Tie Shan Gongzhu
(
xines tradicional
: 鐵扇公主,
xines simplificat
: ?扇公主,
pinyin
:
Ti? shan g?ngzh?
, literalment
Princesa ventall de ferro
), es el primer llargmetratge d'
animacio xines
. La pel·licula es basa en un episodi de la novel·la
Viatge a l'Oest
. Va ser realitzada a
Xangai
en condicions dificils durant la
Segona Guerra Mundial
, per
Wan Guchan
i
Wan Laiming
(els
germans Wan
), i es va estrenar l'1 de gener del 1941.
La historia es una adaptacio lliure de la popular novel·la xinesa
Viatge cap a l'Oest
. La
princesa ventall de ferro
es un dels personatges principals, tot i no tindre un paper protagonista a la pel·licula.
Concretament, la pel·licula es va centrar en el duel entre el
Rei Mico
i una princesa venjativa, al voltant d'un ventall que serveix per a apagar les flames d'un poble proper.
La familia Wan, els bessons
Wan Laiming
i
Wan Guchan
, amb els seus germans
Wan Chaochen
i
Wan Dihuan
, van ser els primers referents de l'animacio al pais.
Despres de la publicacio del primer curtmetratge animat,
Danao Huashi
(1926),
van seguir dominant la industria d'animacio de la Xina durant les decades posteriors.
A finals dels anys trenta, amb
Xangai
baix
l'ocupacio japonesa
, van comencar a treballar en el primer llargmetratge d'animacio asiatic.
El 1939, els
germans Wan
van vore la pel·licula americana
Blancaneus i els set nans
,
i es van fixar l'objectiu de crear un llargmetratge de qualitat comparable, per a honor del pais.
La produccio de la pel·licula s'allarga durant tres anys, amb la participacio de 237 artistes,
[7]
i un cost de 350.000
iuans
. Tot i que la influencia de
Disney
i
Fleischer
es evident en bona part de l'animacio,
[8]
tambe hi ha una forta influencia xinesa,
[8]
unes caracteristiques propies que es farien mes evidents a les pel·licules posteriors dels germans Wan durant les decades seguents. Es va utilitzar la tecnica del
rotoscopi
com a mecanisme per a estalviar diners, fent que per moments l'animacio semble liquida.
La pel·licula ocuparia 20.000 fotogrames, s'utilitzarien mes de 200 mil papers (400 rotllos de 500x400), es gravaren mes de 5.500 metres de pel·licula, i la peca final en contindria 2.300, amb una durada de 80 minuts.
[
Cal aclariment
]
El mico.
La pel·licula es produi al departament d'animacio de la
Lianhua Film Company
,
[9]
[10]
ja que era l'unica empresa de produccio que quedava oberta durant el periode d'
ocupacio japonesa
. El director de l'empresa, que va ajudar a financar la pel·licula i a negociar l'estrena al
Japo
, va ser
Zhang Shankun
.
El financament i materials, escassos en l'epoca, els proporcionava
Kawakita Nagamasa
, de la
Zhonghua Dianying Gongsi
.
Princess Iron Fan
es va convertir en el primer llargmetratge d'animacio realitzat a la
Xina
i el 12 a tot el mon (tot i que nomes es el 9 conservat, ja que es consideren perdudes les pel·licules del pioner de l'animacio
argentina
Quirino Cristiani
).
La pel·licula tingue un gran abast. Es va exportar rapidament, el 1942, tant als cinemes japonesos de la
Xina ocupada
,
com a la metropoli, inspirant al jove
Osamu Tezuka
, de 16 anys, a l'hora de convertir-se en un artista de comics.
[13]
Tambe va fer que la
Marina japonesa
encarregara la realitzacio del
migmetratge
Momotar? no Umiwashi
, el 1942, i la sequela
Momotar?: Umi no Shinpei
, primer
llargmetratge
d'animacio del pais, estrenat el 1945.
- ↑
Giesen
, Rolf.
Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012
. McFarland, 2014-12-19.
ISBN 978-1-4766-1552-3
.
- ↑
8,0
8,1
Lent
, John A.;
Ying
, Xu.
Comics Art in China
. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20, p. 156.
ISBN 978-1-4968-1177-6
.
- ↑
Wu
, Weihua.
Chinese Animation, Creative Industries, and Digital Culture
. Routledge, 2017-08-03.
ISBN 978-1-351-61108-4
.
- ↑
Bao
, Weihong.
Fiery Cinema: The Emergence of an Affective Medium in China, 1915?1945
. U of Minnesota Press, 2015-03-15.
ISBN 978-1-4529-4368-8
.
- ↑
Stember
, Nick. ≪
Momotoro's Eagles and Rudolph's Red Nose: the Chinese Cartoon Connection
≫, 21-03-2014. [Consulta: 26 marc 2020].
Bibliografia
[
modifica
]