Per a altres significats, vegeu ≪ Lo somni ≫.

El somni , somi ^[1] o ensomni ^{[2] [3]} es un proces imaginatiu , fictici i imprecis de la ment humana que te lloc mentre el subjecte dorm . ^[4] Mentre que es tracta d'una experiencia sensorial subjectiva, conve no confondre'l amb el son , que es un estat fisiologic amb trets distintius de l' activitat cerebral . ^[5] Se sap que la seua fisiologia esta relacionada estretament amb la fase REM del son i que s'inicia al sistema limbic i al cortex prefrontal del cervell. ^[6] Si durant el somni es mante la consciencia, llavors rep el nom de somni lucid . ^[7]

Pel que fa al regne animal , fins ara se sap que els mamifers tambe desenvolupen fases REM en que sovint recreen els mateixos patrons d'activitat fisica repetitiva que quan estan desperts, possiblement per millorar el rendiment de conducta i la memoria a llarg termini. ^[8]

Funcio del somni [ modifica ]

Hi ha diverses teories que tracten d'explicar la funcio del somni.

Hi ha una teoria que afirma que el somni es una manera de processar amenaces. Un estudi sobre el que es diu mentre es somnia troba que quasi el 60% d'allo que es diu es "desagradable", la qual cosa pot considerar-se una evidencia a favor d'aquesta teoria. ^[9] Hi ha una relacio directa entre somni i percepcio de la realitat, ja que per exemple els cecs de naixement no associen contingut visual als somnis i potencien les associacions amb altres sentits.

Fisiologia del somni [ modifica ]

Es considera que en l'esser huma, el somni es desenvolupa en el fetus a partir de la trentena setmana de l' embaras . ^[10] Aquesta etapa s'associa amb un estat primerenc del moviments oculars rapids (fase REM), ^[10] que un cop plenament desenvolupada es durant la qual en la vida adulta se somia entre 4 i 5 cops al llarg de la nit.

Els estatunidencs Eugene Aserinsky i Nathaniel Kleitman , pioners en la investigacio dels somnis, van iniciar l'any 1953 una serie d'estudis que demostraren que els somnis no consisteixen en imatges efimeres que s'apareixen a l'individu en el moment de despertar-se, sino que tenen lloc durant un proces fisiologic especific.

L'estudi fisiologic del son apunta que els somnis es produeixen quan l' area tegmental ventral estimula el sistema limbic i alhora el cortex prefrontal del cervell , sumat als inhibidors enzimatics de la colinesterasa , que fomenten l'entrada del son a la fase REM. ^[6] Vora el 80-85% de les persones que es desperten enmig d'una fase REM o immediatament despres reconeixen que hi estaven somiant. ^[11] Durant aquesta etapa les constants de cada individu tals com la pressio sanguinia , el batec del cor o la temperatura corporal son molt heterogenies, tot i que hi ha una tendencia general de consum metabolic molt mes significatiu que en d'altres etapes del son. ^[12] Nogensmenys, tot i que es tendeix a recordar de manera molt prevalent el fet que s'esta somiant quan coincideix amb la fase REM, prop del 40-50% dels somnis tambe tenen lloc en la fase no REM (NREM). De fet, el record i la narracio del somni que es produeix en la fase REM conte un grau d'elaboracio del contingut molt mes emocional, sensorial, llarg i actiu que no pas el que es descriu en la fase NREM. ^{[4] [11]}

Interpretacio dels somnis [ modifica ]

En moltes cultures s'atribueix un valor profetic al somni, concebut com un missatge xifrat d'origen divi que cal desentranyar. Aquesta creenca es troba, per exemple, a la Biblia (on Josep interpreta els somnis del Farao : Genesis 41:1-36 ). A Grecia la oniromancia va ser una activitat habitual: encara avui es conserva un manual d'interpretacio de somnis, el d' Artemidor , del segle II d. C. , conegut com a Onirocritica . S'hi pot veure un cataleg dels somnis mes frequents dels homes antics, del seu antic psiquisme, coincidents en forca coses amb el de l'home modern, pero no en altres.

No obstant aixo, un dels filosofs de la Grecia antiga , Heraclit (540-480 a. C.), va sostenir cap al 480 a. C . que els somnis no tenen cap significat fora dels pensaments de la persona que els evoca. ^[13] En aquest sentit, Heraclit es va anticipar per molts anys al pensament cientific que intenta explicar en que consisteix el proces del son en els organismes humans i animals.

A principis del segle  xx , Sigmund Freud repren la questio des d'una perspectiva racionalista, amb la seva obra La interpretacio dels somnis (1900), llibre que es va convertir en un dels mes influents del segle  xx . Al principi va ensopegar amb una aferrissada resistencia, perque la psicoanalisi representava un enorme repte per a la tradicio occidental. Els treballs de Freud cridaven l'atencio sobre les zones marginals de l'esser huma: la irracionalitat i el sexe. Freud mostra que l'inconscient (i no la consciencia) es la part de la psique que ordena tot el pensar i el sentir. Segons les seves paraules: "El jo no es el senyor de casa seva". L'analisi dels somnis es per a ell la via regia d'acces a l' inconscient . Els psicoanalistes posteriors, ortodoxos o no, persisteixen en aquest posicionament.

Per a la psicoanalisi es important distingir en els somnis el contingut manifest i el contingut latent.

• El contingut manifest dels somnis es la historia o successos tal com el somiador els viu. ^[14] Es un material elaborat a partir de les experiencies quotidianes i desitjos reprimits mitjancant els diferents processos d'elaboracio onirica. El contingut manifest no es troba al nivell del significat, sino del simbol.
• El contingut latent es el significat veritable del somni, el psicoanalista s'esforca per interpretar el contingut manifest del somni que el pacient li relata, per revelar el contingut latent, el seu significat.

Carl Gustav Jung , deixeble heterodox de Freud, sostenia que els somnis eren un organ d'informacio i de control. ^[15] Els simbols onirics son, segons aquest autor, transmissors de missatges instintius a les parts racionals de la ment de l'esser huma, i cal interpretar-los per comprendre el llenguatge dels instints. ^[16] Jung no creia, com si que ho feia Freud, que els somnis fossin un vestit que amaga una altra cosa. Els somnis eren per a Jung informacio i comunicacio d'idees expressades dins els limits d'un mitja. Despres d'estudiar uns vuitanta mil somnis, va arribar a la conclusio que aquests son relatius a la vida de l'observador. Aquest organitza les seves imatges oniriques en un centre anomenat si mateix, el qual te la funcio d'ordenar i legislar tota la vida psiquica, ara conscient o inconscient, a traves de nombrosos somnis que tenen lloc a la vida de la persona. Jung interpretava, doncs, el somni com a unic i relatiu al somiador. Per comprendre'l, calia examinar el quadre oniric com a moll de l'estudi i l'analisi.

Tambe hi ha tecniques d'analisi quantitativa dels somnis. La mes utilitzada es la creada per Calvin S. Hall i Robert L. Van de Castle en 1966. ^[17] Es una tecnica que es fa servir en la investigacio dels somnis i permet comparar els somnis de diferents grups de persones o l'evolucio dels somnis d'una persona. La utilitzacio d'aquesta metodologia ha permes verificar que no hi ha diferencies gaire notables entre els somnis de persones que pertanyen a diferents cultures. Mitjancant una altra tecnica d'analisi quantitativa s'ha verificat que quan augmenta l'ansietat de la persona que dorm apareixen determinats personatges caracteristics en el son. ^[18] A mes de la persona que somia, aquests personatges son els agressors psiquics, el personatge auxiliar, els agressors fisics, espectadors i victimes. Els agressors psiquics utilitzen el llenguatge verbal o els gestos per intimidar, per exemple un professor que no permet al somiador fer un examen per no ser a la llista. Els personatges auxiliars tenen la funcio d'ajudar el somiador quan passa alguna cosa negativa en el somni. Per altra banda, els agressors fisics poden ser persones o animals.

Des d'una perspectiva diferent de la terapeutica, el surrealisme preconitza tambe l'observacio dels somnis. Les revistes del moviment posen de moda l'anotacio de les fantasies nocturnes. A la seva obra Els vasos comunicants (1932), Andre Breton exposa la seva visio del fenomen i, al mateix temps que reconeix l'aportacio de Freud, polemitza amb ell per trobar-la insuficient. Somiar girafes pot tenir diferents significats, especialment despres de trobar simbols d'aquest animal en diferents cultures, s'associava aquest succes a la concurrencia de diversos successos negatius en la vida d'aquesta persona, com malalties sense importancia, alteracions sexuals en el genere i sobretot un temps indefinit de mala sort.

El somni en la cultura [ modifica ]

Historicament, s'ha intentat esbrinar el significat dels somnis, que a vegades eren vistos com a procediment d' endevinacio o com l'intent d'essers transcendentals (deus o angels) de comunicar-se amb els essers humans. Aixi, en la Biblia apareix la historia de Josep , que interpretava els somnis de la familia dels faraons egipcis, o l'angel de l'Anunciacio, que entra dins el somni de la Mare de Deu. A partir de l'antiguitat classica s'alterna aquesta concepcio passiva predominant en les primeres cultures amb la creacio d'histories alternatives mes plenes d'accio. ^[19]

Els grecs, com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocar-los) per comunicar-se amb les divinitats. Morfeu era el patro d'aquests viatges onirics. El surrealisme va reivindicar el somni, regne de l' inconscient , com a font d'inspiracio per a l'art.

El contingut del somni sembla no estar lligat amb la cultura (si que ho poden estar l'ambientacio o la narracio posterior), ja que hi ha una serie d'elements presents en la majoria de somnis:

• emocions: en un somni, predomina una emocio concreta i hi abunden mes les negatives, com l' ansietat , que les positives;
• els homes tendeixen a somiar mes amb actes que impliquen agressivitat i els seus personatges solen ser masculins;
• nomes un 10% en te contingut sexual (percentatge que augmenta en l'adolescencia), en contra de l'estereotip, segons E. Zadra;
• hi ha histories o situacions repetides en mes d'un 60% dels casos;
• els temes recurrents de la societat contemporania son l' escola , arribar tard, caure o perdre's, la mort d'una persona coneguda i els accidents.

Imatges i literatura [ modifica ]

Els artistes grafics, els escriptors i els cineastes han trobat que en els somnis una rica font d'expressio creativa. A Occident, les representacions de somnis en l'art del Renaixement i del Barroc sovint estaven relacionades amb narracions bibliques. Van rebre especial atencio els passatges del somni de l' escala de Jacob en el Genesi i els somnis de Sant Josep a l' Evangeli segons Mateu .

Molts altres artistes grafics posteriors van representar somnis, com ara l'artista xilografic japones Hokusai (1760?1849), autor de El somni de la dona del pescador i pintor europeus occidentals com Henri Rousseau (1844?1910), Pablo Picasso (1881?1973), o el catala Salvador Dali (1904?1989), autor de Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar-se .

En la literatura, els marcs onirics eren usats sovint en les al·legories medievals per justificar la narrativa; El Llibre de la Duquesa ^[20] i La Visio sobre Piers Plowman ^[21] son dos exemples des visio onirica. Fins i tot abans d'ells, en l'antiguitat, Cicero i Llucia havien utilitzat la mateixa eina.

Els somnis tambe han aparegut en la fantasia i en la ficcio especulativa d'enca el segle XIX. Un dels mons onirics mes coneguts es la Terra de les Meravelles del llibre de Lewis Carroll Alicia en terra de meravelles , aixi com la terra de l'espill de la seva sequela, A traves de l'espill . A diferencia de molts altres mons onirics, la logica de Carroll es la mateixa que en els somnis reals, amb transicions i causalitat flexible.

Altres mons onirics ficticis inclouen els Cicles Onirics de l'obra de H. P. Lovecraft ^[22] i La historia interminable 's ^[23] el mon de Fantastica, que inclou llocs com el Desert dels Somnis Perduts, el Mar de les Possibilitats i el Panta de la Tristesa. Els mons onirics, les al·lucinacions compartides i altres realitats alternatives apareixen en unes quantes obres de Philip K. Dick , com ara Els tres estigmes dePalmer Eldritch i Ubik . Jorge Luis Borges va explorar temes similars en les seves obres, com ara Les ruines circulars .

La cultura popular moderna sol concebre els somnis com ho feia Freud , es a dir, com a expressions de les pors i desitjos mes profunds de la persona que somnia. ^[24] En la ficcio especulativa, la linia entre els somnis i la realitat pot ser encara mes difusa pel be de la historia. ^[25] Els somnis poden ser envaits o manipulats fisicament ( Dreamscape , 1984; en les pel·licules de A Nightmare on Elm Street , 1984?2010; Inception , 2010) o fins i tot tornar-se en reals (com a The Lathe of Heaven , 1971). ^[24]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Sigmund Freud .
• La interpretacio dels somnis .
• Son .
• Lo somni .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Damasio , Antonio R. Y el cerebro creo al hombre : como pudo el cerebro generar emociones, sentimientos, ideas y el yo? (en castella). 1a. Barcelona: Destino, 2010. ISBN 978-84-233-4305-8 .  
• Estivill , Eduard. Nen, a dormir: el metode Estivill per ensenyar els nens a dormir . Penguin Random House, 2014. ISBN 9788415961222 .  
• Glucksman , Kramer. Dream Research Contributions to Clinical Practice (en angles). Taylor and Francis, 2015. ISBN 978-1-138-79299-9 .  
• Meir , Kryger. Principles and practice of sleep medicine (en angles). Elsevier, 2017. ISBN 978-0-323-24288-2 .  
• Paivio Hanninen , Osmo Otto; Atalay , Mustafa; Mansourian , B.P.; Wojtezak , A.; Mahfouz , S.M. Medical and Health Science, volume V (en enisbn=978-1-84826-385-7). Singapur: EOLSS Publishers | UNESCO , 2010.  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Somni