De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Santiago Grisolia Garcia
(
Valencia
,
6 de gener
de
1923
- Valencia,
4 d'agost
de
2022
)
[1]
va ser un
bioquimic
valencia,
[2]
nomenat Marques de Grisolia en 2014.
[3]
Santiago Grisolia va llicenciar-se en
Medicina
per la
Universitat de Valencia
el
1944
. Despres d'obtenir el doctorat a la
Universitat de Madrid
, en gener de 1946 va ampliar els estudis als
Estats Units
a la
Universitat de Nova York
, sota la supervisio de
Severo Ochoa
. En aquesta universitat inicia la seva recerca al voltant de la fixacio del
dioxid de carboni
, tema que ja no abandona mai.
[2]
Va publicar mes de quatre-cents treballs cientifics i al voltant de trenta articles divulgatius. Desenvolupa, aixi mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos paisos europeus i americans. Professor de
bioquimica
i
biologia
a la
Universitat de Chicago
(1946),
Wisconsin
(1948) i
Kansas
(1954), on va esdevenir catedratic i va ampliar les seves recerques sobre el cicle de la
urea
i demostra que la
citrulina
es un intermediari d'aquest cicle.
[2]
President del Comite Cientific de Coordinacio del
Projecte Genoma Huma
per la
UNESCO
, va ser vicepresident del Patronat de la Fundacio Valenciana d'Investigacions Biomediques i assessor del
President de la Generalitat Valenciana
per a Ciencia i Tecnologia. Presideix el
Consell Valencia de Cultura
des de
1996
i els consells assessors de la Universitat Internacional Menendez i Pelayo a Valencia i dels Museus de Ciencies de Conca i Valencia.
[2]
[4]
El
1990
fou guardonat, juntament amb
Salvador Moncada
, amb el
Premi Princep d'Asturies d'Investigacio Cientifica i Tecnica
"per la seva tasca cientifica en l'area de la Bioquimica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradacio de les pirimidines".
[2]
- ↑
≪
S'ha mort Santiago Grisolia, el bioquimic que va dirigir el projecte del genoma huma
≫. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
2,4
≪
Santiago Grisolia |
≫. [Consulta: 17 marc 2019].
- ↑
Real Decreto 353/2014, de 13 de mayo, publicado en el
≪BOE≫ num. 117, de 14 de mayo de 2014, paginas 37785
.
- ↑
Levante-EMV
. ≪
Les Corts renoven el Consell Valencia de Cultura en triar a 14 nous consellers
≫ (en castella). [Consulta: 17 marc 2019].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
1981:
Alberto Sols
·
1982:
Manuel Ballester
·
1983:
Lluis Santalo
·
1984:
Antonio Garcia Bellido
·
1985:
David Vazquez Martinez
i
Emilio Rosenblueth
·
1986:
Antonio Gonzalez
·
1987:
Pablo Rudomin Zevnovaty
i
Jacinto Convit
·
1988:
Manuel Cardona i Castro
i
Marcos Moshinsky
·
1989:
Guido Munch
·
1990:
Salvador Moncada
i
Santiago Grisolia
·
1991:
Francisco Bolivar
·
1992:
Federico Garcia Moliner
·
1993:
Amable Linan
·
1994:
Manuel Elkin Patarroyo
·
1995:
Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica
i
Manuel Losada Villasante
·
1996:
Valenti Fuster
·
1997:
Equip Investigador del Jaciment arqueologic d'Atapuerca
·
1998:
Pedro Etxenike
i
Emilio Mendez
·
1999:
Ricardo Miledi
i
Enrique Moreno
·
2000:
Luc Montagnier
i
Robert Gallo
·
2001:
Jean Weissenbach
,
John Craig Venter
,
John Edward Sulston
,
Francis Collins
i
Hamilton Smith
·
2002:
Lawrence Roberts
,
Robert Kahn
,
Vinton Cerf
i
Tim Berners-Lee
·
2003:
Jane Goodall
·
2004:
Judah Folkman
,
Tony Hunter
,
Joan Massague
,
Bert Vogelstein
i
Robert Weinberg
·
2005:
Antonio Damasio
·
2006:
Juan Ignacio Cirac
·
2007:
Gines Morata
i
Peter Lawrence
·
2008:
Sumio Iijima
,
Sh?ji Nakamura
,
Robert Langer
,
George Whitesides
i
Tobin Marks
·
2009:
Martin Cooper
i
Raymond Tomlinson
·
2010:
David Julius
,
Linda Watkins
i
Baruch Minke
·
2011:
Joseph Altman
,
Arturo Alvarez-Buylla
i
Giacomo Rizzolatti
·
2012:
Gregory Winter
i
Richard A. Lerner
·
2013:
Peter Higgs
,
Francois Englert
i
CERN
·
2014:
Avelino Corma
,
Mark E. Davis
i
Galen D. Stucky
·
2015:
Emmanuelle Charpentier
i
Jennifer Doudna
·
2016:
Hugh Herr
·
2017:
Rainer Weiss
,
Kip Thorne
,
Barry Barish
i
Observatori LIGO
·
2018:
Svante Paabo
·
2019:
Joanne Chory
i
Sandra M. Diaz
·
2020:
Yves Meyer
,
Ingrid Daubeches
,
Terence Tao
i
Emmanuel Candes
|