En el
Walhalla
dels alemanys il·lustres.
Monument a la "Weiße Rose" (Rosa Blanca) enfront de la
Universitat de Munic
.
Monument a Sophie i Hans Scholl (antic Memorial de Guerra) en Neustadt-Glewe, Alemanya, destruit al juliol de 2011.
Les tombes de Sophie i Hans Scholl i Christoph Probst, cementiri Perlacher Forst, Munic.
Sophia Magdalene Scholl
, mes coneguda com a
Sophie Scholl
, (
Forchtenberg
,
Baden-Wurttemberg
,
9 de maig
de
1921
?
Munic
,
22 de febrer
de
1943
) va ser una dirigent i activista del moviment de Resistencia
La Rosa Blanca
a l'Alemanya nazi. Al moment de la seva detencio era estudiant de
biologia
i
filosofia
a la
Universitat de Munic
. El seu nom esta inscrit al
Walhalla
dels alemanys il·lustres.
[1]
El
1932
, Sophie va comencar secundaria en un col·legi per a noies. Als dotze se la va convidar a entrar a la
Lliga de Noies Alemanyes
(BDM per les seves sigles en alemany), organitzacio femenina de les
Joventuts Hitlerianes
, igual que la majoria de les seves companyes de classe. No obstant aixo, el seu entusiasme inicial va transformant-se gradualment en actitud critica. Ella estava al corrent del punt de vista tambe critic del seu pare, dels seus amics i d'alguns professors.
Durant la guerra
[
modifica
]
L'arrest dels seus germans i amics el
1937
, per participar il·legalment en el Moviment
Catolic
de les Joventuts Alemanyes, la va marcar fortament. Va comprendre la visio agressiva del
nazisme
i des d'aquest moment es va fer tenac opositora a la dictadura de Hitler.
Tenia talent per al dibuix i la pintura i, per primera vegada, va entrar en contacte amb els anomenats ≪artistes degenerats≫. Igualment era una avida lectora que va desenvolupar un creixent interes per la
Filosofia
i per la
Teologia
. Tot aixo constituia el seu mon alternatiu al mon nacionalsocialista.
A la primavera de
1940
va finalitzar els seus estudis de secundaria. El tema del seu examen va ser ≪La ma que mou el bressol, mou al Mon≫.
En agradar-li els nens, va comencar a treballar com a professora del jardi d'infancia a l'Institut Frobel d'Ulm-Soflingen. Una de les motivacions per haver triat aquesta ocupacio va ser l'esperanca que se li reconegues com a servei alternatiu al Servei Alemany del Treball (
Reichsarbeitsdienst
, RAD), requisit obligatori per accedir a la Universitat. No va anar aixi i a la primavera de
1941
, va comencar un periode de sis mesos al servei auxiliar de la guerra, com a professora d'infermeria a Blumberg. El regim de cort militar la va portar a pensar intensament sobre la situacio politica i va comencar a practicar la resistencia passiva.
Despres dels sis mesos al RAD, al
maig
de
1942
es va inscriure a la Universitat de
Munic
com a estudiant de
Biologia
i
Filosofia
.
El seu germa Hans Scholl, que estava estudiant
Medicina
alli, li va presentar als seus amics, els quals, encara que van ser coneguts a la llarga per la seva postura politica, inicialment es reunien pel seu comu interes per l'art, la musica, la literatura, filosofia i teologia ?tambe tenien la seva importancia les excursions a la muntanya, esqui i natacio? i sovint assistien a concerts, representacions d'obres i conferencies.
A
Munic
, Sophie es va reunir amb un bon nombre d'artistes, escriptors i filosofs, especialment Carl Muth i Theodor Haecker, que van ser importants contactes per a ella i les seves creences cristianes. La pregunta que mes debatien era sobre com havia d'actuar un individu sota una dictadura.
Durant les vacances de l'estiu de
1942
, Sophie Scholl va haver de realitzar treballs de guerra en una planta metal·lurgica d'Ulm. Al mateix temps, el seu pare estava a la preso per un comentari critic que li va fer a un empleat sobre
Hitler
.
La Rosa Blanca
[
modifica
]
Van comencar a apareixer a
Munic
diverses pintades a les parets i pamflets a la Universitat sobre un moviment oposat a la guerra, denominat "La Rosa Blanca". Sophie es va sentir atreta immediatament per aquest moviment i fins setmanes despres no es va assabentar que el seu germa Hans Scholl i els seus amics eren els membres d'aquest grup, que havia comencat amb cinc integrants i es va estendre rapidament per tota Alemanya. Va ser Sophie l'encarregada de captar al Professor
Kurt Huber
per al moviment.
Amb la seva aparenca inofensiva i discret atractiu, Sophie es va encarregar de traslladar a altres ciutats propaganda del moviment i ajudar a conformar cel·lules a l'ambit nacional. La
Gestapo
, policia politica
Nazi
, va orientar aviat les seves recerques contra el grup, encara que sense tenir una pista.
Hans Scholl i la seva germana Sophie lideraven a la resta del grup, que incloia a Christoph Probst, Alexander Schmorell i Willi Graf. El professor
Kurt Huber
va preparar les dues ultimes series de fullets que van distribuir els nois.
Els homes de la
Rosa Blanca
eren veterans de guerra, perque havien lluitat tant en el front frances com en el rus. Havien estat testimonis de les atrocitats nazis, tant en el
camp de batalla
com a l'Holocaust, i eren conscients que el reves que la
Wehrmacht
havia sofert a
Stalingrad
podria eventualment portar a Alemanya a la derrota.
Despres d'un llarg interval d'inactivitat en la segona meitat de
juliol
de 1942, la
Rosa Blanca
va prendre una postura mes energica contra Hitler al febrer de
1943
, repartint les dues ultimes series de fullets i pintant eslogans antinazis per tot Munic, principalment en les portes de la Universitat ("Fora
Hitler
!").
L'ultima distribucio va tenir lloc a la Universitat, el mati del
18 de febrer
de
1943
, a fi de coincidir amb la sortida de classe dels estudiants.
Amb la majoria dels fullets ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va prendre la decisio de pujar les escales fins a l'alt de l'atri i llancar els ultims fullets sobre els estudiants. Va ser vista per un conserge, qui era membre del partit Nazi, i va tancar les portes de l'edifici de la universitat tancant els germans Scholl mentre trucava per telefon a agents de la
Gestapo
, que van arrestar-los. Els altres membres actius van caure aviat en batudes que van fer als amics de Hans i Sophie, sent sotmesos a interrogatori tant el grup com tots els relacionats amb ells.
La
Gestapo
va col·locar una presonera politica alemanya, de nom Elsa Gebel, per espiar a Sophie amb la intencio d'obtenir mes noms de membres del grup. No obstant aixo, Elsa va ser captada pel moviment i va canviar les seves conviccions sobre la dictadura, a la qual no va proporcionar cap informacio. Despres de la guerra, va adrecar una carta als pares de Sophie, fent-los saber que, durant els cinc ultims dies de vida de la seva filla, li havia canviat tota la seva manera de pensar i l'havia marcada per sempre.
Els Scholl i Probst van ser els primers a compareixer davant el tribunal, el 22 de febrer de
1943
.
Roland Freisler
, Jutge Suprem del Tribunal del Poble o Volksgerichtshof d'Alemanya, els va acusar de traicio i van ser condemnats a morir en la
guillotina
aquest mateix dia. Estranyament, als Scholl i a Probst se'ls va permetre compartir sols diversos minuts abans que es complis la sentencia. Les seves ultimes paraules, just abans de ser portada a la guillotina, van ser: "
Els vostres caps cauran tambe
".
Els altres membres clau del grup van ser decapitats mes tard aquell estiu. Amics i col·legues de la
Rosa Blanca
, aquells que havien ajudat a preparar i distribuir els fullets, aixi com recaptat diners per a la vidua i fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de preso entre els sis mesos i els deu anys.
Tot i aixo, l'organitzacio va continuar operant, va elaborar un sete pamflet i va creixer en cel·lules clandestines amb l'objecte d'augmentar la resistencia contra el Regim nazi.
En anys posteriors, els Scholl han estat immortalitzats al cinema i en el teatre, sent l'actriu alemanya Lena Stolze qui va interpretar a Sophie Scholl en "La
Rosa Blanca
" i en "Els ultims cinc dies", on es narren els ultims cinc dies entre Sophie i Elsa Gebel.
Al febrer de
2005
va sortir a la llum una nova pel·licula sobre la figura de Sophie Scholl:
Sophie Scholl - Die letzten Tage
, on l'actriu Julia Jentsch interpreta a Sophie. Basada en entrevistes amb supervivents i transcripcions que van romandre ocultes en els arxius de la
RDA
fins a 1990, va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·licula estrangera
2006
.
Actualment "
La Rosa Blanca
" es sinonim de lluita per la llibertat i molts carrers, parcs, avingudes i escoles d'Alemanya porten el nom dels germans Scholl.
Bibliografia
[
modifica
]
- Gruder-Poni
, Gabriella ≪
Reformers, Martyrs and Chaperones; They Died to Defeat the Reich
≫.
New York Times
, 12-06-1993 [Consulta: 6 setembre 2021].
- Uphoff
, Rainer.
Sophie Scholl frente al totalitarismo
. Madrid: Ediciones Voz de los Sin Voz, 2010. diposit legal M-19743-2010.
- "Una visio des de dins de la Rosa Blanca", German Life, maig 31 de 1997.
- "La historia de la Rosa Blanca: la notable vida de Sophie Scholl", per Elizabeth Applebaum. Baltimore Jewish Times 24 de novembre de 1995.
- "La Rosa Blanca, El seu llegat i el seu desafiament", per Clara Zimmerman.