El poblament del Pais Valencia te una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'
essers humans
de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referencies escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de
grecs
,
fenicis
i
cartaginesos
i, especialment, de
romans
, l'aportacio dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels
arabs
, que va comportar un important poblament
amazic
.
Entre els toponims que perviuen al Pais Valencia, se n'ha documentat d’origen
preroma (iber)
,
llati
,
arab
,
amazic
,
catala
i
castella
.
[1]
D'entre els noms de municipi, vora un terc son llatins i un altre terc, arabs o amazics; la resta son catalans o castellans.
[1]
Toponimia prehistorica
[
modifica
]
Encara que en l'actualitat el
bascoiberisme
esta gairebe totalment abandonat, va haver d'haver-hi influencies i prestecs reciprocs entre les
llengues iberes
i el
basc
, fet que explicaria que certs noms de lloc valencians tinguin cert parentiu amb paraules basques.
[3]
Aixi doncs, en son exemple els seguents termes:
aran
"vall" a
Ares del Maestrat
,
Ares d'Alpont
o Araia (
l'Alcora
);
arte
"alzina" a Artana,
Artesa
(Onda), Arteas (
Begis
) o Artaj (
Andilla
);
ondar
"sorra" a
Ondara
i Onda;
sagar
"poma" a Segarra (
les Coves de Vinroma
) i Segaria (
Pego
);
zarika
"salze" a Sarga (
Xixona
) o Sarganella (
Castalla
).
[3]
D'altra banda, per determinar l'origen preroma d'alguns toponims es tambe util classificar-los per grups que es repeteixen moltes vegades, especialment
sufixos.
Aixi ocorre amb el sufix
-esa
, que apareix en
Orpesa
, Artesa (
Onda
), Enesa (
Puig
),
Carpesa
, Penadesa (
Castalla
), Ronesa (
Tibi
), Mailesa (
Titaigues
),
Montesa
, Arinesa (
Culla
),
la Pobla Tornesa
, etc.
[3]
Destaquen tambe el sufix
-astre
:
Macastre
, Bonastre (
Vila-real
), Ricastre (Yatova); i el sufix
-uba
:
Iatova
,
Gatova
,
l'Enova
, Llacova (
Morella
), etc.
[3]
La gran majoria d'aquests toponims van ser alterats en epoques posteriors i molts dels toponims que trobem escrits per primera vegada en epoca romana son llatinitzacions de toponims anteriors, com es el cas d'Edeta (
Lliria
) i
Xativa
, que els ibers coneixien com
Saiti
.
[3]
[2]
Toponimia romana
[
modifica
]
Hi ha un nombre relativament alt de poblacions que mantenen el seu nom
llati
, en alguns casos modificat per l'arab, tot i que tambe cal tenir en compte que els toponims donats pels romans es basen en molts casos en altres toponims anteriors.
[3]
Es el cas d'
Alacant
, nom que es el resultat de la transformacio fonetica de
Lakanto
en iber a traves del llati (
Lucentum
, dit
Lukanto
) i, al seu torn, de l'arabovalencia (
Madina al-Laqant
, ??????????). Un altre cas es el toponim d'
Elx
(
Alsh
en arab s.XIII <
Ilish
en arab s.IX <
Illice
en llati).
Toponims directament romans son
Asp
(< Aspis),
Beselga
(< Basilica),
Xelva
(< Silva),
Cocentaina
(< Contestania),
Cofrents
(< Confluentes),
Denia
(< Dianium),
Xalo
(< Salone),
Xativa
(< Saitabi),
Peniscola
(< Peninsula),
Sagunt
(<
Saguntum
),
Saix
(< Saxum) o
Valencia
(< Valentia).
[3]
Son tambe d'origen llati hidronims com
Xuquer
(< Sucrone) o
Turia
(< Tyris).
[3]
En el cas de Sagunt, el toponim va ser substituit en epoca medieval per Muri Veteres (
murs vells
) que va derivar en Morvedre.
[3]
El toponim actual es va recuperar a principis del segle
xix
.
Les
vil·les
i finques romanes solien portar el nom del seu propietari. Aquest nom en rares ocasions figurava sol (
Agost
< Augustus), pero generalment anava acompanyat de sufixos, com -olus /a:
Borriol
< Buriolus < Burius;
Mariola
< Mariola < Marius;
Oriola
< Aureiola < Aureus.
[3]
El sufix mes comu, no obstant aixo, es -anus /a: Gaia (
Pego
) < Gaiana < Gaius;
Gaianes
< Gaianae < Gaius; Llanca (
Ontinyent
) < Lanciana < Lancius;
Meliana
< Aemiliana < Aemilius;
Petrer
< Petraria < Petrus;
Polinya de Xuquer
< Paulinianus < Paulinius; Saranyana (
la Todolella
) < Serimiana < Serimius.; o
Sollana
< Sulliana < Sullius.
[3]
La relativa escassetat en terres valencianes de toponims acabats en -a /ana, tan abundants a
Catalunya
, obeeix al fet que els arabs van alterar la pronunciacio del sufix toponimic -anus /a en -en /a per una inflexio de la vocal tonica deguda a l'accio de la imala (el mateix fenomen que produeix Pagus > Pego). Posteriorment, donada l'escassetat de paraules valencianes acabades en
-en
, es va produir en la majoria dels casos l'
epentesi
d'una -t (per analogia dels participis de present), produint toponims com, per exemple,
Agullent
.
[3]
Donada l'abundancia del sufix -anus /a, a vegades s'han publicat reduccions que han resultat ser erronies, com la derivacio de
Villena
< Belliana / Velliana < Bellius / Vellius, quan en realitat prove de l'arab ?????? (
bily?natu
); o la derivacio de
L'Eliana
< Aeliana < Aelius, quan es un municipi de creacio relativament recent que va prendre el seu nom de
Sant Elies
.
[4]
[5]
[6]
[3]
Toponimia medieval
[
modifica
]
Despres de la caiguda de l'Imperi roma se succeeixen les
invasions barbares
, que han deixat constancia en toponims com el
visigot
Catadau
(< Cat Daur, "propietat de Daur").
[7]
La majoria dels toponims medievals, no obstant aixo, provenen de l'arab.
[8]
Encara ara, mes d'un terc dels noms de municipis valencians son d'origen arab o amazic, que es l'ambit toponimic on major presencia tenen.
[1]
Alguns dels toponims arabs son simples apel·latius com:
- Ador
(< ?????
ad-d?r
, "
el torn de l'aigua de reg");
- Albaida
(< ??????
al-ba??a
, "la blanca");
- Albelda
(< ??????
al-baladatu
, "la poblacio");
- Albalat dels Sorells
,
Albalat de la Ribera
,
Albalat dels Tarongers
(< ??????
al-bal??
, "la calcada");
- Alboraia
(< ???????
al-bura??atu
, "la torrta");
- Albufera
(< ???????
al-bu?ra?ratu
, "el mar petit");
- Alcala de Xivert
(< ??????
al-qal‘atu
, "
el
cast
ell
");
- Alcalaten
(< ????????
al-qal‘lliga?n
, "els dos castells");
- Alcasser
, Alcosser de Planes (< ?????
al-qa?r
, "l'alcasser");
- Alzira
(< ???????
al-?az?ratu
, "l'illa");
- Aldaia (< ??????
a?-?a‘?atu
, "la finca" o "el llogaret");
- Alfafar
(< ???????
al-faj?ratu
, "la terrisseria");
- La Jana
(< ?????
al-?innatu
, "l'hort");
- Alginet
(< ?????? al-?inn?t, "els horts");
- Almonesir
, El Monastil (< ????????
al-munast?r’
, "
el monestir
");
- Almoradi
(< ???????????
al-Mu?allad?n
, "els
muladis
");
- Almudaina
(< ???????
al-muda?natu
);
- Anahuir
(< ????????
an-na??‘?r
, "les sinies");
- Biar (< ?????
bi'ar
, "pou");
- Masanet (
Bocairent
) (< ???? ?????
manzil as-saneu’
, "el parador del vessant");
- Mislata
(< ???? ????
manzil ‘A??’
, "el parador d'Ata");
- Rafal
(< ?????
al-ra?l
, "el
rahal
").
[9]
[10]
[11]
[8]
[12]
[9]
[13]
[14]
[15]
[16]
[17]
[18]
[9]
[8]
Alguns provenen d'una unio de termes en arab i romanc:
- Rafelbunyol
(< ??? balneolu
ra?l balneolu
, "el rahal del bany [lloc d'aigues]").
[19]
Un bon nombre de toponims aparentment arabs son en realitat arabitzacions de termes romancos:
Com a paral·lelisme amb les
vil·les
i
f
inques romanes, el toponim de les alqueries,
rahals
i manzils d'
Al-Andalus
solia provenir tambe d'un patronim, generalment precedit de ??? (
ab?
, "pare"), ?? (
bin
, "fill") o ??? (ban?, "fills"; ???
ban?
en arab classic).
[8]
Del primer cas tenim exemples com:
- Albocasser
(< ??? ????
Ab? Qa??r
, "Pare de Qasir") o
Albuixec
(< ??? ?????
Ab? Is??q
, "Pare d'Isaac")
- El segon cas es amb diferencia el mes comu, i d'aquest existeixen infinitat d'exemples en terres valencianes:
Beneixama
(< ??? ??????
ban? a?-?a?m?
, "Fills de les terres fertils");
- Benicassim
(< ??? ????
ban? Q?sim
, "Fills del Repartidor [Al·la]");
- Benijofar
(< ??? ????
ban? ?a‘far
, "Fills de Iafar");
- Benimamet
(< ??? ????
ban? Dt.?bi?
, "Fills de Mahbit");
- Benimeli
(< ??? ????
ban? M?lik
, "Fills de Malik [Rei]");
- Benimuslem
(< ??? ????
ban? Muslim
, "Fills del musulma");
- Redova
(< ???? ????
ban? Rid?an
, "Fills de Riduan");
- Sedavi
(< ???? ?????
ban? S?dab?
, "fills del
x
ativi");
- Vinalesa
(< ??
ben Aleza
, "Fills d'Aleza").
[20]
[21]
[22]
[13]
[23]
[8]
Molts dels toponims d'origen descriptiu poden ser utils a l'hora de corroborar dades historiques. Aixi, l'existencia d'una
via romana
o arab queda evidenciada a partir de toponims com:
- Albalat (< ??????
al-bal??
, "la calcada");
- Almohaja (
Asp
) (< ??????
al-dt.?a??atu
, "el cami ral");
- Albatera
(< ???????
al-?at?ratu
, "la pista");
- Almussafes
(< ??????
al-man?af
, "la meitat del cami");
- Alboret (< ??????
al-bar?d
"la posta, el correu").
Tambe els derivats de ???? (
manzil
, "parador"):
Per la seva banda, els toponims derivats de ????? (
kan?satu
, "l'esglesia") evidencien l'existencia de nuclis
mossarabs
.,
[3]
com ara:
Toponimia moderna
[
modifica
]
Bona part dels toponims majors valencians ja figuren en el
Llibre dels Fets
i el
Llibre del Repartiment
, entre altres textos medievals. No obstant aixo, existeixen altres toponims que s'han desenvolupat posteriorment, alguns fins i tot en dates recents i tenen origen en les llengues
aragonesa
,
catalana
o
castellan
a. Nomes 143 del total de 542 municipis, inclosa la zona castellanoparlant, tenen un nom d'origen catala.
[1]
Pel que fa al castella, predomina unicament a les comarques amb menys vinculacio historica amb el Pais Valencia: la
Plana d'Utiel-Requena
i el
Raco d'Ademus
.
[1]
A les comarques valencianes catalanoparlants, el 61% dels toponims menors son catalans; un 19% son arabs i un 20 % tenen altres origens, un fet que segons Joan Carles Membrado Tena es deu tant a la traduccio de toponims ja existents com a la creacio de nous noms de lloc a partir de la llengua catalana durants els anys posteriors a la
Conquesta
.
[1]
Membrado Tena destaca el conservadorisme de la toponimia per explicar la tendencia de conservar noms amb una forma diferent de la llengua que s'hi parla; en especial, la pervivencia de toponims arabs o catalans despres d'episodis de repoblament.
[1]
En uns quants casos, es conserva la forma catalana d'un toponim fossilitzada en un territori actualment castellanoparlant, com ara
Formentera
,
Matet
,
Navarres
,
Vallat
o
Vall d'Almonacid
(la Vall d'Almonesir).
[1]
Aixi i tot, tambe hi ha toponims que s'han adaptat a la nova llengua majoritaria, com es paradigmatic el cas d'
Orihuela
(Oriola).
Contrariament, hi ha toponims menors amb forma castellana a la zona catalanoparlant, i si be molts son producte de la
substitucio linguistica
, tambe n'hi ha gracies a processos particulars historics, com ara la reubicacio del poble de
Benageber
(Benaixeve) a la plana valenciana, donant lloc a
San Antonio de Benageber
(Sant Antoni de Benaixeve) a mes de
San Isidro de Benageber
(Sant Isidre de Beniaxeve); o be el prestec linguistic de
Casinos
(cf. ES casino < IT <xalets).
[1]
Un bon nombre d'aquests toponims deriven de noms de sants, com
Sant Fulgenci
,
Dolors
,
Sant Miquel
,
el Pilar
o la
Colonia de Santa Eulalia
, i son en gran part producte del repoblament del
Baix Segura
i parts del
Vinalopo
amb murcians, de parla castellana, a partir del segle XVIII
[1]
(tot i que tambe n'hi ha de catalanoparlants, com ara
Sant Joan
,
Sant Vicent
,
Santa Pola
al sud i
Sant Joan de Moro
,
Sant Mateu
i
Sant Jordi
al nord). A partir del segle
xviii
apareixen alguns de basats en poblacions ja existents, com
Nova Tabarca
, basada a l'
illa tunisiana homonima
de la qual en provenien els pobladors.
[27]
Existeixen tambe en aquest periode, igual que en etapes anteriors, toponims derivats de patronimics, com
Los Montesinos
, la
Torre d'en Besora
,
la Serra d'en Galceran
o
Emperador.
[28]
Aixi mateix, ha persistit l'antic us del terme
lloc
amb el sentit actual de
pedania
en toponims com
Llocnou de la Corona
,
Llocnou de Sant Jeroni
i
Llocnou d'en Fenollet
, que s'origina, a mes, en un patronimic.
[29]
- ↑
1,00
1,01
1,02
1,03
1,04
1,05
1,06
1,07
1,08
1,09
Membrado Tena
, Joan Carles ≪
Origen historicolinguistic i contingut semantic de la toponimia municipal valenciana a traves d'un SIG
≫.
BIBLIOTECA TECNICA DE POLITICA LINGUISTICA: Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congres Internacional d’ICOS sobre Ciencies Onomastiques. Annex. Seccio 12
, 2014, pag. 3050-3061.
- ↑
2,0
2,1
≪Xativa≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
3,00
3,01
3,02
3,03
3,04
3,05
3,06
3,07
3,08
3,09
3,10
3,11
3,12
3,13
3,14
≪Toponimia≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Ciencias. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
MENENDEZ PIDAL
, Ramon
.
Toponimia prerromanica hispana
(en castella). Madrid: Gredos, 1952.
- ↑
DOMENE VERDU
, Jose Fernando ≪El nombre de Villena≫.
Revista Villena
. Ayuntamiento de Villena [Villena], 36, 1986.
- ↑
DOMENE VERDU
, Jose Fernando ≪Influencia aragonesa en el habla de Villena≫.
Revista Villena
. Ayuntamiento de Villena [Villena], 33, 1983.
- ↑
BISBAL GIL, Enrique; ESPI CLIMENT, Wenceslao; GIMENO LOPEZ, Fernando.
- ↑
8,0
8,1
8,2
8,3
8,4
≪arabismo≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
9,0
9,1
9,2
9,3
9,4
RUBIERA
, Maria Jose.
Villena en las calzadas romana y arabe
(en castella). Alicante: Universidad de Alicante, 1985.
- ↑
≪Albalat dels Sorells≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
Guia Urbana e Informativa Comercial y Turistica de Barranc del Carraixet
(en castella). Ediciones Cavial, 1992.
- ↑
≪El Nou Cami Reial: Alfafar≫. A: Juan Piqueras Haba.
Geografia de les comarques valencianes
(en valenciano). 3. Valencia: Foro, 1995, p. 333.
ISBN 84-8186-021-2
.
- ↑
13,0
13,1
Rubiera Mata
, Maria Jesus. ≪
Els toponims arabigo-catalans del Baix Segura (Alacant)
≫ (en valenciano).
Sharq Al-Andalus
, 1989. Arxivat de l'
original
el 2008-11-21. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑
Sanchez Perez
, Antonio Jose; Rosario del Carmen Alonso de la Cruz ≪
El territorio alicantino en las fuentes geograficas arabes medievales (siglos IX-XV)
≫ (en castella).
Miscelanea Medieval Murciana
[Murcia], XXVII-XXVIII, 2003-2004, pag. 103-124. Arxivat de l'
original
el 2013-10-20 [Consulta: 18 febrer 2010].
- ↑
Azuar Ruiz
, R; S. Gutierrez Lloret ≪Formacion y transformacion de un espacio agricola islamico en el area Sur del Pais Valenciano: el Bajo Segura (siglos IX-XIII≫ (en castella).
Castrum
[Murcia], 5, 1992, pag. 201-211.
- ↑
Manuel Sanchis Guarner
.
Contribucio al nomenclator geografic del Pais Valencia
. IEC, 1966.
Arxivat
2009-02-04 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪Biar≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
Moreu-Rey
, E.
Els nostres noms de Lloc
, 1982, p. 60 y 123.
- ↑
≪Rafelbunyol≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
Jose Maria Calvo Baeza,
Nombres de lugar espanoles de origen arabe
, Madrid: Darek-Nyumba, 1990.
- ↑
≪
Beneixama en sus origenes. Epoca antigua y siglos medievales
≫ (en castella).
Ajuntament de Beneixama
. Arxivat de l'
original
el 2010-03-18. [Consulta: 1r febrer 2010].
- ↑
≪
Historia de Benimamet
≫ (en castella).
Benimamet digital
. [Consulta: 17 febrer 2010].
- ↑
≪El Nou Cami Reial: Sedavi≫. A: Juan Piqueras Haba.
Geografia de les comarques valencianes
(en valenciano). 3. Valencia: Foro, 1995, p. 333.
ISBN 84-8186-021-2
.
- ↑
≪Massamagrell≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
≪Massalfassar≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
Boira
, Jose Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Saiz. ≪Massarrojos≫. A: Mercedes Alcaniz Moscardo.
Pobles del Nord
(en valenciano y espanol). 1a edicio. Valencia: Ajuntament de Valencia, 1987, p. 20.
- ↑
Varela
, Santiago; Juan Calduch. ≪Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats≫. A:
Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximacion al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximacio al patrimoni cultural valencia
(en espanol y valenciano). Joaquin Lara (diseno grafico). Servicio de patrimonio arquitectonico: Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia: Generalitat Valenciana, 1983.
- ↑
≪Emperador≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑
≪Lugar Nuevo de la Corona≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
Enllacos externs
[
modifica
]