima a
Llivia
(
Castrum Libiae
o
Julia Libia
), va fugir cap a Narbona on va informar en Paulus del desastre de
Clausurae
i que les altres dues columnes ja havien arribat als seus objectius, eliminant les resistencies rebels, i s'havien unit a les forces de la columna al comandament del rei.
L'atac es va dirigir seguidament contra
Narbona
, i hi van acudir les naus de la flota visigoda que van atacar per mar, mentre les forces terrestres van marxar per atacar-la per diversos punts. Paulus va abandonar la ciutat cap a Nimes, deixant el comandament de Narbona a Witimir, al qual Vamba va intimar a la rendicio sense exit. Les forces del rei van assaltar la ciutat prenent-la despres de vencer una tenac resistencia. Witimir es va refugiar en una esglesia amb la seva espasa i va ser capturat. Van ser tambe capturats Argemund (se'n desconeix el carrec) i el
primicerius
Gultricia. Prop de
Besiers
va ser capturat Ranimir, bisbe intrus de Nimes, que havia fugit de Narbona abans de l'entrada de les tropes regies.
Lodeva
, Besiers i
Agde
van caure tambe a poder del rei, capturant-se al bisbe Wiliesind, al seu germa Ranosind i a Arangiscle, el defensor de Llivia.
El seguent atac es va dirigir cap a Magalona, defensada pel bisbe Gumild. Davant un possible atac per mar Gumild va fugir a Nimes, i la ciutat va ser presa per Vamba amb escassa oposicio. Quedava el bastio de Nimes on estava Paulus amb un exercit compost per francs i visigots. Forces enviades pel rei van arribar davant la ciutat el
31 d'agost
del
673
; els defensors esperaven l'arribada de reforcos dels francs, i per anticipar-se a la seva arribada l'exercit reial va atacar la ciutat sense resultat positiu. Al final de l'endema (en que els reialistes van tornar a atacar la ciutat sense aconseguir prendre-la) van arribar uns deu mil soldats gots al comandament del dux Wandemir o Waldemir, i aquella mateixa nit, ja de matinada, les portes de la ciutat van cremar i les forces del dux van penetrar a Narbona, refugiant-se els defensors en l'amfiteatre de la ciutat, on va esclatar la lluita entre ells: els gals desconfiaven dels gots, dels francs i de Paulus; els francs desconfiaven dels gots; i els gots desconfiaven dels francs i els gals. Paulus no va poder imposar la seva autoritat i va haver d'assistir a una gran matanca entre els seus propis partidaris (
2 de setembre
). Al llarg el dia Paulus va consultar amb els seus col·laboradors, i va enviar a Argebad, bisbe de Narbona, a sol·licitar la clemencia reial (mentre els partidaris del rebel seguien lluitant entre ells). El rei va rebre a Argebad i va accedir a acabar la lluita pero va rebutjar la peticio que els rebels no rebessin el castig prescrit per les lleis. Les tropes visigodes van controlar la ciutat i es van establir destacaments per prevenir l'arribada de tropes dels francs. Centenars de gals, francs, saxons, gots i alguns hispa-romans van ser detinguts juntament amb Paulus (entre ells Gumild, bisbe de Magalona). El
20 de setembre
els presoners francs i saxons van ser expulsats cap a la seva patria.
Paulus va ser vestit amb vestuari reial en forma de mofa, i va ser conduit amb els seus col·laboradors principals a presencia del rei (4 de setembre) i dels nobles de palau, els gardings i tot el
Officium
present, i els comandaments militars. Vamba els pregunta pel motiu de la rebel·lio, per a la que no van poder al·legar cap ofensa, i els va mostrar el seu jurament de fidelitat signat el
672
despres del seu acces al tron; despres va ser llegit el canon setanta-cinc de l'IV Concili i la llei sobre rebel·lio de Khindasvint. No obstant aixo Vamba va ser magnanim i no els va condemnar a mort ni els va fer encegar; van ser rapats i els seus bens confiscats.
Pels mateixos dies forces dels francs al comandament d'un duc anomenat Lupus va arribar fins a prop de Besiers, pero es va retirar en coneixer la victoria del rei, i davant la presencia de les forces visigodes lleials a la regio, que acudien al tenir noticies de la presencia del duc.
A Narbona es va establir una guarnicio visigoda i es va expulsar els
jueus
de la ciutat, que probablement havien pres partit per Paulus. Per a les ciutats de la Septimania es van nomenar nous comtes.
Despres de la revolta
[
modifica
]
Pacificada la provincia va llicenciar a l'exercit a Canaba, al sud de Narbona, i va tornar a Toledo, on va entrar acompanyat de Paulus i els seus col·laboradors, els quals anaven afaitats i descalcos i amb vestits molt gastats (Paulus a mes portava una corona falsa) que anaven pujats en carros tirats per camells. El poble va ser incitat a escarnir-los. L'
1 de novembre
del
673
Vamba va publicar la seva llei militar, que fins i tot obligava al clergat a mobilitzar-se contra enemics estrangers i usurpadors. Qui no acudis a les mobilitzacions seria assenyalat, rebria dues-centes fuetades i pagaria una lliura d'or.
Politica interior
[
modifica
]
El
674
Vamba va realitzar diverses construccions a Toledo. Durant el seu regnat sembla haver-se dedicat a la restauracio de vies, aqueductes i altres obres. Un combat contra vaixells arabs es incert.
Politica religiosa
[
modifica
]
El
675
va convocar el
XI Concili de Toledo
, sinode dels bisbes de la Cartaginesa, i el
III Concili de Braga
, sinode de Bisbes de Galicia, pero sembla que les relacions amb el clergat no van millorar. Vamba va imposar al metropolita de Merida, Esteve, el nomenament d'un bisbe anomenat Cuniuld per al monestir d'Aquae (Lusitania), i sembla que tambe va decidir nomenar bisbes en viles menors i a l'Esglesia dels Sants Apostols de Toledo, vulnerant la regla que no hi havia d'haver dos bisbes en una mateixa ciutat. El
30 de gener
del
680
el cronista Julia va ser nomenat metropolita de Toledo. Al
XI Concili de Toledo
, celebrat el
7 de novembre
del
675
a l'esglesia de Santa Maria van assistir disset bisbes personalment i altres dos representats pels seus diaques (els de Segovia i Ergavica o Ercavica o Arcavica), a mes de cinc abats.
Vamba renuncia al tron
, per Juan Antonio Ribera
Les circumstancies del final del seu regnat resulten de les actes del
XII Concili de Toledo
, on s'explica que Vamba va ser deposat despres de caure mortalment malalt.
[2]
Aixo succei el 14 d'octubre de 680, i a peticio d'un comte palati,
Ervigi
, a causa de la malaltia del monarca, com era costum, es se'l va vestir amb l'habit monastic i va ser tonsurat en presencia de la noblesa palatina. Despres es va recuperar miraculosament, tanmateix estava ja incapacitat legalment per a regnar, rao per la qual va renunciar i designar successor Ervigi. El document el van signar els magnats palatins i s'adreca un escrit a l'arquebisbe
Julia de Toledo
per comminar-lo a ungir el nou rei el mes aviat millor.
Aquests son els fets narrats pels bisbes i la versio oficial davant per als contemporanis de Vamba. La necessitat d'explicar-ho suposava que va haver-hi rumors que Ervigi havia ordit un complot per deposar el monarca i volia silenciar-los. Es improbable que Vamba acceptes els canons que implicaven la seva deposicio i en canvi no respectes els que fixaven la forma d'eleccio del nou sobira, ates que legalment no podia ser designat. Una referencia del XII Concili deixa entreveure que Vamba no va acceptar la seva deposicio i va intentar recobrar el tron, la qual cosa no estaria renyida amb el nomenament d'un successor quan pensava que anava a morir (les dues coses serien il·legals). Es clar que el clergat no el recolzava i que Ervigi va saber captar el suport de molts nobles, perque els nobles i bisbes podrien haver obviat o canviat la llei que impedia regnar un vegada tonsurat.
La mort de Vamba va esdevenir algun temps despres. Uns autors indiquen que s'havia retirat al monestir de Pampliega, prop de
Burgos
, on va morir set anys i set mesos despres (es a dir cap a maig o juny del
688
; altres diuen que va morir als pocs mesos. Zeumer, a
Neues Archiv des Gesellschaft fur altere deutsche Gesichteskunde
indica la data del
4 de novembre
del
683
).
El municipi de
Wamba
en
provincia de Valladolid
porta el seu nom.
[4]
Es el lloc on va morir Recesvint, aleshores anomenat Gerticos, i tambe el lloc on van nomenar Vamba nou monarca.
[2]
Aixo va fer que la poblacio canvies de nom i prengues el del nou dignatari.
- ↑
≪
Vamba
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
Cadiz Alvarez
, Juan Carlos.
La historia de Asturias... en pedazos
(en castella). vol. II: los siglos oscuros. Madrid: Ediciones Nobel, 2017, p. 99.
- ↑
3,0
3,1
3,2
Garcia Moreno
, Luis Agustin. ≪
Wamba
≫.
Diccionario biografico electronico
. Reial Academia de la Historia. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑
Ramis
, Sergi ≪
Wamba, el pueblecito de Valladolid famoso por sus calaveras
≫.
La Vanguardia
, 16-12-2019.