TBO

Tipus	publicacio periodica , antologia de comics i revista
Fitxa
Llengua	catala i castella
Data d'inici	1917
Data de finalitzacio	1998
Estat	Espanya
Dades i xifres
Genere	comic
Editorial	Buigas, Estivill y Vina, S. L. Editorial Bruguera Ediciones B

TBO va ser una revista de comics catalana escrita en castella i alguns numeros en catala, que va apareixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998 . Va tenir una gran importancia en la historia del comic espanyol, fins al punt que del titol de la revista va sorgir el terme tebeo , que a Espanya es sinonim de revista infantil il·lustrada ^[1] i ha aconseguit romandre a l'imaginari popular amb expressions com "estar mes vist que el tebeo". ^[2]

Els editors de la publicacio van ser fins al 1983 , Buigas, Estivill y Vina, S. L. ; posteriorment va ser editada durant un breu periode el 1986 per l' Editorial Bruguera , i entre el 1988 i el 1998 per Edicions B .

La revista, dirigida al public infantil, va cultivar un estil propi d'historieta humoristica. Especialment influents van ser algunes de les seves series, com La familia Ulises , de Benejam , o Els grans invents del TBO . Se'n van editar quatre numeros extraordinaris en catala a la fi de la decada dels 1970. ^[3]

L'any 2016, la Biblioteca de Catalunya , va adquirir 105 dibuixos originals de diversos autors i tematica, identificats i relacionats amb la publicacio. Aquest fons inclou, entre d'altres, dibuixos de Josep Coll , Antoni Batllori Jofre, Rino (Mari Benejam Ferrer) , Ricard Opisso i Sala , Antonio Ayne Esbert , Juan Martinez Buendia, Aristide Perre , Nit (Joan Macias), i de les series Los grandes inventos del TBO , De todo un poco, La familia Ulisses , Concursos detectivescos ...

Primera etapa (1917-1938) [ modifica ]

El primer numero de TBO va apareixer el 17 de marc de 1917 , impres al taller de litografia d'Arturo Suarez, a Barcelona . Al principi, la revista estava impresa en un sol color (blau), pero, a partir del numero nou, amb la incorporacio de Joaquim Buigas i Garriga a la direccio de la revista, van passar a utilitzar dos colors (vermell i negre). ^[4] Una altra innovacio del nou director va ser incloure una historieta a la portada, en lloc de l'acudit d'una sola vinyeta dels primers numeros.

El preu inicial de portada era de 10 centims. La revista va tenir un exit creixent: va passar d'unes vendes de 9.000 exemplars el 1917 a 220.000 el 1935 , el que la va convertir en la revista de comics mes venuda del periode anterior a la guerra civil espanyola . ^[5]

La popularitat de TBO no parava de creixer i el 1968 la Reial Academia Espanyola inclou l'accepcio "tebeo". ^[2]

TBO estava clarament orientada al public infantil, per la qual cosa es va centrar en l'humor blanc i va excloure de les seves pagines continguts politics o satirics. En aquesta etapa, van col·laborar a TBO autors espanyols com Donaz , Urda (1888-1974), Tinez , Nit, Ricard Opisso (1880-1966), Mendez Alvarez o Castanys . La revista va dedicar escassa atencio a la publicacio d'autors estrangers, encara que poden citar-se George McManus , Soglow o McClure. La majoria de les historietes de la revista eren gags breus, sense personatges fixos. ^[5]

Als anys vint del segle  xx , TBO va publicar un suplement dedicat al public femeni, anomenat El setmanari BB .

La seva principal competidora durant la preguerra va ser la tambe barcelonina En Patufet , apareguda el 1904 , es venia a nomes cinc centims.

Despres de l'esclat de la guerra civil, va continuar publicant en la zona republicana fins al 1938, i arriba a un total de 1.097 numeros. ^[5] Les principals series d'aquesta etapa van ser:

Pel que fa a les tirades, va ser la publicacio d'aquestes caracteristiques mes venuda a l' estat abans de la Guerra Civil espanyola . ^[7]

Segona etapa (1941-1952) [ modifica ]

Un cop acabada la Guerra Civil, Joaquim Buigas es va proposar reprendre la publicacio de TBO, la revista d'historietes que tant d'exit havia obtingut en la seva etapa anterior, que s'havia vist interrompuda el 1938. Aixi, es va associar amb l' Editorial Bauza (posteriorment s'incorporaria a aquesta societat Emili Vina, donant peu a la constitucio de Buigas, Estivill y Vina, S.L. el 1943). Malgrat aixo, el nou regim politic encapcalat pel general Franco ja havia establert durant la guerra un monopoli editorial de publicacions infantils controlat pel partit unic, la Falange Espanola Tradicionalista y de las JONS , que van mantenir en les decades seguents una posicio privilegiada pel seu caracter oficialista. Igual que altres editors, Buigas i els seus socis es van veure obligats a esquivar l'escassetat de paper (al qual tenien acces preferent les publicacions del regim) i la manca de permisos per publicar revistes de caracter periodic, i ho van fer recorrent a un subterfugi similar a l'emprat per la competencia: canviar lleugerament la capcalera de cada quadern, com si es tractes de publicacions unitaries. ^{[8] [9]}

Precisament perque no duien numero ni data, l'estudi i l'ordre d'aquesta etapa de TBO ha suposat grans dificultats a estudiosos i col·leccionistes. Les conclusions a les que han arribat uns i altres no son totalment coincidents, encara que cada aportacio que es produeix sembla esclarir noves dades. Entre les mes recents s'hi troba l'article de Manuel Barrero “El TBO de Buigas, el TBO de siempre”, publicat al numero 8 de la revista digital Tebeosfera , on proposa una nova ordenacio dels 131 quaderns apareguts en aquells anys a partir de l'analisi de continguts de bona part d'ells. El primer d'aquests quaderns sense numerar (aixo fa que sembli impropi anomenar-los “numeros”) es titula Seleccion de historietas y pasatiempos para 1942 i el mes logic seria pensar que devia posar-se a la venda a finals de 1941. Conegut per molts col·leccionistes com “l'almanac del mamut” per l'animal que protagonitzava la portada il·lustrada per Urda, totes les seves pagines interiors estaven impreses a una tinta, i nomes la portada era a color, amb la marca Ediciones TBO clarament destacada. Malgrat aixo, si ens atenim a la tesi que Barrero exposa a l'article esmentat, sembla que aquest es va tractar d'un llencament aillat que no va tenir continuitat fins al juny de 1943, quan es va produir l'aparicio de Una hora de risa . Consequentment, seria questionable incloure Seleccion de historietas y pasatiempos para 1942 en aquesta relacio de 131 quaderns, tant pel llarg temps transcorregut entre la seva publicacio i la d’ Una hora de risa com per la seva presumpta condicio d'almanac. ^[8]

Aixi, es podria considerar Una hora de risa l'autentic punt d'inici d'aquesta etapa de la publicacio. Als onze quaderns seguents, la capcalera canviant ( Vacaciones alegres , De todo un poco , Hojas escogidas , Paginas festivas , etc.) apareixia clarament separada de la marca Ediciones TBO . A partir d'aqui, la preposicio “de” uneix la denominacio variable al classic logotip de la revista ( Hojas alegres de TBO , Paginas selectas de TBO , Historietas y chistes de TBO , etc.) i, des del 38e i fins al final, s'afegeix l'expressio “Ediciones TBO” ( Album humoristico de Ediciones TBO , Escarceos comicos de Ediciones TBO , Hojas recreativas de Ediciones TBO , etc.). ^[8]

Els diferents quaderns van anar apareixent amb una periodicitat aproximadament bimestral durant el primer any, van passar a ser mensuals a partir de mitjans de 1944, i a quinzenals entre l'estiu de 1949 i el marc de 1952, quan es va tancar aquesta etapa sense numerar per donar pas a una epoca numerada. ^[8]

Es ben cert que, com havia passat a la primera epoca, i malgrat tots els entrebancs, aquesta etapa sense numerar de TBO va obtenir un gran exit, al qual sens dubte hi va contribuir l'aparicio d'algunes series que, molt aviat, es van convertir en les mes populars de la revista, com La familia Ulises (1944), inicialment una satira corrosiva d'una familia mitjana durant la postguerra, o Las aventuras de Eustaquio Morcillon y Babali (1946), ambdues amb dibuix de Benejam i guions de Joaquim Buigas, que es van unir a les que s'havien comencat a l'etapa anterior ( De todo un poco , Los grandes inventos de TBO o Meliton Perez ). Juntament amb els col·laboradors de la primera epoca, molts altres dibuixants van omplir les pagines de TBO en aquesta etapa, la majoria de manera fugac i sense deixar una empremta massa profunda tot i que tambe s'hi van incorporar Muntanola, Castanys, Sabates, Blanco i, sobretot, Coll, que va publicar la seva primera historieta el 1949. ^[8]

En conjunt es pot dir que, des del punt de vista dels seus continguts, l'etapa sense numerar de TBO no es gaire diferent de la primera etapa de la revista: algunes series amb personatges fixes i moltes historietas sense continuitat d'extensio i format molt variat, presentades en una bigarrada compaginacio que obeia el principi d'oferir al lector el maxim contingut possible. ^[8]

Com totes les publicacions ≪no afectes al regim≫, durant el franquisme TBO havia de presentar una maqueta previa a la Direccion General de Premsa. La revista de Buigas nomes va tenir una topada greu amb la censura per una vinyeta de 1951 del dibuixant Manuel Diaz en la seccio 'El ojo electronico', de bromes i curiositats, on deia: ≪Blas Perez ha descubierto un poderoso reconstituyente a base de chuletas, longaniza, jamon, pollo asado y lagosta. ¡Que eminencias tenemos!≫. El problema era que el ministre de la governacio tambe es deia Blas Perez … Allo va acabar amb una multa de 12.000 pessetes, pero quan van arribar a la redaccio ≪dos inspectors de policia amb barret, gavardina amb cinturo, bigotet i fumant Chester (de contraban)≫, amb una ordre de segrest del numero, el llavors director, Albert Vina, estava tremolant perque temia que li tanquessin la revista, recorda Giralt que aquest li va explicar. El grafopata tambe evoca que les ≪senyores grasses, rodonetes i de culs grossos que dibuixava Urda ≫ no agradaven als censors. ^[10]

Les series mes reeixides d'aquesta etapa varen ser:

Tercera etapa (1952-1972) [ modifica ]

Aconseguit el permis de publicacio periodica, el 1952 va comencar la tercera etapa, reiniciant la numeracio de la revista. Aquesta etapa es prolongaria fins al 8 de desembre de 1972 , que arriba al numero 789. En aquesta epoca es van consolidar algunes de les seccions mes importants de la revista, com La familia Ulises , Eustaquio Morcillon i Meliton Perez , dibuixades per Benejam ; Los grandes inventos del TBO , per diversos dibuixants, i Josechu el vasco , de Muntanola . Un altre dels grans dibuixants el nom del qual va quedar estretament unit al de la revista va ser Josep Coll i Coll .

Els principals autors que van col·laborar en aquesta epoca de la revista van ser: Benejam ( 1890 - 1975 ), Josep Coll ( 1923 - 1984 ), Muntanola ( 1914 - 2012 ), Salvador Mestres ( 1910 -1975), Joan Rafart i Roldan ( 1928 - 1997 ), Blanco ( 1926 - 2019 ), Antoni Ayne , Arturo Moreno , Ramon Sabates ( 1915 - 2003 ), Antonio Mestre , Joan Bernet Toledano ( 1924 - 2009 ), Frape , Joan Blancafort o Serra Massana ( 1896 - 1980 ). Tambe publica a aquesta revista col·laboradors habituals de les revistes d'altres editorials com Josep Escobar ( 1908 - 1994 ), Carlos Conti (1916-1975), Soriano Izquierdo o l'abans esmentat Raf . ^[11]

Entre l'escassissim material estranger publicat per la revista, podem citar la seccio El reyecito , dibuixada pel novaiorques Otto Soglow ( 1900 - 1975 ). ^[11] Les series sorgides en aquesta etapa son:

Quarta etapa ( TBO 2000 , El TBO en catala i El TBO ) (1972-1983) [ modifica ]

TBO 2000 [ modifica ]

A partir del numero publicat el 15 de desembre de 1972 , els editors van canviar el nom de la revista a TBO 2000 i van comencar una nova numeracio que comencava pel numero 2.000, que suposadament resultaria de sumar els exemplars publicats en totes les etapes anteriors. Es tractava d'un error, perque en realitat el numero d'aquella setmana hauria d'haver estat el 2.018 (les etapes anteriors sumaven 2.017 numeros i no 1.999 com llavors es va afirmar). ^[12] Aquesta etapa va arribar als 503 numeros ordinaris, diversos extraordinaris i 22 almanacs. ^[13]

Es va intentar una renovacio important en els continguts de la revista, mitjancant la publicacio d'historietes de diverses pagines i donant cabuda a series francobelgues (per exemple, ≪ Els Barrufets ≫, rebatejats com ≪Los Tebeitos≫, o ≪Florentino y su vecino≫):

Son tambe notables les parodies de series televisives de Cubero . Els ultims autors incorporats van crear un estil d'humor mes modern i innovador, amb series com:

El 1973, el seu tiratge era de 150.000 exemplars. ^[14] No obstant aixo, la competencia de les revistes de l' Editorial Bruguera va ser ferotge en aquesta etapa, i les dificultats economiques de l'empresa van obligar a fer nous canvis. Amb el numero 2.364, publicat el 28 de desembre de 1979, acaba l'etapa d'innovacio que havia comencat set anys abans i desapareix la capcalera TBO 2000 , que es substituida per El TBO a partir del numero 2.365 (4 de gener de 1980).

El TBO en catala [ modifica ]

Paral·lelament, entre 1976 i 1977 es van publicar quatre numeros especials en catala. Amb la fi de la dictadura franquista es va clarificar definitivament la possibilitat d'editar en catala. TBO, que estava a prop de celebrar el seu 60e aniversari, va decidir publicar numeros extraordinaris en catala. Cal recordar que Joaquim Buigas, un dels fundadors i director i editor de TBO, sempre s'havia sentit identificat amb els postulats catalanistes. De fet Albert Vina, el llavors director de TBO, va contribuir a fer possible la reaparicio d' En Patufet el 1968. Patufet va ser la primera revista infantil sense el suport de l'esglesia que es va poder publicar des dels temps de la Republica. ^[15]

Des de la postguerra, els treballs d'impressio es van confiar als germans Baguna, editors tambe de l'historic En Patufet, del qual TBO s'havia convertit en una mena de recanvi en castella perque s'adrecava a un public sociologicament semblant. Albert Vina, que havia estat ben relacionat amb el franquisme, l'any 1976 va decidir intentar l'edicio en catala buscant ampliar el mercat lector de la seva publicacio. ^[15]

El primer d'aquests numeros, “60 anys de TBO, ara en catala!”, va veure la llum el 23 d'abril de 1976, el mateix dia que sortia al carrer el diari Avui , el primer diari en catala despres de la Guerra Civil. Era tambe el 50e aniversari de la Festa del Llibre, instaurada l'any 1926, com es recordava a l'interior de la revista en un article de dues pagines que repassava les principals revistes infantils en catala que l'havien precedit: En Patufet, En Balluguet, Sigronet , Fatty, La Mainada, La Nuri, Jordi, L'Estornell, La Formiga, La Rondalla del dijous, Plancons, Virolet , Esquitx , Cavall fort , L'infantil o El Tarla. La resta de pagines es van dedicar gairebe exclusivament a reproduir historietes antigues de TBO traduides al catala per Albert Jane i Josep Baiget . Curiosament, moltes d'aquestes historietes tenien guions de Joaquim Buigas, durant molts anys director i editor de TBO, que les escrivia originalment en catala i despres eren traduides al castella per una altra persona (sovint Emili Vina, el seu soci), aixi que es pot dir que el que van fer Jane i Baiget va ser retornar-les al seu idioma original. Els guionistes de les altres historietes incloses en aquest numero eren, tal com s'indicava als credits, Carles Bech, Estanislau Boldu i Joan Almudi. En l'apartat grafic hi trobem molts dels grans dibuixants de TBO, alguns d'ells ja morts en aquell moment: F. Tur, Urda, Castanys, Opisso, Benejam, Blanco, Coll, A. Batllori Jofre, Bernet Toledano, Sabates, Raf i Tha, autor de la il·lustracio de portada ambientada a la Costa Brava. Per mantenir la tradicio, l'ultima pagina es va destinar a La familia Ulisses (igual que es va fer en els tres numeros posteriors). Es tractava potser d'una oferta massa antiquada pels temps que corrien. ^[15]

Uns mesos mes tard es va publicar TBO extra d'estiu en catala, amb un plantejament semblant al del numero anterior pero amb historietes d'ambient estiuenc. La portada, de Tha a partir una idea de Sirvent, es un acudit de tema casteller. L'Albert Jane es va encarregar de traduir historietes amb guions de Buigas, Bech, Boldu i Almudi i dibuixos de Bernet Toledano, Salvador Mestres, Roldan (una de les signatures de Raf), Panella, Ayne, Castanys, Cubero, Benejam, Moreno, Coll, Blanco, Urda i F. Tur. ^[15]

El Palau Nacional de Montjuic va protagonitzar la portada de TBO extra de Nadal en catala, novament obra de Tha. Aquest numero extraordinari obria amb un article d' Aurora Diaz-Plaja anomenat “El Nadal i la literatura infantil catalana”. La resta de planes van recuperar historietes procedents d'almanacs i d'extres nadalencs de TBO, degudament traduits al catala per Albert Jane. Els dibuixants d'aquest numero van ser Tinez, Alberdi, Ayne, Moreno, Panella, Roldan, Olive, Sabates, Urda, A. Batllori Jofre, Muntanola, Coll, Blanco, Benejam, Salvador Mestres i Isabel Bas, amb Buigas, Bech, Boldu i Almudi novament acreditats com a guionistes. ^[15]

Finalment, l'abril de 1977 va sortir el 4t extra de TBO en catala amb una antiga historieta de Coll a la portada. Un cop mes, Albert Jane es va encarregar de traduir al catala el material reciclat, signat per Sirvent, Ayne, Salvador Mestres, Roldan, Urda, Sabates, Blanco, Muntanola, Moreno i Benejam, amb guions de Buigas, Bech, Boldu i Almudi. ^[15]

Pero les vendes d'aquests quatre extraordinaris no van ser prou bones com per garantir la continuitat de l'experiencia. Sens dubte, l'aposta pel material antic traduit no va resultar prou atractiva per als lectors de l'epoca. Sembla, a mes, que la distribucio al Pais Valencia i les Illes Balears va presentar alguns problemes. ^[15]

EL TBO [ modifica ]

Des de la nova etapa com El TBO es recorre principalment a la reedicio d'historietes publicades anys enrere (incloses les de la Familia Ulisses). El 1981 els numeros normals de la revista es van convertir en suplement infantil de la revista Lecturas (concretament, del numero 2.426 al 2.468). El 1982 El TBO va tornar als quioscos, pero va acabar per sucumbir al maig de 1983, quan es va publicar el numero 2502. Al mes seguent va apareixer un extra amb 32 portades de diferents epoques i en l'ultima pagina s'acomiadava concisament el seu director Alberto Vinya amb un ≪Fins sempre estimat lector≫. Els fons de TBO van ser adquirits per la seva competidora, Editorial Bruguera , el 1983.

Cinquena etapa (Complot/ Bruguera) (1986) [ modifica ]

Va ser anomenada pels editors com ≪quarta epoca≫, en considerar la tercera i la quarta com una sola. Va ser editada conjuntament per l' Editorial Complot i la agonitzant Editorial Bruguera . Actuava de gerent Javier Nieto i estava dirigida per Joan Navarro . ^[13]

Excepte pel nom, podria considerar-se una revista diferent. Es van canviar les classiques lletres arrodonides i vermelles de la capcalera per altres mes anguloses de color groc o taronja, i es va afegir a la portada el subtitol ≪setmanari de diversio i reflexio≫. Clarament es dirigia a un public diferent que el del classic setmanari de les etapes anteriors, amb un tipus d'humor que ja no es pot considerar ≪per a totes les edats≫. Joan Navarro va aplicar a aquesta publicacio una formula que seguia les petjades de la desapareguda revista Complot : oferir historietes d'autors de grafisme personal i trencador, amb guions de qualitat, tant d'humor com d'altres generes. Per a aixo, TBO es va nodrir de joves autors locals i historietistes espanyols habituals en revistes com Cairo , Madriz o El Vibora , com Roger, Pere Joan , Miguel Gallardo , Micharmut , Tom, Sento , Mique Beltran , Valles, Guillem Cifre , Max , Javier de Juan, Raul, Del Barrio , Daniel Torres , Xavier Mariscal , Keko , aixi com d'un elenc d'autors francesos: Greg , Autheman i Rousseau. Tambe va incloure la reedicio d'algunes pagines del classic TBO, especialment de Coll . Aquesta versio de TBO va ser publicada en un moment en que el mercat de la historieta espanyola estava saturat de revistes, pero la curta trajectoria d'aquesta publicacio (7 numeros, datats entre abril i juny de 1986) va ser provocada pel daltabaix final de l'Editorial Bruguera, que va tancar definitivament les seves portes aquell mateix mes. ^[16]

Sisena etapa (Ediciones B) (1988-1998) [ modifica ]

Despres de l'enfonsament de Bruguera, els drets sobre TBO i els seus personatges passen a ser propietat d' Ediciones B , que treu al mercat novament la revista a partir de febrer de 1988 . Col·laboren en aquesta etapa multitud d'autors que creen noves series i seccions d'acudits. Entre ells es troben:

Per marcar la continuitat amb etapes anteriors, Sabates publica nous Inventos de TBO mentre que Sempere i Perez Navarro realitzen una nova versio de La Familia Ulisses a ¡Hala, hala, a mogollon... con la familia Rovellon! .

Es van publicar tambe historietes i acudits d'autors estrangers com Rene Petillon (" Jack Pelman "), Gotlib i Goscinny (" Informe comical "), Stuart Hample (" Woody Allen "), Don Flowers ("guapisimas de TBO"), Sidney i Bom ("Cecilia, Julia y Clara, al mal tiempo buena cara") i Jan Kruis ("Jean, Jeanne y los ninos "), i fins i tot comics de premsa americans de diferents epoques: " Educando a papa " i "Angelito" de George McManus , " Betty Boop " de Max Fleischer , "Anita y sus amigas" de Brandon Walsh i Darrell McClure, " Blondie " de Chic Young i "Ketty Love" de Paul Robinson, entre d'altres.

A mes del material nou, la nova publicacio portava un encarte central amb historietes d'arxiu dels autors classics de la segona i tercera etapes, amb el titol "El TBO de siempre".

Es va mantenir un ritme de publicacio mensual fins a principis de 1996, data en la qual van desapareixer les altres revistes d'historietes que encara publicava Edicions B. Des de llavors TBO va apareixer sense periodicitat fixa fins a setembre de 1998, quan va finalitzar la publicacio de la historica revista, amb el numero 105.

Reedicions posteriors [ modifica ]

Posteriorment Ediciones B ha recuperat part del material classic de la revista en diverses col·leccions d'albums:

• El marc de 2005 es va publicar un volum de la col·leccio Super Humor Clasicos , dedicat a la Familia Ulisses, i a l'octubre del mateix any el segon volum d'aquesta col·leccio portava el subtitol de "Grandes Maestros del TBO".
• El gener de 2007 comenca la publicacio d'una serie de volums titulats El TBO de siempre , que recullen material classic de forma totalment desordenada.
• A l'abril de 2007 es publica un recopilatori d'els grans invents de TBO dins d'una col·leccio d'albums denominada " Edicion Col·leccionista ".
• El gener de 2011, l'editorial Salvat va llancar una col·leccio centrada en els almanacs i numeros extraordinaris.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Freixes , Sergi; Garriga , Jordi. Els ultims invents de Ramon Sabates . Viena edicions, 2008. ISBN 9788483305171 [Consulta: 12 juny 2015].  
• Manzanares , Jordi. El tebeo que va donar nom als altres . Diminuta edicions, 2016. ISBN 9789494239991 [Consulta: 30 desembre 2016].  
• Guiral , Antoni . 100 anos de TBO. La revista que dio nombre a los tebeos (en castella). Ediciones B, 2017. ISBN 978-84-666-6068-6 [Consulta: 17 juny 2017].  
• Delhom , Josep Maria . Circulo de Amigos del Comic y el Coleccionismo. Catalogo del tebeo en Espana. 1865/1980 (en castella), 1989.  
• Cuadrado , Jesus . Ediciones Sinsentido /Fundacion German Sanchez Ruiperez. 2 v.. Atlas espanol de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000 (en castella), 2000. ISBN 84-89384-23-1 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• Exposicio, Humoristan ≪ TBO: Cent anys d'historia ≫.
• ≪ Fons del TBO ≫. Biblioteca de Catalunya.
• Historia del TBO a En Guardia! de Catalunya Radio (catala)