한국   대만   중국   일본 
Taijitu - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Taijitu

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Temes sobre
Taoisme
Taijitu
  • Vegeu aquesta plantilla

El taijitu ( xines tradicional : 太極圖,  xines simplificat : 太??,  pinyin : taijitu ,  Wade-Giles : t'ai⁴chi²t'u² ) es un simbol que representa els conceptes de la filosofia xinesa del Yin i Yang i del taiji , o principi generador de totes les coses. Es habitual que aparegui envoltat pels vuit trigrames de l' I Ching . A l' Occident se sol coneixer com "el simbol del Yin i el Yang" o "el simbol taoista".

Aquest simbol esta associat al taoisme i al neoconfucianisme . Els pensadors de la dinastia Song d'aquest ultim corrent, especialment Zhu Xi (朱熹, Zh? X? ), son els que van popularitzar el taijitu mes conegut actualment, encara que existeixen d'altres com el de Zhou Dunyi [1] o l'anomenat Laishi taijitu . [2]

El simbol primer apareixia com a motiu ornamental en la iconografia de diversos pobles europeus antics com els celtes , etruscs i romans . [3] [4] [5]

Iconografia europea [ modifica ]

Escut de la unitat d'infanteria bizantina anomenada armigeri defensors seniores (ca. 430 d. C.), el primer emblema classic yin-yang conegut

Patrons similars al taijitu ja formaven part de la iconografia celtica, etrusca i romana en l' edat antiga . [6] [7] El primer emblema yin-yang classic conegut apareix en la Notitia Dignitatum en un escut d'una unitat d'infanteria de l' Imperi Roma d'Occident anomenada armigeri defensors seniores , al voltant de 430 dC. [5]

Iconografia xinesa [ modifica ]

El taijitu de Lai Zhide
El taijitu de Zhou Dunyi

Cal destacar tres Taijitu :

  • El Laishi taijitu o "Taijitu de l'estil Lai".
  • El Zhouzi taijitu o "Taijitu del mestre Zhou"
  • El Xiantian taijitu o "Taijitu dels primers temps", que es el mes conegut.

El Laishi taijitu [ modifica ]

El Laishi taijitu (來氏太極圖, Laishi taijitu), o "Taijitu de l'estil Lai", agafa el nom del seu creador Lai Zhide (?知?, 1525-1604), neoconfucia i practicant taoista de temps de la dinastia Ming , autor del Zhouyi jizhu (周易集注, 1598), important comentari del Zhouyi o I Ching , en el qual es troba aquest diagrama. En xines tambe se l'anomena ?瞿唐先生??, que traduit significa "Figura circular del senyor Lai Qutang".

Representa el paper principal del principi li (理), l'oposicio del yin i el yang i la circulacio del qi.

El Zhouzi taijitu [ modifica ]

El Zhouzi taijitu (周子太極圖, Zh?uz? taijitu), [8] o "Taijitu del mestre Zhou", apareix per primera vegada en el Taijitushuo ("Explicacio del taijitu"), [9] un comentari atribuit al filosof neoconfuciniste del segle  xi , Zhou Dunyi , [1] i esta particularment associat a la practica taoista de l'alquimia interna.

No obstant aixo, segons la tradicio, Zhou Dunyi no seria el seu autor, sino que hauria estat creat amb el nom de Wujitu ("Grafic del Wuji") (l'estat indiferenciat de l'univers anterior al taiji), al mateix temps que altres diagrames rituals, per Chen Bo (陳?), nascut en el periode de les Cinc Dinasties i mort durant la dinastia Song . El conjunt hauria estat transmes a Zhong Fang (種放), despres a Mu Xiu (穆修, 979-1032) i finalment a Li Gai (李?) abans d'arribar a Zhou Dunyi. Xiao Yingsou (蕭應?), taoista de temps de la dinastia Song del Sud i Zhang Yuchu (張宇初), ho van incloure en les seves obres.

Zhu Xi, al segle  xii , reelabora una versio mes amplia del Taijitushuo en la qual fa una interpretacio del simbol i dels seus conceptes associats que seria rebutjada pels representants d'altres corrents. Aixi, Lu Xiangshan (陸象山), contemporani seu, veia en el yin i el yang nocions metafisiques, mentre que per a Zhu Xi solament era metafisic el taiji. Els taoistes li van retreure que, en suprimir una paraula del comentari de Zhou Dunyi, hauria confos completament el "gran extrem" taiji amb el "sense extrem" wuji , mentre que per a ells es tracta de dos estats entre els quals el practicant de l'alquimia interna evoluciona en el seu trajecte cap a la immortalitat.

Llegit de dalt a baix (o d'esquerra a dreta en les versions en que apareix en horitzontal), representa el proces pel qual el Tao dona origen, des de la no diferenciacio o wuji (cercle superior), als deu mil essers (cercle inferior), passant pel sorgiment del yin i el yang i dels cinc elements (centre).

Llegit en sentit invers, representa el trajecte alquimic de retorn al Tao en el curs del qual el practicant transforma el seu qi (energia vital) postnatal en el qi original depurat. Segons aquesta interpretacio:

  • El cercle inferior representa el dantian inferior (下丹田), o "camp de cinabri inferior ", encara anomenat porta de xuanpin (玄牝之門) o deqiao (得竅), ubicacio del qi avantpassat zuqi (租氣).
  • El segon cercle representa el proces lianji (煉己) de transformacio del jing (精), o "essencia", en qi i posteriorment d'aquest en shen (神), o "energia espiritual".
  • El diagrama seguent representa el hehe (和合), o "fusio", de cadascun dels cinc elements amb la seva viscera corresponent (fetge-fusta, cor-foc, melsa-terra, pulmo-metall i ronyo-aigua).
  • El cercle seguent representa la unio del trigrama li (離) amb el trigrama kan (坎) per formar el trigrama qian (乾), totalment yang.
  • L'ultim cercle representa la volta al wuji, es a dir, l'alliberament i la immortalitat.

El Xiantian taijitu [ modifica ]

El taijitu dels primers temps.

El Xiantian taijitu (先天太極圖, xi?nti?n taijitu ), o "Taijitu dels primers temps", es el mes ampliament conegut en els nostres dies. Les dues formes entrellacades del seu interior es diuen en xines peixos (魚, ?, yu ) i de fet el seu nom popular en aquest idioma es de " peixos yin i yang" (陰陽魚).

Segons l'obra Yitu mingbian (易圖明辨) ("Discerniment sobre els diagrames de les mutacions"), de Hu Wei (胡渭, 1633-1714), de temps de la dinastia Qing , representa l'alternanca entre el qi (energia vital), el yin (en negre) i el yang (en blanc), inconcebibles l'un sense l'altre i que oculten cadascun en el seu interior el germen del contrari. Aquesta versio de vegades apareix envoltada pels vuit trigrames (八卦, b?gua) del Yij?ng o I Ching].

Certs puristes consideren que aquests yin i yang aixi representats no son rigorosament un taijitu, ja que el concepte de taiji implicaria la no diferenciacio. Aquest diagrama pot ser objecte de diferents interpretacions especifiques depenent del camp al que s'apliqui (veure yin i yang). Es ampliament utilitzat al mon de les arts marcials i apareix en la bandera de Corea del Sud.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 周敦?
  2. ↑ Joseph A. Adler, Reconstructing the Confucian Dao: Zhu Xi's Appropriation of Zhou Dunyi , SUNY Press, 2014, p. 153
  3. ↑ Peyre 1982 , pag. 62?64, 82 (pl. VI); Harding 2007 , pag. 68f., 70f., 76, 79, 84, 121, 155, 232, 239, 241f., 248, 253, 259; Duval 1978 , p. 282; Kilbride-Jones 1980 , pag. 127 (fig. 34.1), 128; Laing 1979 , p. 79; Verger 1996 , p. 664; Laing 1997 , p. 8; Mountain 1997 , p. 1282; Leeds 2002 , p. 38; Megaw 2005 , p. 13
  4. ↑ Peyre 1982 , pag. 62?64
  5. ↑ 5,0 5,1 Monastra 2000 ; Nickel 1991 , p. 146, fn. 5; White & Van Deusen 1995 , pag. 12, 32; Robinet 2008 , p. 934
  6. ↑ Peyre 1982 , pag. 62?64, 82 (pl. VI)
  7. ↑ Monastra 2000
  8. ↑ 周子太極圖l
  9. ↑ 太極圖說

Bibliografia [ modifica ]

  • Adler, Joseph A. (1999). "Zhou Dunyi: The Metaphysics and Practice of Sagehood" , in Sources of Chinese Tradition , William Theodore De Bary and Irene Bloom, eds. 2nd ed., 2 vols. Columbia University Press.
  • Bowker, John (2002). "Religions." Cambridge University Press.
  • Cohen, Kenneth J. The Way of QiGong. The Art and Science of Chinese Energy Healing. New York: Ballantine, 1997.
  • Coogan, Michael (2005). "Eastern Religions." Oxford University press.
  • Chen, Ellen M. (1989). The Tao Te Ching: A New Translation and Commentary. Paragon House.
  • Cheng, Chung-Ying. (2006). "Journal of Chinese Philosophy" Blackwell Publishing. ISSN 0301-8121.
  • Gedalecia, D. "Excursion Into Substance and Function: The Development of the T'i-Yung Paradigm in Chu Hsi." Philosophy East and West ," 24 (October, 1974), 443-451.
  • Le Blanc, Charles. (1985). Huai-nan Tzu : Philosophical Synthesis in Early Han Thought: The Idea of Resonance ( Kan-Ying ) With a Translation and Analysis of Chapter Six. Hong Kong University Press.
  • Mair, Victor H. (1994). Wandering on the Way: early Taoist tales and parables of Chuang Tzu . Bantam.
  • National QiGong Association Research and Education Committee Meeting. Terminology Task Force. {Meeting.}November, 2012.
  • Needham, Joseph and Colin A. Ronan. (1978). The Shorter Science and Civilisation in China . Cambridge University Press.
  • Robinet, Isabelle. (1990). "The Place and Meaning of the Notion of Taiji in Taoist Sources Prior to the Ming Dynasty," History of Religions 23.4: 373-411.
  • Robinet, Isabelle. (2008). " Wuji and Taiji 無極 ? 太極Ultimateless and Great Ultimate", in The Encyclopedia of Taoism , ed. Fabrizio Pregadio, Routledge, pp. 1057?9.
  • Wilhelm, Richard and Cary F. Baynes. (1967). The I Ching or Book of Changes . Bollingen Series XIX, Princeton University Press.
  • Wu, Laurence C. (1986). "Fundamentals of Chinese Philosophy" University Press of America. ISBN (perfect): 0-8191-5571-5 ISBN (cloth): 0-8191-5570-5
  • Zhang Dainian and Edmund Ryden. (2002). Key Concepts in Chinese Philosophy . Yale University Press.

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taijitu&oldid=33132733 ≫