La teologia feminista es la modalitat de la teologia critica o d'alliberament que te la finalitat de denunciar els pressuposits religiosos de la discriminacio de la dona i de descobrir el missatge de llibertat i igualtat social , en les diverses tradicions religioses , per construir les bases de l'emancipacio femenina i de qualsevol persona objecte d' opressio i exclusio social . ^[1]

La teologia feminista s'ha desenvolupat al llarg de la historia , pero es parla de teologia feminista especialment a partir de la darrera meitat del segle  xx com a teologia critica lligada al desenvolupament del moviments d'alliberament de les dones. Va rebre un impuls important des del moviment ecumenic i del moviment de renovacio dins de l' Esglesia Catolica despres del Concili Vatica II .

Ambits d'estudi [ modifica ]

La teologia feminista en sentit ampli abasta una gran varietat de moviments i corrents de pensament diferents en les distintes tradicions religioses i cultures del mon sorgits sempre d'una reflexio que reconsideri les tradicions, practiques, escriptures, i les teologies de les religions des d'una perspectiva feminista . Cal diferenciar la teologia femenina de la teologia feminista. La perspectiva femenina, a diferencia de la feminista , no ha de posicionar-se de forma critica davant ningu. La perspectiva feminista pressuposa un posicionament critic per que parteix d'una experiencia de contradiccio entre al propia vivencia i la fe o tradicio rebuda. ^[2]

La perspectiva feminista pressuposa que dones i homes han estat creats per establir entre ells relacions lliures i reciproques, sense submissio ni domini per part de ningu i per tant es posiciona de manera critica enfront de les estructures d'opressio patriarcals .

La teologia feminista parteix del fet que al llarg de la historia, les dones han estat subjectes tractats com a “no persones” i com a tal han estat subordinades, explotades i oprimides, en les diferents epoques i cultures de la humanitat. Les teologues i teolegs feministes creuen que Deu no discrimina basant-se en les caracteristiques biologicament determinades, com el genere i l'etnia . Pero per a la majoria d'autores i autors no es la condicio de “dona” el que origina un contingut moral especial, sino la realitat implicada en l'existencia historica de les dones, es a dir son els drets humans vinculats a la dona, el que dona lloc a valors morals. Tant l'etica feminista com la teologia feminista plantegen la universalitzacio del feminisme des del moment en que s'identifiquen les dones com a simbol dels oprimits, dels mes debils, dels exclosos i dels marginats. ^[3]

Per aixo els teolegs i les teologues feministes s'interessen per altres discriminacions i opressions fetes en nom de la religio com la dels pobres i exclosos en l'ambit social, homosexuals, persones transgenere, indigenes, immigrants, etc.

La teologia feminista busca avancar per la igualtat entre homes i dones, moral, social, espiritualment i tambe a nivell de lideratge.

Cristianisme [ modifica ]

Les principals questions problematiques que ha posat sobre la taula la perspectiva teologica feminista a nivell del cristianisme inclouen; l'ordenacio de dones, la dominacio masculina en el matrimoni cristia , el reconeixement de la igualtat espiritual i la capacitat moral , els drets reproductius, i la recerca d'una divinitat femenina o transcendent en el genere .

A nivell eclesial, la teologia feminista propugna una igualtat radical de tots dos sexes i, per tant, la necessitat de revisar la norma canonica (que el magisteri catolic sembla entendre com a dogmatica ) que prohibeix l'acces de les dones als ministeris jerarquics. Aquesta reivindicacio no es basa en una mena de voluntat de poder per part de les dones, sino en la comprensio de l'esglesia com una comunitat d'iguals, en la qual tots, homes i dones, gaudeixen dels mateixos drets i de les mateixes obligacions. Allo que la teologia feminista propugna es una realitat eclesial que correspongui a l'afirmacio de Pau de Tars : "Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Crist" (Galates 3,28).

Autores principals [ modifica ]

En l'ambit cristia les principals teologues feministes son Elisabeth Schussler Fiorenza , alemanya, professora als EUA i autora d'un dels llibres mes representatius en aquesta disciplina, In memory of her (1983). L'holandesa Catharina Halkes, l'alemanya Elisabeth Moltmann-Wendel, la nord-americana Rosemary Radford Ruether , la brasilera Ivonne de Guevara i l'espanyola Dolores Aleixandre. ^[4] En l'ambit catala hi ha Teresa Forcades autora del llibre La Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005) i de La teologia feminista en la historia (Fragmenta Editorial, 2007). Tambe Teresa Sola, ^[5] amb una aproximacio feminista del text biblic, es autora entre altres obres d' Osees, teologia renovadora des d'una hermetica d'amor (ABC-Facultat de Teologia, 2000) en col·laboracio amb Frederic Raurell; Jahve, espos d'Israel. Poderosa metafora profetica (Claret 2004); Caminant amb la Paraula (Kame Editors, 2019). Hi ha tambe homes que s'han incorporat en aquest corrent, entre els quals destaca el biblista catala Frederic Raurell, amb obres importants en aquest terreny: Mots sobre l'home , (Sauri 1983) Premi Francesc Eiximenis 1984, i en alemany Der Mythos vom mannlichen Gott ('El mite del Deu masculi', 1989). ^[4]

Xarxes i grups [ modifica ]

El 1974 als Estats Units neix la Conferencia per l'Ordenacio de les Dones (WOC, per les sigles en angles). Organitzacio mundial que treballa exclusivament per a l'ordenacio de dones com a sacerdots , diaques i bisbes en una integracio i responsabilitat dins de l'Esglesia Catolica . ^[6]

A nivell europeu la principal organitzacio es l' Associacio Europea de Dones en la Investigacio Teologica (ESWTR, per les sigles en angles) nascuda el 1986. Es tracta d'una xarxa d'estudioses de teologia , ciencies religioses i arees afins, a nivell academic, formada per mes de cinc-cents membres de diversos paisos europeus , incloent Espanya .

Als anys noranta s'inicia el moviment del Sinode Europeu de Dones que realitzara diverses trobades (Gmunden 1996, Barcelona 2003, Leipzig 2009). Neix com a moviment de renovacio que preten reunir a dones de diverses procedencies i tradicions religioses i espirituals en el treball per l'eliminacio de desigualtats per rao de sexe , religio o etnia . ^[7]

A nivell de l'estat espanyol el 1986 neix Mujeres y Teologia com a xarxa de grups d'estudiants i llicenciades en teologia repartits pel territori espanyol. En el mateix context el 1992 sorgeix la Asociacion de Teologas Espanola (ATE).

A nivell de Catalunya neix tambe el 1986 el Col·lectiu de Dones en l'Esglesia com associacio de dones cristianes i feministes. ^{[8] [9]} Al mateix temps sorgeixen Creients i Feministes en les Illes Balears i l'any 2000 Dones Creients en el Pais Valencia . ^[9]

Vegeu tambe [ modifica ]

• La dona a les religions
• Historia de la dona
• Teoria feminista
• Protofeminisme

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• ALTHUS - REID , Marcella. Indecent theology: theological perversions in sex, gender and politics. (en angles). London: New York: Routledge, 2000. ISBN 978-0-203-46895-1 .  
• BIOSCA, Montserrat. Una Historia necessaria . Col·lectiu Dones en l'Esglesia. 25 anys (1986-2011). Barcelona:Viena Edicions, 2011. ISBN 9788483306369 .
• GUEBARA , Ivonne. Intuiciones Ecofeministas (en castella). Madrid: Ed.Trotta, 2000. ISBN 978-84-8164-414-2 .  
• JOHNSON , Elisabhet. La que es (en castella). Barcelona: Editorial Herder, 2002. ISBN 9788425422348 .  
• SCHUSSLER FIORENZA , Elisabhet. En memoria de ella (en castella). Bilbao: Desclee de Brouwer, 1989. ISBN 8433007696 .  
• SCHUSSLER FIORENZA , Elisabhet. Pero ella dijo (en castella). Madrid: Ed.Trotta, 1996. ISBN 978-84-8164-130-1 .  
• SCHUSSLER FIORENZA , Elisabhet. Cristologia feminista critica (en castella). Madrid: Ed.Trotta, 2000. ISBN 978-84-8164-430-2 .  
• VIDAL , Marciano. Los principios basicos de la etica feminista (en castella). Razon y Fe num. 228.1993.  
• VIDAL , Marciano. El feminismo com valor universal equivalente (en castella). Razon y Fe num. 229.1994.  

Enllacos externs [ modifica ]

• Women's Ordination Conference (castella)
• Asociacion de Teologas Espanyolas (castella)
• Col·lectiu de Dones en l'Esglesia (catala)
• Dones Creients de Valencia (catala)