De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Segarra
|
|
|
|
|
|
|
Estat
| Espanya
|
Comunitat autonoma
| Catalunya
|
Provincia
| provincia de Lleida
|
Ambit funcional territorial
| Ponent
|
|
|
Capital
| Cervera
|
---|
Conte la subdivisio
| |
---|
|
Poblacio
| 23.052
(2019)
(31,9
hab./km²
)
|
---|
Gentilici
| segarrenc, segarrenca, segarreta, segarreta
|
---|
|
Superficie
| 722,7 km²
|
---|
Limita amb
| |
---|
|
Forma de govern
| Consell Comarcal
|
---|
PIB nominal
| 666.100.000 € (2014)
|
---|
PIB per capita
| 29.500 € (2014)
|
---|
|
Codi IDESCAT
| 32
|
---|
|
|
La
Segarra
es una
comarca
de l'interior de
Catalunya
, la capital de la qual es
Cervera
i es troba a l'
ambit funcional territorial
de
Ponent
. Esta situada en un
altipla
i la seva extensio historicament era mes extensa que l'actual (vegeu
altipla de la Segarra
). El clima es continental amb hiverns freds i estius calids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any. La vegetacio predominant es els camps de
cereals
amb clapes de bosc de
pins
,
alzinars
i
rouredes
.
El 21 de marc de 2023 va entrar en vigor el canvi d'adscripcio comarcal i veguerial dels municipis de Biosca i Tora que s'agregaren a la comarca del
Solsones
.
[1]
Es creu que el nom de Segarra prove del de la ciutat
ibera
de
Sikarra
, situada al terme municipal dels
Prats de Rei
, a l'
Alta Segarra
.
[2]
Escut de la Segarra
[
modifica
]
L'escut oficial de la Segarra te el seguent
blasonament
:
El seu
blasonament
es: Escut
caironat
: de
sinople
, una espiga d'ordi d'or esfullada en pal amb tants grans com municipis tingui la comarca; la
bordura
componada d'
or
i de
gules
. Per
timbre
una
corona mural
de comarca.
. Va ser aprovat el
19 de novembre
de
1990
. L'espiga al·ludeix als cereals com a conreu omnipresent a la comarca, amb un gra per cadascun dels seus municipis. La bordura representa els quatre pals de l'escut.
El clima de la Segarra es
Mediterrani
Continental Sec, amb una precipitacio mitjana anual escassa, entre 400 mm i 550 mm a gran part de la comarca, amb un maxim equinoccial i un minim a l'hivern. Pel que fa a la temperatura, els hiverns son freds, amb mitjanes d'entre 3 °C i 4 °C sobretot a causa de les
boires
persistents dels mesos de desembre i gener, i els estius calorosos, entre 23 °C i 24 °C de mitjana, essent l'amplitud termica anual alta. El periode lliure de glacades va de juny a setembre.
[3]
Evolucio demografica
1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
1.681
|
1.827
|
2.111
|
8.896
|
14.486
|
26.136
|
22.859
|
24.144
|
21.645
|
20.759
|
|
1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
21.635
|
22.311
|
21.470
|
21.593
|
19.662
|
17.933
|
17.285
|
17.308
|
17.125
|
17.125
|
|
1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
17.407
|
17.625
|
18.026
|
19.059
|
20.166
|
21.781
|
22.337
|
22.940
|
23.365
|
22.713
|
|
2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
54.989
|
22.822
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Politica i govern
[
modifica
]
|
Al nomenclator trobareu els toponims relatius a:
Segarra
|
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari