Relacions humanes amb gent de diferents societats etniques
La
societat
es el conjunt d'
individus
que comparteixen fins, conductes i
cultura
, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una
comunitat
.
Hi ha societats
animals
l'estudi del qual el realitza la
sociobiologia
o l'
etologia
social, com les societats de
formigues
o les de
primats
. Les societats d'
humans
estudien les anomenades
disciplines socials
, principalment la
sociologia
i altres com l'
antropologia
i l'
economia
. Modernament, hi ha un interes de la
fisica
, des de la perspectiva de
sistemes complexos
, per l'estudi de fenomens socials i aquest esforc ha donat lloc a disciplines com la
sociofisica
i la
econofisica
.
En un ambit mes especialitzat o parcelat, la
societat virtual
pot referir als fenomens que es generen i observen en grups baix interaccio en el
ciberespai
, societats
artificials
com la d'
ordinadors
interconnectats o societats de
robots
, d'
automats
, de criatures digitals, etcetera.[cal citacio]
El terme "societat" deriva de la paraula
llatina
societas
, que al seu torn derivava del
substantiu
socius
("camarada", "amic", "aliat", amb la forma
adjectival
socialis
), que es feia servir per descriure una relacio o interaccio entre diverses parts que es comportaven amicablement o com a minim civilment.
Societats humanes
[
modifica
]
En societats humanes,
societat
tambe es una entitat poblacional o
habitat
, que considera els habitants i el seu entorn, tot aixo interrelacionat amb un projecte comu, que els dona una identitat de pertinenca. Aixi mateix, el terme connota un grup amb llacos economics, ideologics i politics i supera al concepte de nacio-estat, seria la societat occidental com una societat de nacions, etc.
Aquestes distintes agrupacions no poden ser concepcions abstractes, han de tindre una representacio en un mitja, generalment el
territori
, i un alt grau d'accio social conjunta, en qualsevol altre cas no poden ser objecte d'una metodologia amb metodes sociologics per a la seua analisi i serien part del coneixement filosofic, teologic i altres sabers no empirics.
A mes dels habitants, l'entorn i el projecte societari, poden incorporar-se altres categories a la definicio de societat segons l'especialitat del projecte o del seu grau de desenvolupament, aco sera la
tecnologia
aconseguida en els
mitjans de produccio
, des d'una societat primitiva amb simple tecnologia especialitzada de cacadors ?molt pocs artefactes? fins a una societat moderna amb complexa tecnologia ?molts artefactes? practicament en totes les especialitats. Aquests estats de civilitzacio inclouran l'
estil de vida
i el seu nivell de
qualitat
que, aixi mateix, sera senzill i de baixa qualitat comparativa en la
societat primitiva
i complex o sofisticat amb qualitat comparativament alta en la
societat industrial
. La
qualitat de vida comparativament alta
es objecte controversia perque te aspectes subjectius en els termes de com es percebuda pels subjectes.
L'estructura de la societat canvia amb la historia. Hom distingeix quatre fases evolutives: les societats cacadores-recol·lectores, on es reparteixen tasques concretes pero els rols poden canviar rapidament; les societats tribals, on apareix el concepte de rang i posicio a partir de la divisio del treball; les estratificades i la
civilitzacio
, que requereix un govern complex i abasta un nombre major de poblacio.
Aproximacions antropologiques i sociologiques
[
modifica
]
Dins les ciencies socials l'Antropologia, en particular l'Antropologia social, i la Sociologia son dues ciencies frontereres. L'
Antropologia Social
analitza l'home com a individu aillat o en formes culturals poc complexes, tendeix a promocionar la perspectiva estatica (els elements de continuitat cultural dins un grup); en canvi la
Sociologia
considera els problemes socials (els que es plantegen, per ex., en la familia, l'educacio, l'oci, el treball, la ciutat, el transport...) com a dinamica social, com a elements que provoquen canvis en la comprensio del mon que comparteix un grup.
[1]
La Sociologia apareix com a ciencia estricta al segle
xix
(El primer a emprar el mot Sociologia fou
Auguste Comte
l'any 1839, que la defini com
≪l'estudi de les lleis propies dels fenomens socials≫
. Anteriorment es parlava de filosofia politica o de filosofia moral). Al segle
xviii
,amb la
Il·lustracio
i amb la
maquina de vapor
, el temps historic s'accelera, apareixen nous problemes socials i es fa necessaries eines i instruments que permetin comprendre'ls i avaluar-los, mes enlla de la intuicio o de la tradicio rebuda.
[1]
El concepte de societat definit pels sociolegs
[
modifica
]
Segons Durkheim
[
modifica
]
Emile Durkheim
distingeix dos tipus de societats, caracteritzades per la
solidaritat mecanica o la solidaritat organica
:
| ≪
|
En agregant-se, penetrant-se, fusionant-se, les animes individuals donen a llum un esser, psiquic si es vol, pero que constitueix una individualitat psiquica d'un genere nou.
|
≫
|
| ? Emile Durkheim,
Les regles del metode sociologic
, 1895, Capitol V, seccio 2, § 18.
|
| ≪
|
La societat es als seus membres el que un deu es als seus fidels.
|
≫
|
| ? Emile Durkheim,
Les formes elementals de la vida religiosa
, 1912, Capitol VII, Seccio III, § II.
|
Segons Weber
[
modifica
]
Max Weber
lligara el concepte de
sociacio
en les caracteristiques indicades per
Tonnies
.
Segons Bourdieu
[
modifica
]
Per a
Pierre Bourdieu
, la societat no es completament explicable. Hi ha tanmateix dos nivells a diferenciar : el nivell de la
practica social
, en la vida de tots els dies on les regularitats s'interpreten, i el nivell de la teoria de la practica, on s'ha d'examinar les
relacions de forca
inconscients de la
practica social
(
habitus
). El treball de Bourdieu conte aixi un component critic de la societat.
Segons Richard Jenkins
[
modifica
]
El
socioleg
Richard Jenkins
es planteja questions relatives a l'existencia de les societats :
- Com pensen els humans i intercanvien entre ells - el mon sensorial no compon mes que una fraccio de l'esser huma. Per comprendre el mon, hem de concebre les interaccions humanes de manera abstracta (es a dir des del punt de vista social),
- Molts fenomens no poden estar reduits al comportament individual - per explicar certs fenomens, una visio d'alguna cosa ≪mes gran que la suma de les seves parts≫ es necessaria,
- Les col·lectivitats sobreviuen la majoria del temps tenint en compte la durada de vida dels seus membres.
- L'estat huma sempre ha significat anar mes enlla de l'evidencia dels nostres sentits; cada aspecte de les nostres vides es atribuit a la col·lectivitat.
[2]
Evolucio de les societats
[
modifica
]
Durkheim
postula un evolucionisme unilineal: totes les societats humanes es desenvolupen pels mateixos estadis que van cap a una complexificacio creixent i una racionalitat creixent. Totes les societats tenen el que s'anomena una forma font identica. Llavors, les estructures de parentiu, les relacions de treball es complicarien; la racionalitzacio augmentaria i la rao governaria cada vegada mes camps socials.
Per la seva part
Gerhard Lenski
, socioleg, ha diferenciat societats basades en el seu nivell de tecnologia, de comunicacio i d'economia : cacadors i recol·lectors, agricola, agricola avancat, industrial.
[3]
Aquest sistema de classificacio conte quatre categories:
- Cacadors-recol·lectors generalment igualitaris,
- Societats tribals en les quals hi ha alguns exemples limitats de rang social i prestigi,
- Estructures estratificades dirigides prop dels caps de clans,
- Civilitzacions, amb jerarquies socials complexes i governs organitzats i institucionals.
- Societat moderna diversificada sobre la qual reposa tots els elements de la societat.
Es mes o menys el mateix sistema desenvolupat abans pels antropolegs
Morton H. Frit
, un teoric del conflicte, i
Elman Service
, un teoric de la integracio, que han produit un sistema de classificacio per a societats en totes les cultures humanes basat en l'evolucio de la desigualtat social i el paper de l'estat.
Amb el temps, certes cultures han progressat cap a les formes mes complexes d'organitzacio i d'autoritat. Aquesta
evolucio cultural
va tenir un efecte profund sobre els models de la comunitat. Les tribus de cacadors-recol·lectors reunides al voltant dels llocs de caca estacionals s'han assentat en pobles agraris. Aquests pobles s'han fet ciutats i les ciutats s'han transformat en ciutats estat i en Etats-nacions.
[4]
Avui en dia, molts antropolegs i sociolegs s'oposen a la nocio d'evolucio cultural i de les ≪etapes≫ rigides descrites. De fet, les dades antropologiques han suggerit que la complexitat (civilitzacio, creixement i densitat de poblacio, especialitzacio, etc.) no condueix sempre a una forma d'organitzacio o d'estratificacio social jerarquica.
Dinamica i estatica social
[
modifica
]
Per tal de poder viure en societat es necessita algun tipus d'organitzacio i de regles mes o menys estables ja siguin tacites (no escrites, pressuposades intrinsecament) o explicites (escrites, negociades i assumides col·lectivament).
Les regles funcionen a dos nivells: permeten que els grups s'obrin a les altres societats i tambe que es repleguin en la seva identitat. Per aixo es diu que tota societat te dues dimensions: dinamica i estatica:
- Per una banda en tota societat i molt especialment en les contemporanies hi ha canvis (i per aixo “dinamica social”). Podem veure dinamica social en la tecnologia, en la circulacio del coneixement, en les modes, etc.
- Pero tambe hi ha “estatica social”: en tota societat hi ha continuitat o substancialitat, perque cap societat no s'improvisa i totes tenen una historia, unes tradicions i costums, una llengua nadiua, etc.
En general la dinamica social es de caracter material (produccio, consum), mentre l'estatica social es immaterial (simbolica). Una societat que no sigui “dinamica” (que no pugui integrar tecnologies, modes, etc.) es col·lapsaria. Una societat que no tingui “estatica” no tindria valors a defensar i, en consequencia, seria irrellevant.
L'estatica social es tan important com la dinamica i fins i tot ho es mes des del punt de vista emocional. Si podem parlar dels catalans, dels europeus o dels marroquins, reconeixent-los com a societats diferents, no es per la seva dinamica social, sino per la seva estatica que es la que forma la identitat grupal.
[1]
El concepte de “dinamica social” es central en Sociologia: significa que en les societats, qualsevol definicio cal entendre-la com un proces i no com quelcom inamovible o etern. Tota regla social inclou algun tipus de norma que fa possible la seva adaptacio a nous contextos o la seva transformacio.
[1]
Estructura i Funcio socials
[
modifica
]
En
Sociologia
, el
Funcionalisme estructural
planteja la idea que les societats son mogudes per estructures i sistemes, que tenen una logica propia independent de les voluntats dels individus que la formen. El funcionalisme descriu els elements minims de la relacio social a traves de dos conceptes basics: estructura i funcio.
[5]
Les
estructures
son sistemes de regles d'un sistema relativament estables i que tendeixen a continuar en el temps, malgrat els canvis legals o politic. Aixi un exemple d'estructura seria la relacio entre empresari i assalariat, que no canvia en profunditat encara que en un moment donat puguin canviar les lleis laborals.
Una estructura presente un minim de quatre caracteristiques:
[5]
- S'articula al voltant d'unes normes interiors que li donen solidesa
- Esta formada per un conjunt d'instancies coordinades entre si (normes i individus) que li permeten actuar a la recerca d'una finalitat determinada.
- Esta adaptada a l'ambient en que apareix
- Te alguna forma de transformar-se quan hi ha canvis socials profunds.
En la perspectiva estructuralista, una Estructura esta vinculada a una
Funcio
; Per tal de fer alguna cosa en la practica (funcio) es necessiten sempre eines (estructures) que permetin realitzar-la en el concret.
En les societats complexes hi ha dos tipus de funcions:
- Funcions manifestes: son les consequencies conscients i previstes de les institucions i els actes socials. Son les funcions que “se saben” i “es fan”. Per exemple dividir un hospital en metges i ATS te la funcio manifesta d'assegurar la millor atencio al pacient.
- Funcions latents: son les consequencies generalment no desitjades ni reconegudes de manera conscient pels participants. Son les que “es fan” pero “no ho saben”. Per exemple: la funcio latent de dividir la feina entre metges i ATS es mantenir un principi d'autoritat, una jerarquia...
Des del punt de vista funcionalista
Talcott Parsons
(1902-1979) vincula l'existencia d'una societat al fet que en el seu si es donin quatre funcions:
[5]
- Adaptacio: Adaptacio al medi. Tota societat ha d'adaptar-se a un entorn geografic, a una alimentacio, a unes tecnologies, etc. La societat que no s'adapta, mor.
- Finalitat: Proposicio i consecucio de finalitats. Tota societat es fa per a alguna cosa: per a col·leccionar segells, per tocar la flauta, per guanyar diners, per repartir-se el poder. La societat que no te una finalitat clara i que no procura que els seus membres assoleixen les finalitats que es proposen, mor.
- Integracio: Tota societat ha d'integrar nous membres, siguin joves, forasters, siguin nous practicants d'una religio, etc. La societat que no integra, mor.
- Latencia: Integracio de patrons i cohesio social. Tota societat te un estil de fer les coses, segons un patro propi, que la fa diferent. Quan una societat perd aquest estil propi i imita una altra, abandonant les seves tradicions, mor.
Aquestes funcions es porten a terme mitjancant un sistema de relacions:
- Latencia: dona origen al sistema cultural. Ens mostra els patrons de conducta d'un grup, les alternatives dins les quals poden optar els membres d'aquell grup, el que s'admet i el que no s'admet a l'hora de definir una personalitat.
- Integracio: dona origen al sistema social. Ens mostra quins papers (rols) tenen els individus, com s'introdueixen els joves en els sistemes socials, etc.
- Finalitat: dona origen al sistema de la personalitat. Ens mostra quin tipus de personalitat es escaient per tal d'aconseguir una determinada finalitat. Els estats determinen quin tipus d'accions s'admeten dins la llei i quines es rebutgen globalment, pero hi ha patrons de personalitat i de conducta que estan legitimats socialment per tal d'aconseguir una determinada finalitat.
- Adaptacio: dona origen al sistema comportamental. El nostre capteniment s'adapta als mitjans i recursos de que hom disposa.
Grups socials: comunitat i associacio
[
modifica
]
Ferdinand Tonnies
(1855-1936),en la seva obra
Comunitat i associacio (Gemeinschaft und Gesellschaft)
de 1887, elabora una concepcio dualista de la societat, que apareix sota les formes de comunitat i d'associacio, dues formes que no son contradictories o antitetiques, sino complementaries.
Les comunitats (Gemeinschaften) son agrupacions basades en relacions afectives, personals, en les quals les relacions socials mes rellevants son les del parentiu, la fraternitat, l'amistat, el matrimoni: la rao d'esser d'aquesta mena de relacions esta en elles mateixes. En les comunitats els individus es coneixen personalment, participen mutuament de les seves vides privades, etc. Els membres de la comunitat valoren la seva relacio intrinsecament (sovint les relacions provenen de temps antics, son fins i tot anteriors al naixement dels individus i son valuoses per a ells). La familia, el petit grup d'amics, la petita agrupacio religiosa, etc. son exemples de comunitats.
[5]
Per l'altra part, les associacions (Gesellschaften) son organitzades racionalment per a l'obtencio de determinades finalitats: empreses, ministeris,... son agrupacions regides per l'interes i el calcul racional. Els membres d'una associacio valoren la seva relacio extrinsecament (pel profit que en treuen) i es coneixen impersonalment, es a dir, en funcio del carrec que ocupen, pel que fan i no per qui son. Un Banc o una empresa qualsevol son associacions.
[5]
Les comunitats acostumen a ser petites, i demanen molta lleialtat personal. Les associacions solen ser mes amplies i tenen un limit a la lleialtat en funcio de l'interes. En una associacio (per ex.: un Banc) hi poden haver incrustats grups comunitaris (per ex.: treballadors que els diumenges es trobin per jugar a futbol, que comparteixin les vacances, etc.) pero la finalitat de l'associacio no es jugar a futbol, ni anar de vacances. Una societat amb molt sentiment comunitari acostuma a ser tradicionalista i
conservadora, perque els sentiments mutus triguen molt a canviar, en canvi, una societat amb poc sentiment comunitari (amb poca tendencia dels individus a trobar-se, a col·laborar en tasques comunes, amb molta separacio de classe, d'etnia o de religio) te un important perill de disgregacio per perdua de la seva funcio integradora.
Estratificacio social
[
modifica
]
El terme
estratificacio social
s'empra per descriure les desigualtats que existeixen entre els
individus
i els grups dins les societats humanes, mutuament
relacionats
i
jerarquitzats
de mes
baixos
a mes
alts
. Els individus i grups, segons sigui la seva posicio dins l'estructura estratificada, compten amb un acces desigual i diferent a les recompenses. El sistema d'estratificacio es el que determina
qui rep que i per que
a cada societat.
[6]
L'estratificacio de les societats ha canviat al llarg de la historia humana. En les societats primitives, basades en la
caca
i la
recol·leccio
, existia molt poca estratificacio social, especialment perque hi havia molt poc que dividir en termes de riquesa o altres recursos. El desenvolupament de l'
agricultura
va produir un considerable augment de la riquesa material acumulada, i aixo va provocar molta estratificacio. En les societats agricoles l'estratificacio social va prendre forma piramidal, amb un gran nombre de persones situades a la bases i quantitats successivament menors de persones a mesura que s'ascendia vers el vertex. Actualment, les societats
industrials
i postindustrials son extremadament complexes, amb un gran nombre de persones ocupant els extractes mitja i mitja-baix (l'anomenada
classe mitjana
), un nombre de persones lleugerament menor en la base i molt poques persones en els extractes superiors.
Els tipus principals d'estratificacio acceptats comunament pels sociolegs son cinc, i corresponen a les societats en que vigeix l'
esclavitud
(Grecia i Roma antigues, alguns estats dels EUA als s.
xviii
i
xix
, etc.), l'ordre medieval d'
estaments
, el sistema hindu de
castes
, la
lluita de classes
de la teoria marxista i la divisio dels individus i grups segons el seu
estatus social
.
[7]
L'
esclavitud
es una forma extrema de desigualtat en la que uns individus son propietaris d'altres persones. Les condicions legals de la propietat d'esclaus han variat forca segons les diferents societats. A vegades s'ha privat als esclaus de gairebe de tots els seus drets (plantacions del sud dels Estats Units), mentre que a altres societats la seva posicio era mes semblant a la de servents, com ara a l'antiga Grecia on alguns esclaus ocupaven llocs de gran responsabilitats. N'estaven exclosos de les posicions politiques i de l'exercit, pero eren acceptats a la major part de la resta d'ocupacions.
El sistema de
castes
es un sistema social en el qual el status personal s'adjudica de per vida. Es a dir, en les societats organitzades per castes els diferents extractes son tancats, de manera que els individus han de romandre en l'extracte social en que varen naixer durant tota la seva vida. Habitualment es produeixen en societats agricoles que encara no han desenvolupat economies capitalistes industrials.
Els
estaments
formaven part del
feudalisme
europeu, pero tambe varen existir en moltes altres civilitzacions tradicionals. Els estaments feudals consistien en extractes amb diferents obligacions i drets d'uns vers els altres. A vegades aquestes diferencies estaven establertes per llei. A Europa l'estament mes alt estava compost per l'aristocracia i la noblesa; li seguien els clergues, de menor status pero amb alguns privilegis especials. Els anomenats “tercer estat” eren els plebeus: serfs, camperols lliures, mercaders i artesans. A diferencia de les castes, entre els estats es permetia certa tolerancia pel que fa a la mobilitat i matrimonis mixtes.
El concepte de
classe social
fa referencia a un grup d'individus que tenen en comu la mateixa situacio o condicio social, determinada pel patrimoni familiar o personal, pero tambe per altres factors (com el naixement, professio, riquesa, treball, etc.). El nom sorgeix amb els primers teorics de la societat dels segles
xviii
i
xix
,
Adam Smith
,
David Ricardo
, A. de Tocqueville i
Karl Marx
, i al·ludeix a la situacio propia de la societat capitalista en que, malgrat la igualtat teorica de dret, els ciutadans son manifestament, i de fet,
desiguals
.
La desigualtat propia de la societat
capitalista
es deu, segons
Marx
, a factors estructurals determinats per les relacions de produccio, les quals determinen l'existencia de dues classes antagoniques, la
burgesia
i el
proletariat
, entre les que s'estableix una
lluita de classes
, que no ha de cessar, pensa Marx, mentre hi hagi classes.
Max Weber
reconeix la importancia del factor
economic
en la distincio de les classes, i enumera quatre grups: la classe propietaria, l'administrativa i gerencial, els comerciants i negociants i, finalment, els treballadors, pero afegeix la influencia de l'estatus, es a dir, de l'honor, poder, prestigi i estil de vida, en la configuracio de noves classes, propiament de subclasses al si de les classes, les quals, no obstant aixo, formen ≪grups d'estatus≫ interclassistes mes amplis que les mateixes classes economiques. L'estratificacio social es deu mes a l'estatus que als factors economics.
Les classes es diferencien de les formes d'estratificacio previes de maneres diferents:
- Els sistemes de classe son fluids. Els limits entre elles no estan mai completament definits. No hi ha restriccions formals al matrimoni entre persones de distintes classes.
- La classe d'un individu no s'adquireix nomes per naixement. La mobilitat es molt mes frequent.
- Les classes depenen de les diferencies economiques que existeixen entre els grups d'individus i en les desigualtats en la possessio i control dels recursos materials. En els altres sistemes d'estratificacio els factors no economics, com ara la raca solen ser molt mes importants.
- Els sistemes de classes opera principalment mitjancant connexions impersonals a gran escala. Per exemple, una de les bases fonamentals de les diferencies de classe es troba en les desigualtats de salari i de condicions de treball.
Societats en l'ambit juridic i economic
[
modifica
]
En l'ambit juridic i
economic
una societat es aquella per la qual dues o mes persones s'obliguen a posar en comu
diners
, bens o industria amb l'anim de repartir entre si les
guanys
. En aquest cas es denomina
societat
o
associacio
a l'agrupacio de persones per a la realitzacio d'activitats privades, generalment comercials. Als seus membres se'ls denomina
socis
.
El concepte ampli de societat
[
modifica
]
El concepte ampli de societat, en contraposicio al concepte tradicional, enten que aqueixa posada en comu de bens, aqueixa estructura creada entre dues o mes persones, pot no estar destinada essencialment a obtindre un
lucre
, no sent aquest anim un element essencial del referit
contracte
, per tal com hi ha societats que poden respondre a un interes particular diferent del dels seus socis.
Evolucio Juridica
[
modifica
]
Entenent el mot societat com:
≪Agrupacio o associacio pactada de persones fisiques o juridiques per a portar a terme una activitat economica o mercantil determinada.≫
segons la definicio del Diccionari Juridic Catala
[8]
aquestes s'han ordenat juridicament de diverses formes.
El
dret roma
considera aquesta figura juridica com un contracte en virtut del qual dues o mes persones s'obligaven reciprocament a reunir coses o activitats propies a cadascuna d'elles. Requeria la intencionalitat especifica, que rebia el nom de
affectio societatis
(lligam de societat). Aquesta figura romana es molt lligada a la comunitat de bens i no tenia una personalitat juridica independent de la de cadascun dels socis que la formaven.
[9]
A l'
alta edat mitjana
el concepte i l'us juridic de la societat va desapareixer i no fou fins al
segle
xii
que es reintrodui. La modalitat mes antiga del contracte de societat a Espanya era un tipus de contracte bilateral, com ara la comanda, en el qual hi havia un soci capitalista i un soci gestor, on sovint el soci capitalista n'aportava mes que no pas el soci gestor, el qual a vegades no feia cap mena d'aportacio. Els guanys es dividien normalment en dues meitats.
En l'ambit de la ruta comercial de l'Orient (especies i seda) es va consolidar la
societas maris
[N. 1]
, que era un contracte formalitzat per a un unic viatge i era signat per dues persones, el primer dels socis viatjava a l'Orient, venia les mercaderies que havia comprat en el punt d'origen, comprava nous productes per al viatge de tornada i, quan arribava al lloc de sortida, venia la mercaderia i liquidava el contracte amb el seu associat. Cadascun dels socis recuperava el capital que havia aportat, i els diners sobrers, que eren els beneficis, se’ls repartien a mitges. Aquesta metodologia significava que al capital se li assignava tres quartes parts del guany, mentre que el quart restant s'adjudicava com a remuneracio del treball personal i el risc de qui feia el viatge. Aquesta part dels beneficis rebia el nom de
quart diner
.
[9]
A
Catalunya
en el segle
XIII
es donen tres tipus de societats : la
comanda simple
que equivalia a un encarrec fet a un patro pel comerciant amb la finalitat de vendre la mercaderia d'aquest, beneficiant-se els dos del guany. La citada
societas maris
, d'un fi comercial concret i la
companyia
, que mitjancant un contracte per termini fix (amb un maxim de cinc anys) diverses persones que es dedicaven a la mateixa branca del comerc s'unien.
[11]
La denominacio capital social esta documentada a mitjan segle
xiii
, amb el nom catala de cabal.
[9]
Es pot establir la periodificacio del desenvolupament de les societats en el dret:
- 1.
Periode de les grans societats
(1250-1348). Es produeix una expansio de la institucio juridica. Les institucions privades posen en marxa mesures per a l'estructuracio de la societat i de les comunitats mercantils.
- Les
Ordinacions de la Ribera de Barcelona
van regular per primera vegada les comunitats comercials de viatge i les comandes. Aquestes disposicions van ser seguides pel nucli valencia del
Llibre del Consolat de Mar
, les quals van fer la distincio entre la societat propiament dita i la comanda comercial. Aixo es va traduir en un canvi important de condicions economiques i va significar el pas del sistema de gestio personal del vaixell a la gestio comuna, amb mariners assalariats.
- A finals del
segle
xiii
i inicis del
xiv
hi va haver una allau de societats en fallida, la qual cosa va contribuir a configurar el regim juridic d'aquesta figura tal com es coneguda avui. Aquest fet va ser provocat per la imposicio de la responsabilitat il·limitada i solidaria dels socis pels deutes socials, que va donar lloc a la configuracio externa de la societat col·lectiva. De la mateixa manera, en el dret particular dels
Paisos Catalans
es va reforcar la responsabilitat juridica dels canviadors amb el sistema del tapit.
- Al comencament del segle xiv, ja es habitual trobar en la documentacio la implantacio plurilocal de les societats d'una manera mes o menys permanent. Les societats terrestres descentralitzades son l'antecedent immediat de les grans societats mercantils modernes.
- 2.
Periode de popularitzacio del contracte de societat
(1348-1400). Es produeixen principalment dos fenomens d'importancia. D'una banda, la reduccio de les xifres del capital social i, de l'altra, la difusio del contracte de societat en sectors economics que no son comercials ni maritims.
- El
1370
, per exemple, es coneix l'existencia d'una societat constituida per un prevere i un batxiller en arts per a fundar una escola de lletres. Anys mes tard, les societats industrials i de serveis es convertirien en la modalitat mes habitual de la figura juridica. De tota manera, cal remarcar que la difusio progressiva en sectors que no eren mercantils va arribar a les cotes mes altes en el periode seguent.
- 3.
Periode mercantilista
(a partir del 1401). El periode es caracteritza per l'extensio de les societats, que en un principi nomes eren objecte del comerc, a tota la societat de l'epoca. Des del principi de l'alta edat mitjana, el comerc i la professio mercantil no gaudien del favor doctrinal. Progressivament, l'activitat d'aquests va anar sent acceptada per l'Esglesia, la doctrina i la poblacio en general, de manera que a partir de finals del
segle
xiv
van sovintejar les declaracions d'utilitat publica de la professio mercantil.
- A partir del 1401, tant les societats dedicades a l'armament de vaixells com tota la resta, encara que no fossin societats comercials, es van sotmetre al consolat de mar, circumstancia que es pot equiparar al mercantilisme economic. A mes, ja es possible trobar en el comerc terrestre totes les modalitats de les societats comercials, artesanes i industrials.
- En el comerc maritim, l'empresa armadora ja havia consolidat el sistema de gestio en comu, en el qual el patro assumia tota la gestio amb mariners assalariats, de manera que els parconers esdevenien simples titulars de parts ideals i no tenien cap mena d'intervencio en la gestio comercial.
A l'edat moderna, l'us de la figura juridica de la societat es va normalitzar, tant en l'ambit mercantil com en altres sectors de la poblacio.
- ↑
societas maris
es inicialment una denominacio
genovesa
. A
Venecia
aquest tipus es denomina
collegantia
.
[10]
Societat de la informacio
[
modifica
]
Es un estadi de desenvolupament social que es caracteritza per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i administracions publiques) per a obtenir, compartir i processar qualsevol informacio per mitja de telematics instantanis, des de qualsevol lloc en la forma que es preferisca.(Comissio Societat Informacio. 2003,5)
Les caracteristiques d'aquest tipus de societat son les seguents:
- Ser una societat globalitzada
- Gira entorn de les tecnologies de la Informacio i Comunicacio (TIC)
- Aparicio de nous sectors laborals
- Exces d'informacio
- "Aprendre a aprendre"
- Arriba a tots els sectors de la societat
- Bretxa digital
- Nou tipus d'intel·ligencia
- Velocitat de canvi
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
Alcoberro i Pericay
, Ramon
; Torres Canela, Julia. ≪
Tema 1 ? Que es Sociologia? Introduccio general
≫ (pdf).
Introduccio a la sociologia
. [Consulta: 16 marc 2012].
- ↑
Richard Jenkins (socioleg)
, Foundations of Sociology
, 2002
- ↑
Gerhard Lenski
,
Human Societies: An Introduction to Macrosociology
, 1974
- ↑
R. Effland
The Cultural Evolution of Civilizations
, 1998
(www.mc.maricopa.edu)
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
5,4
Alcoberro i Pericay
, Ramon
; Torres Canela, Julia. ≪
TEMA 2 ? Quines son les dimensions socials basiques?
≫ (pdf).
Introduccio a la sociologia
. [Consulta: 19 marc 2012].
- ↑
Ma. Jose Gonzalez.
Que entenem per estratificacio social?
Arxivat
2012-02-21 a
Wayback Machine
.. Temari "Sociologia II: Estratificacio social a Catalunya i Espanya". Universitat Pompeu Fabra [consulta: 20 de marc de 2012]
- ↑
≪
Societat
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Institut d'Estudis Catalans
. Societat Catalana d'Estudis Juridics.
Diccionari juridic catala (Recurs electronic) / Direccio: Josep M. Mas i Solench
. 2011a ed.. IEC.
- ↑
9,0
9,1
9,2
entrada ≪societat≫.
Diccionari juridic catala (Recurs electronic)
. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
- ↑
Zaldivar
, Enrique [
et al.
]..
Cuadernos de derecho societario, Tom II
(en castella). Ediciones Macchi, 1900, p. 97 [Consulta: 16 marc 2012].
- ↑
Alvarez Palenzuela
, Vicente Angel.
Historia de Espana de la Edad Media
(en castella). Editorial Ariel, 2007, p. 430.
ISBN 978-84-344-6668-5
[Consulta: 16 marc 2012].
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Proces de socialitzacio
| |
|---|
| Proces de naturalitzacio
| |
|---|
| Relacions interpersonals
| |
|---|