Segre
| El riu Segre al seu pas per Lleida
|
|
Tipus
| Curs d'aigua
,
riu
i
riu aurifer
|
---|
|
Continent
| Europa
|
---|
Cota inicial
| 2.843 m
|
---|
|
Entitat territorial administrativa
| Alta Cerdanya (Franca)
,
Pirineus Orientals (Franca)
i
districte de Prada (Catalunya del Nord)
|
|
Localitzacio
| Llo
|
---|
|
Cota final
| 70 m
|
---|
|
Entitat territorial administrativa
| provincia de Saragossa (Arago)
|
|
Localitzacio
| Mequinensa
|
---|
Desembocadura
| Ebre
|
---|
|
Afluent
| Noguera Ribagorcana
,
Noguera Pallaresa
,
Cinca
,
riu Querol
,
Riu d'Angostrina
,
Reur
,
Riu Vanera
,
riu de Set
,
riu Corb
,
canal d'Urgell
,
Sio
,
el Rialb
,
riu de la Vansa
,
torrent de la Morera
,
riu de Farfanya
,
riu d'Angost
,
Valira
|
---|
Conca hidrografica
| conca de l'Ebre
|
---|
|
Mida
| 265 (
) km
|
---|
Travessa
| Cerdanya
,
Alt Urgell
,
Noguera
,
Segria
i
Baix Cinca
|
---|
Superficie de conca hidrografica
| 22.400 km²
|
---|
|
Cabal
| 100,2 m³/s (
Seros
)
|
---|
|
|
El
Segre
(en
llati
S?c?ris flumen
) es un
riu
de
Catalunya
,
afluent
de l'
Ebre
per l'esquerra. La
conca
compren territoris de tres estats:
Franca
,
Andorra
i
Espanya
.
Al llarg d'aquest recorregut hi ha els
embassaments
d'
Oliana
,
Rialb
i
Sant Llorenc de Montgai
. En surten diversos canals i sequies de regadiu: el
canal Segarra-Garrigues
, el
canal d'Urgell
, amb les sequies corresponents: el
canal de Balaguer
, el
canal de Seros
, etc. Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, es el principal afluent de l'Ebre.
A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterranies) zones infectades pel
julivert gegant
, una
especie invasora
que als rius d'
Alemanya
causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta
[1]
l'erosio.
La primera mencio que tenim del Segre es de
Cesar
, als seus
comentaris sobre la Guerra Civil
.
[2]
Tambe apareix versificat a
la Farsalia
, que en diu:
≪
|
[...] placidis praelabitur undis
Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,
Saxeus ingenti quem pons amplectitur arcu,
Hibernas passurus aquas
|
≫
|
|
≪
|
[...] hi corre per davant [de Lleida], de corrent suau,
el Segre, celebre riu d'Hesperia;
l'abraca un pont de pedra amb una gran volta
per resistir les crescudes de l'hivern
|
≫
|
?
Marc Anneu Luca
, Farsalia, IV, 13-16
|
|
El significat del toponim ens es desconegut, pero es clarament
preroma
. No es torna a documentar fins al segle
ix
, que apareix documentat en manuscrits amb formes com
Sequere
o
Secore
.
El Segre a l'Alta Cerdanya
[
modifica
]
Naixenca i primer tram entre muntanyes
[
modifica
]
El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de
Llo
, als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el
Pic de Finestrelles
(2.826,9), el
Coll de Finestrelles
(2.604,9), el
Pic del Segre
, o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el
Pic Petit de Segre
, o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el
Puigmal de Llo
(2.762,4), el
Puig de Coma Dolca
( 2.579,6) i la
Tossa d'Er
(2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capcalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolca i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiras i de les
Gorges del Segre
rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidraulic del riu: quan encara es a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alcada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.
Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruines de
Sant Feliu de Castellvell
i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la
Cerdanya
.
Pas per la plana cerdana
[
modifica
]
Afluents del riu Segre
[
modifica
]
Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:
Termes municipals i comunals que travessa
[
modifica
]
Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:
Bibliografia
[
modifica
]
|
---|
inf. a 300 km
| |
---|
inf. a 100 km
| |
---|
inf. a 50 km
| |
---|
inf. a 30 km
| |
---|
inf. a 10 km
| |
---|