Societat Coral de Bilbao

Dades
Tipus	cor societat musical
Historia
Creacio	1886
Altres
Premis (1986)   Medalla d'Or al Merit en les Belles Arts

La Societat Coral de Bilbao (en basc, Bilboko Koral Elkartea i en castella Sociedad Coral de Bilbao ) es una associacio i entitat cultural sense anim de lucre declarada d'Interes General pel Govern Basc , dedicada a fomentar l'activitat musical. Va ser fundada el 1886 amb el nom de "Orfeon Bilbaino". En l'actualitat consta de tres cors i un conservatori. ^{[1] [2]}

Historia [ modifica ]

Cap a l'any 1880 el violinista bilbai Cleto Alana va formar un petit Orfeo que intervenia en misses i serenates. El 1886 es va anunciar a Durango la celebracio d'un concurs d'orfeons i Alana es volgue concorrer amb el seu Orfeo, ara be, ampliat i amb director solvent i d'autoritat, de manera que va trucar a Cleto Zabala , que acabava de perfeccionar estudis a Italia. A l'Orfeo suma el conjunt dels cantaires de les capelles parroquials i els que amenitzaven les vetllades de les Societats "El Sitio" i "Euskalerria" i, finalment, assistiren a la competicio. Aixi es va fundar l'Orfeo Bilbai, el 22 de juny de 1886. Zabala va iniciar els assajos preparant amb minuciositat El regreso de los guerreros , de Gounod , el Aria di Chiesa , de Stradella , Bebamos, bebamos , de Rossini , i Astarloa , zortzico de Zabala. Un mes despres de la creacio de l'Orfeo Bilbai, el dia 25 de juliol del mateix 1886, va tenir lloc el concurs, obtenint el primer premi i igual guardo un mes mes tard al concurs Internacional de Sant Sebastia; a aquest es presenta ja amb el titol de "Societat Coral de Bilbao". ^[1]

Va aconseguir nous triomfs a Madrid i a Barcelona . Va patir un contratemps de caracter economic a Paris, el que va fer dimitir a Cleto Zabala, succeint-lo Aureliano de la Valle, en 1889, que va proporcionar a la Societat diversos premis en diversos certamens. Per poder interpretar les grans obres simfonicocorals es va convertir en cor mixt i va ser la primera agrupacio que va executar el Requiem de Brahms , La condenacion de Fausto , de Berlioz , etc. Jesus Guridi Bidaola va reemplacar a Aureliano de la Valle que va ampliar el repertori, sobretot amb composicions folkloriques, i component gran part de la seva important produccio coral, basada en els cants populars bascos. En traslladar la seva residencia a Madrid es va encarregar de la direccio Jesus Arambarri y Garate , tenint per sotsdirector a Jose Maria Olaizola; sota la direccio d'Arambarri va intervenir en el concert de l'Orquestra Nacional, a Madrid, el 19 d'abril de 1947, en la interpretacio del Requiem , de Mozart . L'endema, dirigit per Jose Maria Olaizola, va aconseguir gran exit en desenvolupar una audicio vocal al Monumental Cinema; amb ella va retre homenatge al seu director honorari, el mestre Jesus Guridi, pel seu ingres a la Reial Academia de Belles Arts de San Fernando ; la tercera part la va dedicar exclusivament a la interpretacio d'obres del compositor homenatjat, i executant produccions de Goicoechea, Escudero i Otano. ^{[1] [2]}

Altres actuacions madrilenyes de la Coral van ser el 16 de desembre de 1949 i el 4 i 6 de novembre de 1960. En elles va col·laborar amb la Nacional; en la de 1949, regida per Argenta, va interpretar la Novena Simfonia , de Beethoven , i en les de 1960, conduits per Fruhbeck de Burgos, va cantar Carmina Burana , de Carl Orff . En programa va constar: "Maestros de coros, Carmelo Llorente". Va cessar Olaizola i li van succeir Modesto Arana -guardonat amb la Medalla de Belles Arts per la seva exemplar dedicacio a la coral- i Rafael Fruhbeck de Burgos, durant dos anys; a desplacar-se a Madrid el 1962 per a ocupar la direccio de l' Orquestra Nacional d'Espanya , van nomenar director de la Coral a Juan Cordero Castanos, qui va prestar especial atencio a la renovacio dels programes dels tradicionals concerts sacres, i ha dirigit, en primera audicio, Christus i Sinfonia Dante , de Franz Liszt , Ismael a Egipto , de Haendel , i les reposicions dels Requiem de Mozart , Verdi i Brahms . ^[1]

En els darrers anys, la Coral ha actuat amb la practica totalitat de les orquestres espanyoles, aixi com amb la Nacional de Puerto Rico, les Simfoniques de Moscou i de Sant Petersburg, les Nacionals de Tolosa, Lio i Bordeus. La Royal Philharmonic Orchestra , les simfoniques de Budapest, Berlin, Aquisgran i Dresden, la de Cambra de Paris o la Metropolitana de Toquio. Ha estat dirigida per les batutes de Ros Marba , Odon Alonso Ordas , Miguel Angel Gomez Martinez, Garcia Asensio, Theo Alcantara , Jose Ramon Encinar, Victor Pablo Perez, Juanjo Mena, Arturo Tamayo, Mstislav Rostropovitx , Michel Plasson, George Prete, Aldo Ceccato, Gianandrea Noseda, John Nelson, Jerzy Semkow i Yutaka Sado entre d'altres. A la Quinzena Musical de Sant Sebastia, 2005. ^[2] La seva projeccio internacional va propiciar l'arribada a Bilbao d'un projecte cultural creat a Nantes amb el titol " la Folle Journee ", que abans va arribar a Lisboa , i des de fa dos anys tambe se celebra a Toquio . Pero el caracter dinamic i emprenedor d'aquesta entitat cultural queda reflectit en la seva composicio actual. ^[2]

La Societat compta en l'actualitat amb tres cors que mantenen el seu propi calendari de concerts. Aixi, la Coral propiament dita o cor mixt, te prop de 150 components. El "Cor Euskeria", formacio juvenil que serveix de pas intermedi abans d'accedir al cor mixt, suma mes de 30 veus de nois i noies que descobreixen tota la bellesa del Barroc i del Renaixement amb el seu cant. El Cor del Conservatori, amb setanta nens, mante el planter de futurs cantaires amb excel·lents coneixements musicals, ja que tots ells estudien algun instrument. A mes, el Conservatori de Grau Mitja de la Societat Coral de Bilbao posseeix tres formacions orquestrals i una banda de musica, on els alumnes del seu conservatori completen la seva formacio musical. ^[2]

Directors [ modifica ]

El su primer director fou el mestre Cleto Zabala . Entre els directors mes destacats que el van succeir a la Societat es troben Aureliano Valle (1889-1912), organista de la basilica de Santiago, i Jesus Guridi Bidaola (1912-1923). A ells els succerien Jesus Arambarri y Garate , Jose Maria Olaizola, Rafael Fruhbeck de Burgos , Cordero Castanos, substituit pel mestre Orue, en 1969 Urbano Ruiz Laorden, professor de l'Orquestra Simfonica de Bilbao. Li succeeix el 1978 Joseba Saez Ortuondo; a aquest, el 1981, Pascual Barturen que ocupa el lloc fins a 1983, any en que li passa a Julen Ezkurra. El 1984 accedeix al carrec de director artistic Gorka Sierra, qui porta a la Societat aires de modernitat. ^[1] En l'actualitat els directors de la Societat Coral son Urko Sangroniz, Jose Luis Ormazabal i Enrique Azurza, que es fa carrec de la direccion artistica de la Sociedad Coral de Bilbao l'abril del 2016.

Presidents [ modifica ]

Des de la seva creacio el 1886, els presidents de l'entitat han estat els seguents: ^[1]

• Julio Lazurtegui (1886-1888)
• Vicente de Sarachu (1888)
• Ramiro de Echave (1889)
• Enrique Rasche (1890-1894)
• Tomas Amann (1894-1895)
• Gonzalo d'Artaza (1896-1898)
• Vicente Torre (1898-1900)
• Gabriel Jose de la Vall (1900-1902)
• Mario Losada (1902-1904)
• Francisco de Gamecho (1904-1908)
• Alfredo Echave (1909), Jose Power (1910)
• Emiliano d'Urunuela (1911-1923)
• Enrique Omilla Larrazabal (1924-1925)
• Luis de Insausti (1926-1927)
• Ignacio C. de Careaga (1927-1929)
• Candido Arrola (1930-1933)
• Jose J. Sautu (1934-1935)
• Francisco de Gamecho-Goicoechea (1936)
• A. Elias (1937), Candido Arrola (1939-1942)
• JJ Sautu (1943-1944)
• Julian Moreno (1945-1956)
• JJ d'Azcoitia i Osca (1957-1962)
• Enrique Ornilla Benito (1963-1970)
• JA chaton Unzue (1971-1974), Fernando Tapia (1975-1978)
• Juan ELUA (1979)
• Cecilio Guerricabeitia (1981-2013)
• Jose Miguel Lanzagorta (2013-) ^[3]

Reconeixements [ modifica ]

• Medalla d'Or al Merit de les Belles Arts (1986)
• Medalla del Centenari de la Cambra de Comerc, Industria i Navegacio de Bilbao (1986)
• Medalla d'Or de la Federacio de Cors de Bizkaia (1986)
• Medalla del 50 Aniversari de la Fundacion d' UNICEF (1996)
• Nomenament de Soci Colectiu per la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pais (1997)
• Premi Andres de Manaricua y Nuere concedit per la Diputacio Foral de Biscaia (1998)
• Premi de la Fundacio Sabino Arana , en la categoria Societat (2001)
• Medalla UNICEF (2003)
• Medalla d'Honor de la Reial Academia de Belles Arts de San Fernando (2005)
• Omenaldia Ibilaldia-Homenatje de la festa de las Ikastoles de Biscaia por la continua tasca de difusio del folklore i l'euskera (2005)
• Medalla d'Or de la Villa de Bilbao (2007)
• “Embajadores del Txakoli de Bizkaia”, nomenats pel Consell de Denominacio d'Origen de Bizkaiko Txakolina (2007)
• Dama Bilbaina, atorgat per la Societat Bilbaina (2013)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Nagore Ferrer , Maria. La revolucion coral: estudio sobre la Sociedad Coral de Bilbao y el movimiento coral europeo (1800-1936) . Madrid: ICCMU, 2001.  
• Llano Gorostiza , Manuel. Un pueblo que canta . Bilbao: Caja de Ahorros Municipal de Bilbao, 1978.  
• Vergara , Mª Jesus (ed.). La Sociedad Coral de Bilbao: 100 anos de historia . Bilbao: Diputacion Foral de Bizkaia, 1988.  

Enllacos externs [ modifica ]

• Societat Coral de Bilbao