De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
|
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Stanley Miller
(
Oakland
,
California
, 7 de marc de 1930 - 20 de maig de 2007) fou un cientific nord-america principalment conegut pels seus estudis sobre l'origen de la vida. Es va educar a la Universitat de California (obtenint la seva llicenciatura en ciencies el 1951), on va ser estudiant de
Harold Urey
. En l'
experiment de Miller i Urey
, dut a terme el 1953 com a estudiant diplomat, va realitzar una simulacio de les condicions de la Terra primitiva a la recerca de les reaccions quimiques que van poder construir els seus primers blocs essencials (
aminoacids
i
proteines
) simples. El 1954 va obtenir el doctorat en Quimica a la
Universitat de Chicago
. Va ser ajudant de professor (1958-1960), professor associat (1960-1968) i professor de quimica a la
Universitat de California
, San Diego el 1958, romanent en el lloc durant molts anys.
Els seus estudis inclouen l'origen de la vida (es va considerar un pioner en l'estudi d'exobiologia), l'ocurrencia natural d'hidrats clatrats, i mecanismes generals d'anestesia. Va ser membre de l'Academia Nacional de Ciencies, i va rebre una Medalla
Oparin
.
En la decada dels 50, Miller va ajudar a situar la sintesi abiotica de compostos organics en el context de l'evolucio. Va utilitzar la simulacio en laboratori de les condicions quimiques en la Terra primigenia per demostrar que la sintesi espontania d'aquests compostos podria haver estat una etapa precoc de l'origen de la vida, l'
Experiment de Miller i Urey
Stanley Miller, juntament amb
Harold Urey
, va dissenyar un dels experiments mes importants de la historia de la
biologia
l'any
1953
.
Consistia en la mescla dels gasos Ta de l'atmosfera primitiva (
hidrogen
,
meta
,
amoniac
i vapor d'
aigua
), a descarregues electriques constants i tancats en un recipient a 80 graus C. Mes tard van analitzar el resultat i hi van trobar aminoacids, la part fonamental de les proteines. Aixo volia dir que hi va poder haver la possibilitat de creacio de materia organica a partir de compostos inorganics en un cert ambient humit amb carregues electriques i temperatures elevades.