El sarcasme es una burla mordac, corrosiva i sovint ofensiva. Es una trufa critica, malintencionada i descaradament disfressada, cruel, amb la qual s'ofen o es maltracta algu o alguna cosa. A mes, el contingut sarcastic d'un missatge depen del context. La funcio del sarcasme es fer mal amb paraules amargues. Es pot fer de manera directa, o amb ambivalencia o combinat amb ironia . ^[1] Mesclat amb ironia, pot prendre la forma d'adulacio o de compliment exagerat, que per la seva exageracio, de fet esdeve un insult, com en aquest exemple: ≪Felip IV, el Gran, mes gran quan mes territoris li prenen≫. ^[2]

Etimologicament significa 'escorxada, o mossegada de llavis', ^[3] i prove del llati sarcasmus paraula que al seu torn procedeix del grec σαρκασμ??, derivat del verb σαρκ?ζω ('escorxar, mossegar els llavis'). ^[4]

S'hi va desenvolupar un sistema automatic per a detectar el sarcasme basant-se en els sacarsmes utilitzats a la serie televisiva Daria . ^[5] Es preten detectar-lo mitjancant descobriments de patrons i mitjanant el paper del context. ^[6]

Sarcasme en la comunicacio oral [ modifica ]

Per comprendre el sarcasme, s'ha de percebre i ben interpretar les entonacions vocaliques i l'expressio facial. Aquest elements del missatge son molt subtils i poden portar a la confusio, especialment quan hi ha diferencies d'accent o no es te experiencia dels usos d'una llengua, d'una regio, d'un grup social o del context. Moltes vegades es estranyament mal interpretat, per part dels que reben l'insult. La mala interpretacio pot dependre de petits detalls, per exemple en no veure que l'emissor del missatge ha picat l'ullet. D'altra banda, en la seva expressio oral, tambe es pot concebre com una forma d'expressio semisecreta. Aquesta forma, sovint combinada amb ironia, es d'us comu en un context on la critica oberta de l'autoritat o del regim no es permes.

Sarcasme en la comunicacio escrita [ modifica ]

Pot ser dificil de plasmar aquestes subtilitats en la forma escrita. Per evitar aquest problema, es bastant popular l'us de les cometes, per denotar certa ambivalencia intencional en el significat de determinat element de l'oracio. El sarcasme tambe pot ser delimitat en la llengua escrita per l'us de la cursiva, especialment per denotar un emfasi que hauria estat posat en una conversa parlada.

L'escriptura ha adoptat l'us de (!) o (?) (signe admiratiu o interrogatori entre parentesis) seguint el discurs o la paraula sarcastica. Tanmateix, aixo no es universal. Existeix igualment un signe d'ironia, una mena de signe interrogatori al reves, proposat al segle  xix pel poeta frances Alcanter de Brahm (Marcel Bernhardt), que no obstant aixo no va assolir estendre el seu us. ^[7] En les obres de teatre es una questio d'interpretacio del director, quan l'escriptor no n'ha deixat cap indicacio.

Entre molts altres, en la literatura catalana, al poeta Pere Quart , en certs poemes en que critica el mon politic, no li cal cap signe per a mostrar el seu sarcasme, com quan parla de la Degeneralitat que ha atorgat una merdalla a Josep Pla o, en el poema Ves-te'n, Antoni , contra Anton Canellas , del qual la primera i la penultima estrofes diuen:

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Male i Pegueroles , Jordi ≪ Humor, ironia i sarcasme. Registres de la prosa verdagueriana ≫ (pdf). Anuari Verdaguer , vol. 14, 2006, pag. 325-340.
• TV3 ≪ La ironia i el sarcasme d'Empar Moliner, concentrats al llibre de contes T'estimo si he begut ≫. Web de TV3 , 14 febrer 2004  ( 2004-02-14 ) [Consulta: 12 gener 2015].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sarcasme

• Sarcasm Society Arxivat 2008-02-06 a Wayback Machine ., col·leccio de citacions sarcastiques en angles.