L'esglesia de
Sant Joan del Mercat
o
Esglesia dels Sants Joans
es una de les esglesies mes antigues de la ciutat de
Valencia
, situada enfront de la
Llotja de la Seda
i al costat del
Mercat Central
.
Monument historicoartistic
des de 1942, es basti a partir del 1240 sobre el solar on hi hague primer una mesquita. A causa dels incendis, es reedifica durant el segle
xiv
en estil
gotic
, i es reforma completament durant el segle
xvii
i
xviii
, fet que li conferi l'aspecte
barroc
actual. El 1936 pati un nou incendi. Ara es troba en proces de restauracio.
Emplacament i denominacio
[
modifica
]
Esglesia de Sant Joan dins la placa del Mercat
La facana de davant de Sant Joan del Mercat mira a la placa de la Ciutat de
Bruges
, i la de darrere a la
placa del Mercat
, tot just enfront de l'extraordinaria
Llotja de la Seda
. El costat sud del temple mira al carrer vell de la Palla i al
Mercat Central
. Segons
Joan Francesc Mira
, tots tres edificis ?Sant Joan del Mercat,
Llotja de la Seda
i
Mercat Central
? formen un dels conjunts artistics mes excepcionals de la ciutat. El costat nord-est de l'esglesia ix al carreronet de
Llutxent
i el nord-oest a la placeta de la Comunio de Sant Joan.
S'anomena oficialment
esglesia dels Sants Joans
, per trobar-se sota l'advocacio dels sants
Joan Evangelista
i
Joan Baptista
. Tanmateix, popularment se la coneix com a
sant Joan del Mercat
. L'afegiment
del Mercat
deriva del fet que a Valencia ciutat hi ha una altra esglesia homonima, la de
Sant Joan de l'Hospital
, tambe bastida durant el segle
xiii
sobre el solar d'una antiga mesquita.
Epoca gotica, 1311-1592
[
modifica
]
Vista de la facana, amb l'ocul cegat
Despres d'haver estat mesquita en temps dels musulmans, cap al 1240, ja en temps de
Jaume I
el Conqueridor, comenca el bastiment d'una modesta ermita extramurs, al raval de la Boatella. El 1311, s'incendia i es refeu de nou, fins a prendre l'estructura gotica que hui encara conserva, tot i que molt amagada pels afegiments barrocs posteriors. Despres de la construccio de la muralla el 1365 per
Pere el Cerimonios
, resta esglesia intramurs, quasi al bell mig de Ciutat Vella.
De l'estructura gotica original, nomes conserva la disposicio tipica de l'estil
gotic mediterrani
o gotic catala, amb una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Tambe resta un gran ocul o rosassa cegada ?coneguda com a
O de Sant Joan
?, que mai no s'ha arribat a obrir, potser per falta de diners o per por que s'ensorrara tota la facana davantera. Tambe son gotics dos arcs ogivals en la facana nord i una finestra redona en el cos inferior de la torre campanar. El 1592, s'incendia per segona vegada, fet que motiva una reestructuracio que es prolonga durant mes d'un segle. El 1702, l'esglesia prengue definitivament l'actual fesomia barroca.
Epoca barroca, 1592-1702
[
modifica
]
Vista de la facana posterior
El 1653, s'inaugura al costat nord-oest de l'esglesia la nova capella de la Comunio (a la placa de la Comunio de Sant Joan), decorada el 1693 per
Vicent Guillo
, i pintada la cupula amb frescos per
Josep Vergara
entre 1782 i 1786.
En la facana principal, s'obri una entrada barroca, sota la
O de Sant Joan
, enmig de la qual s'obri una petita finestra rectangular, amb molt poca gracia. Sota aquesta finestra hi ha una aguila esculpida, simbol de
sant Joan Evangelista
, i encara mes avall, ja fora de l'ocul i damunt la porta barroca hi ha un corder, simbol de
sant Joan Baptista
.
Durant la segona meitat del
xvii
, s'alca l'actual torre campanar, de planta quadrada i tres cossos, els inferiors senzills, i el de dalt ben abarrocat.
Per la banda que mira al mercat, s'ocultaren els contraforts originals en elevar el mur, a la part superior del qual s'obriren finestres rectangulars. Tambe es feu una nova portada barroca, inacabada segurament per manca de diners.
Tot just situada a la
placa del Mercat
i en el punt de trobada amb la
Llotja de la Seda
, a la facana posterior de Sant Joan se li volgue donar un tractament especial i fou concebuda com un gran retaule de pedra profusament decorat sobre una terrassa.
Atribuida als artistes llombards Jacopo Bertesi i Antonio Aliprandi, es basa en l'estil
barroc
de tendencia italiana, dinamic i exuberant. Presenta dues portes amb ninxols al capdamunt que contenen les imatges dels sants Joan Baptista (porta esquerra) i Evangelista (dreta). Enmig de les dues portes, resulta especialment teatral la imatge en estuc blanc ?que imita marbre? de la Mare de Deu del Roser, dinamica i exuberant, protegida per una petita teulada, i alcada sobre un nuvol sostingut per dos angels, que recolza en un pedestal amb rocalla d'estuc rosa. La combinacio dels estucs blanc i rosa amb la pedra torrada calcaria de la facana es ben reeixida.
A la part superior de la facana posterior, trobem d'esquerra a dreta quatre estatues exemptes de
sant Francesc de Borja
(sant valencia de
Gandia
),
sant Joan Baptista
,
sant Lluis Bertran
(un altre sant autocton) i
sant Joan Evangelista
, obra dels escultors
Lleonard-Juli Capuz
i Felip Coral. Entre les dues estatues centrals, s'alca un campanaret triangular, obra de Bernat Pons, amb rellotge de campana i horari, tres balconets de ferro flanquejats per columnes salomoniques, i al capdamunt, tres petites escultures, una de
sant Llorenc Martir
, i dues dels sants autoctons
sant Vicent Martir
i
sant Vicent Ferrer
.
Vista del campanar barroc de Sant Joan del Mercat
El campanaret es rematat per una piramide amb una esfera on recolza un penell de metall, obra d'Antoni Almela i Gregori Ucell, que representa l'aguila de sant Joan amb el tinter i la ploma ?amb que l'evangelista va escriure l'Apocalipsi? a la boca.
Popularment, rep el nom de
Pardalot de Sant Joan
. Segons la tradicio, les families pobres portaven els xiquets al mercat i alla els deien que miraren cap al penell, perque el pardal de sant Joan anava a comencar a volar; aprofitant la distraccio i enmig del trafec del mercat, la familia fugia amb l'esperanca que algun mercader l'adoptara i li donara un futur. En funcio de com bufe el vent, el pardalot de Sant Joan dialoga amb un altre penell vei, el de la cotorra del
Mercat Central
.
Vista del Pardalot de Sant Joan
Sota la terrassa de la facana posterior, hi ha les
Covetes de Sant Joan
, unes botiguetes minimes, i mig colgades, on treballaven manyans, sabaters, llanterners i venedors de quincalla.
Hui es troben en un pessim estat de conservacio, amb la malesa creixent de dins les pedres.
A l'interior, d'una pletorica i fantasiosa decoracio barroca, destaquen les grans estatues en estuc blanc de Jacopo Bertesi que representen Jacob i les dotze tribus d'Israel i, sobretot, l'immens fresc de 1.200 metres quadrats que pinta de 1697 a 1701
Antonio Palomino
per tota la volta, des del presbiteri fins als peus de l'esglesia, centrat en l'Apocalipsi, quan substitueix Vicent Guillo, del qual sols queden les llunetes de la nau.
Esdeveniments recents
[
modifica
]
Tot just comencada la
Guerra Civil espanyola
, el 1936, l'esglesia pati el tercer incendi en la seua historia. El retaule major i algunes estatues desapareguen i les pintures de Palomino quedaren ennegrides. En l'actualitat, l'esglesia es troba en fase de restauracio. Despres de la neteja de la facana posterior i de les estatues de l'interior, hom preten recuperar l'immens fresc de Palomino i tornar-li l'esplendor original, despres d'una nefasta restauracio d'aquest duta a terme el 1960.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]