La
Sinagoga Nidjei Israel
,
[1]
es troba en el carrer
Justo Sierra
numero 71 del centre historic de la
Ciutat de Mexic
, a
Mexic
.
[2]
L'edifici te una facana neocolonial tipica, tanmateix les portes de fusta tenen gravada una
estrella de David
, un dels simbols principals del
judaisme
, ja que servia com a contrasenya per indicar la practica del
culte
. Va ser construida l'any 1941 per immigrants jueus
asquenazites
provinents de l'
Europa
oriental.
Sinagoga
Nidjei Israel a l'any de 1961
Servei religios a l'interior del temple
Aron ha-Qodeix
Aquest edifici va ser la tercera
sinagoga
de culte
asquenazita
ortodoxa, es va fundar principalment per immigrants polonesos, russos, ucrainesos i lituans que van arribar a la
Ciutat de Mexic
, alguns com emprenedors joves i uns altres a la recerca de pau i tranquil·litat per professar les seves creences religioses enmig d'una forta persecucio que va tenir lloc en el continent europeu durant la segona meitat del segle
xx
.
Els immigrants jueus es van establir en el barri de
La Merced
, van viure en veinatges colonials juntament amb altres immigrants, aquesta comunitat asquenazita va iniciar la seva tasca d'assimilacio cultural i adaptacio sense perdre les seves arrels religioses, per aixo van decidir congregar-se primer en els vells veinatges, posteriorment van tenir reunions per establir una sinagoga de culte en algun indret proper al barri on vivien. Van obrir botigues de productes jueus i carnisseries
kosher
per a proveir el rebost familiar.
L'any de 1941 es va inaugurar la sinagoga
Nidje Israel
a l'interior de la casa numero 71 del carrer de Justo Sierra, al capdavant hi havia una facana discreta, ja que l'unic simbol del
judaisme
eren les velles portes de fusta, pero a l'interior de l'edifici es trobaven els espais de culte judaic concorde a l'ordre arquitectonic de la tradicio hebraica ortodoxa.
Van ser molts els motius per mantenir aquesta
sinagoga
en la discrecio i gairebe oculta dels ulls de tothom, entre aquests motius va haver-hi el fet de seguir la integracio amb l'estil arquitectonic que tenien els altres edificis del mateix carrer, un altre motiu va ser evitar que la jerarquia catolica tingues cap problema amb la comunitat, ja que l'indret era a prop de la
catedral de Mexic
, aleshores els
jueus
no volien cridar gaire l'atencio, aixi doncs van tractar de passar desapercebuts.
La sinagoga
Nidjei Israel
es va crear amb base en la necessitat de llocs per resar plegats, conforme va creixer la comunitat jueva de
Mexic
. En la part inferior de l'edifici es va construir un salo d'esdeveniments socials, lloc on tenien lloc les festes religioses o esdeveniments com ara les noces o la presentacio dels infants de la institucio hebraica. La sinagoga va funcionar com centre cerimonial, d'estudi, de celebracions i de treball comunitari fins a mitjans dels anys seixanta, aleshores va romandre tancada durant mes de tres decades.
El 13 de desembre de 2009 es va reinaugurar amb un esdeveniment comunitari i va ser oberta de nou per albergar diverses activitats culturals i religioses. La comunitat ortodoxa va voler que aquest recinte religios servis d'espai didactic i cultural obert a tot el public, on la gent pugui gaudir de l'
arquitectura
.
Nidjei Israel
es un edifici religios i centre cultural de la comunitat jueva, obert a tot el public, compta amb visites guiades i activitats, sent l'objectiu de totes les activitats la difusio de l'espai i de la cultura, sense cap afany de lucre. Despres de la seva restauracio que va culminar l'any 2009, la
sinagoga
va obrir les seves portes per compartir amb el public la seva bellesa, la seva historia i les altres manifestacions de la cultura jueva a Mexic.
[3]
Facana principal
[
modifica
]
La facana principal es
barroca
, ja que abans havia estat la facana d'un vell edifici colonial. Exteriorment el recinte sembla igual que els altres edificis del mateix carrer, tanmateix te dues grans portes de fusta, les quals van ser integrades a la
sinagoga
amb motius religiosos com ara l'
Estrella de David
, aquest simbol es feia servir com a contrasenya per indicar on es practicava el culte jueu. A l'hora de dissenyar l'
Aron ha-Qodeix
es va prendre com a referencia la
sinagoga
de
Shavel
que havia estat a
?iauliai
,
Lituania
.
La
musica
es part del patrimoni immaterial del
temple
, els cors son un complement imprescindible pels actes de culte com ara les celebracions religioses i els esdeveniments socials. La musica
klezmer
de la comunitat asquenazita es part d'aquest patrimoni, aixi com les orquestres de
musica de cambra
i els cantics en
hebreu
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Sinagogues de Mexic
, Unikel, Monica, Ciutat de Mexic, 2009.
Enllacos externs
[
modifica
]