Toponimia del Pais Valencia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Llibre dels fets de Jaume I , en el qual s'esmenta una bona part de la toponimia major actual del Pais Valencia

El poblament del Pais Valencia te una gran antiguitat, havent-se trobat restes d' essers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referencies escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de  grecs , fenicis i cartaginesos i, especialment, de  romans , l'aportacio dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels arabs , que va comportar un important poblament amazic .

Entre els toponims que perviuen al Pais Valencia, se n'ha documentat d’origen preroma (iber) , llati , arab , amazic , catala i castella . [1] D'entre els noms de municipi, vora un terc son llatins i un altre terc, arabs o amazics; la resta son catalans o castellans. [1]

Toponimia prehistorica [ modifica ]

Castell de Xativa : lloc on es va assentar la ciutat ibera de Saitabi . [2]

Encara que en l'actualitat el bascoiberisme  esta gairebe totalment abandonat, va haver d'haver-hi influencies i prestecs reciprocs entre les llengues iberes i el basc , fet que explicaria que certs noms de lloc valencians tinguin cert parentiu amb paraules basques. [3] Aixi doncs, en son exemple els seguents termes: aran "vall" a Ares del Maestrat , Ares d'Alpont o Araia ( l'Alcora ); arte "alzina" a Artana, Artesa (Onda), Arteas ( Begis ) o Artaj ( Andilla ); ondar "sorra" a Ondara i Onda; sagar "poma" a Segarra ( les Coves de Vinroma ) i Segaria ( Pego ); zarika "salze" a Sarga ( Xixona ) o Sarganella ( Castalla ). [3]

D'altra banda, per determinar l'origen preroma d'alguns toponims es tambe util classificar-los per grups que es repeteixen moltes vegades, especialment sufixos. Aixi ocorre amb el sufix -esa , que apareix en Orpesa , Artesa ( Onda ), Enesa ( Puig ), Carpesa , Penadesa ( Castalla ), Ronesa ( Tibi ), Mailesa ( Titaigues ), Montesa , Arinesa ( Culla ), la Pobla Tornesa , etc. [3] Destaquen tambe el sufix -astre : Macastre , Bonastre ( Vila-real ), Ricastre (Yatova); i el sufix -uba : Iatova , Gatova , l'Enova , Llacova ( Morella ), etc. [3]

La gran majoria d'aquests toponims van ser alterats en epoques posteriors i molts dels toponims que trobem escrits per primera vegada en epoca romana son llatinitzacions de toponims anteriors, com es el cas d'Edeta ( Lliria ) i Xativa , que els ibers coneixien com Saiti . [3] [2]

Toponimia romana [ modifica ]

Hi ha un nombre relativament alt de poblacions que mantenen el seu nom llati , en alguns casos modificat per l'arab, tot i que tambe cal tenir en compte que els toponims donats pels romans es basen en molts casos en altres toponims anteriors. [3] Es el cas d' Alacant , nom que es el resultat de la transformacio fonetica de Lakanto en iber a traves del llati ( Lucentum , dit Lukanto ) i, al seu torn, de l'arabovalencia ( Madina al-Laqant , ??????????). Un altre cas es el toponim d' Elx ( Alsh en arab s.XIII < Ilish en arab s.IX < Illice en llati).

Toponims directament romans son Asp (< Aspis), Beselga (< Basilica), Xelva (< Silva), Cocentaina (< Contestania), Cofrents (< Confluentes), Denia (< Dianium), Xalo (< Salone), Xativa (< Saitabi), Peniscola (< Peninsula), Sagunt (< Saguntum ), Saix (< Saxum) o Valencia (< Valentia). [3] Son tambe d'origen llati hidronims com Xuquer (< Sucrone) o Turia (< Tyris). [3] En el cas de Sagunt, el toponim va ser substituit en epoca medieval per Muri Veteres ( murs vells ) que va derivar en Morvedre. [3] El toponim actual es va recuperar a principis del segle  xix .

Les vil·les  i finques romanes solien portar el nom del seu propietari. Aquest nom en rares ocasions figurava sol ( Agost < Augustus), pero generalment anava acompanyat de sufixos, com -olus /a: Borriol < Buriolus < Burius; Mariola < Mariola < Marius; Oriola < Aureiola < Aureus. [3] El sufix mes comu, no obstant aixo, es -anus /a: Gaia ( Pego ) < Gaiana < Gaius; Gaianes < Gaianae < Gaius; Llanca ( Ontinyent ) < Lanciana < Lancius; Meliana < Aemiliana < Aemilius; Petrer < Petraria < Petrus; Polinya de Xuquer < Paulinianus < Paulinius; Saranyana ( la Todolella ) < Serimiana < Serimius.; o Sollana < Sulliana < Sullius. [3] La relativa escassetat en terres valencianes de toponims acabats en -a /ana, tan abundants a Catalunya , obeeix al fet que els arabs van alterar la pronunciacio del sufix toponimic -anus /a en -en /a per una inflexio de la vocal tonica deguda a l'accio de la imala (el mateix fenomen que produeix Pagus > Pego). Posteriorment, donada l'escassetat de paraules valencianes acabades en -en , es va produir en la majoria dels casos l' epentesi  d'una -t (per analogia dels participis de present), produint toponims com, per exemple, Agullent . [3] Donada l'abundancia del sufix -anus /a, a vegades s'han publicat reduccions que han resultat ser erronies, com la derivacio de Villena < Belliana / Velliana < Bellius / Vellius, quan en realitat prove de l'arab ?????? ( bily?natu ); o la derivacio de L'Eliana < Aeliana < Aelius, quan es un municipi de creacio relativament recent que va prendre el seu nom de Sant Elies . [4] [5] [6] [3]

Toponimia medieval [ modifica ]

Extracte del capitol sobre Villena d'Al-Mugrib f? ?ul? al-Magrib , on apareix un dels esments mes antics al toponim de la ciutat.

Despres de la caiguda de l'Imperi roma se succeeixen les invasions barbares , que han deixat constancia en toponims com el visigot Catadau (< Cat Daur, "propietat de Daur"). [7] La majoria dels toponims medievals, no obstant aixo, provenen de l'arab. [8] Encara ara, mes d'un terc dels noms de municipis valencians son d'origen arab o amazic, que es l'ambit toponimic on major presencia tenen. [1]

Alguns dels toponims arabs son simples apel·latius com:

Alguns provenen d'una unio de termes en arab i romanc:

  • Rafelbunyol (< ??? balneolu ra?l balneolu , "el rahal del bany [lloc d'aigues]"). [19]

Un bon nombre de toponims aparentment arabs son en realitat arabitzacions de termes romancos:

Com a paral·lelisme amb les vil·les i f inques romanes, el toponim de les alqueries, rahals i manzils d' Al-Andalus solia provenir tambe d'un patronim, generalment precedit de ??? ( ab? , "pare"), ?? ( bin , "fill") o ??? (ban?, "fills"; ??? ban? en arab classic). [8] Del primer cas tenim exemples com:

  • Albocasser (< ??? ???? Ab? Qa??r , "Pare de Qasir") o Albuixec (< ??? ????? Ab? Is??q , "Pare d'Isaac")
  • El segon cas es amb diferencia el mes comu, i d'aquest existeixen infinitat d'exemples en terres valencianes: Beneixama (< ??? ?????? ban? a?-?a?m? , "Fills de les terres fertils");
  • Benicassim (< ??? ???? ban? Q?sim , "Fills del Repartidor [Al·la]");
  • Benijofar (< ??? ???? ban? ?a‘far , "Fills de Iafar");
  • Benimamet (< ??? ???? ban? Dt.?bi? , "Fills de Mahbit");
  • Benimeli (< ??? ???? ban? M?lik , "Fills de Malik [Rei]");
  • Benimuslem (< ??? ???? ban? Muslim , "Fills del musulma");
  • Redova (< ???? ???? ban? Rid?an , "Fills de Riduan");
  • Sedavi (< ???? ????? ban? S?dab? , "fills del x ativi");
  • Vinalesa (< ?? ben Aleza , "Fills d'Aleza"). [20] [21] [22] [13] [23] [8]

Molts dels toponims d'origen descriptiu poden ser utils a l'hora de corroborar dades historiques. Aixi, l'existencia d'una via romana o arab queda evidenciada a partir de toponims com:

  • Albalat (< ?????? al-bal?? , "la calcada");
  • Almohaja ( Asp ) (< ?????? al-dt.?a??atu , "el cami ral");
  • Albatera (< ??????? al-?at?ratu , "la pista");
  • Almussafes (< ?????? al-man?af , "la meitat del cami");
  • Alboret (< ?????? al-bar?d "la posta, el correu").

Tambe els derivats de ???? ( manzil , "parador"):

Per la seva banda, els toponims derivats de ????? ( kan?satu , "l'esglesia") evidencien l'existencia de nuclis mossarabs ., [3] com ara:

Toponimia moderna [ modifica ]

Bona part dels toponims majors valencians ja figuren en el Llibre dels Fets i el Llibre del Repartiment , entre altres textos medievals. No obstant aixo, existeixen altres toponims que s'han desenvolupat posteriorment, alguns fins i tot en dates recents i tenen origen en les llengues aragonesa , catalana o castellan a. Nomes 143 del total de 542 municipis, inclosa la zona castellanoparlant, tenen un nom d'origen catala. [1] Pel que fa al castella, predomina unicament a les comarques amb menys vinculacio historica amb el Pais Valencia: la Plana d'Utiel-Requena i el Raco d'Ademus . [1]

A les comarques valencianes catalanoparlants, el 61% dels toponims menors son catalans; un 19% son arabs i un 20 % tenen altres origens, un fet que segons Joan Carles Membrado Tena es deu tant a la traduccio de toponims ja existents com a la creacio de nous noms de lloc a partir de la llengua catalana durants els anys posteriors a la Conquesta . [1]  

Membrado Tena destaca el conservadorisme de la toponimia per explicar la tendencia de conservar noms amb una forma diferent de la llengua que s'hi parla; en especial, la pervivencia de toponims arabs o catalans despres d'episodis de repoblament. [1] En uns quants casos, es conserva la forma catalana d'un toponim fossilitzada en un territori actualment castellanoparlant, com ara Formentera , Matet , Navarres , Vallat o Vall d'Almonacid (la Vall d'Almonesir). [1] Aixi i tot, tambe hi ha toponims que s'han adaptat a la nova llengua majoritaria, com es paradigmatic el cas d' Orihuela (Oriola).

Contrariament, hi ha toponims menors amb forma castellana a la zona catalanoparlant, i si be molts son producte de la substitucio linguistica , tambe n'hi ha gracies a processos particulars historics, com ara la reubicacio del poble de Benageber (Benaixeve) a la plana valenciana, donant lloc a San Antonio de Benageber (Sant Antoni de Benaixeve) a mes de San Isidro de Benageber (Sant Isidre de Beniaxeve); o be el prestec linguistic de Casinos (cf. ES casino < IT <xalets). [1]

Un bon nombre d'aquests toponims deriven de noms de sants, com Sant Fulgenci , Dolors , Sant Miquel , el Pilar o la Colonia de Santa Eulalia , i son en gran part producte del repoblament del Baix Segura i parts del Vinalopo amb murcians, de parla castellana, a partir del segle XVIII [1] (tot i que tambe n'hi ha de catalanoparlants, com ara Sant Joan , Sant Vicent , Santa Pola al sud i Sant Joan de Moro , Sant Mateu i Sant Jordi al nord). A partir del segle  xviii apareixen alguns de basats en poblacions ja existents, com Nova Tabarca , basada a l' illa tunisiana homonima de la qual en provenien els pobladors. [27]

Existeixen tambe en aquest periode, igual que en etapes anteriors, toponims derivats de patronimics, com Los Montesinos , la  Torre d'en Besora , la Serra d'en Galceran o Emperador. [28] Aixi mateix, ha persistit l'antic us del terme lloc amb el sentit actual de pedania en toponims com Llocnou de la Corona , Llocnou de Sant Jeroni i Llocnou d'en Fenollet , que s'origina, a mes, en un patronimic. [29]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Membrado Tena , Joan Carles ≪ Origen historicolinguistic i contingut semantic de la toponimia municipal valenciana a traves d'un SIG ≫. BIBLIOTECA TECNICA DE POLITICA LINGUISTICA: Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congres Internacional d’ICOS sobre Ciencies Onomastiques. Annex. Seccio 12 , 2014, pag. 3050-3061.
  2. 2,0 2,1 ≪Xativa≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 ≪Toponimia≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Ciencias. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  4. MENENDEZ PIDAL , Ramon . Toponimia prerromanica hispana (en castella). Madrid: Gredos, 1952.  
  5. DOMENE VERDU , Jose Fernando ≪El nombre de Villena≫. Revista Villena . Ayuntamiento de Villena [Villena], 36, 1986.
  6. DOMENE VERDU , Jose Fernando ≪Influencia aragonesa en el habla de Villena≫. Revista Villena . Ayuntamiento de Villena [Villena], 33, 1983.
  7. BISBAL GIL, Enrique; ESPI CLIMENT, Wenceslao; GIMENO LOPEZ, Fernando.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 ≪arabismo≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 RUBIERA , Maria Jose. Villena en las calzadas romana y arabe (en castella). Alicante: Universidad de Alicante, 1985.  
  10. ≪Albalat dels Sorells≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  11. Guia Urbana e Informativa Comercial y Turistica de Barranc del Carraixet (en castella). Ediciones Cavial, 1992.  
  12. ≪El Nou Cami Reial: Alfafar≫. A: Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes (en valenciano). 3. Valencia: Foro, 1995, p. 333. ISBN 84-8186-021-2 .  
  13. 13,0 13,1 Rubiera Mata , Maria Jesus. ≪ Els toponims arabigo-catalans del Baix Segura (Alacant) ≫ (en valenciano). Sharq Al-Andalus , 1989. Arxivat de l' original el 2008-11-21. [Consulta: 28 abril 2016].
  14. Sanchez Perez , Antonio Jose; Rosario del Carmen Alonso de la Cruz ≪ El territorio alicantino en las fuentes geograficas arabes medievales (siglos IX-XV) ≫ (en castella). Miscelanea Medieval Murciana [Murcia], XXVII-XXVIII, 2003-2004, pag. 103-124. Arxivat de l' original el 2013-10-20 [Consulta: 18 febrer 2010].
  15. Azuar Ruiz , R; S. Gutierrez Lloret ≪Formacion y transformacion de un espacio agricola islamico en el area Sur del Pais Valenciano: el Bajo Segura (siglos IX-XIII≫ (en castella). Castrum [Murcia], 5, 1992, pag. 201-211.
  16. Manuel Sanchis Guarner . Contribucio al nomenclator geografic del Pais Valencia . IEC, 1966.   Arxivat 2009-02-04 a Wayback Machine .
  17. ≪Biar≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  18. Moreu-Rey , E. Els nostres noms de Lloc , 1982, p. 60 y 123.  
  19. ≪Rafelbunyol≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  20. Jose Maria Calvo Baeza, Nombres de lugar espanoles de origen arabe , Madrid: Darek-Nyumba, 1990.
  21. Beneixama en sus origenes. Epoca antigua y siglos medievales ≫ (en castella). Ajuntament de Beneixama . Arxivat de l' original el 2010-03-18. [Consulta: 1r febrer 2010].
  22. Historia de Benimamet ≫ (en castella). Benimamet digital . [Consulta: 17 febrer 2010].
  23. ≪El Nou Cami Reial: Sedavi≫. A: Juan Piqueras Haba. Geografia de les comarques valencianes (en valenciano). 3. Valencia: Foro, 1995, p. 333. ISBN 84-8186-021-2 .  
  24. ≪Massamagrell≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  25. ≪Massalfassar≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  26. Boira , Jose Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Saiz. ≪Massarrojos≫. A: Mercedes Alcaniz Moscardo. Pobles del Nord (en valenciano y espanol). 1a edicio. Valencia: Ajuntament de Valencia, 1987, p. 20.  
  27. Varela , Santiago; Juan Calduch. ≪Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats≫. A: Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximacion al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximacio al patrimoni cultural valencia (en espanol y valenciano). Joaquin Lara (diseno grafico). Servicio de patrimonio arquitectonico: Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia: Generalitat Valenciana, 1983.  
  28. ≪Emperador≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  
  29. ≪Lugar Nuevo de la Corona≫. A: Gran Enciclopedia Tematica de la Comunidad Valenciana . Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]