El
Teatro Real
es el teatre d'
opera
de
Madrid
. Esta situat en la
Plaza de Oriente
, enfront del
Palacio Real
, i es un dels monuments emblematics de la ciutat.
El rei
Ferran VII
va promoure la construccio a
Madrid
d'un teatre d'opera per a la cort. La corona va cedir els solars de l'antic teatre de Los Canos del Peral, vora la
Plaza de Oriente
i se n'encarrega el projecte a
Antonio Lopez Aguado
, que hi posa la primera pedra en
1818
. No obstant aixo, els esdeveniments politics, els canvis en les autoritats, la manca d'interes i de recursos van paralitzar el projecte i les obres no van continuar. Represes entre 1822 i 1824, sota la direccio de
Custodio Moreno
, quedaren novament interrompudes fins a 1835-1837, ara per manca de recursos. Les parts construides se'n van fer servir com a salo de balls (1838), polvori (1840) i caserna (1842). En
1843
va servir com a sala de sessions del Congres dels Diputats. Finalment, va intervenir la reina
Isabel II
: el
7 de maig
de
1850
, una Reial Orde es va manifestar el desig d'impulsar les obres del teatre, i es va programar que les obres de construccio havien d'acabar-se en un termini de sis mesos.
[1]
El teatre es va inaugurar el
19 de novembre
de
1850
, coincidint amb l'onomastica de la sobirana. L'obra triada va ser
La Favorite
, de
Donizetti
i hi van actuar artistes de renom, com la
soprano
Alboni i el director d'orquestra
Michel Rochelle
.
El projecte seguit fou el dels arquitectes
Antonio Lopez Aguado
i
Custodio Moreno
, encarregats de crear un magnific edifici amb
forma hexagonal
irregular. La facana principal miraria a la
Plaza de Oriente
i l'altra, de menor prestancia, a la placa d'Isabel II. Les ampliacions i reconstruccions posteriors han alterat molt l'aspecte original, en particular la de la facana principal, totalment diferent. En la decoracio interior van treballar els artistes i decoradors mes importants de l'epoca com ara Bravo, Tegeo i Lucar. A banda del teatre propiament dit, hi havia dos salons de ball, tres salons, una confiteria, un cafe, un tocador i un guarda-roba. Totes aquestes comoditats s'havien copiat de grans teatres europeus com el
San Carlo
de Napols o
La Scala
de Mila.
Primeres temporades
[
modifica
]
Verdi
, molt apreciat pel public del Teatro Real, al qual va acudir per a estrenar
La forza del destino
A causa de l'enorme cost que tenia una representacio, entorn d'1.200.000
rals
i als deutes per la seua construccio, el Teatro Real va passar a les mans d'una
empresa privada
, que va imposar uns preus que oscil·laven entre els 80 i els 100 rals.
La segona temporada es va iniciar amb la representacio de
Les Martyrs
, de
Donizetti
. Va ser una temporada breu amb nomes 69 representacions, amb gran exit entre l'
aristocracia
madrilenya que gaudia amb l'assistencia a l'
opera
com la
classe alta
parisenca.
En aquestes primeres temporades, van triomfar els compositors italians:
Verdi
(que va assistir a l'estrena a Espanya de la seua obra
La forza del destino
en
1864
), Donizetti,
Bellini
i
Rossini
. Les
operes
que el public va acollir amb mes entusiasme van ser
La traviata
,
Il trovatore
,
Rigoletto
i
La forza del destino
, perque el
bel canto
gaudia de gran popularitat a
Espanya
, en detriment de l'escola alemanya.
Cada un dels cicles tenia una mitjana de 120 representacions, la majoria operes,
ballets
i
concerts
. La plantilla del teatre ascendia a 447 empleats, mes els
artistes
que participaven en cada obra concreta.
Ruina i tancament
[
modifica
]
Johann Daniel Skoczdopole
, director d'orquestra del Teatro Real (1851-1865, 1871-1877)
Economicament, el Teatro Real va ser un fracas. La mala gestio de les vendes i els pocs beneficis obtinguts van obligar a atorgar a una companyia d'opera
italiana
l'exclusivitat en les representacions al coliseu.
Les temporades de
1854
-
1855
i
1855
-
1856
no van omplir l'aforament i hi van causar importants deutes, per la qual cosa es van rebaixar les entrades del teatre amb la intencio d'ampliar el public. Pero aquesta mesura va provocar que l'
aristocracia
i l'alta
burgesia
deixaren de frequentar-lo, fent encara major la desfeta financera.
L'any
1857
, va comencar a superar-se la crisi, ja que el teatre va recuperar el seu public. Es van haver de numerar els seients i es va disposar la construccio d'una llotja reial. La Casa Reial va intentar fer costat al teatre, amb esdeveniments com la funcio commemorativa del naixement de l'
Infant Alfons
el
28 de novembre
de
1857
, pero no va poder evitar la gran fallida de la temporada de
1858
-
1859
.
A partir de llavors, el teatre va patir un enorme declivi, perque tot i el muntatge de grans espectacles i la direccio d'intel·ligents gestors, com ara Andres Coello, les crisis economicopolitiques i diversos factors (incendi del teatre l'any
1867
) van precipitar la seua ruina. El
1925
, el Teatre Real es va tancar per Reial Decret, ja que corria el perill d'esfondrar-se a causa de les obres del metro, que discorrien pel mateix subsol del teatre.
Interior del Teatro Real
Malgrat el tancament del teatre l'any
1925
, el govern sempre va preveure la possibilitat de restaurar-lo, encarregant nombrosos projectes, com el de l'arquitecte
Florez Urdanpilleta
, qui va plantejar una remodelacio faraonica de l'edifici. No obstant aixo, les dificultats economiques van impedir la realitzacio d'aquests projectes i es va dur a terme una simple restauracio, patrocinada per la
Fundacio Juan March
, duta a terme per l'arquitecte
Manuel Gonzalez Valcarcel
. L'any
1966
es va reobrir com a sala de concerts, incloent a l'edifici les instal·lacions del Conservatori de Musica. La reobertura es va celebrar amb un
concert
de l'
Orquestra Nacional d'Espanya
, dirigida per
Rafael Fruhbeck de Burgos
, i l'
Orfeo Donostiarra
, al qual van assistir el dictador
Francisco Franco
, els princeps
Joan Carles
i
Sofia
, la
Reina de Grecia
i la seua filla
Irene
.
L'any
1969
va acollir el
XIV Festival d'Eurovisio
amb un decorat dissenyat per
Salvador Dali
.
De
1991
a
1997
, els arquitectes
Jaime Gonzalez Varcarcel
,
Miguel Verdu Belmonte
i
Francisco Rodriguez Partearroyo
van dur a terme les obres de reconversio del Teatre en una sala operistica. Es va haver de reformar l'escenari, que mesura 1.430
metres quadrats
sota un arc de 18x24
metres
, a la qual cosa cal afegir una complexa i sofisticada constitucio tecnica. A mes, es van redecorar tots els espais de l'edifici.
Avui dia el Teatro Real es un dels grans teatres operistics d'
Europa
i les seues temporades acullen produccions en que participen primeres figures internacionals del cant, la direccio musical, la direccio d'escena i la dansa.
Des del 2013 el seu director artistic es el critic musical i director artistic d'opera
Joan Matabosch i Grifoll
.
[2]
El teatre ofereix un servei de visites guiades en diversos idiomes, tots els dies. Els recorreguts inclouen l'auditori, l'escenari, tallers i sales d'assaig.
-
Detall de la facana principal
-
Facana est del Teatro Real, vista des de la
Placa d'Isabel II
-
Salo de descans de la segona planta
-
Sala principal amb la llotja reial
-
Restaurant
Estrenes absolutes al Teatro Real
[
modifica
]
Vestibul del teatre
En negreta, els titols mes importants en cada genere. Si no s'indica una altra cosa, es tracta d'operes.
- Primera etapa com a teatre d'opera:
- Etapa com a sala de concerts:
- 1969
Cantata sobre los derechos humanos
,
cantata
d'
Oscar Espla
amb text de
Gerardo Diego
- 1970
Llama de amor viva
, cantata d'Oscar Espla, amb text de
Sant Joan de la Creu
- 1972
Concert per a violoncel i orquestra
de
Francisco Escudero
- 1974
Simfonia en do
de
Carmelo Alonso Bernaola
- 1978
Tzakol
de
Joan Guinjoan
;
Entropias
d'
Agustin Gonzalez Acilu
;
Entrada, obertura
de
Carmelo Alonso Bernaola
- 1979
GIC 1979
per a conjunt instrumental de Joan Guinjoan
- 1980
Rupturas
de
Jesus Villa Rojo
;
Simfonia num. 2
de
Carmelo Alonso Bernaola
- 1981
Sonido de la guerra
, cantata de
Luis de Pablo
- 1982
Sinfonia del mar
, simfonia de
Joaquin Turina
, inacabada, orquestrada per Manuel Castillo;
Cinc peces per a orquestra
de
Miquel Angel Roig-Francoli
;
Ambient num. 1 (3a versio)
de
Joan Guinjoan
- 1983
Kyros
, obra simfonica de Juan Jose Falcon Sanabria;
Simfonia num. 2
de
Claudio Pietro
;
Biografia
per a soprano i orquestra de
Miguel Alonso
;
Fantasia castellana
, concert per a piano i orquestra de
Federico Moreno Torroba
- 1984
Trama
de
Joan Guinjoan
;
Concert per a violi i conjunt instrumental
de
Jorge Fernandez Guerra
- 1985
Las voces de los ecos
d'
Alfredo Aracil
, per a mezzo i orquestra, amb textos de
John Milton
- 1986
Concierto de amor
per a violoncel, de
Claudio Pietro
;
Concert num. 1 per a violi
de
Joan Guinjoan
- Reobertura com a teatre d'opera:
- 1997
Divinas palabras
d'
Anton Garcia Abril
(18 d'octubre)
- 2000
Don Quijote
de
Cristobal Halffter
(23 de febrer)
- 2001
La senorita Cristina
de
Luis de Pablo
(10 de febrer)
- 2002
Babel 46
de
Xavier Montsalvatge
(escrita en 1967)
- 2003
Merlin
d'
Isaac Albeniz
(28 de maig, estrena de la versio completa; el 1950 se n'havia donat en versio reduida i traduida al
Teatre Tivoli
de Barcelona)
- 2006
Dulcinea
, opera per a nens de
Mauricio Sotelo
- 2007
El viaje a Simorgh
de Jose Maria Sanchez-Verdu (3 de maig)
- 2009
Faust-bal
de
Lleonard Balada
, llibret de
Fernando Arrabal
(13 de febrer)
- 2011
La pagina en blanco
, musica i llibret de
Pilar Jurado
(11 de febrer)
- 2012
The Life and Death of Marina Abramovic
, musica d'Antony i William Basinski (11 d'abril)
- 2012
Poppea e Nerone
reorquestracio de
Philippe Boesmans
de
L'incoronazione di Poppea
de
Claudio Monteverdi
(1641)
- 2013
The perfect American
, musica de
Philip Glass
, llibret de Rudy Wurlitzer (22 de gener)
- 2014
Brokeback Mountain
, musica de
Charles Wuorinen
(28 de gener)
- 2015
El publico
, musica de
Mauricio Sotelo
(24 de febrer)
- 2017
La ciudad de las mentiras
, musica d'
Elena Mendoza
(21 de febrer)
Luis Paris
El seu fons arxivistic
[3]
generat entre 1850 i 1925 es conserva en bona part al
Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques
de Barcelona i consta de mes de 800 fulls manuscrits, impresos, programes i retalls de premsa, quaderns del director, cartes, esbossos i figurins, 190 fotografies, documentacio administrativa artistica, legal i comptable. Luis Paris,
[4]
ordena el fons per ≪arxius de produccions≫, i el treball arxivistic realitzat pel MAE ha respectat el criteri de procedencia i classificacio originals, tot estudiant i classificant les produccions existents a l'arxiu i documentant els documents grafics i iconografics. El fons s'organitza en 24 caixes depenent de si cada produccio escenica te l'arxiu complet o incomplet, i de la documentacio associada.
[5]
[6]
Bibliografia
[
modifica
]
- Bilbao, J.
Recuerdos de las cinco temporadas del empresario Arana
. Madrid, Norma, 1936.
- Fernandez-Cid, A.
Historia del Teatro Real como sala de conciertos, 1966-1988
. Madrid, Instituto Nacional de las Artes Escenicas y de la Musica, 1991.
- Fernandez Garcia, A.
Historia de Madrid
. Editorial Complutense, 1993.
- Garrido Garcia, R.
Teatro Real: historia, cronica y curiosidades
. S.L. 1986.
- Gomez de la Serna, G.
Gracias y desgracias del Teatro Real: abreviaturas de su historia
. Madrid, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educacion y Ciencia, 1975.
- Gonzalez Maestre, F.
Teatro Real: historia viva (1878-1901)
. Madrid, Mundimusica, 1991.
- Martinez Ibanez, M. A.
El Teatro Real en la epoca de Isabel II
. Madrid, Instituto de Estudios Madrilenos, 1993.
- Velasco Zazo, A.
Historia del Teatro Real
. Madrid, Victoriano Suarez, 1956.
Enllacos externs
[
modifica
]