Tiana

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de geografia físicaTiana
(el) Τ?ανα Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localitzacio
Entitat territorial administrativa Bor (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
  37° 49′ 24″ N, 34° 34′ 14″ E  /  37.823445°N , 34.570473°E  / 37.823445; 34.570473
Tipus Jaciment arqueologic Modifica el valor a Wikidata
L'Imperi Hitita, amb Tuwanuwa situat a la Terra Baixa .

Tiana (en llati Tyana , en grec antic Τ?ανα) era una ciutat de Capadocia anomenada anteriorment Toana , que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tracia que es deia que havia perseguit Orestes i Pilades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arria . Era al peu de les muntanyes Taure , prop de les portes Cilicies i a la riba d'un riu afluent del Lamos diu Estrabo .

Era a la via que anava de Cilicia a Siria, a uns 300 estadis de la ciutat de Cibistra i a uns 400 de Mazaca , segons Plini el Vell , l' Itinerari d'Antoni i la Taula de Peutinger . Aquesta situacio la va convertir en una ciutat important des del punt de vista comercial i militar. La fertil plana que envoltava la ciutat formava el districte de la Tianitis (Τυαν?τι?). [1]

Tiana era la ciutat anomenada Tuwanuwa als textos hitites . Durant l' Imperi Hitita al segon mil·lenni aC, Tuwanuwa era un dels principals assentaments de la zona, juntament amb Hupisna, Landa, Sahasara, Huwassana i Kuniyawanni. [2] Tota la regio del centre i el sud d'Anatolia, es coneixia com a Terra baixa en les fonts hitites i la seva poblacio parlava principalment luvi . [3] Despres del col·lapse de l'Imperi Hitita, Tuwanuwa era una ciutat important dels estats neohitites independents. No se sap si inicialment estava sotmesa al regne de Tabal situat al nord, pero sens dubte a finals del segle  viii  aC era un regne independent sota un governant anomenat Warpalawa. El nom de la ciutat figura en diverses inscripcions jeroglifiques luvites trobades a la regio, on destaca una monumental talla a la roca trobada aa Ivriz. [4] El rei Warpalawa tambe s'esmenta en textos assiris, amb el nom d'Urballa, i era primer d'una llista de reis que pagaven tributs al rei assiri Teglatfalassar III . Tambe apareix mencionat mes tard en una carta de Sargon II . Probablement va succeir a Warpalawa el seu fill Muwaharani, ja que el seu nom apareix en un altre monument trobat a Ni?de . [5]

Per les monedes que s'han trobat, se sap que en el regnat de Caracal·la era una colonia romana . Despres va formar part de l' Imperi de Palmira durant uns anys pero va ser reconquerida per Lluci Domici Aurelia el 272 . L'emperador Valent la va fer capital de la provincia de Capadocia Secunda . Jordi Cedre parla de la conquesta de la ciutat pels turcs. [1]

Tiana es coneguda a la historia perque hi va neixer Apol·loni de Tiana , un filosof pitagoric del que es deia que tenia poders sobrenaturals, era capac de fer miracles, d'endevinar el futur, d'expulsar dimonis, d'evocar els morts, de veure allo que passava a molta distancia i d'entendre el llenguatge dels animals. En va fer una extensa biografia Filostrat d'Atenes . Tenia a la rodalia un temple de Zeus a la vora d'un llac en una plana pantanosa. L'aigua del llac era freda pero sortia d'una font calenta dedicada al deu.

Es va suposar que era la moderna Kara Hissar, pero despres es va confirmar que era mes al sud, al lloc avui anomenat Kemerhisar , a 3 km al sud-oest de Ni?de i a mig cami d'aquesta ciutat i Erekli. Se'n conserven algunes restes de l'antiga ciutat. [1]

Cap a l'any 640 Tiana tenia tres seus sufraganies i aixi va restar fins al segle  x . Als segles VIII i IX els arabs li van dir Tuwana . Els omeies la van saquejar el 708 i va quedar deserta un temps, pero es va restaurar. Va caure en mans d' Harun ar-Raixid el 806 aC, que hi va construir una mesquita. Va passar al Soldanat de Rum el 1166 . [6]

Bisbes [ modifica ]

Michel Le Quien [7] esmenta 28 bisbes, entre els quals:

El maig de 1359 encara hi havia un bisbe metropolita; el 1360 la seu va passar a ser administrada per Cesarea, pero va romandre seu titular.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith , William (ed.). ≪ Tyana ≫. Dictionary of Greek and Roman Geography (1854) . [Consulta: 2 maig 2021].
  2. ↑ Melchert , H. Craig (ed.). The Luwians . Boston: Brill, 2003, p. 47, 97-98. ISBN 9789004130098 .  
  3. ↑ Singer , Itamar ≪Hittites and Hattians in Anatolia at the beginning of the Second Millenium BC≫. Journal of Near Eastern Studies , 9, 1981, pag. 122.
  4. ↑ Tayfun Bilgin . ≪ Ivriz ≫. Hittitemonuments.com . [Consulta: 2 maig 2021].
  5. ↑ Tayfun Bilgin . ≪ Nidge ≫. Hittitemonuments.com . [Consulta: 2 maig 2021].
  6. ↑ Treadgold , Warren. A history of the Byzantine state and society . Stanford: Stanford University Press, 1997, p. 275-276, 279-280. ISBN 9780804724210 .  
  7. ↑ Le Quien , Michaelis. Oriens christianus: in quatuor patriarchatus digestus : quo exhibentur ecclesiae, patriarchae caeterique praesules totius orientis . Parisiis: Ex Typographia Regia, 1740, p. col. 395-402.  
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Tiana
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tiana&oldid=33380866 ≫