Segimon el Vell

Nom original	(pl) Zygmunt I Stary (lt) ?ygimantas Senasis
Biografia
Naixement	1r gener 1467 Kozienice (en)
Mort	1r abril 1548 (81 anys) Cracovia
Sepultura	catedral de Wawel
Rei de Polonia
24 gener 1507 (Gregoria)  ? 1r abril 1548 (Gregoria) ←  Alexandre I de Polonia ? Segimon II August  →
Activitat
Ocupacio	monarca
Activitat	1499 (Gregoria)  ?  1548 (Gregoria)
Altres
Titol	Gran duc de Lituania
Familia	Dinastia Jagello
Conjuge	Barbara Zapolya (en) (1512 (Gregoria) –) Bona Sforza (1518 (Gregoria) –)
Parella	Katarzyna Telniczanka (en)
Fills	Hedwig Jagiellon   ( Barbara Zapolya (en) ) John Jagiellon (en)   ( Katarzyna Telniczanka (en) ) Catherine de Montfort   ( Katarzyna Telniczanka (en) ) Regina Szafraniec (en)   ( Katarzyna Telniczanka (en) ) Wojciech Olbracht   ( Bona Sforza ) Anna Jagiellon (en)   ( Barbara Zapolya (en) ) Anna de Polonia   ( Bona Sforza ) Catherine Jagellon   ( Bona Sforza ) Segimon II August   ( Bona Sforza ) Sophie Jagiellon   ( Bona Sforza ) Isabella Jagiellon   ( Bona Sforza )
Pares	Casimir IV Jagello   i  Elisabet d'Habsburg
Germans	Elisabeth Jagellon , Anna Jagello , Barbara Jagello , Sofia Jagello , Edwige Jagellon , Vladislau II de Bohemia i Hongria , Sant Casimir , Alexandre I de Polonia , Joan I de Polonia , Elisabet Jagello i Elisabet Jagello
Premis   Cavaller de l'Orde del Toiso d'Or   Praise to King Sigismund (en)
Signatura

Segimon I , Segimon Jagello o Segimon el Vell ?en polones: Zygmunt I Stary ; en litua: ?ygimantas II Senasis ? ( Kozienice , 1 de gener de 1467 - Cracovia , 1 d'abril de 1548 ), fou Rei de Polonia ( 1506 - 1548 ). Era fill de Casimir IV i d' Elisabet d'Austria , germana petita del rei Ladislau Postum , i filla del rei Albert II i d' Elisabet de Luxemburg , la filla del rei Segimon I . El seu germa Alexandre fou rei de Polonia.

Governava el ducat de Lituania quan, per mort d'Alexandre, fou proclamat rei el 1507 , ^[1] El 1507, Segimon va enviar enviats a Moscou per demanar la devolucio dels territoris adquirits per la treva de 1503, va rebre una factura pels territoris moscovites de Novgorod, Pskov i Ryazan. ^[2]

Es consagra tanmateix a millorar les condicions de la Hisenda , empobrida pels reis Joan, Albert i Alexandre, aconseguint-ho merces al seu esforc i a l'habilitat del seu tresorer Johann Bonar. Durant la Revolta de Glinskis del mariscal Mykolas Glinskis hague de lluitar contra els moscovites, que havien envait diverses provincies dependents de Lituania, i que, lluny de retornar-les, assolaren el pais units als valacs. Segimon I aconsegui sobre ells una brillant victoria a Orsza , sobre el Dnieper , el 1508 i la guerra amb Moscou va acabar amb el inconclusiu "tractat de pau etern" el 8 d'octubre de 1508, que va mantenir els acords territorials de la treva de 1503. ^[3] , i havent envait els moldaus el Migdia de Polonia el 1510 , tambe els derrota en les ribes del Dniester , afirmant la sobirania polonesa en la Moldo-Valaquia.

El papa Juli II , davant els exits militars de Segimon I, el felicita calorosament i l'invita a formar una lliga amb objecte d'expulsar els turcs d'Europa; pero aquests exits excitaren tambe l'enveja de l'emperador Maximilia I , el qual va prometre el seu suport al tsar si aquest decidia reprendre les hostilitats. El desembre de 1512 un poderos exercit rus va penetrar a Lituania intentant capturar Smolensk , ^[4] fracassant en dos setges en 1513 i la ciutat va caure el juliol de 1514, ^[5] i malgrat la inferioritat en el nombre, despres els polonesos aconseguiren infringir als russos una derrota sagnant el 1514 a la batalla d'Or?a , ^[6] pero malgrat la seva victoria no van poder recuperar Smolensk .

Llavors Maximilia I abandona als russos i va voler captar-se l'amistat de Segimon I oferint-li el seu suport per al Tractat de Viena (1515). El 1518, les forces russes van ser derrotades en el setge de Polotsk . Els russos van tornar a envair Lituania el 1519, atacant Orsha, Mogilev, Minsk, Vitebsk i Polotsk, i cap al 1521, Segimon havia derrotat Albert I de Prussia i s'havia aliat amb Kazan i Crimea contra Moscou. Menli I Giray va atacar el principat de Moscou sent derrotat, i les tropes lituanes dirigides per Dashkovich van participar en l'atac i van intentar prendre Ryazan. El 1522 es va signar una treva de cinc anys, sense intercanvi de presoners i Russia conservava el control de Smolensk. ^[7] La treva es va ampliar posteriorment fins al 1534. ^[8] Empesos secretament per l'emperador, els russos tornaren a realitzar diverses incursions ensems que l' Orde Livonia envai tambe la Prussia polonesa amb auxili dels danesos; pero Segimon va saber front aquestes amenaces. El 1525 conferi a Albert, gran mestre de la cita Orde, el titol de duc de Prussia a condicio que reconegues la seva sobirania, i en els ultims anys del seu regnat derrota als valacs, que s'havien revoltat.

Segimon fou l'unic princep cristia que ajuda a Hongria contra la invasio sarraina. Aquest monarca fou un princep valeros i just, que afavori el desenvolupament de les arts i les ciencies. Va casar-se amb una princesa italiana, Bona Sforza i va tenir 11 fills, entre ells els futurs reis Anna de Polonia i Segimon II August .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Enciclopedia Espasa, Volum num. 54, pag. 1451, ISBN 84 239-4554-5
• Petrauskas , Rimvydas; Kiaupien? . Lietuvos istorija. Nauji horizontai: dinastija, visoumen?, valstyb? (en litua). IV. Baltos lankos, 2009. ISBN 978-9955-23-239-1 .  
• Smith Williams , Henry. The Historians' History of the World: A Comprehensive Narrative of the Rise and Development of Nations as Recorded by Over Two Thousand of the Great Writers of All Ages (en angles). 17. Hooper & Jackson, Ltd, 1907. OCLC   22998871 .  
• Soloviev , Sergei M. History of Russia. The Age of Vasily III (en angles). 9. Gulf Breeze: Academic International Press, 1976. ISBN 978-0875690667 .  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Segimon el Vell