La
Universitat Autonoma de Barcelona
es una
universitat
publica
catalana
creada el
1968
.
[1]
La major part dels seus centres docents i serveis son al
Campus
de
Bellaterra
(
Valles Occidental
), situat en un entorn natural de 263 hectarees de superficie, de les quals el 70% son boscos i arees verdes. Te tambe centres docents a
Sabadell
i a la ciutat de
Barcelona
.
Compta amb 13 facultats i escoles,
[2]
un centenar de titulacions de grau, 9
biblioteques
,
[3]
mes de 200 grups d'investigacio i una seixantena de centres i instituts d'investigacio.
L'origen del seu nom es remunta a la
Segona Republica Espanyola
, quan la
Universitat de Barcelona
, en virtut de la
Constitucio espanyola de 1931
i de l'
Estatut de Nuria
del 1932, va canviar el seu nom pel d'
Universitat Autonoma de Barcelona
.
[4]
El
6 de juny
de
1968
es promulga el decret de creacio de la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) i un mes despres es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciencies i Ciencies Economiques.
[5]
El mateix juliol de 1968 el Dr.
Vicent Villar Palasi
es nomenat president de la Comissio Promotora de la UAB, carrec que mante fins que l'agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L'activitat docent de la UAB s'inicia l'octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s'instal·la al
Monestir de Sant Cugat del Valles
, i la Facultat de Medicina, que s'estableix a l'
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
, el qual recupera la condicio d'hospital universitari i esdeve el primer centre de formacio clinica de la UAB. El curs seguent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciencies, a l'Hospital de Sant Pau, i de Ciencies Economiques i Empresarials, a l'
Escola d'Idiomes de Barcelona
(actualment l'EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autonoma de Barcelona es completa amb la creacio de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciencies de la Informacio l'any 1971, l'Escola Universitaria de Traductors i Interprets l'any 1972 i l'Escola Universitaria de Mestres
Sant Cugat
l'any 1973.
Paral·lelament, el febrer de 1969 s'inicia l'adquisicio de terrenys a
Bellaterra
, al municipi de
Cerdanyola del Valles
, lloc on s'ubicara el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.
[4]
El regim dictatorial de l'epoca, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del carrec de rector el Dr. Villar Palasi i va nomenar rectors, successivament, el Dr.
Vicent Gandia Gomar
i el Dr.
Josep Cabre Piera
. Tanmateix, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redaccio del
Manifest de Bellaterra
l'any 1975, el primer document que reivindica una universitat autonoma, democratica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr.
Josep Laporte
es nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s'aproven els segons estatuts de la universitat.
[4]
El 1982, durant el mandat del Dr.
Antoni Serra Ramoneda
, es crea un nou centre docent, la
Facultat de Veterinaria
. L'any 1985 s'aproven els tercers estatuts de la UAB, elaborats d'acord amb la
Llei organica de reforma universitaria
.
[6]
Durant la segona meitat de la decada dels anys vuitanta, que coincideix amb el rectorat en funcions del Dr.
Candid Genovard Rossello
i el rectorat del Dr.
Ramon Pascual de Sans
, es creen les facultats de Ciencies Politiques i Sociologia (1985) i de Psicologia (1989).
[
cal citacio
]
A l'inici dels anys noranta, durant el rectorat del Dr.
Josep Maria Valles i Casadevall
, les escoles universitaries de mestres i de traduccio es converteixen, vint anys despres de la seva creacio, en facultats. Aixi, el 1992 es crea la Facultat de Ciencies de l'Educacio i el 1993 la Facultat de Traduccio i Interpretacio. D'altra banda, durant els anys noranta la UAB completa el desenvolupament com a universitat de
campus
. El 1992 s'inaugura la
Vila Universitaria
i el 1996, ja durant el rectorat del Dr.
Carles Sola Ferrando
, la nova placa Civica, que esdeve el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat.
[
cal citacio
]
La UAB, on des dels seus inicis s'impartien estudis d'informatica i d'enginyeria quimica, entre altres especialitats tecniques, celebra el 1998 la creacio de l'Escola Tecnica Superior d'Enginyeria, l'ETSE, que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els ambits de coneixement. Durant els anys noranta, tambe es notori l'increment de les accions i els programes en l'ambit de la
responsabilitat social
. El setembre de 1999 s'inaugura un dels simbols mes emblematics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l'escultor valencia
Andreu Alfaro
. El febrer de 1999 es va produir una
carrega policial
contra la comunitat universitaria. El grup de manifestants, format per aproximadament 200 persones, s'havia congregat per expressar el seu rebuig a l'aleshores
president del govern espanyol
,
Jose Maria Aznar
, que es trobava a Bellaterra per visitar el Centre Nacional de Microelectronica de la Universitat.
-
Placa Civica
-
Columnes UAB
-
Vila universitaria
Des del punt de vista academic, els mandats del rector
Lluis Ferrer i Caubet
venen marcats per l'adaptacio a la
Llei organica d'universitats
,
[7]
d'una banda, i pel
proces de Bolonya
, de l'altra. L'adaptacio a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB.
[8]
Pel que fa al proces d'adaptacio cap a l'
espai europeu d'educacio superior
, la UAB aposta pel proces de convergencia des de l'inici com a oportunitat per a la internacionalitzacio de la UAB, i va fomentar la mobilitat dels estudiants.
El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciencies en dues facultats: la Facultat de
Biociencies
i la Facultat de Ciencies. En l'ambit de la
responsabilitat social
, cal destacar la posada en marxa durant el mandat del rector Lluis Ferrer de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d'ensenyament secundari a la universitat que rapidament esdevenen una referencia: el Programa Argo i el programa Campus Itaca, i la creacio, el curs 2005-2006, de l'Observatori per a la Igualtat.
[9]
Pel que fa a la transferencia de coneixements al sector productiu, a la intensificacio de la relacio entre universitat i empresa i al foment de l'emprenedoria, la UAB fa un pas endavant l'octubre de 2007, quan s'inaugura el
Parc de Recerca UAB
(PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l'
IRTA
.
[
cal citacio
]
Pel que fa a la projeccio exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d'una politica activa d'atraccio de talent i d'obertura i ampliacio de les relacions internacionals de la UAB. Aixi, la UAB disposa d'una oficina a
Xanghai
des del 2008 i forma part d'aliances estrategiques com el
Consorci Europeu d'Universitats Innovadores
(ECIU, en angles) i l'associacio
Alianca 4 Universitats
(A4U).
[
cal citacio
]
En el marc de l'adaptacio a l'espai europeu d'educacio superior, el 2009 es creen la Facultat d'Economia i Empresa i l'Escola d'Enginyeria, resultat de la fusio dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell en cadascun d'aquests ambits.
[
cal citacio
]
La UAB clou el 2009, any d'inici del rectorat de la Dra.
Ana Ripoll Aracil
, amb el reconeixement de Campus d'Excel·lencia Internacional pel projecte, un pla estrategic per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols cientifics i tecnologics destacat de la Mediterrania.
[
cal citacio
]
Durant el mandat del rector
Ferran Sancho Pifarre
(2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d'ajut i de suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi economica i el notable augment de les taxes universitaries. En l'ambit academic, la UAB fou una de les primeres universitats d'Europa en oferir
cursos en linia oberts i massius
(MOOC) des de la plataforma de referencia internacional
Coursera
. La inauguracio l'any 2014 de l'edifici bioclimatic ICTA-ICP va ser reconegut com un dels millors projectes d'arquitectura sostenible del pais.
[
cal citacio
]
El 6 de juny de 2016 la Dra.
Margarita Arboix Arzo
pren possessio del carrec de rectora de la Universitat Autonoma de Barcelona.
[10]
Durant el 2018 van comencar els actes de celebracio del 50e aniversari de la universitat.
[11]
El 13 de novembre de 2020, el Dr.
Javier Lafuente Sancho
substitueix a Arboix com a nou rector de la UAB.
[12]
Actualment la universitat s'ha consolidat entre les dues-centes millors universitats del mon als principals ranquings d'universitats i entre les 10 universitats joves amb mes projeccio i prestigi mundial.
[13]
Divisions administratives
[
modifica
]
La Universitat Autonoma de Barcelona compta actualment amb un total de tretze centres docents repartits entre els diversos campus d'aquesta, encara que gran part d'aquests estan situats al Campus de Bellaterra.
Centres docents propis
[
modifica
]
- El
campus de Bellaterra
es el campus principal de la Universitat. Hi trobem les seguents facultats:
[14]
- Facultat de Biociencies
- Facultat de Ciencies
- Facultat de Ciencies de la Comunicacio
- Facultat de Ciencies de l'Educacio
- Facultat de Ciencies Politiques i de Sociologia
- Facultat de Dret
- Facultat d'Economia i Empresa
- Escola d'Enginyeria
- Facultat de Filosofia i Lletres
- Facultat de Medicina
- Facultat de Psicologia
- Facultat de Traduccio i d'Interpretacio
- Facultat de Veterinaria
- El
campus de Sabadell
, situat a 10 minuts del centre de la ciutat, es una de les seus de l'Escola d'Enginyeria i de la Facultat d'Economia i Empresa. Es va inaugurar el
1993
.
[15]
- El
campus de Barcelona
o
Casa Convalescencia
, situat dins del recinte de
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
de
Barcelona
, allotja la Fundacio UAB, UAB Idiomes Barcelona, la Fundacio Salut i Envelliment i l'Institut de Ciencies de l'Educacio.
[16]
- El
campus Universitari del Mar
es una instal·lacio interuniversitaria de la
Universitat Pompeu Fabra
(UPF), la Universitat Autonoma de Barcelona i l'Institut Municipal d'Assistencia Sanitaria (IMAS). El
campus
esta situat al barri de
la Barceloneta
, a
Barcelona
, al costat de l'
Hospital del Mar
i el
Parc de Recerca Biomedica de Barcelona
. Allotja la Facultat de Medicina de la Universitat Autonoma de Barcelona.
[17]
Centres vinculats i Escoles adscrites
[18]
[
modifica
]
Personalitats
[
modifica
]
Informacio actualitzada per
un bot
. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!
Fi de la llista autogenerada.
Professors destacats
[
modifica
]
- Vegeu tambe la categoria
professors de la UAB
.
- Mario Vargas
, escriptor,
Premi Nobel de Literatura
.
- Alberto Blecua
, filoleg, especialista en literatura castellana del
Segle d'Or
.
- Jose Manuel Blecua
, linguista, director (2010) de la
Real Academia Espanola
.
- Manuel Vazquez
, escriptor i periodista.
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
.
- Carme Riera
, escriptora, membre de la
Reial Academia Espanyola
.
- Francisco Rico
, filoleg, especialista en literatura castellana del
Segle d'Or
.
- Gabriel Ferrater
, escriptor.
- Marti Boada
, ambientalista.
- Anna Cabre
, geografa i demografa.
- Victoria Camps
, filosofa, especialista en etica, bioetica i feminisme. Va ser Senadora.
- Salvador Cardus
, socioleg.
- Xavier Coller
, socioleg i periodista.
- Joan Baptista Culla
, historiador i escriptor.
- Josep Egozcue
, bioleg, especialista en biologia cel·lular, biologia de la reproduccio i bioetica.
- Miren Etxezarreta
, economista fundadora del
Seminari d'Economia Critica Taifa
.
- David Jou
, fisic i poeta, autor d'obres de divulgacio cientifica.
- Oriol Junqueras
, historiador, exeurodiputat al
Parlament Europeu
i president d'
Esquerra Republicana de Catalunya
.
- Pasqual Maragall
, exalcalde de
Barcelona
i expresident de la
Generalitat de Catalunya
.
- Joan Martinez
, economista ecologic.
- Josep Pallach
, mestre, pedagog i politic.
- Josep Puig
, enginyer industrial i militant ecologista.
- Carles Sola
, quimic, exrector de la UAB, exconseller d'
Universitats
de la Generalitat de Catalunya, expresident de la
CRUE
.
- Joan Manuel Tresserras
, comunicoleg, exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- Aleix Vidal-Quadras
, fisic i politic.
- Muriel Casals
, economista, expresidenta d'
Omnium Cultural
(2010-2015) i exdiputada al
Parlament de Catalunya
(2015-2016).
- Jordi Julia,
poeta.
- Agusti Quer,
economista, autor del "Tratamiento contable del IVA"
- Xavier Domenech
, historidador, exdiputat al
Congres
i al
Parlament de Catalunya
i excoordinador de
Catalunya en Comu
.
Doctors honoris causa
[
modifica
]
Des de l'any 1976, la UAB atorga el titol de
doctor
honoris causa
aquelles persones que excel·leixen per la seva activitat rellevant en el camp de la docencia, de la recerca o de la cultura. Entre d'altres personalitats, destaquen
Nelson Mandela
,
James D. Watson
,
Joan Coromines
,
Joan Fuster
,
Pere Calders
.
[19]
Investigacio
[
modifica
]
Instituts i centres d'investigacio
[
modifica
]
Edifici del Centre de Recerca Matematica
Biblioteques
[
modifica
]
Biblioteca de Comunicacio de la UAB
El Servei de Biblioteques de la UAB
[23]
proporciona recursos informatius i serveis de maxima qualitat d'acord amb els objectius d'excel·lencia de la
UAB
en l'educacio, la recerca, la innovacio i la transferencia de coneixement. Consta de sis biblioteques al campus de Bellaterra, una al campus de Sabadell i quatre a les unitats docents en conveni amb els hospitals. Es membre del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (
CSUC
) i de la Red de Bibliotecas Universitarias Espanolas (
REBIUN
). Gestiona el
Fons d'Historia local de Catalunya
i el
Cataleg d'acces public en linia
sobre llengua i cultura catalanes
Traces
.
[
cal citacio
]
La col·leccio de manuscrits medievals i d'epoca moderna, que es conserva en diposit a la Biblioteca de Catalunya,
[24]
es accessible en linia a traves del Diposit Digital de la UAB
[25]
La UAB es dipositaria de multiples
catedres
, a traves de les quals, aprofundeix en l'estudi i la recerca d'una materia concreta. Son gestionades en col·laboracio amb altres institucions, empreses i organismes internacionals, tot facilitant aixi la col·laboracio i les sinergies de la UAB amb entitats alienes al mon universitari. Les catedres de la UAB abasten ambits diversos del coneixement, des de la salut i la prevencio fins al patrimoni cultural o el foment de valors etics. Gaudeixen de gran prestigi i contribueixen a vehicular la transferencia de coneixement i tecnologia cap a la societat.
[27]
- Catedra
Jordi Arbones
de Traduccio
- Catedra
Jose Agustin Goytisolo
- Catedra
UNESCO
de Comunicacio
- Catedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans
- Catedra Internacional d'Olimpisme
- Catedra UAB - Novartis de Docencia i Investigacio en Medicina de Familia
- Catedra d'Investigacio en Oftalmologia "
Joaquim Barraquer
"
- Catedra de Mobilitat i Seguretat Viaria
- Catedra de Recerca Cardiovascular
- Catedra de Recerca en Cardiologia Clinica
- Catedra de Malalties Infeccioses
- Catedra sobre Educacio i Formacio Viaria
- Catedra de Fisiologia Aplicada
- Catedra UAB-IMAS-Menarini d'Investigacio i Docencia en Dolor
- Catedra "El Cervell Social"
- Catedra de Recerca Qualitativa
- Catedra "
Antoni Serra Ramoneda
"
- Catedra de Recerca EUGIN
- Catedra
Jose Saramago
- Catedra UAB-SEMCC de Gestio del Coneixement en Medicina de l'Envelliment Fisiologic
- Catedra
Enric Prat de la Riba
d'Estudis Juridics Locals
Diposit Digital de Documents de la UAB
[
modifica
]
El DDD,
Diposit Digital de Documents de la Universitat Autonoma de Barcelona
, es l'eina a partir de la qual es recopila, gestiona, difon i preserva la produccio cientifica, docent i institucional de la universitat alhora que recull documents digitals que formen part de les col·leccions de les biblioteques de la UAB o que les completen.
[28]
Publicacions
[
modifica
]
El Servei de Publicacions de la Universitat Autonoma de Barcelona neix el 1979. Com a
editorial
universitaria, la seva activitat esta centrada en el suport a la docencia mitjancant la publicacio de materials didactics dirigits a les titulacions impartides a la mateixa universitat, en la contribucio a la difusio de l'activitat cientificotecnica, a traves de la publicacio de llibres, revistes cientifiques i tesis doctorals, aixi com en la promocio dels vincles i les transferencies del coneixement entre la universitat i la societat, a traves de la publicacio de diverses obres de caracter cultural. Les principals linies de treball del Servei de Publicacions estan centrades a promoure la publicacio de llibres en format electronic i en impulsar el llancament de noves col·leccions de caracter divulgatiu.
[29]
La UAB es troba entre les capdavanteres de l'ambit espanyol en ranquings mundials com el
QS World University Rankings
(QS WUR), el
Times Higher Education World University Rankings
(THE WUR) i l'
Academic Ranking of World Universities
(ARWU), i ocupa una posicio destacada a escala mundial entre les universitats joves segons les classificacions especifiques per a universitats de menys de 50 anys elaborades per QS i Times Higher Education. Se situa en la posicio 146 a escala mundial i com la millor universitat de l'Estat espanyol en el ranquing THE WUR 2015-2016. En l'ambit europeu, la UAB es troba entre les cent primeres universitats en la posicio 67. La UAB es la tercera universitat de l'Estat espanyol i esta entre les 150 millors universitats del mon segons QS, que classifica les 500 millors universitats del mon.
[30]
La UAB se situa entre les posicions 201 i 300 del mon en la classificacio ARWU, que elabora la
Universitat Jiao Tong de Shanghai
. En l'ambit espanyol, la UAB apareix compartint la segona posicio.
Parc de Recerca
[
modifica
]
Edifici Eureka
El
Parc de Recerca UAB
(PRUAB) es una fundacio sense anim de lucre creada el 2007 per la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB), el
Consejo Superior de Investigaciones Cientificas
(CSIC) i l'
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaria
(IRTA). La seva missio es impulsar i millorar les activitats de transferencia de tecnologia i coneixements dels seus membres, promoure l'activitat emprenedora mitjancant la creacio de noves empreses basades en la recerca i, en general, facilitar la interaccio entre la recerca, el mon empresarial i la societat. Dona servei als departaments i grups de recerca de la UAB, aixi com als centres i instituts ubicats al campus de Bellaterra. Tots ells porten a terme la seva activitat al voltant de sis eixos tematics basics:
Biotecnologia
i
biomedicina
;
tecnologies de l'alimentacio
i
sanitat animal
;
ciencia de materials
i
energia
(
nanotecnologia
i
microelectronica
),
tecnologies de la informacio
i la comunicacio;
ciencies socials
i
humanitats
; i
medi ambient
i
canvi climatic
. Preten ser una eina eficac de transferencia de coneixements i de tecnologia, capac de comunicar-se i respondre a les necessitats del personal investigador, dels emprenedors i de les empreses.
[
cal citacio
]
Hi ha diversos organismes de govern per gestionar la UAB:
Consell de Govern
[
modifica
]
Es l'organ suprem de govern col·legiat de la Universitat i, com a tal, estableix les seves linies estrategiques i programatiques, aixi com les directrius, normatives i procediments per a la seva aplicacio, en els ambits de l'organitzacio dels ensenyaments, recerca, recursos humans i economics i elaboracio de pressupostos. Exerceix, aixi mateix, les funcions que li atribueix la legislacio estatal i autonomica i els Estatuts de la Universitat i assisteix, a mes, el rector en l'exercici de les seves funcions. Els acords del Consell de Govern esgoten la via administrativa i son directament impugnables davant la jurisdiccio contenciosa administrativa. Esta format pel rector, el secretari general, el gerent, quinze membres de la comunitat universitaria designats pel rector i quinze membres elegits pels degans, directors d'escola, directors de departament i d'institut universitari de recerca entre els degans.
[31]
Es l'organ maxim de representacio de la comunitat universitaria i debat les linies generals d'actuacio de la Universitat, controla la gestio dels carrecs i impulsa l'activitat normativa d'altres organs, en els termes esta integrat pel rector, que el presideix, pel secretari general, el gerent i per tres-cents claustrals, representants dels diversos sectors de la comunitat universitaria establerts en els Estatuts i aquest reglament. Correspon al Claustre elaborar i aprovar els Estatuts de la Universitat convocar amb caracter extraordinari l'eleccio de rector, elegir i revocar el sindic de greuges, aprovar el reglament pel qual es regeix i debatre l'informe anual que adreci al Claustre sobre la seva activitat i elegir els seus representants en el Consell de Govern, entre d'altres.
[32]
Consell social
[
modifica
]
Es l'organ col·legiat de participacio de la societat en la Universitat. Permet coneixer les necessitats i les aspiracions mutues i, per tant, establir la col·laboracio entre la societat i la Universitat, tant per responsabilitzar la primera del desenvolupament socioeconomic i cultural de la segona, com per harmonitzar els plans universitaris amb les aspiracions socials. Te les competencies que li atorga la legislacio vigent en les materies de programacio i gestio, economia, pressupost i patrimoni, de relacio amb la comunitat universitaria i de relacio entre la Universitat i el seu entorn cultural, professional, economic i social.
[33]
Sindic de Greuges
[
modifica
]
Des de l'any 1995 la Universitat Autonoma de Barcelona compta amb la figura del sindic de greuges, com a organ responsable de vetllar pel respecte als drets i llibertats dels membres de la comunitat universitaria davant les actuacions dels organs i serveis universitaris.
[34]
Festa Major de la UAB l'any 2007
La Festa Major de la UAB es una jornada festiva organitzada cada any al
campus
de
Bellaterra
de la UAB per la comunitat estudiantil i les autoritats universitaries. Totes les activitats es duen a terme en paral·lel a les hores lectives, per tant, l'horari academic resta inalterat. Tot i aixo, algunes classes queden suspeses, previ acord entre estudiants i professor. Antigament es feia coincidir en divendres, pero a partir del curs
2003
-
2004
i a causa de la nombrosa assistencia de menors d'edat, es trasllada a dijous. Sempre s'ha fet coincidir amb el primer dijous de
novembre
.
[
cal citacio
]
- ↑
≪
Universitat Autonoma de Barcelona
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Centres docents - Universitat Autonoma de Barcelona - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
Llista de Biblioteques - Servei de Biblioteques - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
4,0
4,1
4,2
≪
Historia de la UAB - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
Decret Llei 5/1968, de 6 de juny sobre mesures urgents de reestructuracio universitaria
≫.
- ↑
(LRU, 1983)
- ↑
(LOU, 2001)
- ↑
≪
Decret 237/2003, del 8 d'octubre, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Autonoma de Barcelona
≫.
- ↑
≪
Presentacio - L'Observatori per a la Igualtat de la UAB - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
Revista El campus de l'Autonoma. Num. 46
- ↑
Barcelona
, UAB-Universitat Autonoma de. ≪
La UAB va celebrar els 50 anys amb memoria, debat i festa
≫. [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑
Barcelona
, UAB-Universitat Autonoma de. ≪
Javier Lafuente pren possessio del carrec de rector de la UAB
≫. [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑
Barcelona
, UAB - Universitat Autonoma de. ≪
Historia de la UAB - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑
≪
Presentacio UAB: Els campus - Universitat Autonoma de Barcelona - UAB Barcelona
≫. Arxivat de l'
original
el 2021-02-28. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
25 anys de Campus de Sabadell de la UAB
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
Casa Convalescencia
≫. Arxivat de l'
original
el 2021-04-11. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
El Campus Universitari del Mar de Barcelona arrenca amb un miler d'alumnes de la UAB i la UPF
≫. El Punt Avui, 23-10-2009. [Consulta: 10 marc 2013].
- ↑
≪
Centres vinculats i Escoles universitaries adscrites - Universitat Autonoma de Barcelona - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
Doctors honoris causa
≫. Universitat Autonoma de Barcelona. [Consulta: 13 maig 2018].
- ↑
Instituts i centres de recerca
[
Enllac no actiu
]
, a uab.cat
- ↑
Departament de Territori i Sostenibilitat ≪
ACORD GOV/132/2015, de 4 d'agost, pel qual es ratifica l'acord de modificacio dels Estatuts del Consorci Urbanistic del Centre Direccional de Cerdanyola del Valles i se n'aprova el text integre.
≫.
DOGC
, 6929, 06-08-2015.
- ↑
≪
Institut de Govern i Politiques Publiques (IGOP)
≫. UAB. [Consulta: 31 marc 2013].
- ↑
Barcelona
, Universitat Autonoma de. ≪
Biblioteques - Biblioteques UAB
≫. [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Universitat-Autonoma-de-Barcelona
- ↑
[
enllac sense format
]
https://ddd.uab.cat/collection/manuscripts?ln=ca
- ↑
≪
Catedres universitaries - Universitat Autonoma de Barcelona - UAB Barcelona
≫. [Consulta: 27 marc 2021].
- ↑
≪
Catedres universitaries
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-01-05. [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑
≪
Diposit Digital de Documents de la UAB
≫. [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑
≪
Publicacions de la Universitat Autonoma de Barcelona
≫. Universitat Autonoma de Barcelona. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑
324cat
. ≪
La UAB, entre les 150 millors universitats del mon i la primera de l'Estat al ranquing QS
≫, 27-06-2023. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑
≪
Reglament Consell de Govern
≫.
- ↑
Reglament del Claustre
- ↑
Reglament consell social UAB
- ↑
≪[
http://www.uab.cat/doc/Reglament_sindic_greuges
Reglament de funcionament de la sindica o el sindic de
greuges de la Universitat Autonoma de Barcelona]≫.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Facultats
| |
|---|
| Escoles Universitaries
| |
|---|