Avel·li Artis-Gener

Biografia
Naixement	28 maig 1912 Barcelona
Mort	7 maig 2000 (87 anys) Barcelona
4t President de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana
1990 ? 1995 ←  Joan Fuster i Ortells ? Jaume Fuster i Guillemo  →
Activitat
Ocupacio	periodista , traductor , escriptor , escenograf
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya Nacionalistes d'Esquerra
Nom de ploma	Tisner Artis-Gener
Carrera militar
Rang militar	tinent coronel
Obra
Obres destacables (1968) Paraules d’Opoton el Vell
Localitzacio dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya
Familia
Parents	Avel·li Artis i Balaguer ( pare ) Andreu-Avel·li Artis i Tomas ( cosi germa patern ) Pere Calders i Rossinyol ( cunyat )
Premis (1997)   Premi Trajectoria (1997)   Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987)   Creu de Sant Jordi (1986)   Premi d'Honor Lluis Carulla (1969)   Premi Prudenci Bertrana de novel·la
Obres destacables
Targeta postal d'una vista de la Ciutat de Mexic (1957)

Avel·li Artis i Gener ( Barcelona , 28 de maig de 1912 ? 7 de maig de 2000 ) fou un periodista , escriptor , ninotaire , escenograf , traductor , enigmista , director artistic de publicitat i corrector catala . Mes conegut com Tisner , o be amb els dos cognoms units, Artis-Gener . ^{[1] [2]} El 1990, fou un dels impulsors de l'edicio en catala del joc de taula Scrabble . ^[3]

Biografia [ modifica ]

El seu pare era un impressor de Vilafranca del Penedes i la mare era del Vendrell . Tingue quatre germans. ^[4]

Format a la Llotja , Avel·li Artis-Gener s'inicia en el mon de l' humor grafic el 1928, a l'edat de setze anys, fent caricatures d'amagat a casa que passava per sota la porta de la redaccio del setmanari d'humor Papitu , que les comenca a publicar. ^[5] Un any mes tard, segui el mateix procediment amb els seus primers escrits, al periodic Mirador . El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre , referent satiric de l'epoca. El 1932 col·labora regularment al Diari Mercantil i, durant la Segona Republica , ho feu a L'Opinio , La Rambla. Esport i ciutadania i La Publicitat . El 1936, juntament amb Pere Calders , passaren a ser codirectors del setmanari humoristic L'Esquella de la Torratxa . ^{[ cal citacio ]}

La Guerra Civil [ modifica ]

Just despres de l'inici de la Guerra civil espanyola , s'exilia a Paris , amenacat de mort per la FAI . De seguida, pero, torna i s'allista voluntari a les milicies populars i arriba a ser tinent coronel de l' Exercit Popular de la Republica . ^{[ cal citacio ]} Entre el 1936 i el 1939 dirigi les publicacions destinades als combatents al front de combat: Meridia, Amic i Vencer . ^{[ cal citacio ]}

Artis-Gener passa tota la guerra lluitant al front d'Arago i al front de l'Ebre , destinat al Servei Cartografic de l'Exercit Popular, on feia, amb un equip de dibuixants, els mapes militars de que anava mancat l'exercit popular. En passar a Franca i abans de l'exili, s'estigue al camp de concentracio del Coll d'Ares . ^{[ cal citacio ]}

L'exili mexica [ modifica ]

En acabar la guerra, a bord de l' Ipanema s'exilia a Mexic , ^[6] on visque vint-i-cinc anys. S'identifica i adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista catala. En aquesta epoca s'enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sorti el seu llibre mes reconegut, Paraules d'Opoton el Vell . ^{[ cal citacio ]} A Mexic va treballar a la radio i a la televisio com a escenograf, per a la qual va fer mes de 26.000 decorats. ^[7] Tambe va poder viure de la pintura realitzant centenars d' aquarel·les . ^{[ cal citacio ]}

Abans d'escriure en castella en algun mitja de comunicacio mexica, preferi deixar d'escriure i dedicar-se a altres tasques com ara correccio o direccio artistica de publicitat. Nomes col·labora com a ninotaire a les publicacions Full Catala (inicis de la decada del 1940), Quaderns de l'Exili , Revista de Refugiats d'America , Lletres , Pont Blau , Tele-revista (1943-1947) i La Nostra Revista (1946-1954). El 1955 crea La Nova Revista (1955-1958), hereva de l'anterior, fundada pel seu pare. ^[8]

A Mexic, hi va escriure els seus primers llibres i va recollir-hi material essencial per als seguents i, finalment, guanya un premi amb un conte en castella, Sesenta pesos de delirio , premiat per un jurat on hi havia Juan Rulfo i entregat pel ministre d'Educacio. ^[9] A Mexic, amb Lluisa Mercadet, tingue cinc fills: Mireia, Graciel·la, Gloria, Raimon i Monica, i hi mori el seu pare. ^[10]

El retorn a Catalunya [ modifica ]

El 1965 torna als Paisos Catalans i arriba a Barcelona amb la seva dona i els tres fills mes petits el 31 de desembre. Inicialment, no li concedeixen el carnet de periodista, pero gracies a coneixences personals comenca a publicar al diari El Correo Catalan i, fruit de la intercessio del seu cosi Sempronio , director de Tele/eXpres , passa a ser subdirector del setmanari en catala Tele/Estel . En aquesta epoca comenca a entrar en contacte amb les noves generacions d'escriptors catalans. ^{[ cal citacio ]}

En 1970 va traduir al catala l'obra de Gabriel Garcia Marquez Cent anys de solitud . ^{[ cal citacio ]} Durant aquesta decada participa en la revifalla del PEN Catala i en la creacio, l'any 1977, de l' Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual fou president. ^{[ cal citacio ]}

Acabat el franquisme, col·labora com a articulista i ninotaire en diversos mitjans: Avui , El Periodico , Catalunya Informacio , L'Avenc , Serra d'Or , Canigo , Cultura , El Triangle , El Mon , Presencia i Espais mediterranis , entre d'altres. Entre el 1984 i el 1990 feu els mots encreuats de La Vanguardia . A principis de la decada del 1990, comenca a fer-los al diari El Pais i, entre el 1997 i el 1998, col·labora en un programa d'entreteniment a TV3 , Bon dia, Catalunya , amb la seccio ≪El pis d'en Tisner≫ ^[11]

El 1982, guionitza la campanya de Normalitzacio linguistica del catala del personatge Norma, amb dibuixos de Lluis Juste de Nin . ^[5] El mateix any es presenta com a candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions generals espanyoles de 1982 , sense arribar a ser escollit. L'any 1993 s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, conjuntament amb altres companys de Nacionalistes d'Esquerra, com Jordi Carbonell . ^{[ cal citacio ]}

El 1988 rebe la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i el Critica Serra d'Or de biografies i memories pel primer volum de Viure i veure . ^{[ cal citacio ]} Participa en la fundacio de l'AELC, i en fou el president entre 1990 i 1994. El 1997 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i amb el Premi Trajectoria . ^[12]

Avel·li Artis-Gener mori a Barcelona el 7 de maig de l'any 2000 a causa d'un infart de miocardi. L'any 1993 havia fet donacio a la Biblioteca de Catalunya de la seva biblioteca personal. ^[13]

Des de l'any 2015, la Plataforma per la Llengua organitza el Concurs Tisner de Creacio de Jocs de Catala, obert a les escoles de tot el domini linguistic. ^[14]

Obra publicada [ modifica ]

• 556 Brigada Mixta (1945)
• Les dues funcions del circ (1966)
• Guia inutil de Barcelona (1967)
• Paraules d'Opoton el Vell (1968)
• Prohibida l'evasio ( Premi Prudenci Bertrana 1969)
• Al cap de vint-i-sis anys
• L'Enquesta del Canal 4 ( Premi Sant Jordi 1972)
• El pla de la calma (1974)
• Historia en historieta de Catalunya
• Les nostres coses
• Festes populars a Catalunya (1980)
• Lluminosa, acolorida Barceloneta
• Mexic: una radiografia i un munt de diapositives (1981)
• Els gossos d'Acteo (1983)
• L'invent mes gran del segle vint (1984)
• L'arriscada expedicio dels pitecantrops del Montgrony (1985)
• Trenquem-nos una mica la closca? (1985)
• El boa taronja (1986)
• Viure i veure (memories en quatre volums: 1989, 1990, 1991 i 1996)
• Vicenc Riera Llorca: fent memoria.
• Els mots encreuats de Tisner .
• Ciris trencats (La Campana, 1997)
• Mes ciris trencats (La Campana, 1998)

Traduccions al catala [ modifica ]

• A sang freda , de Truman Capote (1966) ^[15]
• Cent anys de solitud , de Gabriel Garcia Marquez (1970)
• Holocaust , de Gerald Green (1979)
• Cronica d'una mort anunciada , de Gabriel Garcia Marquez (1982)
• L'Aleph , de Jorge Luis Borges (1983)
• Els cadells i altres narracions , de Mario Vargas Llosa (1984)
• El temps, aquest gran escultor , de Marguerite Yourcenar (1984)
• La solitud del corredor de fons , d' Alan Sillitoe (1985)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Febres , Xavier . Avel·li Artis Gener / Maria Antonia Oliver: Dialegs a Barcelona . Laia, 1984.  
• Romaguera i Ramio , Joaquim . Tisner l'escenograf: teatre, cinema, televisio, publicitat . Portic, 1995. ISBN 8473069153 .  
• Sola i Dachs , Lluis. Kalders i Tisner. Dibuixos de Guerra . La Campana, 1991. ISBN 84-86491-50-9 .  
• Escamilla , David ; Finestres , Jordi. L'univers Tisner 1912-200: gairebe un segle . Angle, 2001. ISBN 8488811659 .  
• Mas i Sane , Silvia. Les Novel·les d'exili d'Avel·li Artis-Gener . Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 9788498830545 .  
• Capdevila , Jaume . L'Humor Grafic de Tisner . Pages, 2009. ISBN 9788497797207 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• Josep Maria Espinas entrevista Avel·li Artis-Gener al programa Identitats (TV3, 1984)
• Tisner, l'escenograf (Joaquim Romaguera, 1998)
• Tisner, a moltes veus