Valacs

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Si cercau els habitants de la regio de Romania, vegeu Valaquia
Infotaula de grup humàValacs

Pastor valac del Banat (1837)
Tipus terme Modifica el valor a Wikidata

Els valacs [1] (en serbocroat i bulgar власи, vlasi ; en grec : βλ?χοι ; en albanes : vllehet ; en turc : ulahlar ; en hongares : vlachok i olasz ; en ucraines : волохи ) son els parlants de llengues balcoromaniques : principalment romanesos , pero tambe aromanesos , meglenoromanesos , istroromanesos i, de vegades, dalmates i istriots .

El nom es un exonim usat de l' edat mitjana enca per anomenar aquests grups. En general, es un terme originat i emprat principalment per pobles eslaus , i, per la tendencia al pastoralisme dels valacs, de vegades s'ha emprat com a sinonim per la categoria social dels pastors. [2] En aquest sentit, sovint ha esdevengut un generic valid per referir-se tambe a grups etnics de pastors de llengua no romanica, i tambe de manera derogatoria. [3]

D'entre els valacs, els romanesos son els unics que tenen un estat nacio propi; la resta conformen minories etniques dins d'altres estats balcanics , i les seves llengues estan amenacades.

Historia [ modifica ]

Al nord de la linia Jire?ek , pobles de llengua llatina

El terme valac prove del germanic antic * walhaz , un adjectiu referit als estrangers i, particularment, als estrangers de parla romana o celtes romanitzats (en comparacio amb els germanics, en general els celtes eren un poble mes romanitzat). Al seu torn, * walhaz ve del nom de la tribu celta dels volques ( llati : Volcae ), que feien frontera amb els romans i els pobles germanics. [4] El terme es generalitza i esdevengue habitual per referir-se a poblacions de parla romana en els diversos parlars germanics. [a] Mes tard, durant el periode de les migracions (segles  v - vii ) els eslaus manllevaren aquest terme (potser del gotic ), que empraren per referir-se igualment als romans o pobles llatins. [5] Aixi, de la mateixa manera que en les llengues eslaves balcaniques s'empra per fer referencia als romans dels Balcans, l'equivalent en polones ( włoch ) significa italia . [b]

Rutes de transumancia dels pastors valacs

Amb la caiguda del mon antic i l'arribada dels pobles eslaus, els habitants de la regio dels Balcans al nord de la linia Jire?ek , de parla romanc , es veieren obligats a desplacar-se; uns fugiren al nord-est (avantpassats dels futurs romanesos ), altres a l'oest (que esdevindrien els dalmates ) i altres es dedicaren a la ramaderia muntanyenca (els futurs aromanesos ). Aquest conjunt de pobles conforma allo que els eslaus anomenaren valacs (posteriorment manllevat tambe en grec , albanes i turc ). Cal fer notar, pero, que valac es un exonim , i que, ells mateixos, tots s'anomenen amb un derivat del llati Romanus , 'roma' [c] (d'aqui el nom dels romanesos , que es un endonim manllevat del romanes ). [6]

Entre les primeres documentacions escrites del mot valac destaquen les fonts arabs ( Ibn an-Nadim , al Kitab al-Fihrist , [7] i Al-Muqaddassi , [8] segle  x ) i les gregues ( Joan Escilitzes i Jordi Cedre , segle  xi ). [9] En eslau , la primera mencio es de la Cronica de Nestor (segle  xii ), i la primera font hongaresa es la Gesta Hungarorum , escrita en llati ( ca . 1200). Nombrosos territoris porten o han portat el nom de Valaquia , en referencia als seus habitants; el mes conegut de tots es la Valaquia romanesa , una de les tres regions del pais juntament amb Moldavia i Transsilvania . [10]

D'entre tots els valacs, els mes nombrosos foren els del nord del Danubi , que eren majoria al seu territori, desenvoluparen una consciencia com a poble i un relat nacional propi, i el segle  xix erigiren l' estat romanes . [11] La resta, en canvi, romangueren en minoria entre altres pobles, i avui en dia malden per no ser totalment assimilats als pobles veins i per no perdre la llengua.

Branques [ modifica ]

Actualment, el terme valac esta mes o menys en desus en els ambits academics no historiografics, i se sol distingir en diversos grups anomenats segons els seus propis endonims (cal recordar que el terme valac es un exonim , es a dir, que no el fan servir per referir-se a ells mateixos).

Les llengues balcanoromaniques o els pobles valacs

Addicionalment, els dalmates i els istriots han estat ocasionalment considerat valacs.

Notes i referencies [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. Les manifestacions d'aquest terme son molt nombroses en les llengues germaniques. Aixi, en nordic antic Valland en fa referencia a l' Europa celta i romana, i valskr significa 'franc', 'frances'; a Suissa i el Tirol del Sud , welsch fa referencia als parlants de llengues romaniques; el nom dels valons es un exonim germanic de la mateixa arrel (en neerlandes , waals ); en angles , welsh fa referencia als gal·lesos . Tambe es present en toponims fronterers del mon germanic, com Waalwijk i Walchensee .
  2. En hongares , el manlleu olasz significa 'italia', i olah , 'valac' o 'romanes'.
  3. Curiosament, fins al segle  xviii els grecs tambe s'anomenaven a ells mateixos romans ( grec : ?ωμα?ιοι ), en tant que hereus de l' imperi Roma d'Orient .

Referencies [ modifica ]

  1. Valac -a ≫. Termcat . [Consulta: 10 gener 2023].
  2. Sugar , Peter F. Southeastern Europe under Ottoman Rule, 1354?1804 . University of Washington Press, 1996, p. 39. ISBN 0-295-96033-7 .  
  3. Tanner , Arno. . East-West Books, 2004, p. 203. ISBN 978-952-91-6808-8 .  
  4. Schrijver , Peter. Language Contact And The Origins Of The Germanic Languages , p. 20.  
  5. Skok , Petar. ≪Vlah≫. A: Etimologijski rje?nik hrvatskoga ili srpskoga jezika . Zagreb: JAZU, 1971?1974, p. 606.  
  6. Darby , H. C.. ≪The face of Europe on the eve of the great discoveries≫. A: The New Cambridge Modern History . Vol. 1, 1957, p. 34.  
  7. Spinei , Victor. The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth Century . Brill, 2009, p. 83.  
  8. Decei , A; Ciociltan , V ≪La mention des Roumains (Walah) chez Al-Maqdisi≫. Romano-arabica [Bucharest], I, 1974, pag. 49?54.
  9. FHDR = Fontes Historiae Daco-Romaniae ? Izvoarele istoriei Romaniei , vol. III, p. 141.
  10. Valacs ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  11. Valacs ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .