S'anomenen taifes (de l' arab ????? , t?'ifa , ‘part’, ‘seccio’, ‘grup’, ‘faccio’ ^[1] ) al seguit de Principats musulmans independents en que es va desintegrar el califat de Cordova despres que durant l'anomenada Fitna de l'Andalus , fos destronat el califa Hixam II , de la dinastia dels omeies , l'any 1009 . Tot i que inicialment reconeixien una autoritat superior califal, van acabar convertint-se en estats independents, coneguts historiograficament amb el nom de regnes de taifes .

Historiograficament es considera que hi ha 3 periodes de regnes de taifa:

1. Les primeres Taifes (1009?1110) aparegudes arrel de la desintegracio del Califat de Cordova.
2. Les segones Taifes (1140?1203) aparegudes arrel de la desintegracio del poder de l' Emirat Almoravid a l'Andalus.
3. Les terceres Taifes (1232?1287) aparegudes arrel de la desintegracio del poder del Califat Almohade a l'Andalus.

Historia [ modifica ]

Les taifes van apareixer a consequencia de la fitna o guerra civil que es va desencadenar inicialment al voltant de la figura del califa Hixam II i posteriorment entre els diferents pretendents al tron califal. En el rerefons tambe hi havia problemes amb l'angoixant pressio fiscal necessaria per a financar el cost dels esforcos bel·lics. ^{[ cal citacio ]} Les primeres taifes van desapareixer arran de la conquesta almoravit ( 1090 - 1102 ), pero en esfondrar-se aquest estat van tornar a apareixer una forta disgregacio politica a l'Andalus; i el mateix va passar en debilitar-se el poder almohade ( 1145 - 1146 ).

Les Taifes desaparagueren definitivament en ser conquerides pels reis cristians del nord:

• La Corona de Portugal conqueri i s'annexiona l' Algarbe .
• La Corona de Castella s'annexiona mitjancant una creuada la Vall del Guadalquivir , com a Regne de Sevilla .
• La Corona d'Arago s'anexiona mitjancant sengles creuades les Illes Balears ( Regne de Mallorca ) i el Xarq al-Andalus (Regnes de Mallorca i Murcia).

Terminologia [ modifica ]

El terme arab muluk at-?awaif significa ‘reis de les divisions territorials’ ^[2] o ‘reis de les parts’ ^[3] i es va utilitzar originalment per als governants regionals de l' Imperi Part , interpretat com un periode intermedi (i de declivi) entre la unitat donada per la conquesta de Persia per part d' Alexandre el Gran i la formacio de l' Imperi Sassanida . La representacio negativa del periode part per part dels historiadors musulmans pot haver estat heretada de la propaganda sassanida. Al segle  xi , ?aid al-Andalussi va aplicar el terme per primera vegada als governants que van apareixer despres del col·lapse del poder omeia a l'Andalus, ≪la situacio del qual era com la dels muluk at-tawaif dels perses≫. La frase duia tambe connotacions d'un declivi cultural. ^[2]

Auge [ modifica ]

L'origen de les diferents taifes cal buscar-lo en la divisio administrativa del califat omeia de Cordova , aixi com en la divisio etnica de l'elit d'aquest estat, dividida entre arabs , amazics , una majoria de muladis i un petit nombre d' antics esclaus de l'Europa de l'Est . ^[4]

Malgrat la divisio politica de l'Andalus en unitats politiques menors, mes debils militarment, sobretot si es compara amb la puixanca del califat omeia sota Abd-ar-Rahman III i al-Hakam II, no va anar acompanyada d'un declivi cultural, sino tot el contrari. Amb l'aparicio de noves corts i noves capitals, es va donar una periode d'una intensa activitat intel·lectual i literaria.

Hi va haver un segon periode en que van sorgir les taifes, cap a mitjans del segle XII, quan els governants almoravits estaven en decadencia.

Durant l'epoca d'esplendor de les taifes, al segle  xi i de nou a mitjan segle XII, els seus emirs (governants) competien entre ells, no nomes militarment, sino tambe pel prestigi cultural. Van intentar reclutar els poetes i artesans mes famosos.

Declivi [ modifica ]

Invertint la tendencia del periode omeia, quan els regnes cristians del nord sovint havien de pagar tribut al califa, la desintegracio del califat va deixar els regnes musulmans afeblits i molts van acabar sotmesos a tribut pels seus veins cristians del nord.

A causa de la seva debilitat militar, els princeps taifa van fer una crida perque guerrers nord-africans vinguessin a lluitar contra els reis cristians en dues ocasions. La dinastia almoravit va ser convidada despres de la caiguda de Toledo (1085) i el califat almohade despres de la caiguda de Lisboa (1147). Aquests guerrers no van ajudar de fet els emirs taifes , sino que van annexionar les seves terres als seus propis imperis nord-africans.

Les taifes sovint contractaven mercenaris cristians per combatre amb els regnes veins (tant cristians com musulmans). La taifa mes dinamica, que va conquerir la majoria dels seus veins abans de la invasio almoravit, va ser Sevilla . Saragossa tambe va ser molt poderosa i expansiva, pero inhibida pels estats cristians veins dels Pirineus . Saragossa, Toledo i Badajoz havien estat anteriorment els districtes militars fronterers del califat.

Taifes conquerides per la Corona d'Arago [ modifica ]

Les taifes en territoris que posteriorment foren pertanyents a la Corona d'Arago van ser:

• Taifa de Daniyya .

Creada el 1010 per l' amirida i eslau Mujahid que, annexionant-se les Balears , convertira el regne en un important centre maritim i comercial , fins i tot encunyava la seua propia moneda fins a la conquesta almohade. La taifa va perdre la seua independencia el 1076 , en ser destronat Ali ibn Mujahid pels Banu Hud de Saraqusta , dels quals va dependre fins a la invasio almoravit ( 1091 ).

• Taifa de Tortosa .

Igual que la resta del llevant de l'Andalus, era un regne eslau. Quatre reis van governar la taifa fins que van ser conquerits per la taifa de Saraqusta i pels almoravits als primers anys del segle  xii .

• Taifa de Saraqusta . (fins a l'any 1118)
• Taifa de Larida . (fins a l'any 1149)

En un principi era part de la taifa de Saraqusta. Pero aquesta es va desmembrar en diverses taifes mes xicotetes: Tutila , Waixqa , Qalat al-Ayyub i Larida . Aquest fet va ser aprofitat rapidament pels comtes i reis cristians per a conquerir aquestes febles taifes. Caigue en poder dels almoravits, i resta en mans de governadors saharians fins que va ser conquerida el 1149 per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell .

• Taifa de Xibrana (fins a l'any 1153)

L'emirat de Xibrana es el nom que s'aplica al darrer estat musulma que va existir en l'actual territori de Catalunya. A partir del castell de Siurana, l'ocupacio dels territoris de Siurana va comencar l'any 1153.

• Taifa de Balansiya . (fins a l'any 1239)

Dos eslaus, Mubarak i Mudhaffar , van governar la taifa fins a llur mort. Aleshores es va proclamar rei el net d' Almansor , el qual va instaurar la dinastia amirida el 1065 - 1075 . El 1075 - 1086 , Yahya al-Qadir de Tulaytula , amb l'ajuda castellana , va conquerir la ciutat de Valencia (i per tant la taifa) i la va governar fins al seu assassinat el 1092 . Al 1094 , Rodrigo Diaz de Vivar entra a la ciutat duent a terme un dur assetjament. Finalment els almoravits prengueren la taifa el 1102 .

• Taifa del Moixerif (fins a l'any 1287), que comprenia l'illa de Menorca .

Cal dir que el terme eslaus fa referencia a esclaus lliures, d'origen centreeuropeu o del nord peninsular .

Llista de taifes [ modifica ]

Primer periode (segle  xi ) [ modifica ]

Despres de la caiguda del califat de Cordova el 1031, al voltant de 33 taifes independents van sorgir la guerra civil andalusina. Les taifes mes fortes i mes grans d'aquest primer periode (segle  xi ) van ser la taifa de Saragossa , la taifa de Toledo , la taifa de Badajoz i la taifa de Sevilla . L'unica taifa que va conquerir la majoria dels seus febles veins va ser la taifa de Sevilla sota la dinastia dels abbadites .

D'oest a est de l'Andalus, les taifes principals foren:

• Badajoz 1013-1022 / 1034-1094 ( dinastia aftassida ); 1027-1034 (incorporada a Sevilla): 1094 (conquerida pels almoravits)
• Lisboa 1022-1034 ( dinastia Banu Sabur ); 1034-1093 (annexionada per la dinastia aftassida)
• Mertola 1033-1044 ( dinastia tayfurida ); 1044?1091 (incorporada a Sevilla)
• Saltes i Huelva 1012 / 1013?1051 / 1053 ( dinastia bakrida ); 1051-1091 (incorporada a Sevilla)
• Santa Maria do Algarve 1018-1051 ( dinastia harunida ); 1051-1091 (incorporada a Sevilla)
• Silves : 1027-1063 ( dinastia muzaymida ); 1063-1091 (incorporada a Sevilla)
• Toledo : 1010/1031-1085 (conquerida per Castella )
• Algesires : 1035-1058 (incorporada a Sevilla )
• Arcos : 1011-1068 (incorporada a Sevilla)
• Carmona : 1013-1091 (conquerida pels almoravits)
• Ceuta : 1061-1084 (incorporada a Granada )
• Cordova : 1031-1091 (incorporada a Sevilla)
• Granada : 1013-1090 (conquerida pels almoravits)
• Malaga : 1026-1057 / 1058 (incorporada a Granada ); 1073-1090 (conquerida pels almoravits)
• Moron : 1013-1066 (incorporada a Sevilla)
• Niebla : 1023 / 1024-1091 (incorporada a Sevilla)
• Ronda : 1039 / 1040-1065 (incorporada a Sevilla)
• Sevilla : 1023-1091 ( dinastia abbadida ) (conquerida pels almoravits)
• Albarraci : 1011-1104 ( dinastia dels Banu Razin ) (conquerida pels almoravits )
• Alpuente : 1009-1106 (conquerida pels almoravits)
• Rueda : 1118?1130 (conquerida per Arago)
• Tortosa : 1039-1060 (incorporada a Saragossa); 1081 / 1082-1092 (a Denia )
• Saragossa : 1018-1046 ( dinastia tugibida ; despres dinastia hudida ); 1046?1110 (conquerida pels almoravits)
• Almeria : 1011-1091 (conquerida pels almoravits)
• Denia : 1010/1012-1076 (incorporada a Saragossa )
• Xerica : segle  xi (incorporada a Toledo)
• Lorca : 1051-1091 (conquerida pels almoravits)
• Mallorca : 1018?1203 (conquerida pels almohades)
• Molina : ? ?1100 (conquerida per Arago )
• Murcia : 1011/1012-1065 (incorporada a Valencia )
• Morvedre : 1086-1092 (conquerida pels almoravits)
• Sogorb : 1065-1075 (conquerida pels almoravits)
• Valencia : 1010 / 1011-1094 (conquerida pel Cid , nominalment vassall de Castella, pero aliat dels Banu Hud)

Segon periode (segle  xii ) [ modifica ]

• Almeria : 1145?1147 (dominada breument per Castella i despres conquerida pels almohades )
• Arcos : 1143 (conquerida pels almohades)
• Badajoz : 1145?1150 (conquerida pels almohades)
• Beja i Evora : 1144?1150 (conquerida pels almohades)
• Carmona : dates i desti incerts o desconeguts
• Constantina i Hornachuelos : dates i desti incerts o desconeguts
• Granada : 1145 (conquerida pels almohades)
• Guadix i Baza : 1145?1151 (incorporada a Murcia )
• Jaen : 1145-1159 (a Murcia); 1168 (conquerida pels almohades)
• Jerez : 1145 (conquerida pels almohades)
• Malaga : 1145?1153 (conquerida pels almohades)
• Mertola : 1144?1145 (incorporada a Badajoz )
• Murcia : 1145 (a Valencia ); 1147?1172 (conquerida pels almohades)
• Niebla : 1145?1150? (conquerida pels almohades)
• Purchena : dates i desti incerts o desconeguts
• Ronda : 1145 (conquerida pels almoravits)
• Santarem : ? ?1147 (conquerida per Portugal )
• Segura : 1147?? (desti desconegut)
• Silves : 1144?1155 (conquerida pels almohades)
• Tavira : dates i desti incerts o desconeguts
• Tejada : 1145?1150 (conquerida pelsalmohades)
• Valencia : 1145?1172 (conquerida pels almohades)

Tercer periode (segle XIII) [ modifica ]

• Arjona : 1232?1244 (conquerida per Castella)
• Baeza : 1224-1226 (conquerida per Castella)
• Ceuta : 1233?1236 (conquerida pels almohades), 1249?1305 (conquerida pels marinides )
• Denia : 1224?1227 (conquerida per Arago)
• Lorca : 1240?1265 (conquerida per Castella)
• Menorca : 1228?1287 (conquerida per Arago)
• Murcia : 1228?1266 (conquerida per Castella)
• Niebla : 1234?1262 (conquerida per Castella)
• Oriola : 1239 / 1240?1249 / 1250 (incorporada a Murcia o Castella)
• Valencia : 1228 / 1229?1238 (conquerida per Arago)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Georg Bossong : Das maurische Spanien. Geschichte und Kultur . Beck, Munchen 2007, ISBN 978-3-406-55488-9 .
• Andre Clot : Das maurische Spanien. 800 Jahre islamische Hochkultur in Al Andalus. Aus dem Franzosischen von Harald Ehrhardt. Albatros, Dusseldorf 2004, ISBN 3-491-96116-5 .
• Ulrich Haarmann, Heinz Halm (Hrsg.): Geschichte der Arabischen Welt. 4., uberarbeitete und erweiterte Auflage. Beck, Munchen 2001.
• Wilhelm Hoenerbach (Hrsg.): Islamische Geschichte Spaniens: Ubersetzung der A?m?l al-a'l?m und erganzender Texte. Artemis, Zurich/Stuttgart 1970.
• Martin Kremp (Hrsg.): Die Kleinkonige des islamischen Spanien: Texte zur Geschichte der Taifas des Andalus im 11. Jahrhundert. Mediterranea, Frankfurt am Main 1996, ISBN 3-00-000464-5 .
• Ralf Ohlhoff: Von der Eintracht zur Zwietracht? Die Geschichte des islamischen Spaniens im 11. Jahrhundert bei Ibn Bass?m (= Arabistische Texte und Studien 13). Olms, Hildesheim u. a. 1999, ISBN 3-487-11037-7 , zugleich: Dissertation Universitat Gottingen 1997.
• David Wasserstein: The Rise and Fall of the Party Kings. Politics and Society in Islamic Spain (1002?1086) . Princeton University Press, Princeton 1985.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Taifa

• Historia d'Espanya: Desintegracio del califat (1010-1260)