De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
Tractat de Berlin
fou l'acte final del
Congres de Berlin
(
13 de juny
-
13 de juliol
de
1878
), pel qual el
Regne Unit
,
Austria-Hongria
,
Franca
, l'
imperi Alemany
,
Italia
, l'
imperi Rus
i l'
Imperi Otoma
sota el solda
Hamid
revisaren el
Tractat de Santo Stefano
signat el
3 de marc
del mateix any.
El tractat reconeix la plena independencia dels principats de
Serbia
,
Montenegro
i
Romania
, i l'autonomia de Bulgaria, que romania encara de manera formal sota el jou de l'
Imperi Otoma
i que fou dividida entre el
Principat de Bulgaria
i la provincia autonoma de
Rumelia Oriental
, el que va frustrar els plans russos de crear una ≪Gran Bulgaria≫ aliada de Russia.
[1]
La provincia otomana de
Bosnia i Hercegovina
i el
Sanjak de Novi Pazar
foren posats sota ocupacio militar
austrohongaresa
, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otoma.
Els tres nous estats independents es proclamaren regnes (
Romania
el
1881
,
Serbia
el
1882
i
Montenegro
el
1910
), mentre
Bulgaria
no proclamaria la plena independencia fins al
1908
despres d'annexar-se la
Rumelia Oriental
el
1885
. Austria-Hongria s'annexa Bosnia el
1908
, provocant la
crisi europea
mes gran.
El Tractat de Berlin acorda un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; tambe va servir com a model per al
sistema de minories
que sera establit mes tard en el marc de la
Lliga de Nacions
.
[2]
El Tractat tambe va proposar vagament una rectificacio de fronteres entre
Grecia
i l'
Imperi Otoma
que es va dur a terme despres d'intenses negociacions el
1881
amb la cessio de
Tessalia
a
Grecia
.