De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Espectacle teatral amb alguns actors vestits de dimonis
El
teatre del Renaixement
es va produir en un moment en que les
ciutats
creixen molt rapidament i apareixen nous
espectadors
, com els
artesans
o els
comerciants
, que demanen un teatre de diversio, sense arguments doctrinals ni politics. Aquest nou public fara que les companyies no hagin de sortir de gira per mostrar els seus espectacles i possibilita la creacio dels primers
teatres
permanents, els
corrals de comedies
, construits als patis interiors de les illes de
cases
. Aixi, les companyies ambulants poden estabilitzar-se en els nuclis urbans.
[1]
Companyia d'actors a l'epoca renaixentista
La
Commedia dell'Arte
es un dels generes mes populars del
Renaixement
. Sorgeix al
segle
xvi
i assoleix la seva maxima esplendor al XVIII. Son representacions que es basen en un guio, anomenat
canovacci
, pero que tenen un cert marge d'improvisacio. Presenten un seguit de personatges arquetipics, la majoria dels quals porten una mascara que facilita que el public els identifiqui rapidament. Aquest genere es practicat per companyies ambulants d'actors professionals que habitualment posseeixen una gran habilitat interpretativa.
[1]
Cal assenyalar que en aquesta epoca existeix tambe un altre tipus de teatre, els
autos sacramentals
. Aquests son espectacles de gran sumptuositat que tenen lloc a la cort, pero tambe es poden representar als carrers de la ciutat. Durant el Renaixement es conserven gairebe totes les formes teatrals que tenien lloc a l'
edat mitjana
. El
Concili de Trento
prohibira les representacions dramatiques dins els temples, fet que significara un fort cop al teatre religios catala.
[1]
El segle
xvii
, conegut com el
segle d'or espanyol
, es un moment d'esplendor per al
teatre espanyol
. Un retorn a l'estudi dels classics, com
Plaute
o
Terenci
, el teatre es professionalitza de la ma de companyies de comics ambulants. Aquestes no tenen un espai estable per representar les seves funcions, sino que van de ciutat en ciutat interpretant comedies, passos i peces dramatiques molt breus.
[1]
Durant el Renaixement apareixen tres tipus de practiques esceniques: la
cortesana
, la
populista
i l'
erudita
.
[1]
