Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya
Teobald I de Navarra i IV de Xampanya
el Trobador
(
Troyes
,
Franca
1201
-
Pamplona
1253
) va ser
comte de Xampanya
i
Brie
(
1201
-
1253
);
rei de Navarra
(
1234
-
1253
).
Origens familiars
[
modifica
]
Nascut a Troyes, era fill de
Teobald III de Xampanya
i
Blanca de Navarra
[1]
la filla menor de Sanc VI de Navarra.
[2]
Per linia paterna era net d'
Enric I de Xampanya
i
Maria de Franca
, i per linia materna de
Sanc VI de Navarra
i
Sanca de Castella
.
- Ascens al comtat de Xampanya
El seu pare va morir menys d'una setmana abans que ell nasques, i Blanca va governar el comtat com a regent fins que Teobald va complir vint-i-un anys el 1222. Va ser un trobador notable, i moltes de les seves cancons han sobreviscut, incloses algunes amb musica.
La primera meitat de la vida de Theobald va estar plagada per una serie de dificultats. El seu oncle, el comte
Enric II
, havia deixat enrere una gran quantitat de deutes, que estaven lluny de ser pagats quan el pare de Teobald va morir. A mes, el dret de Theobald a la successio va ser impugnat per la filla d'Enric, Philippa i el seu marit,
Erard I de Brienne
,
Comte de Ramerupt
i un dels nobles mes poderosos de
Xampanya
.
El conflicte amb Erard i Philippa va esclatar en una guerra oberta el 1215 com la
Guerra de Successio de la Xampanya
, i no es va resoldre fins que Theobald va arribar a la majoria d'edat el 1222. En aquell moment va comprar els seus drets a un pagament monetari substancial. Uns anys mes tard, el 1234, va haver de gastar encara mes per comprar la germana gran de Filipa,
Alicia
, reina de Xipre. L'assentament de 1222 no va acabar amb els problemes de Teobald, ja que en els anys seguents es va oposar a
Lluis VIII de Franca
.
Conflicte amb la corona
[
modifica
]
Un cop va arribar a la majoria d'edat, el govern personal de Theobald va estar marcat inicialment per una serie de dificultats.
Teobald IV va entrar en conflicte amb
Lluis VIII de Franca
(1223?26) per les politiques restrictives que el nou rei va intentar aplicar als jueus a Franca. En el seu
Etablissement sur les Juifs
del
8 de novembre
de 1223, Lluis VIII va declarar que els
interessos
dels deutes dels jueus ja no haurien de ser valids (tot i que al mateix temps tambe va ordenar que el
capital
s'hauria de pagar als jueus en tres anys), que els deutes dels jueus fossin inscrits i posats sota el control dels seus senyors. Aleshores els senyors cobraven els deutes dels jueus, rebent sens dubte una comissio. Vint-i-sis barons van acceptar les noves mesures de Lluis VIII, pero Teobald IV no, ja que tenia un acord amb els jueus que garanteix la seva seguretat a canvi d'ingressos addicionals a traves dels impostos. Teobald IV i la seva mare havien confiat en aquests ingressos addicionals durant la Guerra de Successio de la seva minoria. La capital de la Xampanya a Troyes era on
Rashi
havia viscut un segle abans, i la Xampanya continuava tenint una poblacio jueva prospera. La negativa de Teobald IV a promulgar les noves politiques antagoniques de Lluis VIII cap als jueus va augmentar un feu creixent entre els dos homes.
Durant el
setge d'Avinyo
el 1226, part de la
Croada albigesa
, a causa dels seus desacords amb el rei, Teobald IV nomes va fer el servei minim de 40 dies i despres va marxar a casa. Lluis VIII va morir de disenteria poc despres d'anar-se'n, fet que va portar alguns a acusar Teobald IV de traicio. A la mort de Lluis VIII, la situacio politica de Teobald era dificil: havia abandonat el rei en les seves campanyes, hi havia rumors que l'havia enverinat i se li va prohibir anar a la coronacio de
Lluis IX
(en lloc d'aixo va anar la seva mare Blanca). A l'inici de la regencia de
Blanca de Castella
, va abandonar una conspiracio contra el rei frances, que tambe incloia
Hug X de Lusignan
i
Pere I de Bretanya
,
[3]
i va consolidar una forta relacio amb el regent.
Van comencar a escampar forts rumors que Teobald IV tenia una aventura amb la vidua de Lluis VIII, la regent
Blanca de Castella
, per a qui va compondre un homenatge poetic. La reina Blanca i el pare de Teobald IV, Teobald III, eren nets d'
Elionor d'Aquitania
. El primer cronista que va informar dels rumors sobre una historia d'amor entre Theobald i Blanche va ser
Roger de Wendover
. Wendover afirma que Teobald, "tormentat per la passio" per la reina, va intentar enverinar el rei Lluis VIII al setge d'Avinyo.
Mateu de Paris
afegeix una historia que els nobles francesos van incitar el jove rei Lluis IX a desafiar Teobald a un duel per venjar la mort del seu pare, pero que Blanche va posar fi al duel. Teobald IV era cada cop mes influent a la cort, i els altres grans comtes de Franca es tornaven ressentits. Es possible que els rumors d'una aventura amb la reina fossin realment infundats, i simplement fabricats per altres barons gelosos de la seva posicio a la cort. En general, els altres barons estaven gelosos del reforcat Comtat de la Xampanya que havia sorgit de la Guerra de Successio, i ara presentava un gran rival a les zones circumdants.
Sigui com sigui, els altres barons ressentits van envair la Xampanya entre 1229 i 1230. Ironicament, les aliances en la invasio es van invertir respecte a l'acord que havien tingut durant la Guerra de Successio: el comte
Enric II de Bar
va atacar la Xampanya des de l'est, fet que va provocar que Teobald IV s'alies amb Lorena per atacar el comtat de Bar.
Simon de Joinville
, que havia lluitat per la faccio rebel durant la Guerra de Successio, ara es va aliar amb Teobald IV contra l'amenaca externa, i el va ajudar a devastar Bar, que es trobava a la frontera nord de les propies terres de Joinville. El conflicte amb el comtat de Bar va fer que el mes poderos ducat de Borgonya envais la Xampanya des del sud, liderat pel duc
Hug IV
(el seu pare
Eudes III
, ferm aliat de Blanca de Navarra, havia mort el 1218). Aixo va provocar que la reina Blanche intervingues, per tal d'aturar la propagacio del conflicte.
Teobald IV va poder rebutjar els atacants, pero amb un gran cost. L'economia de la Xampanya estava tan esgotada per aquestes dues guerres importants, aixi com pels deutes de croada del pare i l'oncle de Teobald IV; que Teobald IV va haver de vendre la seva senyoria dels comtats a l'oest de Paris que els seus avantpassats van mantenir abans d'expandir-se cap a la Xampanya: Blois, Sancerre i Chateaudun. Un altre cop de moral important va arribar a l'inici de la invasio de 1229, quan Blanca de Navarra va morir (per causes naturals) mentre es retirava al convent d'Argensolles. A mes, la segona esposa de Teobald IV,
Agnes de Beaujeu
, va morir sobtadament el 1231, deixant a Teobald IV nomes la seva filla de cinc anys,
Blanca
. Aixo va fer que la Xampanya necessitava un hereu masculi, el que va fer que Teobald IV es tornes a casar el 1232 amb
Margarida de Borbo
. La situacio va arribar al seu punt algit l'any 1233, quan la filla gran d'Enric II, la reina
Alicia de Xipre
va amenacar de tornar a repetir la guerra de successio de la minoria de Teobald IV. Teobald IV va poder pagar a Alicia per fer-la abandonar la seva reclamacio, pero aquesta despesa massiva el va deixar encara mes endeutat.
Domini de Navarra
[
modifica
]
Anvers i revers del segell de Teobald I de Navarra. Aquest va utilitzar un model de segell del seu avi
Sanc VI de Navarra
on hi apareixien l'escarboncle, mentre mantenia el senyal heraldic iniciat pel seu pare
Teobald III de Xampanya
, la barra de Xampanya.
Teobald va succeir al seu oncle Sanc VII de Navarra com a rei de Navarra. Teobald es trobava a Pamplona en el moment de la mort de Sancho i de seguida va afirmar els furs del regne. Aixo va augmentar molt els seus recursos (per no parlar del seu prestigi), i els anys restants del seu govern van ser molt mes pacifics i prospers. Els senyors i barons del nord de Franca que havien estat en conflicte amb Teobald IV el 1229 el van deixar en pau, adonant-se que com a nou rei de Navarra, la seva posicio era massa forta per desafiar-lo.
Politica interior i exterior
[
modifica
]
Mort
Sanc VII
els navarresos van oblidar la voluntat del
rei
, en la qual feia hereu seu a
Jaume I el Conqueridor
i van cridar a Teobald, que al mes de la mort del seu oncle es va presentar a
Pamplona
, on va jurar els
Furs
del regne, nodrint a la corona de Navarresa amb una reconeguda dinastia d'adinerats vassalls del
rei de Franca
establerts al nord del regne i instaurant l'anomenada
Dinastia Xampanya
.
- Politica interior i exterior
Com a rei, Teobald va segellar pactes amb la
Corona de Castella
i la
d'Arago
, i el
Regne d'Anglaterra
. Va confiar la major part del govern a nobles de la Xampanya i va dividir Navarra en quatre nous districtes basats en funcions fiscals i manteniment de l'ordre public. Va iniciar la codificacio de la llei al "Cartulario Magno" i va plasmar en el paper les tradicions navarreses conegudes com a "Fuero General", no registrades sistematicament fins aleshores i va continuar seguint les tradicions basques en us als diferents districtes del regne.
Per aconseguir el suport de Castella, va fer prometre la seva filla Blanca amb el futur
Alfons X
. Pel pacte matrimonial,
Ferran III
de Lleo va oferir les terres de Guipuscoa mentre visque Teobald, pero no les d'Alaba a les quals els navarresos, feia temps que els monarques havien reclamat. Pero amb Guipuscoa hauria aconseguit l'acces directe al mar Cantabric. Aquesta alianca no es va fer mai, pero, ja que hauria suposat la incorporacio de Navarra com a feudum de Castella. L'any seguent, Teobald va comprometre la seva filla amb
Joan I
, duc de Bretanya, fill del seu proper aliat croat
Pere Mauclerc
.
Croada dels Barons
[
modifica
]
El
1238
va dirigir un exercit
croat
a
Terra Santa
. A pesar de ser derrotat, les disputes entre musulmans li van permetre signar la pau i obtenir per als cristians les ciutats de
Jerusalem
,
Betlem
i
Ascalo
. Va passar molt de temps divertint-se a l'agradable Acre (on va escriure un poema a la seva dona) abans de traslladar-se a Ascalon, on va comencar la construccio d'un castell. Mentre marxava amb l'exercit croat cap a Ascalon, un contingent de 400 cavallers liderat per Hug de Borgonya, Enric de Bar i Amaury de Montfort va optar per enfrontar-se a les forces musulmanes a Gaza.
[4]
El contingent va ser derrotat abans que les forces de Theobald arribessin per rescatar-los.
[4]
Teobald va negociar amb els aiubides de Damasc i d'Egipte, que estaven en desacord entre ells en aquell moment, finalitzant un tractat amb els primers (al nord) contra els segons (al sud) pel qual el Regne de Jerusalem va recuperar la mateixa Jerusalem, a mes Betlem, Natzaret i la major part de la regio de Galilea amb molts castells templers, com Belfort i Saphet.
[5]
Tambe va negociar una treva amb els egipcis.
[6]
Algunes fonts contemporanies fins i tot impliquen que tota la terra entre el riu Jorda i la Mediterrania va tornar a ser posada en mans dels croats.
Es discutible quant de l'exit final de la croada (el mes reeixit des de la Primera en termes territorials) va ser atribuible a les intencions de Theobald i quant va ser nomes fortuit. Va tornar de Palestina a finals de 1240, abans que Ricard de Cornualla arribes, perque no volia estar present durant mes debats sobre el lideratge i la direccio de l'empresa. Els records que va portar de tornada a Europa inclouen la rosa anomenada "Provins" (nom llati rosa gallica 'officinalis', la rosa de l'apotecari) de Damasc, transportant-la "al seu casc";
[7]
un tros de la veritable creu; i potser el raim Chardonnay que en els temps moderns es un component important del xampany.
Va retornar de la croada a la fi de l'any
1240
, passant gran part del seu regnat viatjant continuament entre Navarra i Xampanya.
Conflicte amb l'Esglesia i darrers anys
[
modifica
]
Teobald va passar la major part de la resta del seu regnat viatjant d'anada i tornada entre Navarra i la Xampanya. Va estar en desacord amb el bisbe de Pamplona,
Pedro Ximenez de Gazolaz
, que l'any 1250 va celebrar un sinode provincial per excomunicar-lo. Es va negar a respondre als tribunals papals, pero el papa
Innocenci IV
li va concedir el privilegi dels reis: ningu el podia excomunicar excepte la Santa Seu. Theobald va morir a Pamplona, de tornada d'una de les seves nombroses visites a la Xampanya. Va ser enterrat a la catedral de Pamplona. El va succeir primer el seu fill gran
Teobald II
i despres el seu fill petit
Enric I
.
Nupcies i descendents
[
modifica
]
Vers el 1220 es casa amb
Gertrude de Dagsburg
,
[1]
filla del comte
Albert de Dabsburg
.
El 1222 es casa, en segones nupcies, amb
Agnes de Beaujeau
,
[1]
filla de
Guichard de Beaujeau
i
Sibil·la d'Hainaut
i cosina de
Lluis IX de Franca
. D'aquesta unio nasque:
EL 1232 es casa novament amb
Margarida de Borbo-Dampierre
.
[1]
D'aquesta unio nasqueren:
Tingue diversos fills il·legitims:
- Guillem de Navarra (?-v 1267), capella
- Margarita de Navarra, casada amb Alvar Perez de Azagra, senyor d'Albarrasi {a}
- Elida de Navarra, morta jove
- Berenguera de Navarra, priora de
Sant Pere de Ribes
- Marquesa de Navarra, casada amb
Pere Ferrandis
, senyor d'
Hixar
, bastard d'Arago. Filla il·legitima amb
Marquesa Gil de Rada
.
Malnom: el Trobador
[
modifica
]
Teobald es conegut com
el Trobador
per la seva fama de poeta, que ja va tenir en la seva epoca i que la historia ha confirmat.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
Evergates, Theodore (2007). The Aristocracy in the County of Champagne, 1100-1300. University of Pennsylvania Press./p. 248.
- ↑
O'Callaghan, Joseph F. (1975). A History of Medieval Spain. Cornell University Press./p. 680.
- ↑
William of Puylaurens (2003). The Chronicle of William of Puylaurens: The Albigensian Crusade and its Aftermath. Translated by Sibly, W.A.; Sibly, M.D. Boydell Press./p. 81
- ↑
4,0
4,1
Burgtorf, Jochen (2011). "Battle of Gaza (1239)". In Mikaberidze, Alexander (ed.). Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia. Vol. I. ABC-CLIO./p. 331-332.
- ↑
Tyerman, Christopher (2006). God's War:A New History of the Crusades. Penguin Books./p. 767
- ↑
Richard, Jean (1999). The Crusades, C.1071-c.1291. Translated by Birrell, Jean. Cambridge University Press./p. 325
- ↑
Tyers, Theresa (2018). "A Delite for the Senses: Three Healing Plants in Medieval Gardens, the Lily, the Rose, adn the Woodland Strawberry". In Skinner, Patricia; Tyers, Theresa (eds.). The Medieval and Early Modern Garden in Britain: Enclosure and Transformation, C. 1200-1750. Taylor & Francis./p. 60
- ↑
8,0
8,1
8,2
George, Hereford Brooke (1875). Genealogical tables illustrative of modern history. Oxford at the Clarendon Press./George 1875, p. table XXV.
- ↑
Fray, Jean-Luc (2007). Villes et bourgs de Lorraine: reseaux urbains et centralite au Moyen Age (in French). Presses Universitaires Blaise-Pascal./p.80
- {a}-El marc de 1238, Pedro Fernandez de Azagra i el rei Teobald acordaren el matrimoni d'Alvar i Ines. L'acord es va arribar a Tudela i consta a les Cartes Reials, Tom II de l'Arxiu General de Navarra.
- Burgtorf
, Jochen. ≪Battle of Gaza (1239)≫. A: Alexander Mikaberidze.
Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia
. I. ABC-CLIO, 2011.
- Evergates
, Theodore.
The Aristocracy in the County of Champagne, 1100-1300
. University of Pennsylvania Press, 2007.
- Fray
, Jean-Luc.
Villes et bourgs de Lorraine: reseaux urbains et centralite au Moyen Age
(en frances). Presses Universitaires Blaise-Pascal, 2007.
- George
, Hereford Brooke.
Genealogical tables illustrative of modern history
. Oxford at the Clarendon Press, 1875.
- O'Callaghan
, Joseph F.
A History of Medieval Spain
. Cornell University Press, 1975.
- Richard
, Jean.
The Crusades, C.1071-c.1291
. Cambridge University Press, 1999.
- Tyerman
, Christopher.
God's War:A New History of the Crusades
. Penguin Books, 2006.
- Tyers
, Theresa. ≪A
Delite
for the Senses: Three Healing Plants in Medieval Gardens, the Lily, the Rose, adn the Woodland Strawberry≫. A:
The Medieval and Early Modern Garden in Britain: Enclosure and Transformation, C. 1200-1750
. Taylor & Francis, 2018.
- William of Puylaurens
.
The Chronicle of William of Puylaurens: The Albigensian Crusade and its Aftermath
. Boydell Press, 2003.