한국   대만   중국   일본 
Tie Shan Gongzhu - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Tie Shan Gongzhu

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de pel·lículaTie Shan Gongzhu
鐵扇公主 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Direccio Wan Guchan , Wan Laiming i Els Germans Wan Modifica el valor a Wikidata
Produccio Wan Guchan i Wan Laiming Modifica el valor a Wikidata
Productora Lianhua Film Company Modifica el valor a Wikidata
Distribuidor Cinema Epoch (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pais d'origen Republica Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Estrena 1941 Modifica el valor a Wikidata
Durada 73 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma original llengues sinitiques Modifica el valor a Wikidata
Color en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripcio
Basat en Viatge a l'Oest Modifica el valor a Wikidata
Genere cinema d'aventures i pel·licula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0471945 Filmaffinity: 450214 Letterboxd: princess-iron-fan Archive.org: princess_iron_fan TMDB.org: 76737 Modifica el valor a Wikidata

Tie Shan Gongzhu ( xines tradicional : 鐵扇公主,  xines simplificat : ?扇公主,  pinyin : Ti? shan g?ngzh? , literalment Princesa ventall de ferro ), es el primer llargmetratge d' animacio xines . La pel·licula es basa en un episodi de la novel·la Viatge a l'Oest . Va ser realitzada a Xangai en condicions dificils durant la Segona Guerra Mundial , per Wan Guchan i Wan Laiming (els germans Wan ), i es va estrenar l'1 de gener del 1941.

Trama [ modifica ]

La historia es una adaptacio lliure de la popular novel·la xinesa Viatge cap a l'Oest . La princesa ventall de ferro es un dels personatges principals, tot i no tindre un paper protagonista a la pel·licula. [1]

Concretament, la pel·licula es va centrar en el duel entre el Rei Mico i una princesa venjativa, al voltant d'un ventall que serveix per a apagar les flames d'un poble proper. [2] [3]

Historia [ modifica ]

La familia Wan, els bessons Wan Laiming i Wan Guchan , amb els seus germans Wan Chaochen i Wan Dihuan , van ser els primers referents de l'animacio al pais. [4] Despres de la publicacio del primer curtmetratge animat, Danao Huashi (1926), [5] van seguir dominant la industria d'animacio de la Xina durant les decades posteriors. [6] A finals dels anys trenta, amb Xangai baix l'ocupacio japonesa , van comencar a treballar en el primer llargmetratge d'animacio asiatic. [4] El 1939, els germans Wan van vore la pel·licula americana Blancaneus i els set nans , i es van fixar l'objectiu de crear un llargmetratge de qualitat comparable, per a honor del pais. [3]

La produccio de la pel·licula s'allarga durant tres anys, amb la participacio de 237 artistes, [7] i un cost de 350.000 iuans . Tot i que la influencia de Disney i Fleischer es evident en bona part de l'animacio, [3] [8] tambe hi ha una forta influencia xinesa, [8] unes caracteristiques propies que es farien mes evidents a les pel·licules posteriors dels germans Wan durant les decades seguents. Es va utilitzar la tecnica del rotoscopi com a mecanisme per a estalviar diners, fent que per moments l'animacio semble liquida. [3]

La pel·licula ocuparia 20.000 fotogrames, s'utilitzarien mes de 200 mil papers (400 rotllos de 500x400), es gravaren mes de 5.500 metres de pel·licula, i la peca final en contindria 2.300, amb una durada de 80 minuts. [ Cal aclariment ]

El mico.

La pel·licula es produi al departament d'animacio de la Lianhua Film Company , [9] [10] ja que era l'unica empresa de produccio que quedava oberta durant el periode d' ocupacio japonesa . El director de l'empresa, que va ajudar a financar la pel·licula i a negociar l'estrena al Japo , va ser Zhang Shankun . [11] El financament i materials, escassos en l'epoca, els proporcionava Kawakita Nagamasa , de la Zhonghua Dianying Gongsi . [11]

Princess Iron Fan es va convertir en el primer llargmetratge d'animacio realitzat a la Xina i el 12 a tot el mon (tot i que nomes es el 9 conservat, ja que es consideren perdudes les pel·licules del pioner de l'animacio argentina Quirino Cristiani ).

Influencia [ modifica ]

La pel·licula tingue un gran abast. Es va exportar rapidament, el 1942, tant als cinemes japonesos de la Xina ocupada , [11] com a la metropoli, inspirant al jove Osamu Tezuka , de 16 anys, a l'hora de convertir-se en un artista de comics. [12] [13] Tambe va fer que la Marina japonesa encarregara la realitzacio del migmetratge Momotar? no Umiwashi , el 1942, i la sequela Momotar?: Umi no Shinpei , primer llargmetratge d'animacio del pais, estrenat el 1945. [14]

Galeria [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Yan Du, 2019 , p. 45.
  2. Yan Du, 2019 , p. 43-44.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Macdonald, 2015 , p. 72.
  4. 4,0 4,1 Yan Du, 2019 , p. 37.
  5. Yan Du, 2019 , p. 200.
  6. Yan Du, 2019 , p. 36.
  7. Giesen , Rolf. Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012 . McFarland, 2014-12-19. ISBN 978-1-4766-1552-3 .  
  8. 8,0 8,1 Lent , John A.; Ying , Xu. Comics Art in China . Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20, p. 156. ISBN 978-1-4968-1177-6 .  
  9. Wu , Weihua. Chinese Animation, Creative Industries, and Digital Culture . Routledge, 2017-08-03. ISBN 978-1-351-61108-4 .  
  10. Bao , Weihong. Fiery Cinema: The Emergence of an Affective Medium in China, 1915?1945 . U of Minnesota Press, 2015-03-15. ISBN 978-1-4529-4368-8 .  
  11. 11,0 11,1 11,2 Yan Du, 2019 , p. 47.
  12. Yan Du, 2019 , p. 47-48.
  13. Stember , Nick. ≪ Momotoro's Eagles and Rudolph's Red Nose: the Chinese Cartoon Connection ≫, 21-03-2014. [Consulta: 26 marc 2020].
  14. Yan Du, 2019 , p. 56.

Bibliografia [ modifica ]