Segre

Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a ≪ Segre (desambiguacio) ≫.
Infotaula de geografia físicaSegre
Imatge
El riu Segre al seu pas per Lleida
Tipus Curs d'aigua , riu i riu aurifer Modifica el valor a Wikidata
Inici
Continent Europa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial 2.843 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativa Alta Cerdanya (Franca) , Pirineus Orientals (Franca) i districte de Prada (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Llo Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final 70 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativa provincia de Saragossa (Arago) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Mequinensa Modifica el valor a Wikidata
Desembocadura Ebre Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  42° 23′ 55″ N, 2° 07′ 16″ E  /  42.39857°N , 2.12099°E  / 42.39857; 2.12099
41° 21′ 49″ N, 0° 18′ 10″ E  /  41.363656°N , 0.302644°E  / 41.363656; 0.302644
Afluent
Conca hidrografica conca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida 265 ( longitud) km
Travessa Cerdanya , Alt Urgell , Noguera , Segria i Baix Cinca
Superficie de conca hidrografica 22.400 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal 100,2 m³/s ( Seros ) Modifica el valor a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Arago).
Grafic de regim fluvial del Segre, segons l'Estacio d'aforament de la Seu d'Urgell

El Segre (en llati S?c?ris flumen ) es un riu de Catalunya , afluent de l' Ebre per l'esquerra. La conca compren territoris de tres estats: Franca , Andorra i Espanya .

Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d' Oliana , Rialb i Sant Llorenc de Montgai . En surten diversos canals i sequies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues , el canal d'Urgell , amb les sequies corresponents: el canal de Balaguer , el canal de Seros , etc. Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, es el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterranies) zones infectades pel julivert gegant , una especie invasora que als rius d' Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta [1] l'erosio.

Etimologia [ modifica ]

La primera mencio que tenim del Segre es de Cesar , als seus comentaris sobre la Guerra Civil . [2] Tambe apareix versificat a la Farsalia , que en diu:

[...] placidis praelabitur undis

Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,

Saxeus ingenti quem pons amplectitur arcu,

Hibernas passurus aquas

[...] hi corre per davant [de Lleida], de corrent suau,

el Segre, celebre riu d'Hesperia;

l'abraca un pont de pedra amb una gran volta

per resistir les crescudes de l'hivern

? Marc Anneu Luca , Farsalia, IV, 13-16

El significat del toponim ens es desconegut, pero es clarament preroma . No es torna a documentar fins al segle  ix , que apareix documentat en manuscrits amb formes com Sequere o Secore . [3]

El Segre a l'Alta Cerdanya [ modifica ]

Naixenca i primer tram entre muntanyes [ modifica ]

El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de Llo , als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el Pic de Finestrelles (2.826,9), el Coll de Finestrelles (2.604,9), el Pic del Segre , o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el Pic Petit de Segre , o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el Puigmal de Llo (2.762,4), el Puig de Coma Dolca ( 2.579,6) i la Tossa d'Er (2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capcalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolca i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiras i de les Gorges del Segre rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidraulic del riu: quan encara es a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alcada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.

Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruines de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya .

Pas per la plana cerdana [ modifica ]

Afluents del riu Segre [ modifica ]

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Vegeu tambe [ modifica ]

Termes municipals i comunals que travessa [ modifica ]

Projecte de canalitzacio del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)
Ciutat de Lleida inundada per la crescuda del Segre. 26.10.1891

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

El Riu Segre despres de l' aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Viquinoticies conte noticies i pagines d'actualitat relacionades: La captacio d'aigua del Segre seria per un maxim de vuit mesos .