El
Tractat de Nanjing
o
Tractat de Nanking
(
xines tradicional
: 南京條約,
xines simplificat
: 南京??,
pinyin
:
Nanj?ng Tiaoyu?
), signat el 29 d'agost de 1842, va ser un
tractat abusiu
que va marcar el final de la
Primera Guerra de l'Opi
entre l'
Imperi Britanic
i la
Dinastia Qing
, iniciada el 1839.
Arran de la derrota militar de la Xina i amb els vaixells de guerra britanics a punt d'atacar la ciutat, representants dels imperis britanic per una banda i de la dinastia Qing per l'altre, van negociar a bord de HMS Cornualla (1813), ancorat a
Nanjing
. El 29 d'agost de 1842, Sir
Henry Pottinger
, representant l'imperi britanic, i
Qiying
,
Ilibu
i
Niujian
, com a representants xinesos, van signar el Tractat de Nanjing. El tractat consistia en tretze articles i va ser ratificat per la reina
Victoria
i l'emperador
Daoguang
nou mesos mes tard. Com va assenyalar un historiador, el "mes ironic es que l'opi, la causa immediata de la guerra, ni tan sols va ser esmentat
.
[1]
Comerc exterior
[
modifica
]
El proposit fonamental del tractat era canviar el marc del comerc exterior que havia estat en vigor des de 1757, conegut com
sistema de Canton
. El tractat va abolir el monopoli de les
tretze fabriques
sobre el comerc exterior a Canton (article V) i en el seu lloc es van obrir cinc ports per al comerc: Canton (fins a 1949), Amoy (fins a 1930), Foochow (Fuzhou), Ningpo (Ningbo) i
Xangai
(fins a 1949), on als britanics se’ls permetria el lliure comerc. Els britanics tambe van obtenir el dret de nomenar consols en aquests ports, els quals tenien dret de comunicar-se directament amb els oficials xinesos locals (article II). El tractat estipulava tambe que el comerc en aquests ports havia d'estar subjecte a uns aranzels fixos, les quals s'havien d'acordar entre britanics i xinesos (article X).
Compensacions i desmobilitzacio
[
modifica
]
La dinastia Qing va haver de pagar al govern britanic 6 milions de dolars de plata en compensacio per l'opi que havia estat confiscat per
Lin Zexu
el 1839 (article IV), 3 milions de dolars en compensacio per l'endeutament que els comerciants
Hong
de Canton tenien amb els comerciants britanics (Article V), i mes de 12 milions de dolars en compensacio pel cost de la guerra (article VI). La suma total de 21 milions de dolars havia de ser pagada en quotes durant mes de tres anys i el govern Qing hauria de suportar un recarrec d'un cinc per cent d'interes anual pels imports no satisfets dins del periode estipulat (article VII).
El govern Qing assumiria el compromis d'alliberar tots el presoners de guerra britanics (article VIII) i dictar una amnistia general per tot els xinesos que havien cooperat amb els britanics durant la guerra(article IX).
Els britanics per la seva part, assumien el compromis de retirar totes les seves tropes de Nanjing i del
Gran Canal de Jing-Hang
despres que l'emperador hagues donat el seu consentiment al tractat i haguessin rebut el pagament dels diners de la primera quota (article XII). Les tropes britaniques romandrien a
Gulangyu
i
Zhoushan
fins que el govern Qing hagues pagat per complet les compensacions (article XII).
Cessio de Hong Kong
[
modifica
]
El govern Qing va acordar la cessio a perpetuitat de l'illa de
Hong Kong
, com a
Colonia de la Corona
, a la reina britanica amb la finalitat de proporcionar als comerciants britanics un port on poder descarregar les seves mercaderies (Article III). Mes tard, el 26 de juny de 1843, Sir Henry Pottinger va ser nomenat primer governador de Hong Kong.
El 1860, la colonia es va estendre amb l'adquisicio de la peninsula de
Kowloon
i el 1898, la
Convencio de Pequin
va ampliar encara mes la colonia amb l'arrendament de 99 anys dels
Nous territoris
. El 1984, els governs del
Regne Unit
i la
Republica Popular de la Xina
van signar la
Declaracio Conjunta Sino-Britanica
, en virtut de la qual la sobirania dels territoris arrendats, juntament amb l'illa de Hong Kong i la peninsula de Kowloon, cedits en virtut de la
Convencio de Pequin
(1860), seria transferida a la Republica Popular de la Xina l'1 de juliol de 1997.
Repercussions i llegat
[
modifica
]
Ates que el Tractat de Nanjing era breu i amb estipulacions generals, els representants britanics i xinesos va acordar signar un tractat suplementari amb la finalitat d'elaborar normes mes detallades per a les relacions. El 3 d'octubre de 1843, es va signar un tractat addicional, el
Tractat de la Boga
, signat a
Bocca Trigris
, als afores de Canton..
Malgrat tot, els tractats de 1842 i 1843 van deixar diverses questions pendents. En particular, no van resoldre la situacio dels comerc d'opi. Encara que el
Tractat de Wanghia
(un tractat entre la xina i els Estats Units, signat el 1844) explicitament prohibia als nord-americans la venda d'opi, el comerc tant dels britanics com nord-americans va continuar, ates que nomes estava subjecte al control legal dels consols dels seus paisos. El comerc d'opi va ser legalitzat mes tard al
Tractat de Tianjin
, el qual la Xina va signar a la conclusio de la
Segona Guerra de l'Opi
.
El Tractat de Nanjing va suposar la fi de l'antic
Sistema Cantones
(un sistema de control del comerc) i va crear un nou marc per les relacions exteriors i el comerc d'ultramar de la Xina, que duraria gairebe un centenar d'anys. El mes injurios van ser els aranzels fixats, l'extraterritorialitat, i les disposicions a les nacions mes afavorides. Aquest es va admetre en part per conveniencia i en part perque els funcionaris Qing encara no sabien dret internacional i no van entendre les consequencies a llarg termini. L'aranzel fix al 5% era superior a l'aranzel existent, el concepte d'extraterritorialitat semblava que posava la carrega de la mateixa policia sobre els estrangers, i el tracte de nacio mes afavorida semblava posar als estrangers uns contra els altres. Tot i que la Xina va recuperar l'autonomia aranzelaria a la decada de 1920, l'
extraterritorialitat
no es va abolir oficialment fins a 1943.
[2]
- ↑
(angles)
Immanuel C.Y. Hsu, The Rise of Modern China (Nova York: Oxford University Press, 4th ed. 1990): 190.
- ↑
(angles)
Hsu,
The Rise of Modern China
: 190-92.
Bibliografia
[
modifica
]
- (angles)
Fairbank, John King.
Trade and Diplomacy on the China Coast: The Opening of the Treaty Ports, 1842-1854
. 2 vols. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1953.
- (angles)
Teng Ssu-yu.
Chang Hsi and the Treaty of Nanking, 1842.
Chicago: University of Chicago Press, 1944.
- (angles)
R. Derek Wood,
The Treaty of Nanking: Form and the Foreign Office, 1842-1843
, Journal of Imperial and Commonwealth History (London) 24 (May 1996), 181-196.