Thomas J. Clarke

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaThomas J. Clarke

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (ga) Tomas Seamus O Cleirigh Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 11 marc 1857 Modifica el valor a Wikidata
illa de Wight (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort 3 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Dublin Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Pena de mort Modifica el valor a Wikidata ( Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura cementiri d'Arbour Hill Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio revolucionari , politic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Familia
Conjuge Kathleen Clarke Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 4267 Modifica el valor a Wikidata

Thomas James Clarke ( irlandes : Tomas O Cleirigh ; 11 de marc de 1857 ? 3 de maig , 1916 ) fou un lider revolucionari irlandes i potser el maxim responsable de l' Aixecament de Pasqua de 1916.

Va neixer a l' Illa de Wight El seu pare, James Clarke, era un sergent de l' exercit britanic . La familia aviat es trasllada a Dungannon , Comtat de Tyrone , Irlanda del Nord . Quan tenia 18 anys es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB) i el 1883 fou enviat a Londres per a destruir el pont de Londres com a part d'una campanya de bombes defensada per Jeremiah O'Donovan Rossa , un dels liders de l'IRB exiliats als Estats Units . Clarke aviat fou capturat i condemnat a 15 anys a la preso de Pentonville . Fou alliberat el 1898 i es casa amb Kathleen Daly (21 mes jove), l'oncle de la qual, John, havia conegut a la preso. Plegats emigraren cap a America, on Clarke treballa per al Clan na Gael dirigit per John Devoy . El 1907 torna a Irlanda i va obrir una tabacalera a Dublin , alhora que va treballar per a la renovacio de la direccio interna de l'IRB amb gent mes jove com Bulmer Hobson i Denis McCullough . Clarke va mantenir una amistat intima amb Hobson i amb Sean MacDermott , que esdevingueren els seus protegits.

Els Voluntaris Irlandesos [ modifica ]

Quan es formaren els Voluntaris Irlandesos el 1913, Clarke se n'interessa pero no en forma part, ja que havia estat convicte i era un ben conegut nacionalista, cosa que els hauria desacreditat. Tanmateix, amb MacDermott, Hobson, i altres membres de l'IRB com Eamonn Ceannt hi va tenir un paper important, si no total, de control, (particularment amb Patrick Pearse , gairebe dirigent dels Voluntaris), per part de l'IRB el 1913. Aixo el va fer topar amb altres politics com John Redmond , lider del Partit Parlamentari Irlandes , qui reclamava un control equitatiu dels Voluntaris. malgrat que el sector mes dur n'era contrari, la proposta de Redmond fou acceptada, sobretot pel suport que rebe de Hobson. Clarke mai no va oblidar aquest fet, que va considerar com una traicio.

Planejant la insurreccio [ modifica ]

Despres que trenques politicament amb Hobson, MacDermott i Clarke esdevingueren gairebe inseparables. Tots dos eren secretari i tresorer, respectivament, de facto de l'IRB, encara que el comandament nominal el tenien James Deakin, i mes tard McCullough. El 1915 Clarke i MacDermott dirigiren el Comite Militar de l'IRB que planeja l' Aixecament de Pasqua . Els membres en foren Pearse, Ceannt, i Joseph Plunkett , als que s'hi afegiren posteriorment Clarke i MacDermott. Quan el vell fenia Jeremiah O'Donovan Rossa va morir el 1915, Clarke aprofita el seu funeral (i l'oracio funeraria de Patrick Pearse ) per mobilitzar els Voluntaris i crear expectatives d'una accio immediata. Quan s'arriba a un acord entre James Connolly i l' Exercit Ciutada Irlandes el gener de 1916, Connolly tambe fou inclos en el comite, i Thomas MacDonagh s'hi va afegir a ultima hora l'abril. Aquests set homes foren els signants de la Proclamacio de Pasqua , i Clarke en fou el primer signant. S'ha dit que s'havia pensat en Clarke per a president i comandant en cap, pero que refusa qualsevol rangle i honors militars, i els va cedir a Pearse, qui era mes conegut i respectat en l'ambit del nacionalisme irlandes.

L'Aixecament de Pasqua [ modifica ]

Clarke es va mantenir als quarters del General Post Office a Dublin durant la setmana de l'aixecament, on el comandament de les forces rebels era sota Connolly. Despres de la rendicio el 29 d'abril, Clarke fou tancat a la preso de Kilmainham fou que fou afusellat el 3 de maig, a l'edat de 59 anys. Fou el segon en ser executat, despres de Patrick Pearse.

La seva vidua Kathleen fou escollida diputada en el primer i segon Dala , i fou una destacada adversaria del Tractat Angloirlandes .