한국   대만   중국   일본 
La doctrina del xoc - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

La doctrina del xoc

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: The Shock Doctrine )
Infotaula de llibreLa doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre
The Shock Doctrine. The Rise of Disaster Capitalism
Tipus obra literaria Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autor Naomi Klein
Llengua Angles
Publicacio Edicio internacional, Abril 2007 [1]
Editorial Editorial Empuries [2]
Format Rustica amb solapes (a Empuries)
Edicio en catala
Publicacio Octubre 2007
Dades i xifres
Tema economia politica , Turbocapitalisme , xoc , Milton Friedman , Estats Units d'America , Europa , America Llatina i disaster capitalism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Genere No ficcio o assaig
Nombre de pagines 744
Parts 7
Lloc de la narracio Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitat Companyia Perpetua de les Indies Modifica el valor a Wikidata
Serie
Altres
ISBN 978-84-9787-275-1
Lloc web naomiklein.org… Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: shockdoctrineris00klei
Musicbrainz: 1cac786f-33d8-4c3d-b622-5c6675caa43d Goodreads work: 2826418 Modifica el valor a Wikidata

La doctrina del xoc [2] (subtitulat: L'ascens del capitalisme del desastre , titol original en angles The Shock Doctrine. The Rise of Disaster Capitalism ) es un llibre de la periodista canadenca Naomi Klein , publicat en angles el 2007 . El llibre i la pel·licula basada en aquest llibre, sostenen que les politiques economiques de Milton Friedman i de l' Escola d'Economia de Chicago han aconseguit rellevancia en paisos amb models de lliure mercat no pel fet de ser populars, sino degut a l'impacte en la psicologia social amb desastres o contingencies provocant que davant la commocio i la confusio es puguen fer reformes impopulars. Se suposa que algunes d'aquestes pertorbacions, com la Guerra de les Malvines , l' 11 de setembre , el Tsunami de l'ocea Indic del 2004 a Indonesia, o la crisi de l' huraca Katrina haurien sigut aprofitades amb la intencio de promoure l'aprovacio d'una serie de reformes que en altres circumstancies no hagueren estat acceptades pel poble.

Sinopsi [ modifica ]

El llibre te una introduccio, un cos principal i una conclusio, que es divideixen en set parts, amb un total de 21 capitols.

En la introduccio es mostra la historia dels ultims trenta anys de la doctrina de xoc economic que s'ha aplicat al voltant del mon, des d' America del Sud en la decada dels setanta fins a Nova Orleans despres de l' huraca Katrina . Klein introdueix dos dels seus temes principals. 1) On els professionals de la doctrina de xoc tendeixen a cercar una pissarra en blanc on plasmar el seu ideal de crear economies de lliure mercat, cosa que inevitablement requereix normalment una violenta destruccio de l'ordre economic preexistent. 2) Les similituds entre la crisi economica i la doctrina original de la terapia de xoc, una tecnica psiquiatrica on es van aplicar xocs electrics als pacients amb malalties mentals.

Part 1 , comenca amb un capitol sobre psiquiatria i la terapia de xoc, els experiments encoberts realitzats per la psiquiatra Ewen Cameron de connivencia amb la CIA : va ser un exit parcial en la distorsio dels pacients i regressio original de la personalitat, pero ineficac en el desenvolupament d'una millor personalitat de reemplacament. Es fa un paral·lelisme amb la terapia de xoc economic, inclosa una digressio sobre com els organismes governamentals s'aprofiten d'algunes de les llicons apreses per a crear mes tecniques de tortura. La tortura, segons Klein, sovint ha estat una eina essencial per a les autoritats que han aplicat les reformes agressives del mercat lliure. Es posa l'accent en aquesta afirmacio al llarg del llibre. Ella suggereix que per raons historiques el moviment de drets humans ha retratat sovint la tortura sense explicar el seu context, la qual cosa ha fet que amb frequencia apareguen com a fets inutils de sadisme. El segon capitol presenta a Milton Friedman i la seua Escola d'Economia de Chicago. Klein el descriu com a lider d'un moviment compromes amb el lliure mercat amb les mateixes regulacions que abans de la Gran Depressio.

Part 2 , analitza l'us de la doctrina de xoc per a transformar les economies de Sud-america en els anys setanta, centrant-se en el colp d'estat a Xile dirigit pel general Augusto Pinochet . S'estudia l'aparent necessitat que les politiques impopulars associades a la terapia de xoc amb el suport de la tortura.

Part 3 , se centra en els intents d'aplicar la doctrina de xoc sense la necessitat de violencia extrema en contra d'amplis sectors de la poblacio. La terapia de xoc lleu de Margaret Thatcher explica com es fa possible amb la Guerra de les Malvines , mentre que la reforma del mercat lliure a Bolivia ha estat possible gracies a una combinacio d'una preexistent crisi economica i el carisma de Jeffrey Sachs .

Part 4 , on s'analitzen informes sobre la forma en que la doctrina de xoc es va aplicar a Polonia, Russia, Sud-africa i les economies dels Tigres durant la crisi financera asiatica de 1997.

Part 5 , s'introdueix el complex capitalisme de desastres en el qual l'autora descriu com les empreses han apres a traure profit de tals desastres. Explica com la mateixa gent passa facilment de llocs relacionats amb la seguretat i defensa dels organismes publics dels Estats Units a llocs en empreses lucratives.

Part 6 , es discuteix que ha passat a l'Iraq despres de la invasio de 2003, cosa que Klein descriu com la mes complexa doctrina de xoc amb una plena realitzacio que mai mai s'ha intentat.

Part 7 , parla dels guanyadors i dels perdedors de la terapia de xoc economic, de com reduits grups sovint fan molt be el seu treball movent-se en luxosos barris privats, mentre que grans sectors de la poblacio es queden amb la decadencia de la infraestructura publica, la disminucio dels ingressos i l'augment de la desocupacio.

En la conclusio no es recapitula sobre la resta del llibre, sino que es parla de la reaccio en contra la doctrina del xoc i sobre les institucions economiques que es propaguen igual que el Banc Mundial i el FMI. America del Sud i el Liban despres de 2006 es van centrar com a fonts de noticies positives en la qual els politics ja estan retardant reformes de lliure mercat, amb algun esment de la campanya de la comunitat d'activistes a Sud-africa i Xina.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]