Susan Sontag

Biografia
Naixement	16 gener 1933 Nova York
Mort	28 desembre 2004 (71 anys) Nova York
Causa de mort	Causes naturals  ( Leucemia i sindrome mielodisplastica )
Sepultura	Cementiri de Montparnasse , 2
Dades personals
Formacio	Universitat de Paris Universitat de California a Berkeley St Anne's College Universitat de Chicago - Grau en Arts Universitat Harvard - Master of Arts Universitat d'Oxford North Hollywood High School
Activitat
Camp de treball	Literatura anglesa , historia i filosofia
Ocupacio	escriptora , activista pels drets de les dones , periodista , critica de cinema , activista pels drets humans , directora de teatre , historiadora , critica literaria , novel·lista , directora de cinema , filosofa , guionista , assagista , catedratica , periodista d'opinio
Activitat	1959  ?  2004
Ocupador	Sarah Lawrence College
Membre de	Academia Americana de les Arts i les Lletres Phi Beta Kappa Academia Americana de les Arts i les Ciencies PEN America
Genere	Assaig
Obra
Obres destacables (1966) Against Interpretation (1977) Sobre la Fotografia (Llibre) (1978) Illness as Metaphor (1980) Under the Sign of Saturn (1990) AIDS and Its Metaphors
Familia
Conjuge	Philip Rieff (1950–1959)
Parella	Nicole Stephane Maria Irene Fornes Annie Leibovitz (1989–2004)
Fills	David Rieff   ( Philip Rieff )
Premis (2003)   Premi de la Pau del Comerc Llibreter Alemany (2003)   Premi Princep d'Asturies de les Lletres (2001)   Premi Jerusalem (2000)   Premi Nacional del Llibre de ficcio (2000)   National Book Award , per l'obra In America (1975)   Beca Guggenheim (1966)   Beca Guggenheim (1965)   Premi George Polk   Beques MacArthur   Comanador de les Arts i les Lletres   Medalla Centenaria de la Universitat Harvard
Lloc web	susansontag.com

Susan Sontag o Susan Rosenblatt ( Nova York , 16 de gener de 1933 - ibid. , 28 de desembre de 2004 ) fou principalment una novel·lista i assagista estatunidenca , ^[1] tot i que tambe es dedica a les arts esceniques com a critica, formadora i directora de cinema i de teatre . Aixi mateix, Sontag va escriure i viatja a zones de conflicte , com la guerra del Vietnam o la de Sarajevo, sobre fotografia , cultura i mitjans de comunicacio , VIH i les malalties, o tambe sobre drets humans . Els seus assaigs i discursos van generar forca controversia, ^[2] i ha estat descrita com ≪una de les critiques mes influents de la seva generacio≫. ^{[3] [4]}

Biografia [ modifica ]

Filla de Jack Rosenblatt i Mildred Jacobsen, una parella d'arrels jueves , el seu pare mori a la Xina de tuberculosi el 1938 ; anys mes tard, la seva mare es casa en segones nupcies amb Nathan Sontag, del qual adopta el cognom. ^[5]

Va educar-se inicialment a Tucson ( Arizona ), per estudiar estudis secundaris a Los Angeles , California . Llicenciada en Filosofia i Lletres per les universitats de Chicago i Harvard , tambe estudia en altres universitats com Berkeley , Oxford , i Paris . Despres de completar el seu master en Filosofia, inicia una investigacio doctoral en metafisica , etica i filosofia grega a Harvard. ^[6] Es considera que participa en la investigacio que resulta en l'obra Freud: The Mind of the Moralist de Philip Rieff, aleshores parella de Sontag. Les seves aportacions a l'obra s'han interpretat com a inestimables, considerant-la coautora no oficial de l'obra. ^[4]

Sontag va donar-se a coneixer amb una recopilacio d' assaigs i articles periodistics. El 1968 participa com a corresponsal a la Guerra del Vietnam , conflicte que la impacta enormement. Susan Sontag fou una extraordinaria assagista i novel·lista, una pensadora inusual en el mon cultural dels Estats Units , que amb els seus punts de vista va crear una imatge del mon contemporani. Va fer critica de la societat nord-americana i de la guerra , de totes les guerres, i tambe de la posicio europea i nord-americana en les Guerres de Iugoslavia . Una rebel amb causa, preocupada pels grups vulnerables i per les dones, sense ser feminista declarada. ^[4]

El 2003 fou guardonada amb el Premi Princep d'Asturies de les Lletres , al costat de Fatima Mernissi , ambdues per haver desenvolupat una obra literaria en diversos generes que, amb profunditat de pensament i qualitat estetica, aborda questions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementaria en el dialeg de les cultures . ^{[7] [8]}

Mori a la ciutat de Nova York el 28 de desembre de 2004 com a consequencia d'una leucemia . ^[9]

Obra publicada [ modifica ]

Ficcio [ modifica ]

• The Benefactor , 1963
• Death Kit , 1967
• I, etcetera , 1977
• "The Way We Live Now" , 1991 , historia curta
• The Volcano Lover , 1992
• In America , 1999

Col·leccio d'assaigs [ modifica ]

• Against Interpretation , 1966
• Styles of Radical Will , 1969
• Under the Sign of Saturn , 1980
• Where the Stress Falls , 2001

Monografies [ modifica ]

• On Photography , 1977 traduit al catala Sobre la fotografia (2019) per Anna Llisteri ^[10]
• Illness as Metaphor , 1978
• AIDS and Its Metaphors , 1988
• Regarding the Pain of Others , 2003

Pel·licules [ modifica ]

• Duett for kannibaler , 1969
• Broder Carl , 1971
• Promised Lands , 1974
• Giro turistico senza guida , 1983

Altres [ modifica ]

• Reborn: Journals and Notebooks 1947?1963 (2008)
• As Consciousness Is Harnessed to Flesh: Journals and Notebooks, 1964-1980 (2012) segona part de les seves memories que recull els seus diaris de maduresa ^[11]

Premis i reconeixements [ modifica ]

• Va guanyar el 2003 el Premi de la Pau del Comerc Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt .

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Susan Sontag

• Susan Sontag - Lloc web oficial .
• Susan Sontag: El poder de la transformacion a Pikara Magazine (castella) .
• Viaje al corazon de Susan Sontag a El Pais , 15/1/2014 (castella) .