El trotskisme es la versio del marxisme desenvolupada per Lev Trotski , qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic , defensava la creacio d'una avantguarda del partit. Les idees politiques de Trotski difereixen de les de Stalin , sobretot pel que fa a la necessitat d'una revolucio proletaria internacional, rebutjant aixi la teoria del socialisme en un sol pais . ^[1] De fet, el trotskisme es presenta com un retorn al marxisme genui tal com es practicava en la Revolucio Russa i en els primers temps de la Komintern , oposant-se, doncs, a l'adulteracio del marxisme perpetrada, segons els trotskistes, per Stalin i els seus seguidors.

Nombrosos grups, persones i col·lectius s'han definit com a trotskistes tot i mantenir interpretacions diferents dels escrits de Trotski.

Idees principals [ modifica ]

Les idees principals del trotskisme son:

• Suport a l'estrategia de la revolucio permanent , en oposicio a la teoria de les dues fases dels seus adversaris, idees expressades per Trotski a La revolucio permanent ( 1928 ) i Resultats i projectes ( 1906 ) ^[2]
• Critica a la direccio de la Unio Sovietica constituida despres de la mort de Lenin ( 1924 ); a partir de 1933 , aquesta idea va dur a propugnar l'esclat d'una revolucio a l'URSS en contra allo que els trotskistes definien com un estat obrer degenerat. Trotski va exposar aquests pensaments a La revolucio traida ^[3]
• Suport a la revolucio social als paisos capitalistes avancats mitjancant l'accio de masses de la classe obrera ^[4]
• Suport a l' internacionalisme proletari ^[5]

La Teoria de la Revolucio Permanent [ modifica ]

Origens [ modifica ]

Segons Trotski, el terme trotskisme fou encunyat per Pavel Miliukov , (a vegades transliterat com a 'Paul Miliukoff'), l'ideoleg del Partit Constitucional Democratic ( Kadet ) de Russia. El 1905, Milyukov s'oposa durament a allo que ell anomenava trotskisme. ^{[6] [7]}

Durant la Revolucio de 1905 , Trotski, escollit president del Soviet de Sant Petersburg , defensava la idea de dur a terme immediatament la revolucio proletaria mentre que d'altres socialistes es mostraven partidaris de dur a terme primer una revolucio burgesa capitalista que enderroques un sistema feudal com ho era el tsarisme. Fou aleshores, que Trotski va desenvolupar la teoria de la Revolucio permanent com mes tard fou coneguda. De fet, el terme revolucio permanent esta pres d'un escrit de Karl Marx de 1850 com ho es la seva Nota per al Comite Central de la Lliga Comunista . ^[8]

Caracteristiques [ modifica ]

Fins a 1905 , assenyalava Trotski, els marxistes nomes havien teoritzat com es podia dur a terme una revolucio en un pais capitalista d'Europa per instaurar-hi el socialisme , la qual cosa, evidentment, deixava fora el cas de Russia , considerada aleshores -i fins a la revolucio de 1917 - com un pais que encara no havia arribat al capitalisme , ja que encara es trobava en un estadi feudal amb una petita i feble burgesia.

Amb la teoria de la Revolucio Permanent, Trotski pretenia explicar com es podia arribar a establir el socialisme en un pais endarrerit com Russia, on no es complia el requisit d'haver-s'hi desenvolupat plenament la societat capitalista. Segons Trotski, a Russia era nomes el proletariat qui podia enderrocar-hi el feudalisme comptant amb el suport de la pagesia, pero la classe obrera no s'havia d'aturar pas aqui sino que havia d'aprofitar l'ocasio per dur a terme la seva revolucio contra la feble classe capitalista, instaurant, doncs, un estat obrer, i fent una crida a la classe obrera dels paisos capitalistes avancats d'acudir en la seva ajuda, de tal manera que el socialisme pogues desenvolupar-se a Russia i a tot arreu. ^[9]

La revolucio burgesa capitalista democratica [ modifica ]

Les revolucions esdevingudes a Gran Bretanya durant el segle  xvii i a Franca el 1789 van abolir-hi el feudalisme i van crear les condicions necessaries per al desenvolupament del capitalisme. Ara be, segons Trotski, aquesta mena de revolucions mai no s'esdevindrien a Russia. En la Revolucio Francesa , Franca va viure allo que els marxistes denominen revolucio burgesa democratica, en la qual la burgesia enderroca el feudalisme. Despres, la burgesia va instaurar un regim d'institucions parlamentaries "democratiques", pero mentre que els drets democratics eren garantits a la burgesia, no es concediren pas ni el sufragi universal ni el dret als treballadors a crear els seus sindicats ni a fer vaga sino despres de tot un proces de lluita per part de la classe obrera. Segons Trotski, a Russia no hi havia pas una burgesia revolucionaria il·lustrada que hi pogues exercir aquest paper. De fet, fins i tot en temps de les revolucions de 1848 , la burgesia russa no va poder ni voler fer aquesta funcio.

La feblesa dels capitalistes [ modifica ]

Segons la teoria de la revolucio permanent, als paisos on no s'ha completat la revolucio burgesa democratica, la classe capitalista s'oposa a la creacio de qualsevol mena de situacio revolucionaria, principalment perque tem que aixo pugui dur la classe treballadora a lluitar per la seva revolucio en contra de la seva explotacio pel capitalisme. Durant la Revolucio de 1905, a Russia la classe capitalista va acabar considerant necessari aliar-se amb els elements reaccionaris com ara la noblesa feudal terratinent i la mateixa autocracia tsarista per protegir la seva propietat de l'expropiacio per la classe obrera. Per tant, als paisos endarrerits, la classe capitalista es feble i incapac de dur a terme el canvi revolucionari, ja que es troba lligada a la classe dels terratinents feudals. A mes, segons Trotski, com que una gran part de la industria russa s'havia originat gracies a l'accio del govern, a vegades mitjancant subvencions, la classe capitalista hi estava vinculada a l'oligarquia dirigent; a mes, la classe capitalista russa es trobava sota la dependencia del capital europeu.

El paper de la classe obrera [ modifica ]

En opinio de Trotski, en un pais endarrerit nomes el proletariat, es a dir, la classe obrera, es capac de dur a terme les tasques de la revolucio burgesa. El 1905 , la classe obrera russa, una minoria en una societat majoritariament agraria, estava agrupada en grans fabriques capitalistes i amuntegada en districtes obrers, la qual cosa, trencant amb l'aillament de la vida a pages, va comprendre que per emancipar-se necessitava dur a terme un gran esforc col·lectiu formant soviets , es a dir, consells d'obrers, que prengueren part en la Revolucio . Per la seva banda, la pagesia no pot assumir aquesta tasca revolucionaria perque es troba escampada en petites explotacions al camp i, a mes, forma un grup heterogeni on tant s'hi poden trobar pagesos rics que lloguen treballadors rurals (jornalers) i aspiren a esdevenir terratinents com tambe pagesos pobres que desitgen posseir mes terra; per tant, la pagesia es incapac, tal com, segons Trotski, ho demostra l'experiencia historica, d'actuar com a classe independent. ^[10]

Aixi doncs, tot i ser una petita minoria a la societat russa, el proletariat dirigira una revolucio per emancipar la pagesia i, d'aquesta manera, assegurar-se'n el suport. Malgrat tot, la classe obrera trobara necessari crear la seva propia revolucio la qual, a mes d'acomplir les tasques corresponents a la revolucio burgesa, establira un estat obrer.

La revolucio internacional [ modifica ]

Segons el marxisme classic, en un pais agrari, com ara Russia a principis del segle  xx , la Revolucio prepara el cami nomes per al desenvolupament del capitalisme, ja que els pagesos alliberats esdevenen petits propietaris, productors i comerciants, la qual cosa duu a l'aparicio de mercats que fan emergir una nova classe capitalista. Nomes en paisos capitalistes completament desenvolupats es poden posar les bases per construir-hi el socialisme.

Trotski admetia que, en un pais com Russia, un estat i una economia socialistes no podrien resistir-hi ni l'hostilitat del mon capitalista ni tampoc les contradiccions de la seva endarrerida economia. Per tant, calia que la revolucio es propagues rapidament cap als paisos capitalistes, donant origen a una revolucio socialista d'ambit mundial. Es, doncs, en aquest sentit que la revolucio es permanent, movent-se primer del nivell burges al proletari, i d'aci, ininterrompudament, cap a revolucions d'abast europeu o mundial. Fins aleshores, el socialisme havia vist el capitalisme com el seu rival a ser eliminat internacionalment. Aquesta idea fou admesa per tots els marxistes fins que, el 1924 , Stalin va comencar a defensar la idea del socialisme en un sol pais .

La visio trotskista de la Revolucio Russa de 1917 [ modifica ]

El 1917 , Trotski fou elegit president del Soviet de Petrograd , pero aviat va passar a dirigir el Comite Militar Revolucionari , que comptava amb el suport de la guarnicio de Petrograd, a traves del qual va dirigir la insurreccio militar d'octubre de 1917 .

Abans de la Revolucio de Febrer , Lenin havia llencat la idea de fer una crida per a la dictadura democratica del proletariat i la pagesia; tot i aixi, igual com Trotski, Lenin va continuar defensant la idea, propia del marxisme classic, que la pagesia forma la base del desenvolupament del capitalisme no pas del socialisme. Lenin sempre havia considerat que la revolucio russa necessitava provocar una revolucio socialista a l'Europa occidental per tal que la societat socialista europea acudis en ajuda de la revolucio a Russia i la capacites per arribar al socialisme, una idea del tot coincident amb el concepte de Revolucio Permanent exposat per Trotski; per aixo, despres de la Revolucio d'Octubre , la teoria de la Revolucio Permanent fou adoptada pels bolxevics i admesa oficialment per l'estat sovietic fins a la mort de Lenin ( 1924 ). ^[11]

Per la seva banda, despres de Febrer, Trotski, que el juliol de 1917 va adherir-se als bolxevics, va admetre la idea de Lenin del centralisme democratic , segons la qual per dur a terme la revolucio proletaria cal disposar d'un partit organitzat i disciplinat, cosa que, segons Trotski i els trotskistes, cal no confondre amb la manera com s'organitza el partit sota el domini de Stalin ; d'aci la visio trotskista que la perdua de la democracia a la Unio Sovietica es degue al fracas d'expandir la revolucio a nivell internacional i, doncs, foren les guerres, l'aillament i la intervencio imperialista, i no pas el sistema d'organitzacio bolxevic el que va dur al totalitarisme.

Estat obrer degenerat [ modifica ]

Despres de la mort de Vladimir Ilitx Lenin , dins de la Unio Sovietica va donar-se una lluita pel poder que acaba resolent-se a favor de Stalin ; per aixo, Trotski, el principal opositor a Stalin, fou expulsat del Partit Comunista de la Unio Sovietica (PCUS) el 12 de novembre de 1927 i enviat a l'exili el 1929 ; al seu torn, dins de la Unio Sovietica molts dels seguidors de Trotski, agrupats dins de la faccio denominada Oposicio d'esquerra , foren empresonats i, a tot arreu del mon, els partits comunistes expulsaren els seus sectors trotskistes. A mes, a la Unio Sovietica va encunyar-se la idea que trotskista era sinonim de traidor, cosa que va aplicar-se sovint durant la Guerra Civil espanyola , on, en els llocs controlats per comunistes, qualificar algu de trotskista equivalia a titllar-lo d'espia o d'agent provocador.

Llavors, Trotski va desenvolupar la teoria que la Unio Sovietica havia esdevingut un estat obrer degenerat . Certament, no s'hi havia restaurat el capitalisme i, per tant, la nacionalitzacio de la industria, decretada per Lenin, estava encara en vigor; ara be, l'estat estava sota el control d'una casta burocratica amb interessos hostils als de la classe obrera, per la qual cosa, l' estalinisme era una forca contrarevolucionaria. Calia doncs engegar una revolucio proletaria a l'URSS per recuperar-hi la democracia socialista, ja que, si no, arribaria un moment en que la burocracia estalinista arribaria al punt de restaurar el capitalisme per enriquir-se (vegeu Revolucions de 1989 ).

La IV Internacional [ modifica ]

Trotski va organitzar l' Oposicio d'Esquerra Internacional , que fins a l'ascens de Hitler el 1933 , es considera una fraccio de la Komintern , tot i la persecucio que els seus militants patien per part de l'Estalinisme. El 1938 , Trotski i les organitzacions que s'identificaven amb els seus punts de vista fundaren la IV Internacional , basant-se en la teoria de Lenin del partit d'avantguarda, considerant-la com l'unica forca capac de dur a terme la revolucio mundial tant contra el capitalisme com contra l'estalinisme.

Segons Trotski, la desfeta de la classe obrera alemanya i la instauracio del Tercer Reich el 1933 fou en gran part deguda als errors politics de la Komintern ; a mes, la incapacitat dels partits comunistes d'aprendre la llico d'aquesta desfeta demostrava que resultava impossible reformar-los; per aixo calia organitzar una nova internacional obrera. Aleshores, el trotskisme era un corrent politic important en paisos com ara Vietnam , Sri Lanka , Bolivia o Xina , on s'havia adherit al trotskisme Txen Duxiu , el fundador del moviment comunista xines.

A tot arreu on prengueren el poder, els comunistes consideraren una tasca prioritaria perseguir i eliminar els trotskistes, als quals consideraven com el pitjor enemic. A causa d'aquesta repressio, doncs, despres de la Segona Guerra Mundial , el trotskisme esdevingue marginal dins del moviment comunista. Tot i aixi, la IV Internacional va dur a terme congressos mundials el 1948 i 1951 en el darrer dels quals es defini els nous regims comunistes del Bloc de l'Est com a estats obrers degenerats. Per altra banda, la Internacional va escindir-se en dues faccions el 1953 que es reunificaren deu anys mes tard. ^[12]

Actualment existeixen, arreu del mon, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la Quarta Internacional. En el seu moment es van veure enfortides en certa manera per la per ells previst caiguda de la Unio Sovietica . ^[13]

Als Paisos Catalans han existit nombroses organitzacions trotskistes, entre les quals cal destacar Revolta Global-Esquerra Anticapitalista , el Partit Obrer Revolucionari (POR), actualment integrat a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), o En lluita .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Courtois , Stephane. Larousse. Dictionnaire du communisme (en frances), 2007. ISBN 978-2035837820 .   .
• Labica , Georges. Dictionnaire critique du marxisme (en frances), 1985. ISBN 978-2130387398 .  
• Daniel Bensaid , Les Trotskysmes , coll. ≪  Que sais-je ?  ≫, 2002.
• Harpal Brar , Trotskisme ou leninisme? , EPO, 575 p.
• Frederic Charpier , Histoire de l'extreme gauche trotskiste. De 1929 a nos jours , Editions n.1, 2002, 402 p.
• Daniel Erouville, Qui sont les trotskystes (d'hier a aujourd'hui) , L'Harmattan, 2004.
• Leo Figueres , Le trotskisme cet antileninisme , Editions sociales, 1969, 257 p.
• Jean-Jacques Marie , Le Trotskysme et les trotskystes , Armand Colin, 2002.
• Kostas Mavrakis , Du trotskysme, problemes de theorie et d'histoire , cahiers libres 194-195, Francois Maspero, 1973, 313 p.
• Christophe Nick , Les Trotskistes , Fayard, 2002, 380 p.
• Leo Figueres , De Trotsky aux trotskysmes. Elements pour un debat , Editions Le Temps des Cerises, 2012.
• Michel Lequenne, Le Trotskisme. Une histoire sans fard , Editions Syllepse, Paris 2005, ISBN 284-9-50050-X

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Trotskisme