한국   대만   중국   일본 
Temps atmosferic - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Temps atmosferic

Modifica els enllacos
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Huraca Luis al 1995
Tempesta a prop de Gazrajau ( Madeira ).

El temps atmosferic o meteorologic es l' estat de l' atmosfera en un moment i lloc determinat [1] definit per diverses variables meteorologiques [2] com la temperatura , la pressio , el vent , la radiacio solar , la humitat i la precipitacio . [3] La majoria dels fenomens del temps ocorren en la troposfera , la capa de l'atmosfera que esta en contacte amb la superficie. Cal diferenciar temps de clima , ja que aquest ultim terme fa referencia a les condicions atmosferiques que de mitjana caracteritzen el lloc. [4] Aquestes mitjanes solen realitzar-se en periode de diverses decada .

El temps es determinat per la pressio de l'aire, per la temperatura i per les diferencies d'humitat entre un lloc i un altre. Aquestes diferencies poden ser degudes a l'angle del sol en un lloc en particular, que varia segons la latitud respecte els tropics . El fort contrast de temperatura entre l'aire polar i el tropical dona lloc a l'augment de la corrent en jet . Sistemes de temps en latituds mitjanes, com els ciclons extratropicals , son causats per inestabilitats del flux de corrent en jet. Ates que l'eix de la Terra esta inclinat en relacio al pla orbital, la llum solar incideix en angles diferents en els diferents mesos de l'any. Sobre la superfici de la Terra, les temperatures normalment varien anualment entre ±40 °C. Durant milers d'anys, canvis en l' orbita terrestre poden afectar la quantitat i distribucio de l' energia solar rebuda per la Terra, influenciant aixi el clima a llarg termini i el canvi climatic global.

Meteorologia [ modifica ]

Els fenomens meteorologics es produeixen a la troposfera , la part inferior de l'atmosfera de la Terra . [5] En aquesta zona son comuns el vent , els nuvols , la boira , o diferents tipus de precipitacio com la pluja , la neu o la calamarsa . Entre altres fenomens menys comuns cal citar els desastres naturals com ara els tornados , els huracans , les tempestes de pluja gelant o les tempestes de pols . El temps que es produeix en l' estratosfera pot afectar el temps de la part inferior, la troposfera, mes a prop de la superficie, pero els mecanismes exactes, quins son i com actuen, son poc coneguts. [6]

Els fenomens dels temps atmosferic es troben a la troposfera. [7] [5] El temps canvia mogut per les diferencies d' energia rebuda del Sol . A causa dels angles en que la llum del Sol incideix sobre la terra, les diferents zones del planeta s'escalfen de manera diferent. Aco causa la diferencia de temperatures que produixen la circulacio global de l'atmosfera aixi com, indirectament, tots els altres fenomens de temps. A mes altura les temperatures son mes fredes que a les zones mes baixes a causa de la diferencia de pressio, l'aire calent en ascendir es troba pressions mes baixes i s'expandeix, cosa que comporta que, seguint la fisica dels gasos , la seva temperatura disminueixi.

La prediccio del temps o pronostic meteorologic es l'aplicacio de la ciencia i de la tecnologia per a predir l'estat futur de l'atmosfera terrestre en un moment i en un lloc determinat. Les estacions meteorologiques mesuren les distintes variables locals del temps com la temperatura , la humitat , la pressio atmosferica , la capa de nuvols, la velocitat del vent , i la pluja . Conegudes aquestes variables directes es poden esbrinar altres derivades com la temperatura de sensacio o la temperatura de xafogor . L'atmosfera es un sistema caotic , per aixo els petits canvis que es produeixen a una part del sistema poden tenir grans efectes sobre el conjunt del sistema. L'home ha intentat controlar i modificar al llarg de la historia, tanmateix hi ha proves que algunes activitats humanes com l' agricultura i la industria han modificat els patrons del temps sense que ens n'hagim adonat fins fa poc.

Cal no confondre el temps atmosferic amb el clima , el terme temps es refereix, en general, a la temperatura i a les precipitacions del dia a dia, a l'estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinat o en un periode curt. En canvi, el clima es el temps que es pot esperar habitualment en una regio determinada; per tant, el clima es el terme que fa referencia a la mitjana les condicions atmosferiques durant llargs periodes, es consideren series de dades de 50 anys o mes. [8] Aquest aspecte del temps l'estudia la climatologia . Actualment hi ha molt d'interes per la variacio del clima a causa de l'anomenat canvi climatic .

L'estudi sobre com funciona el temps a altres planetes ha estat util per entendre com funciona a la Terra. Un dels elements mes caracteristics i coneguts del nostre Sistema Solar es la Gran Taca Vermella de Jupiter que es una tempesta anticiclonica persistent, un vortex que gira en sentit antihorari i que es coneguda des de fa gairebe 200 anys. No obstant aixo, el temps no es limita als cossos planetaris. La part exterior de l'atmosfera del nostre Sol , i d'altres estrelles , la corona , va sent expulsada de manera constant vers l'espai creant una mena d'atmosfera molt prima en tot el sistema solar. El moviment de la materia expulsada del Sol es coneix com a vent solar i a la Terra causa fenomens atmosferics com les aurores polars .

El temps a la Terra [ modifica ]

Nuvols a l'atmosfera de la Terra
Article principal: Meteorologia

El temps es produeix principalment a causa de les diferencies de densitat ( temperatura i humitat ) entre un lloc i un altre. Aquestes diferencies poden ser degudes a l'angle del sol en qualsevol lloc determinat, que varia segons la latitud dels tropics . En altres paraules, la part de la Terra que esta mes allunyada de les zones tropicals, l'angle en que incideixen els rajos del sol es menor, cosa que provoca que aquestes zones siguin mes fredes. [9] El fort contrast de temperatura entre l'aire polar i el tropical dona lloc al corrent en jet . [10] Els sistemes meteorologics de les latituds mitjanes, com els ciclons extratropicals, son causats per la inestabilitat del corrent en jet; [11] En el cas del fenomens dels temps que succeeixen en sistemes tropicals, com son per exemple els monsons o altres sistemes organitzats de tempestes, aquests son causats per diferents processos.

Pel fet que l'eix de la Terra esta inclinat respecte al seu pla orbital, al llarg de l'any la llum solar incideix des de diferents angles. Al juny, l' hemisferi nord s'inclina cap al sol, per la qual cosa en qualsevol latitud de l'hemisferi nord la llum del sol cau mes directament en aquest lloc que, per exemple, al desembre; es l'efecte de l'angle del sol sobre el clima. [12] Aquest efecte son la causa de l'existencia de les estacions de l'any. Al llarg de milers a centenars de milers d'anys, els canvis en els parametres orbitals de la Terra han afectat la quantitat i la distribucio de l'energia solar rebuda per la Terra i representa la principal influencia del clima a llarg termini. [13]

Tempesta de llamps prop de Garajau, Madeira

La meteorologia intenta per mitja de xarxes d' estacions meteorologiques locals, estacions en vaixells i satel·lits meteorologiques esbrinar les variables en els vertexs d'una malla tridimensional de la menor grandaria possible. A partir d'aquestes condicions inicials i aplicant les lleis de la fisica s'intenta predir l'evolucio del temps a 12, 24, 48, 72, o 96 hores. Per aixo cal usar potents ordinadors que s'encarreguen de fer els calculs usant els model adequats. L' atmosfera de la Terra es un sistema caotic on xicotets canvis en les condicions inicials poden tenir grans efectes en evolucionar. A este efecte que sempre limitara la prediccio del temps es coneix com a efecte papallona . Aco el fa molt dificil de predir amb precisio canvis de temps mes enlla d'uns pocs dies, encara que meteorolegs estan treballant per a millorar aquest limit.

Finalment, cal tenir present que el temps es un dels processos fonamentals que donen forma a la Terra; es el que es coneix com a meteoritzacio . Aquest proces trenca les roques i fragmenta els sols en parts mes petites i, a continuacio, en les seves substancies components. [14] Aquestes son lliures de prendre part en les reaccions quimiques que poden afectar la superficie, com la pluja acida , o es transformen en altres roques i tipus de sols. D'aquesta manera, el temps te un paper important en l'erosio de la superficie. [15]

Efectes sobre els essers humans [ modifica ]

Nova Orleans, Louisiana, despres d'haver estat copejat per l' huraca Katrina . El Katrina, quan va colpejar el continent era un huraca de categoria 3, malgrat que havia estat un huraca de categoria 5 al golf de Mexic .

El temps ha jugat una paper important, i de vegades ha contribuit d'una manera molt directa al desenvolupament de la historia de la humanitat . A part dels canvis climatics que han causat la progressiva disminucio de la poblacio, com per exemple, la desertificacio de l' Orient Mitja , o la formacio de ponts de terra durant els periodes glacials que ha permes l'acces a altres territoris.

Els fenomens climatics extrems han causat desplacaments de la poblacio en una escala menor escala i ha format part directament en els esdeveniments historics. Un d'aquests casos es el fracas de la invasio del Japo per part de la flota mongol de Khublai Khan , a causa dels forts vents dels tifons kamikaze de 1281 . [16] Les pretensions franceses sobre Florida van arribar a la seva fi el 1565 quan un huraca va destruir la flota francesa, la qual cosa va permetre als espanyols conquerir Fort Caroline. [17]

Mes recentment, l'huraca Katrina va generar el desplacament de mes d'un milio de persones de la costa central del golf de Mexic a altres llocs dels Estats Units, convertint-se en la diaspora mes gran de la historia dels Estats Units. [18]

Encara que el clima afecta a les persones de manera drastica, tambe pot afectar la raca humana de manera mes simple. El cos huma queda afectat pels extrems en la temperatura, la humitat i el vent. [19]

Pronostic del temps [ modifica ]

Encara que originalment dissenyat per mesurar el vapor d'aigua atmosferic i la temperatura per a la prediccio del temps, els cientifics que treballen amb la sonda atmosferica de infrarojos (en angles Atmospheric Infrared Sounder o AIRS), un aparell de la NASA Aqua Vehicle espacial estan usant airs per observar l'atmosfera de dioxid de carboni. Els cientifics de la NASA, NOAA, ECMWF, UMBC, Princeton, Caltech utilitzen diferents metodes de mesura de la concentracio de dioxid de carboni a la troposfera mitjana, a uns 8 km per sobre de la superficie. Models climatics estan utilitzant aquestes dades per entendre la distribucio mundial i el transport de dioxid de carboni i millorar els seus models.

El pronostic del temps es l'aplicacio de la ciencia i la tecnologia per predir l'estat de l'atmosfera per un temps futur i un lloc determinat. Els essers humans han tractat de predir el clima informal per mil·lennis, i formalment almenys des del segle  xix . [20] [21] Les previsions meteorologiques es realitzen mitjancant la recopilacio de dades quantitatives sobre l'estat actual de l'atmosfera i l'us de la comprensio cientifica dels processos atmosferics a projecte de com evolucionara l'atmosfera. [22]

Una vegada que totes les activitats humanes basades principalment dels canvis de pressio barometrica, les actuals condicions climatiques, condicio i el cel, [23] [24] els models de prediccio son utilitzats per determinar les condicions futures. Factor huma segueix sent necessari per recollir les millors previsions possibles per al model base a la previsio, el que implica el reconeixement de patrons habilitats, teleconnexions, el coneixement de models de rendiment, i el coneixement del model de biaixos. La natura caotica de l'atmosfera, l'enorme potencia de calcul necessaria per resoldre les equacions que descriuen l'atmosfera, error en la mesura de les condicions inicials, i una comprensio incompleta dels processos atmosferics significa que els pronostics son menys precisos que la diferencia en l'hora actual i la temps perque la previsio es que s'estan realitzant (el rang de les previsions) augmenta. L'us de conjunts d'ajuda i el model de consens per a reduir l'error i escollir el resultat mes probable. [25] [26] [27]

Hi ha una varietat d'usuaris finals a les previsions meteorologiques. Temps advertencies previsions son importants perque s'utilitzen per protegir la vida i la propietat. [28] Les previsions sobre la base de la temperatura i les precipitacions son importants per a l'agricultura, [29] [30] [31] [32] i, per tant, als comerciants en els mercats de valors. Les previsions de temperatura son utilitzats per les empreses de serveis publics per estimar la demanda en els dies vinents. [33] [34] [35] Sobre una base diaria, la gent utilitza el pronostic del temps per determinar el que han d'utilitzar en un dia determinat. Des de les activitats a l'aire lliure son molt limitats per fortes pluges, la neu i el vent fred, les previsions es poden utilitzar per planificar les activitats al voltant d'aquests esdeveniments, i per planificar el futur i sobreviure.

Control del temps [ modifica ]

El meteoroleg Vicent Gomez respon a una pregunta sobre les dites populars sobre l'oratge que s'utilitzaven al programa de Canal 9 .

L'aspiracio a controlar el temps es evident en tota la historia de la humanitat: des de l'antiguitat els rituals destinats a portar la pluja per als cultius als militars dels EUA Operacio Popeye, un intent d'interrompre les linies de subministrament per l'allargament del Nord Vietnamita monso. Els mes reeixits intents d'influir en el clima implica la sembra de nuvols, que inclouen la boira i la dispersio d'estrat sota les tecniques emprades pels grans aeroports, les tecniques utilitzades per augmentar la precipitacio d'hivern a les muntanyes, i les tecniques per suprimir la calamarsa. [36] Un exemple recent de control de clima Xina va ser la preparacio per als Jocs Olimpics d'Estiu 2008. Xina disparar 1.104 coets de dispersio de pluja del 21 llocs a la ciutat de Pequin, en un esforc per mantenir la pluja lluny de la cerimonia d'obertura dels jocs a l'agost 8, 2008. Guo Hu, cap de l'Oficina Meteorologica Municipal de Beijing (BMB), va confirmar l'exit de l'operacio amb la caiguda de 100 mil·limetres a la ciutat de Baoding de la provincia de Hebei, al sud-oest de Pequin i del Districte Fangshan de gravacio d'una pluja de 25 mil limetres. [37]

Considerant que hi ha proves concloents d'aquestes tecniques de "eficacia, hi ha una amplia evidencia que l'activitat humana com ara l'agricultura i la industria dels resultats en temps inadvertida modificacio: [36]

  • La pluja acida, causada per les emissions industrials de dioxid de sofre i oxids de nitrogen a l'atmosfera, els efectes negativament els llacs d'aigua dolca, la vegetacio, i les estructures.
  • Reduir els contaminants antropogenics la qualitat de l'aire i la visibilitat.
  • El canvi climatic causat per activitats humanes que emeten gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera que s'espera que pugui afectar la frequencia de fenomens climatics extrems com les sequeres, temperatures extremes, inundacions, forts vents i tempestes severes. [38]

Els efectes de la modificacio involuntaria temps poden plantejar greus amenaces per a molts aspectes de la civilitzacio, inclosos els ecosistemes, els recursos naturals, l'alimentacio i la produccio de fibra, el desenvolupament economic i la salut humana. [39]

Els sistemes de temps extraterrestres poden ser summament estables; com es el cas de la La Gran Taca Vermella que es una tempestat anticiclonica coneguda per a haver existit durant almenys 300 anys en el planeta , Jupiter .
Aurora boreal , sobre el llac Bear, prop d'una base militar aeria a Alaska , Estats Units . El nostre Sol expulsa particules que arriben la Terra ( vent solar ) i causen, entre altres fenomens les aurores boreals .

Dades extremes [ modifica ]

A la Terra, les temperatures solen rang ±40 °C (100 °F to ?40 °F) a l'any. La varietat de climes i latituds en tot el planeta pot oferir als extrems de la temperatura fora d'aquest rang. La temperatura de l'aire mes freda mai registrada a la Terra es de -89,2 °C (-129 °F), a l'estacio Vostok, Antartida, el 21 de juliol de 1983. La temperatura de l'aire mes calent mai registrat va ser 57,7 °C (135,9 °F) a Al 'Aziziyah, Libia, el 13 de setembre de 1922. [40] La major temperatura mitjana anual registrada va ser de 34,4 °C (93,9 °F) durant Dallol, Etiopia. [41] El fred registrat la temperatura mitjana anual es -55,1 °C (-67 °F) a l'estacio Vostok, Antartida. [42] La temperatura mitjana anual mes fred en un lloc habitat permanentment es troba a Eureka, Nunavut, al Canada, on el temperatura mitjana anual es de -19,7 °C (-3 °F). [43]

El temps extraterrestre [ modifica ]

Estudiar la forma en que el temps treballa en altres planetes s'ha vist com a util en la comprensio de com funciona a la Terra. [48] El temps en altres planetes segueix molts dels mateixos principis fisics que s'observen en el clima de la Terra i es creu que tenen forca similituds, pero es produeix en diferents escales i en ambients amb diferents composicio quimica; sovint ocorre en una escala molt mes gran. La missio Cassini-Huygens a Tita descobert nuvols formades a partir de meta o eta que el diposit de liquid de pluja, compost de meta i altres compostos organics. [44] l'atmosfera de la Terra inclou sis zones latitudinal circulacio, tres en cada hemisferi. [45] En contrast, en bandes de Jupiter aspecte moltes d'aquestes zones mostra, [46] Titan te un sol raig a prop del paral·lel 50. de latitud nord, [47] i Venus te un sol raig de prop de l'equador. [48]

Un dels mes famosos en el sistema solar, Jupiter, la Gran Taca Vermella es una tempesta anticiclonica se sap que han existit durant almenys 300 anys. [49] En altres gegants de gas, la manca d'una superficie permet que el vent per arribar a grans velocitats : rafegues de fins a 600 metres per segon (uns 2.100 quilometres per hora (1.300 mph)) s'han mesurat al planeta Neptu. [50] Aixo ha creat un trencaclosques per als cientifics planetaris. El clima es, en ultima instancia creada per l'energia solar i la quantitat d'energia rebuda per Neptu es a 1/900th de la rebuda per la Terra, pero la intensitat dels fenomens meteorologics de Neptu es molt mes gran que a la Terra. [51] Els vents mes forts del planeta descobert fins ara es troben al planeta extrasolar HD 189733 b, que es creu que els vents desplacen cap a l'est en mes de 9.600 quilometres per hora (6.000 mph). [52]

En un altre dels planetes gegants, la falta d'una superficie permet al vent arribar a velocitats enormes: rafegues de 400 metres per segon han sigut mesures en el planeta Neptu . Aco ha creat un problema per als cientifics . El temps es produix per la diferent energia provenint del Sol i la quantitat d'energia rebuda per Neptu es molt xicoteta. Este misteri encara no esta resolt.

Tambe presenta molt d'interes el temps en Mart amb la variacio anual de la pressio atmosferica, les tempestats de pols les enormes fluctuacions de la temperatura diurna i una atmosfera que en ser mes senzilla sera mes previsible per als meteorolegs marcians.

El temps espacial [ modifica ]

El temps no es limita simplement als cossos planetaris. La corona d'una estrella, i en concret del Sol, pateix una constant perdua de material, aquest material es projecta a l'espai i, essencialment, aquest fenomen provoca la creacio d'una atmosfera molt fina al llarg i ample de tot el sistema solar. Aquesta massa de particules en moviment expulsades des del Sol es el que es coneix com el vent solar. Amb mes intensitat, s'anomenen tempestes solars, fenomens que afecten les comunicacions per radio a la Terra .

Incoherencies en aquest vent i grans esdeveniments en la superficie de l'estrella, com les ejeccions de massa coronal, es un sistema que te caracteristiques analogues als sistemes convencionals de temps (com la pressio i el vent) i que generalment es coneix com la meteorologia espacial. Ejeccio de massa coronal s'han rastrejat en la mesura en el sistema solar com Saturn. [53] L'activitat d'aquest sistema pot afectar atmosferes planetaries i, a vegades, les superficies. La interaccio del vent solar amb l'atmosfera terrestre pot produir espectaculars aurores, [54] i pot fer estralls amb els sistemes electrics sensibles, com ara les xarxes d'electricitat i els senyals de radio. [55]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Servicio Nacional de Meteorologia e Hidrologia (SeNaMHi) . Un buen clima. Glosario de terminos meteorologicos. , p. 8.  
  2. ↑ Instituto de Hidrologia, Meteorologia y Estudios Ambientales (IDEAM) . Glosario Meteorologico , Agosto de 2019, p. 286.  
  3. ↑ Rodriguez Jimenez , Rosa Maria. Meteorologia y Climatologia . Fundacion Espanola para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT), 2004, p. 12 a 33.   ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2020-12-04. [Consulta: 24 febrer 2021].
  4. ↑ ≪ Diccionario y glosario en climatologia ≫, Ultima actualizacion: 8-Sep-2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 Glossary of Meteorology. Troposphere. Arxivat 2012-09-28 a Wayback Machine . Consultat el 27-06-2008.
  6. ↑ O'Carroll , Cynthia M. ≪ Weather Forecasters May Look Sky-high For Answers ≫. Goddard Space Flight Center (NASA), 18-10-2001. Arxivat de l' original el 2009-07-12. [Consulta: 4 agost 2009].
  7. ↑ Glossary of Meteorology. Hydrosphere. Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine . Consultat el 27-06-2008.
  8. ↑ ≪Climate≫. A: Glossary of Meteorology . American Meteorological Society.  
  9. ↑ NASA . World Book at NASA: Weather. Arxivat 2010-12-13 a Wayback Machine . Consultat el 27-06-2008.
  10. ↑ John P. Stimac. Air pressure and wind. Consultat el 08-05-2008.
  11. ↑ Carlyle H. Wash; Stacey H. Heikkinen; Chi-Sann Liou; Wendell A. Nuss. A Rapid Cyclogenesis Event during GALE IOP 9. [ Enllac no actiu ] Consultat el 26-06-2008.
  12. ↑ Windows to the Universe. Earth's Tilt Is the Reason for the Seasons! Arxivat 2007-08-08 a Wayback Machine . Consultat el 28-06-2008.
  13. ↑ Vegeu els cicles de Milankovitch. Milankovitch, Milutin. Canon of Insolation and the Ice Age Problem . Zavod za Udz?benike i Nastavna Sredstva: Belgrad, 1941. Isbn=8617066199.
  14. ↑ NASA . NASA Mission Finds New Clues to Guide Search for Life on Mars. Consultat el 28-06-2008.
  15. ↑ West Gulf River Forecast Center. Glossary of Hydrologic Terms Consultat el 28-06-2008.
  16. ↑ James P. Delgado. Relics of the Kamikaze. Arxivat 2011-03-06 a Wayback Machine . Consultat el 28-06-2008.
  17. ↑ Mike Strong. Fort Caroline National Memorial. Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine . Consultat el 28-06-2008.
  18. ↑ Anthony E. Ladd; John Marszalek; Duane A. Gill. The Other Dispora: New Orleans Student Evacuation Impacts and Responses Surrounding Hurricane Katrina. Arxivat 2008-06-24 a Wayback Machine . Consultat el 29-03-2008.
  19. ↑ C. W. B. Norand. Effect of High Temperature, Humidity, and Wind on the Human Body. Consultat el 28-06-2008.
  20. ↑ Mistic House. Astrology Lessons, History, Predition, Skeptics, and Astrology Compatibility. Arxivat 2008-06-08 a Wayback Machine . Consultat el 12-01-2008.
  21. ↑ Eric D. Craft. An Economic History of Weather Forecasting. Arxivat 2007-05-03 a Wayback Machine . Consultat el 15-04-2007.
  22. ↑ NASA . Weather Forecasting Through the Ages. Arxivat 2005-09-10 a Wayback Machine . Consultat el 25-05-2008.
  23. ↑ Weather Doctor. Applying The Barometer To Weather Watching. Consultat el 25-05-2008.
  24. ↑ Mark Moore. Field Forecasting - A Short Summary. Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine . Consultat el 25-05-2008.
  25. ↑ Klaus Weickmann, Jeff Whitaker, Andres Roubicek and Catherine Smith. The Use of Ensemble Forecasts to Produce Improved Medium Range (3-15 days) Weather Forecasts. Consultat el 16-02-2007.
  26. ↑ Todd Kimberlain. Tropical cyclone motion and intensity talk (Juny de 2007). Consultat el 21-07-2007.
  27. ↑ Richard J. Pasch, Mike Fiorino, and Chris Landsea. TPC/NHC’S REVIEW OF THE NCEP PRODUCTION SUITE FOR 2006. [ Enllac no actiu ] Consultat el 05-05-2008.
  28. ↑ National Weather Service. National Weather Service Mission Statement. Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine . Consultat el 25-05-2008.
  29. ↑ Blair Fannin. Dry weather conditions continue for Texas. Arxivat 2009-07-03 a Wayback Machine . Consultat el 26-05-2008.
  30. ↑ Dr. Terry Mader. Drought Corn Silage. Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine . Consultat el 26-05-2008.
  31. ↑ Kathryn C. Taylor. Peach Orchard Establishment and Young Tree Care. Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine . Consultat el 26-05-2008.
  32. ↑ Associated Press. After Freeze, Counting Losses to Orange Crop. Consultat el 26-05-2008.
  33. ↑ The New York Times . FUTURES/OPTIONS; Cold Weather Brings Surge In Prices of Heating Fuels. Consultat el 25-05-2008.
  34. ↑ BBC . Heatwave causes electricity surge. Consultat el 25-05-2008.
  35. ↑ Toronto Catholic Schools. The Seven Key Messages of the Energy Drill Program. Arxivat 2012-02-17 a Wayback Machine . Consultat el 25-05-2008.
  36. ↑ 36,0 36,1 ≪ American Meteorological Society ≫. Arxivat de l' original el 2010-06-12. [Consulta: 19 agost 2009].
  37. ↑ Huanet , Xin ≪ Beijing disperses rain to dry Olympic night ≫. Chinaview , 09-08-2008 [Consulta: 24 agost 2008].
  38. ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change
  39. ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change
  40. ↑ Global Measured Extremes of Temperature and Precipitation. National Climatic Data Center. Consultat el 21-06-2007.
  41. ↑ Glenn Elert. Hottest Temperature on Earth. Consultat el 28-06-2008.
  42. ↑ Glenn Elert. Coldest Temperature On Earth. Consultat el 28-06-2008.
  43. ↑ ≪ Canadian Climate Normals 1971-2000 - Eureka ≫. Arxivat de l' original el 2007-11-11. [Consulta: 19 agost 2009].
  44. ↑ M. Fulchignoni; F. Ferri; F. Angrilli; A. Bar-Nun; M.A. Barucci; G. Bianchini; W. Borucki; M. Coradini; A. Coustenis; P. Falkner; E. Flamini; R. Grard; M. Hamelin; A.M. Harri; G.W. Leppelmeier; J.J. Lopez-Moreno; J.A.M. McDonnell; C.P. McKay; F.H. Neubauer; A. Pedersen; G. Picardi; V. Pirronello; R. Rodrigo; K. Schwingenschuh; A. Seiff; H. Svedhem; V. Vanzani; J. Zarnecki ≪The Characterisation of Titan's Atmospheric Physical Properties by the Huygens Atmospheric Structure Instrument (Hasi)≫. Space Science Review , 104, 2002, p. 395?431. DOI : 10.1023/A:1023688607077 .
  45. ↑ Jet Propulsion Laboratory. OVERVIEW - Climate: The Spherical Shape of the Earth: Climatic Zones. Arxivat 2009-07-26 a Wayback Machine . Consultat el 28-06-2008.
  46. ↑ Anne Minard. Jupiter's "Jet Stream" Heated by Surface, Not Sun. Consultat el 28-06-2008.
  47. ↑ ESA: Cassini-Huygens. The jet stream of Titan. Consultat el 28-06-2008.
  48. ↑ Georgia State University. The Environment of Venus. Consultat el 28-06-2008.
  49. ↑ Ellen Cohen. ≪ Jupiter's Great Red Spot ≫. Hayden Planetarium . [Consulta: 16 novembre 2007].
  50. ↑ Suomi , V. E.; Limaye, S. S.; Johnson, D. R. ≪High Winds of Neptune: A possible mechanism≫. Science . AAAS (USA), 251, 4996, 1991, p. 929?932. DOI : 10.1126/science.251.4996.929 .
  51. ↑ Sromovsky , Lawrence A. ≪ Hubble Provides a Moving Look at Neptune's Stormy Disposition ≫. HubbleSite, 14-10-1998.
  52. ↑ Knutson , Heather A.; David Charbonneau; Lori E. Allen; Jonathan J. Fortney; Eric Agol; Nicolas B. Cowan; Adam P. Showman; Curtis S. Cooper; S. Thomas Megeath ≪ A map of the day?night contrast of the extrasolar planet HD 189733b ≫. Nature , 447, 2007, p. 183?186. DOI : 10.1038/nature05782 .
  53. ↑ Bill Christensen. [ http://www.space.com/businesstechnology/technology/technovel_shock_041105.html Shock to the (Solar) System: Coronal Mass Ejection Tracked to Saturn . Consultat el 28-06-2008.
  54. ↑ AlaskaReport. What Causes the Aurora Borealis? Consultat el 28-06-2008.
  55. ↑ Rodney Viereck. Space Weather: What is it? How Will it Affect You? [ Enllac no actiu ] Consultat el 28-06-2008.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquinoticies Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Temps_atmosferic&oldid=33515704 ≫