|
Per a altres significats, vegeu ≪
Siberia
≫.
|
Siberia
es una regio septentrional d'
Eurasia
, els limits de la qual son, aproximadament, els
Urals
a l'oest, l'
ocea Artic
al nord, l'
ocea Pacific
a l'est i les terres temperades de clima continental de
Gobi
i de l'
Altai
(
Asia central
) al sud. Politicament, compren la part asiatica de la
Federacio Russa
i administrativament compren el
Districte Federal de Siberia
, amb capital a
Novossibirsk
i el
Districte Federal Extrem Oriental
, amb capital a
Khabarovsk
. Es tracta d'una immensa regio de 13,1 milions de
quilometres quadrats
de superficie, amb una molt baixa densitat de poblacio (39 milions d'habitants). Aquesta regio es caracteritza per un clima fred i extremadament continental, i un paisatge amb un relleu aplanat travessat per grans rius. Durant molt de temps estigue habitada per pobles que practicaven la ramaderia, i posteriorment fou progressivament conquerida per l'
Imperi Rus
. Al segle
xx
va gaudir d'un considerable desenvolupament gracies a les politiques d'industrialitzacio de la
Unio Sovietica
, que buscava aprofitar i desenvolupar els immensos recursos miners i energetics de la regio.
Existeixen diverses teories sobre l'origen del terme "Siberia": Algunes fonts diuen que prove d'un mot en
llengua turquesa
que significava "terra adormida". Una altra teoria diu que era el nom tribal dels
Sibilla
, uns antics pobladors nomades turquesos assimilats posteriorment pels
tatars
siberians. Tambe s'ha proposat la relacio del terme amb el
poble Sabir
. Finalment, el xaman Akkanat, un dels ultims xamans de la Siberia Occidental, proclamava que el nom provenia del nom del seu poble, els Sibirga. L'us modern del terme apareix despres de la conquesta russa del
Kanat de Siberia
a les darreries del
segle
xvi
.
Territori de Siberia,
projeccio ortografica
.
Esdeveniment de Tunguska
.
El
llac Baikal
Taiga
siberiana
Amb una area de 13,1 milions de quilometres quadrats, Siberia constitueix el 77% del territori rus. Abasta la totalitat de la
Plana Occidental Siberiana
i de l'
Altipla Central Siberia
. Siberia compren tambe el 10% de les terres emergides (14.894.000 km²).
La Plana Occidental Siberiana esta formada majoritariament per diposits al·luvials del
Cenozoic
que es troben fins i tot uns cinquanta metres sota el nivell de la mar, cosa que causa que l'extensio entre
Novossibirsk
i l'Ocea Artic s'inundi. Molts dels diposits provenen de les preses de gel provocades pel desbordament dels rius Ienissei i Obi, redirigint-se cap a la
mar Caspia
.
Generalment, Siberia se sol subdividir en tres grans conjunts, geologicament diferents i separats pels rius
Ienissei
i
Lena
, que flueixen cap a la
mar Caspia
.
- Siberia occidental
(2.427.000 km²), a l'est dels
Urals
: planicies de 2.000 km d'amplada i baixa alcada, que en estar mal drenades son plenes de llacs i maresmes pantanoses.
- Siberia central
(4.122.000 km²), a l'est del riu Ienissei, amb una alcada que oscil·la entre els 300 i 1.200 metres d'altitud, retallada per
congosts
i amb llacs profunds com el Baikal. Al sud, s'eleva l'alt sistema muntanyos de l'
Altai
i mont Saian, amb cims de 3.000 a mes de 4.000 metres.
- Siberia oriental
, ubicada a l'extrem orient rus (mes de 6 milions de km²), a l'est del riu
Lena
, un territori constituit per massissos diversos i muntanyosos, que conclouen a l'est per la peninsula de
Kamtxatka
els seus volcans actius.
Amplies extensions siberianes tenen un sol permanentment glacat (
permagel
), situacio que dificulta la construccio i la introduccio de xarxes hidrauliques en els molt dispersos assentaments humans.
Les
tundres
del nord de Siberia es caracteritzen per un
clima
extremadament fred. La resta de Siberia es compon de zones
boscoses
(
taigas
) i pantanoses on predomina un clima continental molt extrem, amb estius curts i hiverns molt rigorosos.
El riu
Ienissei
es el principal riu de Siberia i un dels mes grans d'
Asia
, amb uns 4.093
km
de longitud; la seva conca es d'uns 2.580.000 km².
El
riu Kolima
es troba al nord-est de Siberia. Te 2.129 km de longitud i drena una conca de 679,934 km², cosa que el converteix en el sise mes gran de
Russia
.
El
llac Baikal
, amb 636 km de llarg, 80 km d'ample i 1.637 m de profunditat, es el mes gran dels llacs d'
aigua dolca
de l'
Asia
, i el mes profund de tot el mon.
El
llac Elguiguitguin
es troba al nord-est de Siberia. Te un diametre aproximat de 15 kilometres i una profunditat de 175 metres, i esta ubicat en un crater d'impacte de
meteorit
creat fa 3, 6 milions d'anys en el
Plioce
. El diametre del crater es de 18 km.
Refugiats en el Ferrocarril
Transsiberia
, 1918
Siberia fou ocupada per diferents grups de nomades com els
enets
, els
nenets
, els
huns
, i els
uigurs
. L'area fou conquerida pels
mongols
al
segle
xiii
i eventualment va posseir independencia politica (
kanat siberia
).
Durant el segle
xvi
, els grups de mercaders i cosacs comencaren a frequentar l'area, i posteriorment l'exercit rus va comencar a establir fortificacions a l'extrem est. Les ciutats com
Mangazeia
,
Tara
,
Ienisseisk
i
Tobolsk
van ser fundades, essent aquesta darrera nomenada capital de Siberia. A mitjans del segle
xvii
, les arees controlades pels russos s'havien estes fins a l'
ocea Pacific
.
Durant els segles
xvii
i XVIII la poblacio russa a Siberia continua essent escassa, a causa de les dificils condicions climatiques i de comunicacions. Nomes algunes missions i comerciants van habitar Siberia.
Durant la segona meitat del segle
xix
, es van experimentar les primeres onades d'immigrants russos, pagesos majoritariament. Diversos esdeveniments es van combinar per a explicar tal fet: l'abolicio de la servitud l'any 1861, l'exces de poblacio a la Russia Europea i, sobretot, el ferrocarril
transsiberia
, promogut pel tsar
Nicolau II
, i construit entre 1891 i 1903. Un altre factor que se suma a aquesta onada va ser l'enviament de presoners de Russia occidental o de territoris ocupats pels russos, com es el cas de
Polonia
.
Revolucio Russa i Secessio
[
modifica
]
Govern provisional de Siberia (novembre del 1917)
[
modifica
]
El moviment independentista de Siberia fou fundat per Iadrintsev, Xapov i Potanin. Aquest darrer fou un dels fundadors de la "Duma" siberiana a l'
agost
de
1917
i mes tard president del govern autonom.
El
2 d'agost
de
1917
es va hissar a
Tomsk
, a l'inici de l'assemblea regional, una bandera blanca i verda amb la inscripcio "Visca Siberia autonoma" (
Zazdrastvuiet avtonomnaia Sibir
). Aquests colors siberians ja apareixien en un pamflet independentista datat el
21 de maig
de
1865
. El
5 d'agost
de
1917
les organitzacions publiques reunides a l'assemblea regional de Tomsk van adoptar una bandera nacional de Siberia amb els colors tradicionals: el blanc representant la neu i el verd els boscos (la
taiga
) dividida en diagonal des de la part superior de l'asta fins a la part inferior del vol, amb la part de dalt verda i la part de baix blanca. El
8 d'octubre
de
1917
es va celebrar un congres regional de tota Siberia.
Bandera nacional de Siberia
El
desembre
de
1917
a Ucraina es va formar un Comite Militar revolucionari siberia que va aprovar la creacio de regiments siberians separats dins el vuite exercit rus estacionat al front romanes. Aquestes unitats van utilitzar cintes blanques i verdes per identificar-se. El
22 de desembre
de
1917
la situacio es va reproduir al 16e exercit estacionat al mateix front.
El
desembre
de
1917
el Congres regional extraordinari de Siberia va proclamar una autoritat regional autonoma. El
gener
de
1918
delegats de Siberia van formar una
Duma
regional. El
28 de gener
de
1918
es va obrir el primer parlament siberia a
Tomsk
i es va formar un govern de Siberia dirigit per
Piotr Derber
que va comencar a actuar el
marc
de
1918
, pero va ser dissolt pels
bolxevics
el
maig
, quan van ocupar Tomsk
[1]
Comissariat de Siberia Occidental (maig del 1918)
[
modifica
]
Les noticies del
Tractat de Brest-Litovsk
, que suposaven la sortida de Russia de la guerra, van alarmar als presoners txecs de Siberia, partidaris del
Consell Nacional txec
que desitjaven retornar al seu pais per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independencia. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar
Samara
on varen formar un govern conegut com a
Komutx
(Comite de membres de l'assemblea Constituent) amb la pretensio de representar tota Russia. Despres de l'ocupacio de Novonikolaevsk (avui
Novossibirsk
) per la
Legio Txeca
els delegats siberians van establir el Comissariat de Siberia Occidental (
26 de maig
de
1918
) dirigit per Piotr Derber, qui el juny de 1918 va establir la seva residencia a
Omsk
.
Segon Govern Provisional Siberia (juny del 1918)
[
modifica
]
Els blancs, gracies a la rebel·lio dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el
juny
de
1918
, on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberia, en el qual va tenir un paper destacat en
Piotr Vologodosky
. Poc despres a Omsk es va proclamar la independencia de Siberia (
4 de juliol
de
1918
). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se'n va anar a
Ufa
, on va assumir el poder i es va declarar partidari d'una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels
Urals
va quedar substituit per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (
Directori d'Ufa
). El govern siberia de Tomsk va fugir cap a Omsk, on l'
octubre
es va imposar el Directori. El
18 de novembre
de
1918
el cop d'estat de l'almirall Kolchak establi la dictadura i va posar fi
de facto
al govern independent siberia.
Directori d'Ufa (setembre del 1918)
[
modifica
]
Piotr Vologodoski abandona el govern siberia de Tomsk i es trasllada a Ufa, on se li entrega el poder, i constitui un Directori que preconitzava la Dictadura per fer front als bolxevics (
setembre
de
1918
). El Directori va assumir el poder a Omsk (
9 d'octubre
de
1918
) i va subsistir formalment fins al
18 de novembre
de
1918
quan el cop d'estat de Kolchak va entregar-li tot el poder. El Directori fou dissolt.
Govern Provisional de totes les Russies a Omsk (novembre del 1918)
[
modifica
]
Koltxak era considerat el dictador necessari per fer front als bolxevics i va assumir el govern i el comandament de les forces armades. L'assistiren els consellers dels aliats, els generals Ianin i Knox. Koltxak disposava d'un exercit amb 112.000 soldats. Va intentar avancar cap a l'oest amb l'ajut dels txecs, i el
febrer
de
1919
va establir el seu quarter general a
Irkutsk
. El
6 de marc
de
1919
Koltxak va iniciar la seva ofensiva entrant a Ufa. L'
abril
,
Lenin
va fer una crida reforcar el front oriental i 15.000 comunistes es van allistar sota el comandament de Kamenetz i amb el General Frunze a l'ala sud. Els sagnants xocs de l'
abril
van fer retrocedir en Koltxak (
maig
) i els bolxevics van recuperar Ufa. Kamenetz era partidari d'acabar amb les forces de Koltxak mentre Patsetis i
Trotski
preferien combatre en Denikin al
Caucas
.
Stalin
va afavorir en Kamenetz i va fer prevaldre els seus punts de vista. La mort del cap bolxevic dels Urals,
Vasili Txapaev
, no va impedir els avancos comunistes, que durant l'estiu van ocupar extensos territoris incloent-hi
Perm
, arribant a nomes 509 km d'Omsk. A l'
agost
els txecs van arribar a
Kazan
pero la varen perdre el
setembre
davant els bolxevics. El
12 de novembre
de
1919
Koltxak i el seu primer ministre Pipilaev van sortir d'Omsk cap Irkutsk (en un tren blindat) i els bolxevics van entrar a Omsk el dia
14 de novembre
de
1919
. A la zona oriental de Siberia hi van arribar tropes japoneses (vuitanta mil soldats) al final de
1919
, i hi van imposar el terror; tambe van arribar forces de paisos europeus i dels Estats Units, i de la Xina. Els guerrillers comunistes actuaven a la zona i al final de 1919 s'acostaren a Irkutsk on es dirigia el tren blindat de Koltxak. La legio txeca va retirar el seu suport a Koltxak. El
4 de gener
de
1920
Koltxak va resignar el poder en l'ataman suprem
Gregori Semenov
(el lloctinent del qual era el general
Roman Ungern von Sternberg
) el qual era el cap d'un grup d'atamans que dominava tota la regio del Baikal a traves de la imposicio del terror mitjancant successives massacres (al seu govern l'anomenaven
l'Atamanxina
). El
gener
de
1920
un comite revolucionari va prendre el poder a Irkutsk establint el govern anomenat "Centre Politic" que va donar pas al poder bolxevic (
febrer
).
Centre Politic (gener 1920)
[
modifica
]
Abans que en Koltxak arribes a Irkutsk, una rebel·lio va portar al poder els menxevics social-revolucionaris (
gener
) que van formar el govern anomenat
Centre Politic
. El
15 de gener
Koltxak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Ianin n'estaven assabentats), que el van entregar al Centre Politic.
Al final de
gener
el Centre Politic va traspassar el poder als bolxevics, i tambe va entregar el presoner. Com que els blancs havien iniciat una contraofensiva cap Irkutsk, l'almirall Koltxak fou executat sense judici per la
Txeka
(
7 de febrer
de
1920
) i el seu cadaver llancat al riu Angara.
Era Sovietica
[
modifica
]
Durant el mandat de
Stalin
es crearen un seguit de campaments de presoners, coneguts com a
Gulags
, on se sotmetia els presos a treballs forcosos. Aquesta practica va arribar a ser tan frequent que "Siberia" va ser considerada sinonim d'exili i castig.
Durant la
Segona Guerra Mundial
, la majoria de les activitats industrials foren traslladades a Siberia amb la finalitat de protegir-les dels atacs de l'exercit alemany
Acabada la guerra, i ates que Siberia compta amb nombrosos recursos naturals, una serie de
plans quinquennals
en promogueren l'explotacio, i fomentaren la creacio de ciutats industrials per tota la regio.
Siberia es extraordinariament rica en
minerals
, amb presencia de la majoria de metalls valuosos economicament, degut en gran manera a l'absencia de glaciacio durant el
Quaternari
fora de les arees muntanyoses. Posseeix algunes de les reserves mes grans del mon de
niquel
,
or
,
plom
,
carbo
,
molibde
,
guix
,
diamants
,
plata
i
zinc
, aixi com extensos jaciments no explotats de
petroli
i
gas natural
. La major part d'aquests recursos es troben en la part mes freda i inhospita de la regio, de manera que la seva extraccio resulta dificultosa i cara.
L'
agricultura
es troba restringida a causa del curt periode calid de la major part de la regio. No obstant aixo, l'area sud-oest te sols extremadament fertils i un clima un poc mes moderat, on es cultiva
blat
,
civada
,
segol
i
patates
. Pel que fa a la ramaderia, es destacable l'ovina i la bovina, practicada de manera extensiva o semiestabulada, que es combina amb l'agricultura. En altres zones la produccio d'aliments, a causa de la pobresa del sol
podzolic
i a la cruesa del clima, es redueix a l'explotacio dels ramats de rens (
caribu
), practicada pels natius siberians durant mes de deu mil anys.
Pel que fa a la
silvicultura
, Siberia posseeix els mes grans boscos del mon, cosa que suposa una potencial font de recursos en aquesta materia, a despit del fet que a moltes zones s'han talat els boscos mes rapid que la seua possibilitat de regenerar-se.
En el sector pesquer, la
Mar d'Okhotsk
es un dels dos o tres caladors mes rics del mon, i produeix aproximadament el 10% de les captures mundials, tot i que el nivell de captures ha disminuit des del col·lapse de l'URSS.
Finalment, la industria, que es va desenvolupar durant els anys vint i trenta amb un creixement especialment fort durant la
Segona Guerra Mundial
, ha entrat en decadencia a partir de la caiguda de l'URSS, havent tancat algunes de les gegantines fabriques de Siberia occidental i al voltant del llac Baikal en els ultims anys.
Comparacio de creixement demografic de les nou ciutats siberianes mes grans durant el segle XX
Siberia te una
densitat de poblacio
molt baixa, d'uns tres habitants per
quilometre quadrat
. La majoria dels seus habitants son d'etnia russa o ucrainesos russificats. Tambe hi es present l'etnia alemanya amb una quantitat aproximada de 400.000 habitants. Pel que fa als pobladors originals que encara hi son presents, cal dir que aquests son descendents majoritariament tant de grups
mongols
com
Turquesos
, com ara
Buriats
,
Tuvinians
,
Iacuts
i
Tatars
siberians. Els mes nombrosos son els Buriats, amb 445.175 membres, i que constitueixen la minoria mes nombrosa de Siberia, seguits pels Iacuts, que segons el cens de 2002 compten amb 443.852 efectius. A Siberia tambe hi son presents d'altres minories etniques que no pertanyen als grups turquesos o mongols, com ara
Kets
,
Evenkis
,
Txuktxis
,
Koriaks
i
Iukaghirs
. A mes, oficialment viuen 40.000 xinesos al
Districte Federal Extrem Oriental
, encara que se suposa que la quantitat actual deu ser mes elevada.
El 70% dels habitants de Siberia viu en arees urbanes, majoritariament les situades en la part meridional, seguint la linia del
Transsiberia
. En la morfologia urbana d'aquestes ciutats predominen els xicotets apartaments, on viu la major part de la poblacio urbana. En l'habitat rural hi predominen les cases de fusta, prou espaioses.
Les ciutats mes grans son
Novossibirsk
, la ciutat mes gran de Siberia, amb una poblacio aproximada d'1,5 milions d'habitants, seguida de
Iekaterinburg
, amb 1,3 milions d'habitants;
Omsk
(1,1 milions),
Txeliabinsk
(1,07 milions),
Krasnoiarsk
(900.000 hab.),
Barnaul
(600.000 hab.),
Irkutsk
(590.000 hab.),
Kemerovo
(520.000 hab.),
Tiumen
(510.000 hab.),
Tomsk
(480.000 hab.),
Nijni Taguil
(360.000 hab.),
Kurgan
(360.000 hab.),
Ulan-Ude
(360.000 hab.) i
Txita
(320.000 hab.)
La religio es prou present a Siberia, on conviuen diversos
cultes
, essent el
cristianisme ortodox
el majoritari. Tambe hi son presents l'
islam
, el
budisme tibeta
, el
judaisme
(70.000 jueus viuen a Siberia), el
xamanisme
i diversos deus locals, diferents en el vast territori siberia. Finalment, alguns llocs es consideren sagrats, com l'illa d'Olkhon, al
llac Baikal
, on tradicionalment es duien a terme rituals xamanics.
Notes i referencies
[
modifica
]
- ↑
(V.V. Zhuravliov.
State symbols of "white" Siberia/History of "white" Siberia [Istoria "beloi" Sibiri]
.
Kemerovo
,
1995
.)