De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Des de
1299
, la creacio del nou estat
turc
dels otomans havia estat lenta pero segura, amb la captura dels territoris dels
romans d'Orient
. La
perdua de Nicea
va ser el comencament d'una serie d'expansions otomanes que van conduir a la dissolucio final de l'Imperi Roma d'Orient i la dispersio dels seus estats grecs successors.
El regnat d'
Andronic III Paleoleg
fou l'ultim intent genui i prometedor de l'
imperi Bizanti
de restaurar "la gloria que va ser Roma". El 1329, les tropes bizantines van ser enviades per trobar-se amb les forces otomanes
que havien estat bloquejant, i de fet
assetjant Nicea
des de
1301
.
La
Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatolia
i les defenses de
Nicea
havien frustrat els intents dels otomans de prendre qualsevol ciutat, pero despres que l'exercit de socors bizanti va ser derrotat a la
batalla de Peleca
el 10 de juny de
1329
, l'any 1331, Nicea es va rendir,
suposant un cop massiu tenint en compte que era la
capital de l'Imperi
70 anys abans. Despres de la derrota bizantina de Nicea el 1331, la perdua de Nicomedia era nomes questio de temps per als romans d'Orient.
L'emperador roma d'Orient va intentar subornar al lider otoma
Orhan
, pero el
1337
,
Nicomedia
va ser atacada i va caure en mans otomanes. L'
Imperi Roma d'Orient
no es va recuperar d'aquesta derrota; l'ultim bastio de Bizanci a
Anatolia
havia caigut.
Consequencies
[
modifica
]
Despres de la perdua de Nicomedia, la situacio de l'Imperi Roma d'Orient va esdevenir insostenible. A diferencia de l'imperi durant el
1096
, l'imperi ara tenia molt poca terra, excepte unes poques ciutats en el Pelopones. Amb els seus veins serbis i hongaresos pressionant contra les seves fronteres de l'oest i els otomans desmantellant el seu domini a l'est, l'aguila bicefala de Constantinoble ara veia veritablement el mateix perill vers les dues direccions.
Bibliografia
[
modifica
]
- Grant
, R.G..
Battle: A Visual Journey Through 5,000 Years of Combat
(en angles). Dorling Kindersley Publishers Ltd, 2005.
- Mango
, Cyril.
The Oxford History of Byzantium
(en angles). Oxford UP, 2002.
