El poblament del Pais Valencia te una gran antiguitat, havent-se trobat restes d' essers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referencies escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de  grecs , fenicis i cartaginesos i, especialment, de  romans , l'aportacio dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels arabs , que va comportar un important poblament amazic .

Entre els toponims que perviuen al Pais Valencia, se n'ha documentat d’origen preroma (iber) , llati , arab , amazic , catala i castella . ^[1] D'entre els noms de municipi, vora un terc son llatins i un altre terc, arabs o amazics; la resta son catalans o castellans. ^[1]

Toponimia prehistorica [ modifica ]

Encara que en l'actualitat el bascoiberisme  esta gairebe totalment abandonat, va haver d'haver-hi influencies i prestecs reciprocs entre les llengues iberes i el basc , fet que explicaria que certs noms de lloc valencians tinguin cert parentiu amb paraules basques. ^[3] Aixi doncs, en son exemple els seguents termes: aran "vall" a Ares del Maestrat , Ares d'Alpont o Araia ( l'Alcora ); arte "alzina" a Artana, Artesa (Onda), Arteas ( Begis ) o Artaj ( Andilla ); ondar "sorra" a Ondara i Onda; sagar "poma" a Segarra ( les Coves de Vinroma ) i Segaria ( Pego ); zarika "salze" a Sarga ( Xixona ) o Sarganella ( Castalla ). ^[3]

D'altra banda, per determinar l'origen preroma d'alguns toponims es tambe util classificar-los per grups que es repeteixen moltes vegades, especialment sufixos. Aixi ocorre amb el sufix -esa , que apareix en Orpesa , Artesa ( Onda ), Enesa ( Puig ), Carpesa , Penadesa ( Castalla ), Ronesa ( Tibi ), Mailesa ( Titaigues ), Montesa , Arinesa ( Culla ), la Pobla Tornesa , etc. ^[3] Destaquen tambe el sufix -astre : Macastre , Bonastre ( Vila-real ), Ricastre (Yatova); i el sufix -uba : Iatova , Gatova , l'Enova , Llacova ( Morella ), etc. ^[3]

La gran majoria d'aquests toponims van ser alterats en epoques posteriors i molts dels toponims que trobem escrits per primera vegada en epoca romana son llatinitzacions de toponims anteriors, com es el cas d'Edeta ( Lliria ) i Xativa , que els ibers coneixien com Saiti . ^{[3] [2]}

Toponimia romana [ modifica ]

Hi ha un nombre relativament alt de poblacions que mantenen el seu nom llati , en alguns casos modificat per l'arab, tot i que tambe cal tenir en compte que els toponims donats pels romans es basen en molts casos en altres toponims anteriors. ^[3] Es el cas d' Alacant , nom que es el resultat de la transformacio fonetica de Lakanto en iber a traves del llati ( Lucentum , dit Lukanto ) i, al seu torn, de l'arabovalencia ( Madina al-Laqant , ??????????). Un altre cas es el toponim d' Elx ( Alsh en arab s.XIII < Ilish en arab s.IX < Illice en llati).

Toponims directament romans son Asp (< Aspis), Beselga (< Basilica), Xelva (< Silva), Cocentaina (< Contestania), Cofrents (< Confluentes), Denia (< Dianium), Xalo (< Salone), Xativa (< Saitabi), Peniscola (< Peninsula), Sagunt (< Saguntum ), Saix (< Saxum) o Valencia (< Valentia). ^[3] Son tambe d'origen llati hidronims com Xuquer (< Sucrone) o Turia (< Tyris). ^[3] En el cas de Sagunt, el toponim va ser substituit en epoca medieval per Muri Veteres ( murs vells ) que va derivar en Morvedre. ^[3] El toponim actual es va recuperar a principis del segle  xix .

Les vil·les  i finques romanes solien portar el nom del seu propietari. Aquest nom en rares ocasions figurava sol ( Agost < Augustus), pero generalment anava acompanyat de sufixos, com -olus /a: Borriol < Buriolus < Burius; Mariola < Mariola < Marius; Oriola < Aureiola < Aureus. ^[3] El sufix mes comu, no obstant aixo, es -anus /a: Gaia ( Pego ) < Gaiana < Gaius; Gaianes < Gaianae < Gaius; Llanca ( Ontinyent ) < Lanciana < Lancius; Meliana < Aemiliana < Aemilius; Petrer < Petraria < Petrus; Polinya de Xuquer < Paulinianus < Paulinius; Saranyana ( la Todolella ) < Serimiana < Serimius.; o Sollana < Sulliana < Sullius. ^[3] La relativa escassetat en terres valencianes de toponims acabats en -a /ana, tan abundants a Catalunya , obeeix al fet que els arabs van alterar la pronunciacio del sufix toponimic -anus /a en -en /a per una inflexio de la vocal tonica deguda a l'accio de la imala (el mateix fenomen que produeix Pagus > Pego). Posteriorment, donada l'escassetat de paraules valencianes acabades en -en , es va produir en la majoria dels casos l' epentesi  d'una -t (per analogia dels participis de present), produint toponims com, per exemple, Agullent . ^[3] Donada l'abundancia del sufix -anus /a, a vegades s'han publicat reduccions que han resultat ser erronies, com la derivacio de Villena < Belliana / Velliana < Bellius / Vellius, quan en realitat prove de l'arab ?????? ( bily?natu ); o la derivacio de L'Eliana < Aeliana < Aelius, quan es un municipi de creacio relativament recent que va prendre el seu nom de Sant Elies . ^{[4] [5] [6] [3]}

Toponimia medieval [ modifica ]

Despres de la caiguda de l'Imperi roma se succeeixen les invasions barbares , que han deixat constancia en toponims com el visigot Catadau (< Cat Daur, "propietat de Daur"). ^[7] La majoria dels toponims medievals, no obstant aixo, provenen de l'arab. ^[8] Encara ara, mes d'un terc dels noms de municipis valencians son d'origen arab o amazic, que es l'ambit toponimic on major presencia tenen. ^[1]

Alguns dels toponims arabs son simples apel·latius com:

• Ador (< ????? ad-d?r , "   el torn de l'aigua de reg");
• Albaida (< ?????? al-ba??a , "la blanca");
• Albelda (< ?????? al-baladatu , "la poblacio");
• Albalat dels Sorells , Albalat de la Ribera , Albalat dels Tarongers (< ?????? al-bal?? , "la calcada");
• Alboraia (< ??????? al-bura??atu , "la torrta");
• Albufera (< ??????? al-bu?ra?ratu , "el mar petit");
• Alcala de Xivert (< ?????? al-qal‘atu , " el  cast ell ");
• Alcalaten (< ???????? al-qal‘lliga?n , "els dos castells");
• Alcasser , Alcosser de Planes (< ????? al-qa?r , "l'alcasser");
• Alzira (< ??????? al-?az?ratu , "l'illa");
• Aldaia (< ?????? a?-?a‘?atu , "la finca" o "el llogaret");
• Alfafar (< ??????? al-faj?ratu , "la terrisseria");
• La Jana (< ????? al-?innatu , "l'hort");
• Alginet (< ?????? al-?inn?t, "els horts");
• Almonesir , El Monastil (< ???????? al-munast?r’ , " el monestir ");
• Almoradi (< ??????????? al-Mu?allad?n , "els muladis ");
• Almudaina (< ??????? al-muda?natu  );
• Anahuir (< ???????? an-na??‘?r , "les sinies");
• Biar (< ????? bi'ar , "pou");
• Masanet ( Bocairent ) (< ???? ????? manzil as-saneu’ , "el parador del vessant");
• Mislata (< ???? ???? manzil ‘A??’ , "el parador d'Ata");
• Rafal (< ????? al-ra?l , "el rahal "). ^{[9] [10] [11] [8] [12] [9] [13] [14] [15] [16] [17] [18] [9] [8]}

Alguns provenen d'una unio de termes en arab i romanc:

• Rafelbunyol (< ??? balneolu ra?l balneolu , "el rahal del bany [lloc d'aigues]"). ^[19]

Un bon nombre de toponims aparentment arabs son en realitat arabitzacions de termes romancos:

• Caudete de las Fuentes , Caudete (< ?????? al-qabdag < cap d'aq < caput aquae, "cap d'aigua");
• Vinalopo (< ????? binal?b < Pinna Lupi < "penya del llop"). ^[9]

Com a paral·lelisme amb les vil·les i f inques romanes, el toponim de les alqueries, rahals i manzils d' Al-Andalus solia provenir tambe d'un patronim, generalment precedit de ??? ( ab? , "pare"), ?? ( bin , "fill") o ??? (ban?, "fills"; ??? ban? en arab classic). ^[8] Del primer cas tenim exemples com:

• Albocasser (< ??? ???? Ab? Qa??r , "Pare de Qasir") o Albuixec (< ??? ????? Ab? Is??q , "Pare d'Isaac")

• El segon cas es amb diferencia el mes comu, i d'aquest existeixen infinitat d'exemples en terres valencianes: Beneixama (< ??? ?????? ban? a?-?a?m? , "Fills de les terres fertils");
• Benicassim (< ??? ???? ban? Q?sim , "Fills del Repartidor [Al·la]");
• Benijofar (< ??? ???? ban? ?a‘far , "Fills de Iafar");
• Benimamet (< ??? ???? ban? Dt.?bi? , "Fills de Mahbit");
• Benimeli (< ??? ???? ban? M?lik , "Fills de Malik [Rei]");
• Benimuslem (< ??? ???? ban? Muslim , "Fills del musulma");
• Redova (< ???? ???? ban? Rid?an , "Fills de Riduan");
• Sedavi (< ???? ????? ban? S?dab? , "fills del x ativi");
• Vinalesa (< ?? ben Aleza , "Fills d'Aleza"). ^{[20] [21] [22] [13] [23] [8]}

Molts dels toponims d'origen descriptiu poden ser utils a l'hora de corroborar dades historiques. Aixi, l'existencia d'una via romana o arab queda evidenciada a partir de toponims com:

• Albalat (< ?????? al-bal?? , "la calcada");
• Almohaja ( Asp ) (< ?????? al-dt.?a??atu , "el cami ral");
• Albatera (< ??????? al-?at?ratu , "la pista");
• Almussafes (< ?????? al-man?af , "la meitat del cami");
• Alboret (< ?????? al-bar?d "la posta, el correu").

Tambe els derivats de ???? ( manzil , "parador"):

• Massamagrell , Massalfasar , Massarrojos , Massanassa , etc. ^{[3] [24] [25] [26] [9]}

Per la seva banda, els toponims derivats de ????? ( kan?satu , "l'esglesia") evidencien l'existencia de nuclis mossarabs ., ^[3] com ara:

• la Canesia ( l'Orxa );
• Alcanissia ( Murla );
• els Canissis ( Novelda );
• la Carensia ( Toris ).

Toponimia moderna [ modifica ]

Bona part dels toponims majors valencians ja figuren en el Llibre dels Fets i el Llibre del Repartiment , entre altres textos medievals. No obstant aixo, existeixen altres toponims que s'han desenvolupat posteriorment, alguns fins i tot en dates recents i tenen origen en les llengues aragonesa , catalana o castellan a. Nomes 143 del total de 542 municipis, inclosa la zona castellanoparlant, tenen un nom d'origen catala. ^[1] Pel que fa al castella, predomina unicament a les comarques amb menys vinculacio historica amb el Pais Valencia: la Plana d'Utiel-Requena i el Raco d'Ademus . ^[1]

A les comarques valencianes catalanoparlants, el 61% dels toponims menors son catalans; un 19% son arabs i un 20 % tenen altres origens, un fet que segons Joan Carles Membrado Tena es deu tant a la traduccio de toponims ja existents com a la creacio de nous noms de lloc a partir de la llengua catalana durants els anys posteriors a la Conquesta . ^[1]  

Membrado Tena destaca el conservadorisme de la toponimia per explicar la tendencia de conservar noms amb una forma diferent de la llengua que s'hi parla; en especial, la pervivencia de toponims arabs o catalans despres d'episodis de repoblament. ^[1] En uns quants casos, es conserva la forma catalana d'un toponim fossilitzada en un territori actualment castellanoparlant, com ara Formentera , Matet , Navarres , Vallat o Vall d'Almonacid (la Vall d'Almonesir). ^[1] Aixi i tot, tambe hi ha toponims que s'han adaptat a la nova llengua majoritaria, com es paradigmatic el cas d' Orihuela (Oriola).

Contrariament, hi ha toponims menors amb forma castellana a la zona catalanoparlant, i si be molts son producte de la substitucio linguistica , tambe n'hi ha gracies a processos particulars historics, com ara la reubicacio del poble de Benageber (Benaixeve) a la plana valenciana, donant lloc a San Antonio de Benageber (Sant Antoni de Benaixeve) a mes de San Isidro de Benageber (Sant Isidre de Beniaxeve); o be el prestec linguistic de Casinos (cf. ES casino < IT <xalets). ^[1]

Un bon nombre d'aquests toponims deriven de noms de sants, com Sant Fulgenci , Dolors , Sant Miquel , el Pilar o la Colonia de Santa Eulalia , i son en gran part producte del repoblament del Baix Segura i parts del Vinalopo amb murcians, de parla castellana, a partir del segle XVIII ^[1] (tot i que tambe n'hi ha de catalanoparlants, com ara Sant Joan , Sant Vicent , Santa Pola al sud i Sant Joan de Moro , Sant Mateu i Sant Jordi al nord). A partir del segle  xviii apareixen alguns de basats en poblacions ja existents, com Nova Tabarca , basada a l' illa tunisiana homonima de la qual en provenien els pobladors. ^[27]

Existeixen tambe en aquest periode, igual que en etapes anteriors, toponims derivats de patronimics, com Los Montesinos , la  Torre d'en Besora , la Serra d'en Galceran o Emperador. ^[28] Aixi mateix, ha persistit l'antic us del terme lloc amb el sentit actual de pedania en toponims com Llocnou de la Corona , Llocnou de Sant Jeroni i Llocnou d'en Fenollet , que s'origina, a mes, en un patronimic. ^[29]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista de toponims valencians d'origen mossarab

Enllacos externs [ modifica ]

• Corpus Toponimic Valencia de l'Academia Valenciana de la Llengua Arxivat 2019-10-23 a Wayback Machine .
• Visor cartografic toponimic de l'AVL i l'Insitut Cartografic Valencia Arxivat 2020-02-22 a Wayback Machine .
• Criteris per a la fixacio de la toponimia valenciana de l'AVL
• Mapa dels noms oficials de municipis valencians segons grau de normalitzacio (AVL)