한국   대만   중국   일본 
Tanit - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Tanit

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula personatgeTanit

Estela amb el signe de Tanit, al Tofet de Cartago Modifica el valor a Wikidata
Tipus divinitat lunar Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologia religio a Cartago Modifica el valor a Wikidata
Dades
Genere femeni Modifica el valor a Wikidata
Familia
Conjuge Baal-hamon Modifica el valor a Wikidata
Altres
Domini Cartago i Lluna Modifica el valor a Wikidata
Equivalent Caelestis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Tanit (TNT en inscripcions fenicies i puniques) es una divinitat lunar i la deessa punica de la fertilitat , muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago . [1] [2] Tambe es anomenada Thanit o Tinnit . El seu sobrenom es ≪cara de Baal≫ i a l' epoca romana va ser assimilada a la verge Caelestis . [3] Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de Nutrix (dida). Els seus simbols son la magrana , la figa , l' espiga , i el colom com a simbol animal. El seu simbol mes destacable es el signe de Tanit : un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. A la mare patria de Fenicia , empero, no s'hi ha demostrat la presencia del nom Tanit .

Originalment, era una dea menor i, al segle V aC , el deu Melcart i la dea Astarte van substituir Tanit i el marit Baal-Hammon com a principals deus dels cartaginesos. Tanit va ofrenar alguns dels seus fills immolant-los al foc (vegeu Moloc ).

Culte [ modifica ]

Es va venerar Tanit a l'area d'influencia punica de l'oest del Mediterrani, des de Malta fins a Cadis , durant l'epoca hel·lenistica. Del segle  v  aC en endavant, el culte a Tanit s'associa al de Baal-Hammon, per la qual cosa va rebre l'epitet de pene baal (cara de Baal) i el titol de rabat , femeni de rab (sobira, governador). [4] Al nord d'Africa , on les inscripcions i altres materials son mes nombrosos, Tanit va ser tambe la dea celestial de la guerra, una dea mare virginal (no casada) i dida i, menys especificament, un simbol de fertilitat, com altres divinitats femenines. Hi ha diverses dees gregues que s'identifiquen amb Tanit per la sincretica interpretatio graeca , que reconeix com a divinitats gregues amb realitzacions foranes divinitats de la major part de les cultures no hel·leniques.

El santuari excavat a Sarepta , al sud de Fenicia , revela una inscripcio que la identifica per primera vegada a la seva terra original i la relaciona segurament amb la dea fenicia Astarte (Ishtar). [5]

Culte a Eivissa [ modifica ]

El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l' illa d'Eivissa , on la dea va ser adorada fins a la cristianitzacio, al segle  ii . A Eivissa, es on mes estatues de la dea s'han trobat, la mes coneguda de les quals es la de la cova d es Culleram , a Sant Vicent de sa Cala .

Els fenicis van portar-hi el culte abans de l'any 654 aC en el seu cami cap a Gadir , l'actual Cadis . Eivissa era un bon lloc per a fondejar les naus, per la qual cosa colons procedents de Gadir s'hi van establir i van generar una economia propia que comerciava amb els pobles de la costa peninsular propera. [6] El 1907, es va descobrir el santuari rupestre des Culleram, on els fidels dipositaven terracotes votives a Tanit i a altres divinitats i li feien sacrificis d'animals. Les terracotes estaven pintades i representaven un bust alat de la dea delimitat per flors de lotus, un disc solar o una mitja lluna. [7]

Sacrifici d'infants [ modifica ]

Els origens de Tanit es poden trobar al panteo de la ciutat d' Ugarit , especialment en la dea ugaritica Anat , [8] la qual menjava sang i carn. Es una prova significativa, tot i que discutida, que es troba tant en restes arqueologiques com en antics textos escrits, i que apunta que el sacrifici d'infants formava part del culte de Tanit i de Baal-Hammon. [9] Les descobertes arqueologiques a Cartago han confirmat que el sacrifici d'infants formava part del culte a Tanit. Aquest ritu es va dur a terme fins als temps de l'emperador Tiberi , segons Tertul·lia , escriptor cristia nord-africa. [10] Els origens de Tanit es poden trobar al panteo de la ciutat d' Ugarit , especialment en la dea ugaritica Anat , [8] la qual menjava sang i carn. Es una prova significativa, tot i que discutida, que es troba tant en restes arqueologiques com en antics textos escrits, i que apunta que el sacrifici d'infants formava part del culte de Tanit i de Baal-Hammon. [9] Les descobertes arqueologiques a Cartago han confirmat que el sacrifici d'infants formava part del culte a Tanit. Aquest ritu es va dur a terme fins als temps de l'emperador Tiberi , segons Tertul·lia , escriptor cristia nord-africa. [10]

Altres cultes [ modifica ]

Molt despres de la caiguda de Cartago, es va venerar encara Tanit al nord d'Africa amb el nom llati de Juno Caelestis , a causa de la identificacio amb la dea romana Juno . [11] Tambe es va identificar amb la dea grega de la caca i la fertilitat, Artemis .

Els antics amazics del nord d'Africa tambe en van adoptar el culte. [12] En llenguatge egipci , el seu nom significa Terra de Neith ; Neith es una dea de la guerra. El seu simbol, trobat en moltes inscripcions antigues en pedra, es un trapezi tancat per una linia horitzontal superior i amb un cercle al capdamunt: el brac horitzontal acaba sovint per dues linies curtes que pugen cap amunt en angle recte o amb ganxos. Mes tard, el trapezi es reemplacat sovint per un triangle isosceles. El professor danes de filologia semitica, Hvidberg-Hansen , interpreta el simbol com una dona amb les mans amunt; tambe apunta que, de vegades, es representa Tanit amb un cap de lleo per mostrar la seva qualitat guerrera. [13]

El culte a Tanit s'esten mes enlla de l'ambit mediterrani i va arribar fins i tot a les Illes Canaries [14] (tot i que els aborigens d'aquestes illes eren d'origen amazic i si que se sap, en canvi, que els punics coneixien aquest arxipelag), l'actual religio neopagana anomenada Esglesia del Poble Guanche utilitza el simbol de les dea Tanit per a representar aquest nou culte. Aixo es degut al fet que els seus fidels creuen en el concepte de la Dea Mare, [15] venerada a traves dels segles i amb diferents noms. Tanit tambe esta inclosa en aquest culte, ja que representa per a aquesta religio (igual que totes les altres dees) una advocacio de la dea guanxe Chaxiraxi , que era venerada a l'illa de Tenerife . [15] Tampoc no es descarta la possibilitat que la dea Chaxiraxi fora, de fet, la mateixa dea Tanit amb diferent nom i atributs, a causa de l'esmentat origen amazic dels antics aborigens canaris. [16]

Referencies culturals [ modifica ]

L'escriptora Nuria Albo va publicar l'any 1984 la novel·la infantil Tanit . Tanit es una nena que es fa amiga d'una vella anomenada Perona , que viu en un bosc i que li ensenya ≪secrets≫. [17] La novel·la va guanyar el primer premi Vaixell de Vapor , l'any 1984. D'altra banda, el 1992, l'escriptor i actor catala Xavier Bertran va publicar la novel·la infantil Tanit-de-les-aigues , [18] en que el jove lider d'una tribu de l'actual Valles es ferit durant la cacera iniciatica que l'hauria convertit en guerrer i es converteix aixi en el bruixot del grup.

En la novel·la de Gustave Flaubert Salammbo (1862), el personatge que dona nom al llibre es una sacerdotessa de Tanit. Matho, el protagonista principal, un mercenari libi rebel durant la guerra amb Cartago, penetra al temple de Tanit i en roba el vel. [19]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Tanit
  1. ↑ Richard Miles Carthage Must Be Destroyed (Penguin, 2011), p.68
  2. ↑ El llibre de F. O. Hvidberg-Hansen, La deesse TNT: une Etude sur la religion canaaneo-punique (Copenhagen: Gad) 1982, es l'obra de referencia. Es pot llegir un estudi aprofundit sobre la deessa, per G. W. Ahlstrom, a Journal of Near Eastern Studies 45 .4 (octubre 1986), p. 311?314.
  3. ↑ GEC ≪ Tanit ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  4. ↑ Markoe 2000:130.
  5. ↑ James B. Pritchard, Recovering Sarepta, a Phoenician City (Princeton: Princeton University Press) 1978.; vegeu Sarepta . La inscripcio diu TNT TTRT , i es pot identificar Tanit com a epitet d'Astarte a Sarepta, per tal com l'element TNT no apareix als noms teofors en contextos punics (Ahlstrom 1986, p. 314).
  6. ↑ Gutierrez Medina, M. Lluisa, Fenicis i cartaginesos: Tanit d'Eivissa . Barcelona: Grao, 1991, p. 3
  7. ↑ Gutierrez Medina, Idem , p. 5
  8. ↑ 8,0 8,1 (Hvidberg-Hansen, 1982)
  9. ↑ 9,0 9,1 Markoe, p. 136
  10. ↑ 10,0 10,1 The Cambridge Ancient History Alan K. Bowman, Edward Champlin, Andrew Lintott 1996 vol.10 p. 614
  11. ↑ Tate, Karen (2008). Sacred Places of Goddess . CCC Publishing, p. 137. ISBN 1-888729-11-2
  12. ↑ Michael Brett and Elizabeth Fentress The Berbers (Blackwell, 1997), p.269
  13. ↑ Joseph Azize, The Phoenician solar theology , p. 177.
  14. ↑ Almogaren. El culto a Tanit en las Islas Canarias.
  15. ↑ 15,0 15,1 La Iglesia del Pueblo Guanche. Consideraciones metodologicas. Gobierno de Canarias.
  16. ↑ XVIII Coloquio de Historia Canario-Americana
  17. ↑ Nuria Albo, Tanit . Il·lustracions d' Irene Bordoy . Barcelona: Cruilla, 1984
  18. ↑ Xavier Bertran, Tanit-de-les-aigues . Barcelona: Edelvives, 1992
  19. ↑ Laurence M. Porter, Gustave Flaubert's "Madame Bovary": A Reference Guide (Greenwood, 2002), p. XXXI
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tanit&oldid=33153560 ≫