El
segle VI aC
inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi mes rellevants de l'edat antiga. El centre de poder passa progressivament al Mediterrani, mentre que els perses esdevenen la primera potencia mundial. A Asia, sorgeixen noves religions basades en creences com la reencarnacio i l'equilibri, pensament que s'identifica amb els trets basics del mon oriental.
El segle VI aC es un periode convuls politicament. Durant la primera meitat del segle, es produeixen les conquestes de l'imperi neobabiloni o caldeu, amb
Nabucodonosor II
com a rei mes destacat. Els babilonis arrasen part d'Egipte i el regne de Juda, i produeixen l'exili dels jueus despres de la caiguda de Jerusalem i la destruccio del seu temple. Aquest exili es troba fortament present en la Biblia. A la segona meitat, s'imposen els perses, amb
Cir II el Gran
, destruint les principals ciutats babilonies i estenent-se per gran part d'Orient, i funden el que seria l'imperi mes gran de la historia. Cir permet el retorn dels jueus a les seves terres, que tornen a reconstruir lentament.
La mar Mediterrania es divideix entre tres grans potencies: els perses a Orient, Cartago a Occident (amb la conquesta de Sicilia, Sardenya i Corsega) i les colonies comercials gregues als principals ports, amb un caracter menys militar que economic. Una d'aquestes colonies es
Empuries
, al
golf de Roses
.
A Italia, aliances llatines expulsen els etruscs i destrueixen
Sibaris
, d'on deriva l'adjectiu "sibarita" com a sinonim de refinat i amant del luxe. Es funda la
Republica Romana
despres dels excessos del darrer rei, Tarquini el Superb, incloent-hi la violacio de
Lucrecia
per part del seu fill, episodi ampliament representat en les arts. A la resta d'Europa, destaca l'expansio celta, que arriba fins a Austria i Portugal.
Economia i societat
[
modifica
]
Entre els canvis socials mes rellevants del segle, cal esmentar les reformes de
Solo
. Aquest legislador va dividir els atenencs en classes socials, va consolidar la
democracia
i va afavorir el comerc, especialment d'oli, mitjancant donacions de terres als principals mercaders.
[1]
Tambe va millorar la situacio de les dones i els esclaus. Les seves reformes van ser copiades per governants de diversos paisos segles mes tard. Dins tambe de l'ambit grec, es van crear els
jocs panhel·lenics
, que afavorien el contacte entre les diferents polis.
El clima fred s'estabilitza, fet que permet una major adaptacio de l'agricultura i un creixement demografic sostingut. A l'acabament del segle, la poblacio mundial s'apropa als cent milions de persones, la majoria de les quals viuen al Vell Mon.
Invencions i descobriments
[
modifica
]
A la Xina, es van dur a terme grans obres d'enginyeria per controlar el curs dels rius i abastir d'aigua els pobles i camps de les regions mes allunyades dels seus cursos, especialment amb els nous sistemes de pantans ideats per Sunshu Ao, que permetien ampliar enormement l'area cultivable. Els governants patrocinaven aquestes obres, tradicio que va continuar estant present al llarg de la historia xinesa. Altres pobles van implementar aquestes tecniques, com es veu amb el tunel del grec
Eupalinos
, pero sense el seu abast.
Els pobles indis usen els
elefants
de guerra de manera sistematica,
[2]
un animal que seria aprofitat pels cartaginesos segles despres en la seva lluita contra els romans. Tambe desenvolupen noves tecniques mediques, igual que els grecs, amb
Alcmeo de Crotona
al capdavant, el qual afirma que el cervell es un organ de gran importancia que diferencia l'esser huma dels animals. Els primers dibuixos d'una grua son d'aquesta epoca.
Art, cultura i pensament
[
modifica
]
El segle VI aC es un periode gran efervescencia espiritual, ja que hi apareixen els grans cultes orientals, que barregen filosofia, mites i religio. Aixi, neix el
budisme
, basat en l'harmonia amb l'entorn, que permet un alliberament del cicle d'eternes reencarnacions en diferents essers segons la conducta. Aquesta harmonia s'assoleix amb una intensa meditacio que permet arribar a la il·luminacio interior. Tambe es funda el
jainisme
, que inspira el concepte de
no-violencia
, i a la Xina es codifica el
confucianisme
, que afirma que l'amor i la saviesa poden fer que totes les persones visquin en pau.
Hanno el Navegant
navega per la costa d'Africa occidental i escriu una cronica de les seves aventures, inaugurant aixi la
literatura de viatges
. Com que les copies conservades presenten nombroses variants i la critica textual no ha pogut arribar al text original, la data d'aquest relat es nomes aproximada.
Tespis
funda la tragedia grega, al principi dins les festes civils i despres com a genere literari independent. Es transcriuen les faules d'
Isop
, qui va viure al segle anterior. Continua escrivint-se la Biblia, com per exemple el
Llibre dels Salms
.
La filosofia grega es desenvolupa sobretot a l'
Escola de Milet
, preocupada per trobar l'origen del cosmos des de la perspectiva del
monisme
(vegeu
escola d'Elea
). Els seus pensadors transcendeixen l'arkhe material i busquen un principi subjacent que sigui diferent als elements visibles, cosa que constitueix un pas endavant en l'abstraccio, especialment amb Anaximandre. Una altra figura cabdal es la de
Pitagores
, el qual va unir filosofia i matematiques en un culte esoteric i va aportar conceptes fonamentals de la geometria i l'aritmetica, com el de
nombre racional
.
Dins l'art, s'inicia la construccio del
Temple de Zeus Olimpic (Atenes)
, que serviria de model per a gran part de l'arquitectura grega posterior. Els grecs usen la tecnica de la
cera perduda
per a la seva escultura, que segueix el patro arcaic antropocentric de figures rigides.