El
Turia
es un
riu
mediterrani de 241 km que naix a la
provincia de Terol
, passa per les localitats
aragoneses
d'
Albarrasi
i
Terol
, volta cap al sud-est fins a
Ademus
i
Santa Creu de Moia
, volta cap al sud-oest passant per
Xulella
i
Riba-roja de Turia
i desemboca a la
ciutat de Valencia
.
[1]
Al llarg del seu recorregut rep diversos noms: neix com a
Guadalaviar
, esdeve
Rio Blanco
i desemboca com a
Turia
.
El riu naix a l'
Arago
amb el nom de
Guadalaviar
, que prove de l'arab
wadi al-abyad
'riu blanc'. A la ciutat de
Terol
conflueix amb el riu
Alfambra
, i muda de nom per anomenar-se
Turia
. Al seu pas pel
Raco d'Ademus
i la
comarca de Serrans
rep el nom de
Rio Blanco
, una antiga traduccio de l'arab
Guadalaviar
. En entrar dins l'
Horta
torna a cobrar el nom de
Turia
, amb el qual desemboca.
Ja a l'
antiguitat
el riu rebia el nom de
Turia
, segons que tenim documentat per autors com
Sal·lusti
,
[2]
Plini el Vell
,
[3]
Pomponi Mela
[4]
i
Claudi Ptolemeu
.
[5]
Tambe el menciona l'
Ora maritima
, una composicio geografica en vers forca tardana pero basada parcialment en el
Periple Massaliota
, una obra perduda del
segle
vi
aC
:
| ≪
|
[...] I no lluny de la separacio d'aquest riu, el riu Tiri envolta la ciutadella de Tiris [...]
|
≫
|
| ?
Rufus Fest Avie
|
El toponim es clarament
preroma
, i probablement
iberic
, pero no sembla possible postular-ne cap etimologia.
[6]
Amb l'
ocupacio musulmana de la Peninsula
, els musulmans batejaren el riu com a
Wari al-Abyad
, pero aquest nom nomes degue quallar a la part alta del curs del riu, on s'adapta com a
Guadalaviar
, de manera que es preserva l'antic nom a la part baixa, mentre que al seu curs mitja hom feu un calc de l'arab, tot resultant-ne
Rio Blanco
.
El Turia, a la
serra d'Albarrasi,
provincia de Terol
Pont sobre el Riu Turia al seu pas per
Santa Cruz de Moya
Moli d'aigua, aprofitant el pas del riu (Vilamarxant)
Recreacio del riu Turia al seu pas per l'assut al parc de Capcalera
Monument al Turia a
Valencia
Jardi del Turia a
Valencia
Es un tipic riu
mediterrani
, amb variacions importants de
cabal
al llarg de l'any. Pren l'aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del naixement i per les fortes tempestes produides a la conca. El seu
cabal
es escas i irregular (14 m³/s a
Vilamarxant
); aixo no obstant, les seues aigues reguen el
Camp de Turia
i l'
Horta de Valencia
. El
1957
es va desbordar (
gran riuada de Valencia
) amb un cabal de 3.700 m³/s. Causa moltes destrosses i perdues humanes a la ciutat de
Valencia
i, com a consequencia, se'n va desviar el curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capacitat a 5.000 m³/s. Riu amunt, als
Serrans
, es construi un
embassament
anomenat
"del Generalisimo"
amb la ma d'obra dels presos republicans de la
Guerra Civil espanyola
. Avui en dia, el coneixem com
embassament de Benaixeve
.
El curs fluvial presenta dos grans trams: un primer tram aniria des del naixement fins a
Xulella
, amb caracter muntanyenc, i a on desemboquen quasi tots els seus tributaris; es tambe la part que menys profit trau del riu, encara reduit, pero sobretot inaccessible en bona part del seu recorregut. Des de
Xestalgar
comenca a eixamplar-se la seua vall, per la qual cosa, podriem distingir un segon tram entre Xestalgar i la costa, on el riu discorre mes pla i, en consequencia, s'aprofita per al
regadiu
dels
citrics
.
El vell llit del
Turia
, pel qual ja no passa l'aigua, recorre d'oest a est la ciutat de
Valencia
i es hui en dia un jardi conegut com a
Jardi del Turia
. En aquest llit, es troben el
palau de la Musica de Valencia
i la
Ciutat de les Arts i les Ciencies de Valencia
.
Rep els rius
Garganta
,
Alfambra
,
Camarena
,
Riodeva
,
Bohilgues
,
Ebron
,
Arcos
,
riu Reatillo
,
riu Toixa
,
rambla d'Artaix
,
rambla de la Escorihuela
. Es embassat a
Arquillo de San Blas
(22 hm³), els
Alcamines
(en construccio, 17 hm³),
Benaixeve
(228 hm³) i
Loriguilla
(71 hm³).
El naixement del riu es a la Muela de San Juan, als
monts Universals
de
l'Arago
.
[7]
Les seues aigues provenen de la
serra de Tremedal
i la
serra de Jabalon
. A
Tramacastilla
, recull les aigues del
riu Garganta
.
Passa pel poble turistic d'
Albarrasi
fins a
Terol
. Al pas del riu per les serres d'Albarrasi es cria una
truita
autoctona. A Terol, rep les aigues de l'
Alfambra
, un dels seus principals tributaris. Si riu amunt se'n diu
Guadalaviar
, a partir d'aquesta ciutat s'anomena
Turia
o
rio Blanco
. A
Villel
, hi conflueixen el Turia i el
Camarena
abans d'eixir d'Arago.
Pais Valencia
[
modifica
]
Entra al
Pais Valencia
pel Mas de Jacinto,
Torre Baixa
al
Raco d'Ademus
, i rega els camps de
pomes
d'Ademus
. Al Raco, petit enclavament de la
provincia de Valencia
, te com a tributaris els rius
Riodeva
,
Ebron
i
Boilgues
. Passa als
Serrans
tot travessant un tros petit de la
provincia de Conca
,
Santa Cruz de Moya
, on arreplega les aigues salines del riu
Arcos
. Just despres de passar el llogaret de
las Rinconadas
, passa de nou al Pais Valencia, transcorre davall un viaducte construit a mitjan segle
xx
.
Als Serrans, l'orografia es molt accidentada i fa dificil l'aprofitament del riu. Tanmateix, es aci que trobem l'embassament de Benaixeve i el
canal de Turia
(abans
canal del Generalisimo
), que es destinat al
reg
dels camps de
Lliria
,
Casinos
i
Betera
. A l'alcada de
Xulella
, el riu es troba amb els afluents torrencials Sot i Xera, i forma
l'embassament de Loriguilla
i, mes avall, un
congost
impressionant.
A partir de
Xestalgar
, abasteix el regadiu de mes de 12.000 ha a les comarques del
Camp de Turia
i l'
Horta
. A l'altura de
Lliria
, rep les aigues de la rambla Castellarda.
Hi ha diversos projectes sobre aquesta zona, tant d'urbanitzacio com de proteccio de l'entorn. Un d'aquests es el
Parc Natural del Turia
, creat el 2007 i encara pendent d'un marc legal concret, pero que es preveu com un dels parcs naturals urbans mes grans. Abasta els 15 termes municipals per on passa el Turia, des de
Pedralba
fins a la ciutat de
Valencia
, passant per
Xest
,
Vilamarxant
,
Lliria
,
Benaguasil
,
Sant Antoni de Benaixeve
,
la Pobla de Vallbona
,
l'Eliana
,
Riba-roja
,
Paterna
,
Manises
,
Quart de Poblet
i
Mislata
. Es a Mislata que trobem un altre parc urba, el
parc de la Capcalera
, i seguidament al terme de Valencia el
Jardi del Turia
. Mentrestant, la llera nova del Turia transcorre al sud, deixant Valencia al nord i
Xirivella
i diverses pedanies de Valencia al sud. Desemboca a la
mar
just al sud del
port de Valencia
, a
Pinedo
.
Arran de la
gran riuada de Valencia
, va dur-se a terme el
Pla Sud
, pel qual es va construir una nova desembocadura per al riu al seu pas per la
ciutat de Valencia
. Al llit de l'antic riu es va construir el
Jardi del Turia
.
Foto aeria de la
ciutat de Valencia
amb les lleres vella i nova a l'esquerra i la dreta, respectivament
- ↑
≪
el Turia | enciclopedia.cat
≫. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑
Sal·lusti,
Historiae
, II, fragm. 46 i
Epistula Cn. Pompei
, 6.
- ↑
Plini,
Naturalis Historia
, III 22, amb la forma
Turium
.
- ↑
Mela,
Chorographia
, II, 92.
- ↑
Ptolemeu,
Geographia
, II, 6.15.
- ↑
Alcover
, Antoni M.;
Moll
, Francesc de B. ≪
Turia
≫. A:
Diccionari catala-valencia-balear
. Palma: Moll, 1930-1962.
ISBN 8427300255
.
- ↑
≪
El riu
≫. [Consulta: 25 abril 2019].