한국   대만   중국   일본 
SpaceX - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

SpaceX

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióSpaceX
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus constructor aeronautic
proveidor de serveis de llancament Modifica el valor a Wikidata
Industria constructor aeronautic i industria espacial Modifica el valor a Wikidata
Forma juridica corporacio de Delaware Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 14 marc 2002
Fundador Elon Musk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeix autonomous spaceport drone ship , Draco , Dragon , Falcon , Kestrel (en) Tradueix, Merlin , Octagrabber (en) Tradueix, Raptor , Starhopper (en) Tradueix i SuperDraco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Executiu en cap Elon Musk (2002?) Modifica el valor a Wikidata
Empleats 12.000 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Propietat de Elon Musk Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Lloc web spacex.com Modifica el valor a Wikidata
cap valor Twitter (X): SpaceX Instagram: spacex LinkedIn: spacex Youtube: UCtI0Hodo5o5dUb67FeUjDeA Youtube: spacexchannel Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

Space Exploration Technologies Corporation (tambe coneguda com a SpaceX ) es una empresa nord-americana de transport aeroespacial fundada el 2002 per Elon Musk amb part dels beneficis obtinguts per la venda de PayPal , de la que en va ser cofundador.

Ha desenvolupat els coets Falcon 1 , Falcon 9 i Falcon Heavy , construits amb l'objectiu de ser vehicles de llancament espacial reutilitzables. SpaceX tambe ha desenvolupat la nau espacial Dragon 2 que permet el transport d'astronautes a l' Estacio Espacial Internacional . El 30 de maig de 2020 va ser la primera nau tripulada construida per la iniciativa privada a ser enviada a l'espai. [1]

Originalment amb base a El Segundo , California, SpaceX ara opera als afores de Hawthorne , California . SpaceX dissenya, prova i fabrica la major part dels components dels seus vehicles espacials, incloent-hi els motors de coet Merlin , Kestrel i Draco .

Historia [ modifica ]

Prototip de Falcon 1 .

SpaceX va ser fundada el juny de 2002 per Elon Musk, qui cap marc de 2006 ja havia invertit 120 milions de US$ del seu patrimoni personal en el projecte. [2] El 4 d'agost de 2008 , SpaceX va acceptar una inversio de 20 milions de dolars EUA per part de Founders Fund . [3]

SpaceX ha practicament duplicat la seva grandaria cada any des de la seva fundacio. Va passar de 160 empleats al novembre de 2005 a mes de 500 el juliol del 2008. Va arribar als 1.100 el 2010 [4] [5] i va arribar als 1.800 el 2012 . [6]

El 18 d'agost de 2006, la NASA va anunciar que SpaceX havia guanyat un contracte dels Serveis Comercials de Transport Orbital de la NASA per demostrar el lliurament de carrega a l' Estacio Espacial Internacional amb l'opcio possible de transport de tripulants. [7]

El 23 de desembre de 2008 SpaceX va anunciar que havia guanyat un contracte dels Serveis Comercials de Subministraments , amb una durada d'almenys 12 missions per 1.600 milions de dolars per transportar subministraments i carrega a l'Estacio Espacial Internacional, despres que els transbordadors espacials siguin retirats. [8]

El juny de 2010, se li va adjudicar a SpaceX el contracte relacionat amb llancaments espacials comercials mes gran de la historia (492 milions de dolars), que consisteix en el llancament de satel·lits Iridium utilitzant coets Falcon 9. [9]

El setembre de 2014 la NASA va signar un contracte amb SpaceX per adquirir fins a sis vols tripulats a l' Estacio Espacial Internacional sota el programa Commercial Crew Development . [10]

La nau SpaceX Dragon 2 fou llancada en 30 de maig de 2020 sobre un Falcon 9 des del Centre espacial John F. Kennedy amb els tripulants Robert Behnken i Douglas Hurley , convertint-se en la primera nau tripulada en ser enviada a l'espai des dels Estats Units des de la cancel·lacio del programa Transbordador espacial i el llancament de l' Atlantis en 2011, i sent la primera nau que ho va fer construida per la iniciativa privada. [1]

Vehicles [ modifica ]

Falcon 1 [ modifica ]

Article principal: Falcon 1
El primer Falcon 1 a la base de la forca aeria de Vandenberg .

El Falcon 1 es un petit sistema de llancament espacial parcialment reutilitzable capac de col·locar satel·lits petits en orbita baixa. Tambe serveix com a base de proves per desenvolupar conceptes i components del Falcon 9, sobretot tenint en compte que el motor de la primera etapa es el mateix, nomes que en una sola unitat per al Falcon 1 i en un grup de 9 al Falcon 9 . El Falcon 1 va tenir exit per primera vegada col·locant la seva carrega de demostracio en orbita en el seu quart intent, convertint-se en el primer coet desenvolupat amb recursos privats de combustible liquid que arriba l'orbita. Va ser llancat el 28 de setembre de 2008. Fou anomenat Falcon en homenatge al Falco Mil·lenari de La guerra de les galaxies . [11]

Falcon 9 [ modifica ]

Article principal: Falcon 9

El 8 de setembre de 2005 , SpaceX va anunciar el desenvolupament del seu coet Falcon 9, el qual es compost per nou motors Merlin en la seva primer etapa i un en la segona etapa. Ambdues etapes seran dissenyades per ser reutilitzables. El disseny es un vehicle pensat per competir en el segment dels vehicles classe EELV , com el Coet Delta IV i el Coet Atlas V .

Falcon Heavy [ modifica ]

Article principal: Falcon Heavy

Es un sistema de llancament modular, en el qual s'utilitza un impulsor central similar a un Falcon 9 mes dos impulsors addicionals en els laterals basats tambe en el mateix Falcon 9 , donant com a resultat un coet de majors prestacions, amb 27 motors Merlin 1D empenyent al mateix temps en el moment de l'enlairament. El concepte es similar al emprat per EELV Delta IV Heavy , el proposat pel Atlas V HLV i el del llancador rus Angara A5V .

El concepte del Falcon Heavy existeix d'abans que el primer Falcon 1 fos llancat. Les seves prestacions inicialment previstes han anat evolucionant conjuntament amb el vehicle Falcon 9 en el que esta basat. El concepte inicial planejava una capacitat de carrega de 25 tones fins a l'orbita baixa de la Terra. En la revisio de 2017 la capacitat es va anunciar augmentada fins a les 63 tones, categoritzant-lo com a superpesant.

Al 6 de febrer de 2018 es va realitzar el primer llancament amb exit del Falcon Heavy .

Vol espacial orbital tripulat: SpaceX Dragon [ modifica ]

Capsula en configuracions per a transport de carregues i tripulacio.
Article principal: SpaceX Dragon 2

SpaceX va anunciar els seus plans de desenvolupar programes comercials de vols tripulats per al final de la decada per a la NASA. El 18 d'agost de 2006 , la NASA va anunciar que la companyia SpaceX havia quedat seleccionada com una de les dues empreses que proveirien demostracions de reposicio de personal i carregues a l'Estacio Espacial Internacional. Per aixo SpaceX te plans d'utilitzar la seva capsula SpaceX Dragon , una capsula convencional de reentrada balistica que es capac de portar 7 persones com a maxim o una combinacio de personal i carregues des d'una orbita terrestre baixa .

A la punta del con de la capsula s'allotja un mecanisme estandard d'acoblament que permet que la capsula es pugui acoblar en un port de la ISS. SpaceX pot arribar a rebre fins a 278 milions de dolars en contractes si compleix amb totes les fases previstes del programa. [12] [13] [14]

Amb el llancament en 30 de maig de 2020 des del Centre espacial John F. Kennedy amb els tripulants Robert Behnken i Douglas Hurley , es converti en la primera nau tripulada en ser enviada a l'espai des dels Estats Units des de la cancel·lacio del programa Transbordador espacial i el llancament de l' Atlantis en 2011, i la primera nau construida per la iniciativa privada. [1] El 17 de novembre de 2020 un Falcon 9 amb quatre tripulants que s'havia enlairat el dia anterior es va acoblar a la Estacio Espacial Internacional en la seva primera missio despres del primer acoblament de prova el mes de maig. [15]

Interplanetary Transport System [ modifica ]

Article principal: Interplanetary Transport System

L' Interplanetary Transport System ( ITS , lit. en catala: Sistema de Transport Interplanetari ), [16] anteriorment conegut com la Mars Colonial Transporter ( MCT ), es un projecte en desenvolupament d' inversio privada de SpaceX per dissenyar i construir un sistema [17] amb la tecnologia necessaria per facilitar els vols espacials i situar assentaments humans a Mart ?incloent-hi vehicles de llancament i naus espacials reutilitzables ; infraestructura terrestre per a un rapid llancament i reutilitzacio posterior continuada; tecnologia de transferencia de propel·lent en ingravidesa en orbita terrestre baixa ; i la tecnologia extraterrestre per habilitar la colonitzacio humana de Mart . La tecnologia tambe contempla que pugui donar suport eventualment a missions d'exploracio a altres destinacions del sistema solar incloent-hi les llunes de Jupiter i Saturn . [18]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Chowdhury , Hasan. ≪ SpaceX launch: 12 minutes that will mark a new era in human space exploration ≫ (en angles). The Telegraph, 27-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  2. ↑ ≪ SpaceX receives $20 million investment from Founder's Fund ≫, 04-08-2008. Arxivat de l' original el 2011-12-01. [Consulta: 10 agost 2008].
  3. ↑ ≪ SpaceX receives $20 million investment from Founder's Fund ≫. SpaceX , 04-08-2008 [Consulta: 10 agost 2008]. Arxivat 2011-11-04 a Wayback Machine .
  4. ↑ Jeff Foust ≪ Big plans for SpaceX ≫. The Space Review , 14-11-2005.
  5. ↑ ≪ Diane Murphy joins SpaceX as Vice President of Marketing and Communications ≫. SpaceX , 10-07-2008 [Consulta: 9 d’octubre 2012]. Arxivat 13 de juliol 2010 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2010-07-13. [Consulta: 9 octubre 2012].
  6. ↑ Hennigan , W. ≪ SpaceX Again Ready to Blast off After Last-second Launch Abort ≫. MSNBC , 21-05-2012 [Consulta: 22 maig 2012].
  7. ↑ ≪ SpaceX wins NASA COTS contract to demonstrate cargo delivery to Space Station with option for crew transport ≫. SpaceX , 18-08-2006 [Consulta: 9 d’octubre 2012]. Arxivat 19 de juliol 2011 a Wayback Machine .
  8. ↑ ≪ NASA selects SpaceX's Falcon 9 booster and Dragon spacecraft for cargo resupply services to the International Space Station ≫. SpaceX , 23-12-2008 [Consulta: 9 d’octubre 2012]. Arxivat 29 de marc 2013 a Wayback Machine .
  9. ↑ ≪ SpaceX seals biggest-ever commercial launch deal ≫. flightglobal, 2010. [Consulta: 26 juny 2010].
  10. ↑ ≪ NASA Chooses American Companies to Transport U.S. Astronauts to International Space Station ≫. [Consulta: 16 setembre 2014].
  11. ↑ National Aeronautics and Space Administration . Commercial Orbital Transportation Services: A New Era in Spaceflight (en angles). Government Printing Office, 2014, p. 51. ISBN 0160923921 .  
  12. ↑ ≪ NASA selects crew, cargo launch partners ≫. Spaceflight Now, 18-08-2006.
  13. ↑ ≪ NASA Selects Crew and Cargo Transportation to Orbit Partners ≫. SpaceRef, 18-08-2006. [ Enllac no actiu ]
  14. ↑ Boyle , Alan. ≪ SpaceX, Rocketplane win spaceship contest ≫ (en angles). MSNBC , 18-08-2006.
  15. ↑ Davenport , Christian. ≪ SpaceX’s ‘Resilience’ capsule docks with the International Space Station ≫ (en angles). Washington Post, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  16. ↑ Berger , Eric ≪ Elon Musk scales up his ambitions, considering going "well beyond" Mars ≫. Ars Technica , 18-09-2016 [Consulta: 19 setembre 2016].
  17. ↑ Belluscio , Alejandro G. ≪ SpaceX advances drive for Mars rocket via Raptor power ≫. NASAspaceflight.com , 07-03-2014 [Consulta: 7 marc 2014].
  18. ↑ Chang , Kenneth ≪ Elon Musk’s Plan: Get Humans to Mars, and Beyond ≫. New York Times , 27-09-2016 [Consulta: 27 setembre 2016].

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: SpaceX
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=SpaceX&oldid=33139138 ≫