Boeci

Boeci ensenyant els seus alumnes en un manuscrit italia del 1385 (La consolacio de la filosofia).
Nom original	(la) Anicius Manlius Torquatus Severinus Boethius (la) Boetius
Biografia
Naixement	(la) Anicius Manlius Severinus Boethius c.   480 Roma (Regne d'Odoacre)
Mort	524 (Gregoria) (43/44 anys) Pavia (Regne dels Ostrogots)
Causa de mort	Pena de mort  ( Decapitacio )
Sepultura	Basilica de San Pietro in Ciel d'Oro 45° 11′ 29″ N, 9° 09′ 18″ E  /  45.19128°N , 9.15494°E  / 45.19128; 9.15494
Consol roma 510 ? 511 ←  Flavius Inportunus ? Flavi Felix  → Senador roma 505 ? 510
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupacio	filosof , politic , matematic , teoric musical , escriptor , musicoleg , traductor
Periode	Antiguitat tardana
Professors	Quint Aureli Simmac i Isidor de Gaza
Influencies	Ploti , Porfiri , Agusti d'Hipona , Seneca i Aristotil
Enaltiment
1883 - beat , nomenat per Lleo XIII
Festivitat	23 d'octubre ( Esglesia Catolica )
Obra
Obres destacables De institutione musica Opuscula sacra Elogia (524) Consolacio de la filosofia (segle VI ) Historia
Familia
Conjuge	Elpis
Fills	Flavi Boeci , Flavi Simmac
Pare	Manli Boeci

Boeci (llati: Anicius Manlius Torquatus Severinus Boethius) ( Roma ,   c.   480   - Pavia ,   524 ^(Gregoria) ) fou un filosof cristia , teoleg i escriptor llati del segle  vi , que tingue una gran repercussio en l' edat mitjana . ^[1] Es venerat com a sant per l'Esglesia catolica.

Biografia [ modifica ]

Boeci provenia dels Anicis , ^[2] una familia rica i important a la qual pertanyien l'emperador Olibri i molts consols , incloent-hi el seu pare, Flavi Manli Boeci. Despres d'estudiar retorica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes ), ell mateix fou nomenat consol l'any 510 , i l'any 522 els seus dos fills tambe serien nomenats consols. Cap a l'any 520 fou nomenat magister officiorum pel rei ostrogot Teodoric el Gran . ^[3]

Com ell mateix explica en La consolacio de la filosofia , ^[4] aquesta fou una epoca felic en la seva vida:

No obstant aixo, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una solucio al conflicte entre l'emperador Justi I , que era cristia ortodox, i Teodoric el Gran , que era aria . Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador i, per tant, de l' Imperi Roma d'Orient , i declarats traidors. ^[5] La veritat sobre el proces no va quedar mai clar. En el conflicte, hi havia implicacions no tan sols politiques, sino tambe teologiques. Les relacions entre Orient i Occident , entre Constantinoble i Roma , eren dificils, i potser Boeci en fou una victima propiciatoria . Boeci no tenia una clara vocacio politica, sino que va entrar-hi mes per un sentit del deure inspirant-se mes per l'estat dels filosofs de Plato , que per un desig de fama. En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar i enviar a l'exili, a Pavia . Mentre estava pres, esperant l'execucio, va escriure el que seria la seva obra mes coneguda, De consolatio philosophiae ( La consolacio de la filosofia ). Finalment, l'any 525 va ser executat ^[6] com el seu sogre Simmac . ^[7]

El culte secular que se li retia a Pavia fou confirmat pel papa Lleo XIII l'any 1883 . El dia en que se celebra la seva festivitat es el 23 d'octubre .

Detalls de la mort [ modifica ]

Procopi de Cesarea, a la seva obra De Bello Gothorum, ^{[8] [9]} parla de les execucions de Boeci i Simmac.

Doctrina filosofica [ modifica ]

Boeci fou especialment rellevant per la seva aportacio en el problema dels universals , tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagoge de Porfiri . Defensa que els essers no poden existir sense els impredicables , que es corresponen amb les categories d' Aristotil , un cop rellegides per Porfiri: genere, especie… Creu que es dificil determinar si aquestes idees existeixen realment o son fruit de la rao. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals nomes existeixen com a realitats independents si es en el subjecte pensant.

Pel que fa a les realitats , les divideix en:

• Corpories: homes, animals, plantes…
• Incorpories. Subdividides al seu torn en:
  • Deu , que es l'exclusio de tota unio amb el corpori.
  • Entitats geometriques i predicables , que son realitats incorpories pero que no poden existir per elles mateixes sense els cossos, per la qual cosa tan sols som capacos de separar-les mitjancant l'intel·lecte.
  • Animes , que son en els cossos pero no se'n poden separar.

Boeci va rebre una forta influencia d' Aristotil , que s'observa tant en la seva divisio de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables . Pel que fa a la realitat de l'anima, s'interpreta la seva doctrina com a critica a Plato des de la lectura mes corporia d'Aristotil, ja que defensa efectivament l'existencia de les animes pero limitant el mon intel·ligible platonic, es tracta de realitats incorpories pero no en un mon a part, sino en el que ens movem. Es dona un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platonica, presenta una solucio mes sensible, en un ambit aristotelic, i no en un mon a part.

En la cultura popular [ modifica ]

• A la novel·la Una conxorxa d'enzes de John Kennedy Toole , Boeci es el filosof favorit del personatge principal Ignatius J. Reilly. ≪La roda de Boeci≫ es un tema que apareix sovint al llarg del llibre, que va guanyar el Premi Pulitzer d'Obres de Ficcio el 1981. ^[11]

• Peter Glassgold, a la seua obra de 1994 Beothius: The Poems from on the Consolation of Philosophy Translated out of the original Latin into diverse historical Englishings diligently collaged , va traduir els poemes de Boeci sobre el consol de la filosofia directament del llati original a diversos anglesos historics. ^[12]

• C.S. Lewis fa referencia a Boeci al capitol 27 de la seua apologia cristiana en forma de novel·la anomenada L'estrategia del dimoni (The Screwtape Letters), de 1942. ^{[13] [14]}

• Boeci tambe apareix a la pel·licula de 2002 24 Hour Party People on es interpretat per Christopher Eccleston . Quan Tony Wilson passa per davant d’ell, Boeci (disfressat de captaire) diu: ≪La meva creenca es que la historia es una roda. "La inconstancia es la meva mateixa essencia" ?diu la roda? "Aixeca't sobre els meus radis si vols, pero no et queixes quan tornis a baixar a les profunditats. Els bons temps passen, pero els dolents tambe. La mutabilitat es la nostra tragedia, pero tambe es la nostra esperanca. Els pitjors moments, com els millors, sempre estan passant"≫. Wilson va citar tambe aquestes linies quan va ser convidat al programa britanic de televisio Wheel of Fortune .

Vegeu tambe [ modifica ]

• La Roda de la Fortuna
• Quadre d'oposicio dels judicis

Fonts [ modifica ]

• La consolacion de la filosofia . Alianza Editorial, 2005.  

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Bofill i Soliguer , Joan . La problematica del tractat "De Institutione Musica" de Boeci . Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993. ISBN 84-475-0367-4 .  
• Cifuentes i Comamala , Lluis. La ciencia en catala a l'Edat Mitjana i el Renaixement . Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 84-475-3120-1 .  
• Correia , Manuel. Boecio: Los tratados silogisticos (en castella). Ediciones Universidad Catolica de Chile, 2011. ISBN 978-956-14-1215-6 .  
• Kaylor Jr. , Noel Harold; Phillips , Philip Edward. A Companion of Boethius in the Middle Ages (en angles). Brill, 2012. ISBN 978-90-04-18354-4 .  
• King , Peter ≪ Boethius, First of the Scholastics ≫ (en angles). Carmina Philosophiae , Vol. 16, Special, 2007, pag. 23-50. ISSN : 1075-4407 .
• Magee , John ≪ Boethius, Last of the Romans ≫ (en angles). Carmina Philosophiae , Vol. 16, Special, 2007, pag. 1-22. ISSN : 1075-4407 .
• Marenbon , John. Boethius (en angles). Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-513406-0 .  
• Mensa i Valls , Jaume. ≪ Boeci (ca 480-524-525) ≫. A: Introduccio a la Filosofia Medieval . Servei de Publicacions. Universitat Autonoma de Barcelona, 2012, p. 58-61. ISBN 978-84-490-2866-3 .  
• Perarnau i Espelt , Josep ≪ El Boeci catala complet de Munic (BSB, Hisp. 145) ≫. Arxiu de textos catalans antics , Vol. 25, 2006, pag. 453-460. ISSN : 0211-9811 .
• Vicens Vidal , Francesc. I cantaven un cantic nou . Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 978-84-9883-277-8 .  
• Vitiello , Massimiliano ≪ Cassiodorus anti-Boethius? ≫ (en angles). Klio , 90, 2, 2008, pag. 461-484. DOI : 10.1524/klio.2008.0022 . ISSN : 2192-7669 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Boeci

• O'Connor , John J.; Robertson , Edmund F. ≪ Boeci ≫ (en angles). MacTutor History of Mathematics archive . School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Minio-Paluello , Lorenzo. ≪ Boethius, Anicius Manlius Severinus ≫ (en angles). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 marc 2024].
• Shiel , James. ≪ Anicius Manlius Severinus Boethius ≫ (en angles). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 10 marc 2024].
• Marenbon , John. ≪ Anicius Manlius Severinus Boethius ≫ (en angles). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2021. [Consulta: 10 marc 2024].