Sant Roc
 |
|
| Naixement
| Roc (Delacroix?)
1295
Montpeller (Corona d'Arago)
|
|---|
| Mort
| 16 agost 1327
(Gregoria)
(31/32 anys)
Montpeller
|
|---|
| Sepultura
| San Rocco (Venecia); reliquies a Voghera i Saint-Roch de Montpeller
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Religio
| Esglesia Catolica
|
|---|
|
| Orde religios
| Tercer Orde de Sant Francesc
|
|---|
|
| Celebracio
| Esglesia catolica, anglicanisme
|
|---|
| Canonitzacio
| 1584, se sanciona el culte existent (venerat popularment des del s. XIV, no ha estat oficialment canonitzat; invocat com a sant al Concili de Constanca de 1414) nomenat per
Gregori XIII
|
|---|
| Pelegrinatge
| S. Rocco (Venecia), Santuari de St-Roch (Montpeller), Voghera
|
|---|
| Festivitat
| 16 d'agost
|
|---|
| Iconografia
| Com a pelegri, amb bordo, gaiata i barret amb petxina; mostrant una nafra a la cama; amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra; amb un angel
|
|---|
| Patro de
| Gossos
;
Pelegrins
; invocat contra la
pesta
i les epidemies; contra els mals de genoll i de pell;
Arenys de Mar
,
Malgrat de Mar
,
Castellnou d'Oluges
,
Porreres
,
Burjassot
,
Benifaio
,
Museros
Potenza
(Italia)
Montserrat
(Valencia),
Ciutadilla
(Lleida), Porreres (Mallorca).
|
|---|
Sant Roc
(
Montpeller
, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 -
Voghera
, Italia,
16 d'agost
de 1376-79 o
1317
) va ser un pelegri occita que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. Es venerat com a
sant
per l'Esglesia Catolica.
Festa de Sant Roc, (Scilla, Italia)
Pintura del Tintoretto, 1579 (Venecia, San Rocco)
Va neixer, segons la tradicio, a
Montpeller
(
Occitania
, aleshores part del
Regne de Mallorca
) cap a
1295
, segons alguns, o mes probablement cap al 1350, i va ser un pelegri que es va desplacar a
Roma
. Va recorrer
Italia
, es va dedicar a curar tots els infectats de la
pesta
i va morir en olor de santedat (
1327
). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del
segle
xiv
i la seva mort, probablement a
Voghera
(no
Angera
com s'havia cregut), malgrat que tambe existeix la hipotesi de Montpeller.
Segons l'historiador belga Pierre Bolle
[1]
(2001), que ha estudiat exhaustivament les fonts i les tradicions sobre el sant, Sant Roc no es un sant historicament versemblant i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment ficticia.
El sant real que n'es la base de la llegenda seria Sant
Racus
o Rachus d'Autun (mort ca. 660). Invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc (
Roccus
), i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta, per un proces d'
aferesi
en els termes occitans i francesos: de Raccus, protector de la "tempesta" o "tempeste" a Roc, protector contra la "pesta" o "peste". El procediment no es rar i es troba en altres sants llegendaris, formats a partir d'altres d'existents, com sant
Sever de Barcelona
o
Anastasi de Lleida
.
La seva devocio es va estendre molt rapidament a partir del segle
xv
. La seva festivitat, segons el santoral catolic, es el
16 d'agost
.
Des de
Venecia
es va estendre el culte cap al mon germanic i als
Paisos Baixos
. En
1477
, en ocasio d'una altra epidemia de pesta, es va fundar a Venecia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, la qual va ser coneguda com a
Confraternita
o
Scuole di San Rocco
. Aquesta va fomentar la devocio al sant construint capelles i centres d'acollida per tot Italia. Avui, es el sant que te mes capelles i esglesies dedicades arreu del mon. A
Altea
tambe hi rep un gran culte. A Alginet (Ribera Alta del Xuquer) es el patro de les festes del Poble Nou, entre altres pobles valencians.
A
Arenys de Mar
, des de finals del
segle
xvi
(1586-1590), el 16 d'agost, se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra d'agraiment per haver deslliurat la vila de la pesta. Per commemorar-ho surten les colles de macips i captadores,
[2]
acompanyades de musica de flabiol i del tambori, i ruixen tota la poblacio amb almorratxes d'aigua perfumada i guarnides amb
alfabrega
.
A Barcelona, les
Festes de Sant Roc de la Placa Nova
se celebren des del 1589, arran d'una epidemia de pesta que va afectar la ciutat. Es una de les referencies mes antigues del culte a Sant Roc a Catalunya. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baro de Malda al seu
Calaix de sastre
.
L'
ermita de Sant Roc de Vilafranca
, a la comarca dels Ports, tambe te el seu origen en la proteccio de sant Roc contra la pesta
A Mallorca es el patro de la Vila d'
Alaro
i un dels patrons de
Porreres
. Tambe es el titular de la parroquia i patro de la barriada de
Son Roca
, de Palma.
Una de les esglesies mes conegudes dedicades a aquest sant es la de Saint-Roch de
Paris
, molt a prop del Museu del
Louvre
, feta edificar per
Lluis XIV
el
1563
. Tot
Europa
i
America Llatina
estan sembrades de temples que li son dedicats.
-
L'angel visita Sant Roc a la preso
per Tintoretto, 1567 (Venecia, Scuola di S. Rocco)
-
Scuola
i esglesia de San Rocco a Venecia
-
Esglesia de San Rocco: sobre l'altar, retaule amb el cos del sant
-
El pou de Sant Roc, a Montpeller
Se'l representa vestit de peregri, amb vestit curt, capa, esclavina i altres atributs caracteristics tals com el bordo, el barret amb la petxina i altres insignies, etc. L'acompanyen un gos i un angel i molt sovint ensenya la cama ulcerada.
[3]
Obresː
- Diptic amb la representacio de sant Roc i Sant Esteve (pintura sobre fusta, segle
xiv
,
Museu d'Art Jacint Rigau
, Perpinya).
- Retaule dedicat a sant Roc, procedent de l'ermita de Colobor, prop d'Ager, cap al 1500 (Museu de Lleida).
- Escultura de fusta policromada d'origen frances (cap al 1500,
The Cloisters
, Nova York).
- Escultura de pedra (segle
xvi
, Museu Gadagne, Lio).
- Retaule de sant Roc, de finals del segle
xvi
(Museu de l'Hospitalet).
[4]
- Tabernacle de Sant Roc, de la confraria dels paraires, segle XVII (
Museu d'Historia de Sabadell
)
- Retaule de Sant Roc, 1707 (Lisboa, esglesia de Sant Roc)
[5]
- Escultura de pedra al peu d'una escala al pati de l'antic
Hospital de la Santa Creu
de Barcelona, actualment
Biblioteca de Catalunya
(segle XVII).
- Imatge al peu del reliquier de sant Fabia i sant Sebastia, obra de Felip Ros; segle
xvii
(
MUHBA
).
- Imatge a la capelleta de sant Roc a la
Placa Nova
de Barcelona.
[6]
- Imatge de fusta tallada i policromada procedent de l'esglesia parroquial de Sant Feliu de Guixols, obra del taller de
Domenec Rovira ?,
1657-1670 (
Museu d'Art de Girona
).
- Icona pintada conservada a la catedral catolica de
Naxos
(segle XVII)
- Imatge de fusta tallada i policromada al museu de la
catedral de Tortosa
- Pintures murals a l'
ermita de sant Roc de Vilafranca
(segle XVIII)
- Imatge de fusta tallada i policromada a l'esglesia de Santa Maria de
Vilamos
, obra de l'artista Antonio Fernandez de Ortega e Garcia de Acilu (any 2018).
Bibliografia
[
modifica
]
- Brugada, Martiria,
Sant Roc, cami i servei
. Editorial Centre de Pastoral Liturgica, Barcelona, 2000, col·leccio Sants i Santes, n. 44 (hi ha versio en castella).
Enllacos externs
[
modifica
]