Si cercau els habitants de la regio de Romania, vegeu Valaquia

Valacs

Pastor valac del Banat (1837)
Tipus	terme

Els valacs ^[1] (en serbocroat i bulgar власи, vlasi ; en grec : βλ?χοι ; en albanes : vllehet ; en turc : ulahlar ; en hongares : vlachok i olasz ; en ucraines : волохи ) son els parlants de llengues balcoromaniques : principalment romanesos , pero tambe aromanesos , meglenoromanesos , istroromanesos i, de vegades, dalmates i istriots .

El nom es un exonim usat de l' edat mitjana enca per anomenar aquests grups. En general, es un terme originat i emprat principalment per pobles eslaus , i, per la tendencia al pastoralisme dels valacs, de vegades s'ha emprat com a sinonim per la categoria social dels pastors. ^[2] En aquest sentit, sovint ha esdevengut un generic valid per referir-se tambe a grups etnics de pastors de llengua no romanica, i tambe de manera derogatoria. ^[3]

D'entre els valacs, els romanesos son els unics que tenen un estat nacio propi; la resta conformen minories etniques dins d'altres estats balcanics , i les seves llengues estan amenacades.

Historia [ modifica ]

El terme valac prove del germanic antic * walhaz , un adjectiu referit als estrangers i, particularment, als estrangers de parla romana o celtes romanitzats (en comparacio amb els germanics, en general els celtes eren un poble mes romanitzat). Al seu torn, * walhaz ve del nom de la tribu celta dels volques ( llati : Volcae ), que feien frontera amb els romans i els pobles germanics. ^[4] El terme es generalitza i esdevengue habitual per referir-se a poblacions de parla romana en els diversos parlars germanics. ^[a] Mes tard, durant el periode de les migracions (segles  v - vii ) els eslaus manllevaren aquest terme (potser del gotic ), que empraren per referir-se igualment als romans o pobles llatins. ^[5] Aixi, de la mateixa manera que en les llengues eslaves balcaniques s'empra per fer referencia als romans dels Balcans, l'equivalent en polones ( włoch ) significa italia . ^[b]

Amb la caiguda del mon antic i l'arribada dels pobles eslaus, els habitants de la regio dels Balcans al nord de la linia Jire?ek , de parla romanc , es veieren obligats a desplacar-se; uns fugiren al nord-est (avantpassats dels futurs romanesos ), altres a l'oest (que esdevindrien els dalmates ) i altres es dedicaren a la ramaderia muntanyenca (els futurs aromanesos ). Aquest conjunt de pobles conforma allo que els eslaus anomenaren valacs (posteriorment manllevat tambe en grec , albanes i turc ). Cal fer notar, pero, que valac es un exonim , i que, ells mateixos, tots s'anomenen amb un derivat del llati Romanus , 'roma' ^[c] (d'aqui el nom dels romanesos , que es un endonim manllevat del romanes ). ^[6]

Entre les primeres documentacions escrites del mot valac destaquen les fonts arabs ( Ibn an-Nadim , al Kitab al-Fihrist , ^[7] i Al-Muqaddassi , ^[8] segle  x ) i les gregues ( Joan Escilitzes i Jordi Cedre , segle  xi ). ^[9] En eslau , la primera mencio es de la Cronica de Nestor (segle  xii ), i la primera font hongaresa es la Gesta Hungarorum , escrita en llati ( ca . 1200). Nombrosos territoris porten o han portat el nom de Valaquia , en referencia als seus habitants; el mes conegut de tots es la Valaquia romanesa , una de les tres regions del pais juntament amb Moldavia i Transsilvania . ^[10]

D'entre tots els valacs, els mes nombrosos foren els del nord del Danubi , que eren majoria al seu territori, desenvoluparen una consciencia com a poble i un relat nacional propi, i el segle  xix erigiren l' estat romanes . ^[11] La resta, en canvi, romangueren en minoria entre altres pobles, i avui en dia malden per no ser totalment assimilats als pobles veins i per no perdre la llengua.

Branques [ modifica ]

Actualment, el terme valac esta mes o menys en desus en els ambits academics no historiografics, i se sol distingir en diversos grups anomenats segons els seus propis endonims (cal recordar que el terme valac es un exonim , es a dir, que no el fan servir per referir-se a ells mateixos).

• Istroromanesos , de la regio d' Istria , on arribaren dins el segon mil·lenni provinents de la regio del Danubi ; dits tambe txitxes ( croat : ?i?i , italia : cicci , alemany : Tschitschen ) i en istroromanes rumari ('romans')

• Aromanesos (en aromanes , armanji o ramanji ) habiten arreu de la regio al sud del Danubi . Son el segon poble valac mes extens:
  • Morlacs , aromanesos de Croacia , per be que amb el temps el terme s'ha anat referint genericament a gent de vida pastoral
  • Tsintsars , o aromanesos de Serbia , dits tambe valacs del Timok
  • Txobans , o aromanesos d' Albania
  • Albanitovalacs o frasariotes, es tracta d'aromanesos de Grecia que procedeixen de la regio de l'Epir i d' Albania
  • Cutzovalacs , o aromanesos de Grecia
  • Aromanesos de Bulgaria
  • Aromanesos de Macedonia
  • Macedoromans , o aromanesos de Romania , principalment immigrants dels grups anteriors
• Meglenoromanesos , de la regio de la Moglena , a Grecia
• Dacoromanesos , o simplement romanesos, ciutadans de l' estat romanes

Addicionalment, els dalmates i els istriots han estat ocasionalment considerat valacs.

Notes i referencies [ modifica ]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]