Tiana
(en
llati
Tyana
, en
grec antic
Τ?ανα) era una ciutat de
Capadocia
anomenada anteriorment
Toana
, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de
Tracia
que es deia que havia perseguit
Orestes
i
Pilades
fins que va fundar la ciutat, segons
Flavi Arria
. Era al peu de les
muntanyes Taure
, prop de les
portes Cilicies
i a la riba d'un riu afluent del Lamos diu
Estrabo
.
Era a la via que anava de Cilicia a Siria, a uns 300
estadis
de la ciutat de
Cibistra
i a uns 400 de
Mazaca
, segons
Plini el Vell
, l'
Itinerari d'Antoni
i la
Taula de Peutinger
. Aquesta situacio la va convertir en una ciutat important des del punt de vista comercial i militar. La fertil plana que envoltava la ciutat formava el districte de la
Tianitis
(Τυαν?τι?).
[1]
Tiana era la ciutat anomenada
Tuwanuwa
als textos
hitites
. Durant l'
Imperi Hitita
al segon mil·lenni aC, Tuwanuwa era un dels principals assentaments de la zona, juntament amb Hupisna, Landa, Sahasara, Huwassana i Kuniyawanni.
[2]
Tota la regio del centre i el sud d'Anatolia, es coneixia com a
Terra baixa
en les fonts hitites i la seva poblacio parlava principalment
luvi
.
[3]
Despres del col·lapse de l'Imperi Hitita, Tuwanuwa era una ciutat important dels
estats neohitites
independents. No se sap si inicialment estava sotmesa al regne de
Tabal
situat al nord, pero sens dubte a finals del segle
viii
aC era un regne independent sota un governant anomenat Warpalawa. El nom de la ciutat figura en diverses inscripcions jeroglifiques luvites trobades a la regio, on destaca una monumental talla a la roca trobada aa Ivriz.
[4]
El rei Warpalawa tambe s'esmenta en textos assiris, amb el nom d'Urballa, i era primer d'una llista de reis que pagaven tributs al rei assiri
Teglatfalassar III
. Tambe apareix mencionat mes tard en una carta de
Sargon II
. Probablement va succeir a Warpalawa el seu fill Muwaharani, ja que el seu nom apareix en un altre monument trobat a
Ni?de
.
[5]
Per les monedes que s'han trobat, se sap que en el regnat de
Caracal·la
era una
colonia romana
. Despres va formar part de l'
Imperi de Palmira
durant uns anys pero va ser reconquerida per
Lluci Domici Aurelia
el
272
. L'emperador
Valent
la va fer capital de la provincia de
Capadocia Secunda
.
Jordi Cedre
parla de la conquesta de la ciutat pels turcs.
[1]
Tiana es coneguda a la historia perque hi va neixer
Apol·loni de Tiana
, un
filosof
pitagoric
del que es deia que tenia poders sobrenaturals, era capac de fer miracles, d'endevinar el futur, d'expulsar dimonis, d'evocar els morts, de veure allo que passava a molta distancia i d'entendre el llenguatge dels animals. En va fer una extensa biografia
Filostrat d'Atenes
. Tenia a la rodalia un temple de
Zeus
a la vora d'un llac en una plana pantanosa. L'aigua del llac era freda pero sortia d'una font calenta dedicada al deu.
Es va suposar que era la moderna Kara Hissar, pero despres es va confirmar que era mes al sud, al lloc avui anomenat
Kemerhisar
, a 3 km al sud-oest de
Ni?de
i a mig cami d'aquesta ciutat i Erekli. Se'n conserven algunes restes de l'antiga ciutat.
[1]
Cap a l'any 640 Tiana tenia tres seus sufraganies i aixi va restar fins al segle
x
. Als segles VIII i IX els arabs li van dir
Tuwana
. Els
omeies
la van saquejar el 708 i va quedar deserta un temps, pero es va restaurar. Va caure en mans d'
Harun ar-Raixid
el 806 aC, que hi va construir una mesquita. Va passar al
Soldanat de Rum
el
1166
.
[6]
Michel Le Quien
[7]
esmenta 28 bisbes, entre els quals:
El maig de 1359 encara hi havia un bisbe metropolita; el 1360 la seu va passar a ser administrada per Cesarea, pero va romandre seu titular.
- ↑
1,0
1,1
1,2
Smith
, William (ed.). ≪
Tyana
≫.
Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑
Melchert
, H. Craig (ed.).
The Luwians
. Boston: Brill, 2003, p. 47, 97-98.
ISBN 9789004130098
.
- ↑
Singer
, Itamar ≪Hittites and Hattians in Anatolia at the beginning of the Second Millenium BC≫.
Journal of Near Eastern Studies
, 9, 1981, pag. 122.
- ↑
Tayfun Bilgin
. ≪
Ivriz
≫.
Hittitemonuments.com
. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑
Tayfun Bilgin
. ≪
Nidge
≫.
Hittitemonuments.com
. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑
Treadgold
, Warren.
A history of the Byzantine state and society
. Stanford: Stanford University Press, 1997, p. 275-276, 279-280.
ISBN 9780804724210
.
- ↑
Le Quien
, Michaelis.
Oriens christianus: in quatuor patriarchatus digestus : quo exhibentur ecclesiae, patriarchae caeterique praesules totius orientis
. Parisiis: Ex Typographia Regia, 1740, p. col. 395-402.