El
venet
(en
venet
:
łengoa veneta
o
veneto
) es una
llengua romanica
parlada, amb diferents varietats dialectals, al
Veneto
,
Trentino
i
Venecia Julia
(
Italia
), a les costes de
Croacia
(
costa Dalmata
), a
Mexic
(a la ciutat de
Chipilo
), al municipi
sard
de
Fertilia
(despres de la
Segona Guerra Mundial
s'hi establiren uns 400
exiliats istrians
de
Pula
arran de la cessio d'
Istria
a
Iugoslavia
,
[1]
esdevenint un microcosmos al costat de
l'Alguer
catala
[2]
) i al
Brasil
(als Estats de
Rio Grande do Sul
i de
Santa Catarina
). Va ser portat en aquests darrers paisos pels emigrants procedents del Veneto, pero a Rio Grande do Sul el venet ha estat apres i es emprat tambe per gent no veneta: el primer diccionari de
talian
(o
veneto brasileiro
) va ser editat per un polones.
Encara que sovint es considerat un dialecte
italia
, el venet es una llengua que no descendeix de l'italia. De fet, es mes propera a la llengua catalana, ja que ambdues descendeixen del gal·loiberic.
El dia
28 de marc
del
2007
el venet va ser reconegut oficialment com a llengua pel
Consell Regional de Veneto
amb la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" aprovada per gairebe tots els partits de govern i oposicio.
Els dialectes principals del venet son:
- Venet-central
(
Padua
,
Vicenza
,
Rovigo
)
- Venecia
(
Venecia
i ciutats properes)
- Verones
(venet occidental)
- Trevisa
(
Treviso
, i Marca Trevigiana a prop del venecia),
- Conellanes
(entre Conełian/Conegliano, Valdobiaden/Valdobbiadene i Montebełuna/Montebelluna)
- Feltri-belunes
(tots agrupats amb el nom de venet septentrional)
- Trenti
(venet occidental en transicio amb el llombard, parlat al Trentino)
- Venets de mar
(agrupats com a venet oriental, inclou l'istria, el
triesti
o el bisiac)
Gramatica i estructura de les varietats linguistiques
[
modifica
]
Indret on s'indica que s'hi parla el venet.
Aquestes varietats tenen gairebe les mateixes estructures morfosintactiques. Molt conegut es el
pronom
clitic
obligatori davant dels
verbs
quan estan en la segona persona singular o en la terca sing/plur: ≪Giorgio
el
vien≫ (Jordi ve), ≪I veci
i
parla≫ (els vells parlen), ≪ti
te
parli/parla≫ o ≪ti
ti/tu
parla≫ (tu parles)
Aquests pronoms no son simples pronoms redoblats, sino que tenen "caracter distintiu" perque son ells, i no les terminacions verbals, que determinen el sentit de la frase: ≪el sente ←> i sente≫ (=sent/senten) o ≪te parlavi ←> parlavi≫ (=parlaves/parlaveu) i ≪el canta ←> i canta≫ (=canta/canten). Per aixo, en alguns casos i en algunes varietats, les vocals finals del verb poden desapareixer ≪el sent, i sent≫ o es poden bescanviar ≪te parlavi = te parlava≫
En canvi, en
Piemontes
,
Milanes
i
Italia
, el sentit de la frase sempre esta basat en les terminacions verbals. Per exemple Piem. ≪a canto ←> a canta≫, Mil. ≪el canta ←> canten≫, It. ≪canta ←> cantano≫ (=cat. canta/canten)...
El lexic tambe te moltes paraules compartides per totes les varietats venetes encara que, evidentment, hi hagi alguns mots o formes diferents: ≪fogołar/larin≫, ≪ceo/cenin/picenin≫, ≪el xe / l'e≫, ≪ła xe / l'e≫, ≪el ga / l'a≫, ≪ła ga / l'a≫, ≪i gavea / i avea/i vea≫, ≪magnemo/magnon/magnen≫...
La majoria del lexic, en canvi, te tan sols diferencies de pronuncia: per a exemple ≪gato/gat≫, ≪saco/sac≫, ≪fero/fer≫, ≪magnar/magnare≫, ≪vardar/vardare≫, ≪nasion/nazion/nathion≫, ≪verxo/verzo/verdho≫ ... i tambe ≪la scala /'a scaea≫, ≪sorela/sorea≫ (sovint unificades amb la L-trencada (Ł, ł) "ła scała" e "soreła").
El venet septentrional te els interrogatius en final de frase (Fatu che? Situ chi?) mentre que en les altre varietats els interrogatius finals es poden emprar nomes per a donar emfasi.
En venet tambe existeix un interrogatiu buit amb valor d'exclamacio: ≪Vuto ndar?!≫ (On vols anar!), ≪Vutu far?!≫ (Que vols fer!)
El venet te formes verbals interrogatives especifiques per a les preguntes directes de 2a singular ≪
Di(xi)tu
par davero?,
Situ/Sito
'nda?,
Gatu/Gheto
visto?,
Parli(s)tu/Parlito
?≫ de 3a sing/plur. ≪
Parleło?
(3sing.m.)
Parleła?
(3sing.f.)
Parlełi?
(3plur.m.)
Parlełe?
(3plur.f.)≫ i de 2a plural ≪
Parleo/Parleu?
,
Gavio/Gaveu?
≫
Nomes en venecia i en les ciutats mes grans aquestes formes falten (com en italia) i es diu ≪Te disi par davero? 'Te si 'nda? Ti ga visto?≫; en venecia antic, pero, es feia us de les formes interrogatives (fastu? gastu? vostu?) que encara sobreviuen en la ciutat de Chioggia.
Tambe cal recordar que hi ha paraules compartides nomes pel venet i el
catala
: ≪me pare≫ (mon pare), ≪me mare≫ (ma mare), ≪masa≫ (massa), ≪un goto de vin≫ (un got de vi), ≪net/neto≫ (italia=pulito, castella=limpio, catala=net). Aixo es perque l'origen genetic del venet es mes proper al catala que a l'italia, ja que ambdues llengues provenen del gal·loiberic.
A Grado i en el venet central s'empren les formes anomenades metafonetiques, o sigui amb obscurament de vocal quan el mot acaba en -i: ≪verde→
virdi
≫, ≪dotor(e)→
duturi
≫: aquestes formes, que molt consideren mortes o menys importants perque massa diferents de l'italia (verdi/dottori), es troben tambe en altres varietats i van ser molt utilitzades per
Ruzante
i Biagio Marin.
Cal remarcar tambe que en venet encara sobreviu el genere neutre d'alguns pronoms (
≪questo≫
=aixo) amb una forma diferent de la del masculi (
≪'sto qua≫
=aquest) mentre que en italia nomes hi es una forma per a ambdos (
≪questo≫
=aquest motiu, aixo, aquest home). De la mateixa manera en veneto
≪parlo de queło≫
(=parlo d'allo) es diferent de
≪parlo de queło la≫
(parlo d'aquell) mentre que l'italia te nomes una forma
≪parlo di quello≫
(parlo d'allo, parlo d'aquell). Tambe les formes neutres com
≪par queła≫
(per allo, per aquell motiu; procedents del plural llati "haec illa") son ben diferents dal femeni
≪par queła la≫
(per a aquella, per aquella noia).
Gairebe totes les varietats del venet han estat utilitzades per escriptors i poetes (entre els quals
Ruzante
,
Goldoni
,
Zanzotto
, Barbarani, Marin) o per usos oficials (el venecia de la Serenisima), pero algunes d'elles es van difondre a l'estranger com es el cas del nord-trevisa que ha estat portat de Segusino a
Chipilo
,
Mexic
, i encara hi es parlat o com la barreja de "vicentino" i belunes que es parla al
Brasil
, encara que tingui influencies del
portugues
i d'altres parles del nord d'
Italia
.
El venet, com moltes llengues no-reconegudes, encara no te un grafia oficial.
Heus aqui una llista d'algunes de les que han estat proposades:
- "Manuale di Grafia Unitaria" fet per la Regione Veneto amb diferents opcions grafiques
- Sistema "Jegeye" basat en el criteri ≪una lletra per a cada so (tret de la L-trencada que es pot pronunciar en maneres diferents)
- "Parlade Venete Unificae" basat en el criteri ≪una forma escrita per cada grup de pronuncies alternatives≫.
- Dialetto Veneto de Segusino e Chipilo
, exclusivament per al dialecte venet feltri-belunes de la regio de Segusino i la ciutat de Chipilo, basat exclusivament en l'italia.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
Llengues romaniques occidentals
|
|---|
| Iberoromaniques
| |
|---|
| Occitanoromaniques
| |
|---|
| Gal·loromaniques
| |
|---|
| Retoromaniques
| |
|---|
| Padanoromaniques
| |
|---|
| |
|
|
Llengues romaniques orientals
|
|---|
| Italoromaniques
| |
|---|
| Balcoromanques
| |
|---|
|
|
Llengues romaniques insulars
|
|---|
|
|
|