Tanit
(TNT en inscripcions fenicies i puniques) es una
divinitat lunar
i la deessa
punica
de la
fertilitat
, muller de
Baal-Hammon
i dea protectora de
Cartago
.
[1]
[2]
Tambe es anomenada
Thanit
o
Tinnit
. El seu sobrenom es ≪cara de Baal≫ i a l'
epoca romana
va ser assimilada a la verge
Caelestis
.
[3]
Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de
Nutrix
(dida). Els seus simbols son la
magrana
, la
figa
, l'
espiga
, i el
colom
com a simbol animal. El seu simbol mes destacable es el
signe de Tanit
: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. A la mare patria de
Fenicia
, empero, no s'hi ha demostrat la presencia del nom
Tanit
.
Originalment, era una dea menor i, al segle
V aC
, el deu
Melcart
i la dea
Astarte
van substituir Tanit i el marit Baal-Hammon com a principals deus dels cartaginesos. Tanit va ofrenar alguns dels seus fills
immolant-los
al foc (vegeu
Moloc
).
Es va venerar Tanit a l'area d'influencia punica de l'oest del Mediterrani, des de
Malta
fins a
Cadis
, durant l'epoca hel·lenistica. Del segle
v
aC en endavant, el culte a Tanit s'associa al de Baal-Hammon, per la qual cosa va rebre l'epitet de
pene baal
(cara de Baal) i el titol de
rabat
, femeni de
rab
(sobira, governador).
[4]
Al
nord d'Africa
, on les inscripcions i altres materials son mes nombrosos, Tanit va ser tambe la dea celestial de la guerra, una dea mare virginal (no casada) i dida i, menys especificament, un simbol de fertilitat, com altres divinitats femenines. Hi ha diverses dees gregues que s'identifiquen amb Tanit per la sincretica
interpretatio graeca
, que reconeix com a divinitats gregues amb realitzacions foranes divinitats de la major part de les cultures no hel·leniques.
El santuari excavat a
Sarepta
, al sud de
Fenicia
, revela una inscripcio que la identifica per primera vegada a la seva terra original i la relaciona segurament amb la dea fenicia
Astarte
(Ishtar).
[5]
Culte a Eivissa
[
modifica
]
El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l'
illa d'Eivissa
, on la dea va ser adorada fins a la cristianitzacio, al segle
ii
. A Eivissa, es on mes estatues de la dea s'han trobat, la mes coneguda de les quals es la de la cova d
es Culleram
, a
Sant Vicent de sa Cala
.
Els fenicis van portar-hi el culte abans de l'any
654 aC
en el seu cami cap a
Gadir
, l'actual
Cadis
. Eivissa era un bon lloc per a fondejar les naus, per la qual cosa colons procedents de Gadir s'hi van establir i van generar una economia propia que comerciava amb els pobles de la costa
peninsular
propera.
[6]
El 1907, es va descobrir el santuari rupestre des Culleram, on els fidels dipositaven terracotes votives a Tanit i a altres divinitats i li feien sacrificis d'animals. Les terracotes estaven pintades i representaven un bust alat de la dea delimitat per flors de lotus, un disc solar o una mitja lluna.
[7]
Sacrifici d'infants
[
modifica
]
Els origens de Tanit es poden trobar al panteo de la ciutat d'
Ugarit
, especialment en la dea ugaritica
Anat
,
[8]
la qual menjava sang i carn. Es una prova significativa, tot i que discutida, que es troba tant en restes arqueologiques com en antics textos escrits, i que apunta que el sacrifici d'infants formava part del culte de Tanit i de Baal-Hammon.
[9]
Les descobertes arqueologiques a
Cartago
han confirmat que el sacrifici d'infants formava part del culte a Tanit. Aquest
ritu
es va dur a terme fins als temps de l'emperador
Tiberi
, segons
Tertul·lia
, escriptor cristia nord-africa.
[10]
Els origens de Tanit es poden trobar al panteo de la ciutat d'
Ugarit
, especialment en la dea ugaritica
Anat
,
[8]
la qual menjava sang i carn. Es una prova significativa, tot i que discutida, que es troba tant en restes arqueologiques com en antics textos escrits, i que apunta que el sacrifici d'infants formava part del culte de Tanit i de Baal-Hammon.
[9]
Les descobertes arqueologiques a
Cartago
han confirmat que el sacrifici d'infants formava part del culte a Tanit. Aquest
ritu
es va dur a terme fins als temps de l'emperador
Tiberi
, segons
Tertul·lia
, escriptor cristia nord-africa.
[10]
Altres cultes
[
modifica
]
Molt despres de la caiguda de Cartago, es va venerar encara Tanit al nord d'Africa amb el nom
llati
de
Juno Caelestis
, a causa de la identificacio amb la dea romana
Juno
.
[11]
Tambe es va identificar amb la dea grega de la caca i la fertilitat,
Artemis
.
Els antics
amazics
del nord d'Africa tambe en van adoptar el culte.
[12]
En
llenguatge egipci
, el seu nom significa
Terra de Neith
;
Neith
es una dea de la guerra. El seu simbol, trobat en moltes inscripcions antigues en pedra, es un
trapezi
tancat per una linia horitzontal superior i amb un cercle al capdamunt: el brac horitzontal acaba sovint per dues linies curtes que pugen cap amunt en angle recte o amb ganxos. Mes tard, el trapezi es reemplacat sovint per un
triangle
isosceles. El professor danes de filologia semitica,
Hvidberg-Hansen
, interpreta el simbol com una dona amb les mans amunt; tambe apunta que, de vegades, es representa Tanit amb un cap de lleo per mostrar la seva qualitat guerrera.
[13]
El culte a Tanit s'esten mes enlla de l'ambit mediterrani i va arribar fins i tot a les
Illes Canaries
[14]
(tot i que els
aborigens d'aquestes illes
eren d'origen amazic i si que se sap, en canvi, que els
punics
coneixien aquest arxipelag), l'actual religio neopagana anomenada
Esglesia del Poble Guanche
utilitza el simbol de les dea Tanit per a representar aquest nou culte. Aixo es degut al fet que els seus fidels creuen en el concepte de la Dea Mare,
[15]
venerada a traves dels segles i amb diferents noms. Tanit tambe esta inclosa en aquest culte, ja que representa per a aquesta religio (igual que totes les altres dees) una advocacio de la dea
guanxe
Chaxiraxi
, que era venerada a l'illa de
Tenerife
.
[15]
Tampoc no es descarta la possibilitat que la dea Chaxiraxi fora, de fet, la mateixa dea Tanit amb diferent nom i atributs, a causa de l'esmentat origen amazic dels antics aborigens canaris.
[16]
Referencies culturals
[
modifica
]
L'escriptora
Nuria Albo
va publicar l'any 1984 la novel·la infantil
Tanit
. Tanit es una nena que es fa amiga d'una vella anomenada
Perona
, que viu en un bosc i que li ensenya ≪secrets≫.
[17]
La novel·la va guanyar el primer
premi Vaixell de Vapor
, l'any 1984. D'altra banda, el 1992, l'escriptor i actor catala
Xavier Bertran
va publicar la novel·la infantil
Tanit-de-les-aigues
,
[18]
en que el jove lider d'una tribu de l'actual
Valles
es ferit durant la cacera iniciatica que l'hauria convertit en guerrer i es converteix aixi en el bruixot del grup.
En la novel·la de
Gustave Flaubert
Salammbo
(1862), el personatge que dona nom al llibre es una sacerdotessa de Tanit. Matho, el protagonista principal, un mercenari libi rebel durant la guerra amb Cartago, penetra al temple de Tanit i en roba el vel.
[19]
- ↑
Richard Miles
Carthage Must Be Destroyed
(Penguin, 2011), p.68
- ↑
El llibre de F. O. Hvidberg-Hansen,
La deesse TNT: une Etude sur la religion canaaneo-punique
(Copenhagen: Gad) 1982, es l'obra de referencia. Es pot llegir un estudi aprofundit sobre la deessa, per G. W. Ahlstrom, a
Journal of Near Eastern Studies
45
.4 (octubre 1986), p. 311?314.
- ↑
GEC
≪
Tanit
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Markoe 2000:130.
- ↑
James B. Pritchard,
Recovering Sarepta, a Phoenician City
(Princeton: Princeton University Press) 1978.; vegeu
Sarepta
. La inscripcio diu
TNT TTRT
, i es pot identificar Tanit com a epitet d'Astarte a Sarepta, per tal com l'element TNT no apareix als
noms teofors
en contextos punics (Ahlstrom 1986, p. 314).
- ↑
Gutierrez Medina, M. Lluisa,
Fenicis i cartaginesos: Tanit d'Eivissa
. Barcelona: Grao, 1991, p. 3
- ↑
Gutierrez Medina,
Idem
, p. 5
- ↑
8,0
8,1
(Hvidberg-Hansen, 1982)
- ↑
9,0
9,1
Markoe, p. 136
- ↑
10,0
10,1
The Cambridge Ancient History
Alan K. Bowman, Edward Champlin, Andrew Lintott 1996 vol.10 p. 614
- ↑
Tate, Karen (2008).
Sacred Places of Goddess
. CCC Publishing, p. 137.
ISBN 1-888729-11-2
- ↑
Michael Brett and Elizabeth Fentress
The Berbers
(Blackwell, 1997), p.269
- ↑
Joseph Azize,
The Phoenician solar theology
, p. 177.
- ↑
Almogaren. El culto a Tanit en las Islas Canarias.
- ↑
15,0
15,1
La Iglesia del Pueblo Guanche. Consideraciones metodologicas. Gobierno de Canarias.
- ↑
XVIII Coloquio de Historia Canario-Americana
- ↑
Nuria Albo,
Tanit
. Il·lustracions d'
Irene Bordoy
. Barcelona: Cruilla, 1984
- ↑
Xavier Bertran,
Tanit-de-les-aigues
. Barcelona: Edelvives, 1992
- ↑
Laurence M. Porter,
Gustave Flaubert's "Madame Bovary": A Reference Guide
(Greenwood, 2002), p. XXXI