Urshu
,
Ur?u
o
Ursum
era una ciutat estat de
Mesopotamia
a l'
Eufrates
superior, vassall de Kargami? (
Karkemish
) de situacio desconeguda pero no gaire llunyana de Karkemish, al nord d'aquesta.
S'esmenta a les
tauletes de Mari
que son de la primera meitat del
segle
xviii
aC
. El seu rei es anomenat Shennam.
Suposadament era una ciutat estat independent durant part del tercer mil·lenni aC, sota un reis que portaven el titol de "badalun". Va ser poblada pels
hurrites
abans del 2000 aC, i cap a l'any 1800 aC constituia un regne hurrita. De tots els estats hurrites de l'epoca, Urshu i
Khashshum
n'eren els principals.
Al segle
xviii
aC (potser el 1640 aC) el rei
Hattusilis I
va assetjar Urshu, amb l'ajuda de grups aliats quan la ciutat era governada per un rei anomenat segurament "el servidor del deu de les turmentes". D'aquest fet en queda un document fragmentari, escrit en
accadi
, encara que sembla una traduccio de l'
hitita
. S'expliquen les dificultats de l'assetjament, i es diu que el rei va dirigir les operacions des de lluny, des de
Lawazantiya
, i es comenten diverses mostre de despreocupacio i desidia i fins i tot de traicio per part dels subordinats del rei. El relat es una elaboracio llegendaria de fets historics reals, on tots els personatges son autentics. S'indiquen diverses mesures ordenades pel rei, naturalment sempre savies i correctes, que no donaven resultat per la incompetencia dels oficials, cosa que provoca gran indignacio a Hattusilis.
El text explica les diferents tecniques d'assalt que van usar els hitites per conquerir la ciutat, com ara l'us de l'ariet i d'una "muntanya", segurament un terraple fortificat per arribar a la part superior de les muralles, segurament el que els romans anomenaven
agger
. Mostra tambe la preocupacio del rei pel "pecat" que podia comportar la conquesta d'Urshu, potser perque era una ciutat sagrada. Segons el relat la ciutat va tenir el suport del rei de
Iamkhad
, del de
Zaruar
, del de
Zuppa
i dels
hurrites
, pero finalment els defensors van ser derrotats, encara que el final de la narracio s'ha perdut.
Una narracio paral·lela i que podria tenir a veure amb l'assalt d'Urshu o potser amb el de la ciutat de
Zalpa
en temps del rei Hattusilis I, diu que en un lloc anomenat Ti-ni-shi-pa (desconegut) un grup salvatge aliat dels hitites, que practicava el canibalisme, manat per Dumumahlil, va exterminar les forces de Zuppa. Tots els seus homes van ser capturats per aquesta gent que se'ls va menjar; nomes el mateix Zuppa va aconseguir fugir, i fins i tot la seva mare, Ama o Sila, va ser capturada i se la van menjar igualment. Despres van atacar
Uqabuwa
, Ikakali i al final Tashiniya i Tishiniya (Ta?hiniya o Ti?hiniya). La zona va passar despres a domini hitita.
[1]
- ↑
Bernabe
, Alberto (ed.).
Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo
. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 93-94 i 129.
ISBN 8446011239
.
Bibliografia
[
modifica
]