Sanc IV de Pamplona
o
Sanc Garces IV
, dit
el de Penalen
(ca.
1039
-
Penalen
,
Guadalajara
,
1076
) fou
rei de Navarra
(
1054
-
1076
).
[1]
Origens familiars
[
modifica
]
Fill de
Garcia IV Sanxes III de Navarra
i
Estefania de Foix
, succei al seu pare a la mort d'aquest el
1054
a la
batalla d'Atapuerca
.
[2]
Va ascendir al tron als catorze anys, rebe pero la guia de la seva mare fins al
1058
, any en que fou considerat major d'edat.
Conflictes externs
[
modifica
]
S'alia amb el seu oncle
Ramir I d'Arago
i junts assetjaren la
taifa de Saragossa
per obtenir la submissio de
Motcadir
. Aquest pero paga per no ser sotmes i va intentar enfrontar Sanc IV amb el seu cosi
Sanc I d'Arago i Pamplona
, el qual havia succeit al seu pare el
1063
.
Sanc IV hague de suportar diversos conflictes a les terres de
Castella
que restaven sota poder navarres. Les pretensions expansionistes de
Sanc II de Castella
, que obligaren Navarra a mantenir ben fortificades les fronteres del regne, van fer esclatar la
guerra dels tres Sancs
el
1067
, per la qual el rei de navarra, aliat amb el seu cosi Sanc d'Arago, va aconseguir derrotar el rei castella.
Nupcies i descendents
[
modifica
]
Es casa vers el
1068
amb Placencia de Normandia, d'origen frances. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Garcia de Navarra, mort jove
- l'infant Garcia de Navarra (? -d
1091
), rei titular de Navarra
Tingue diversos fills il·legitims:
- l'infant Ramon Sanxes, senyor d'Esquiroz
- la infanta Urraca Sanxes, religiosa
Mort i successio
[
modifica
]
Fou assassinat el
4 de juny
de
1076
a
Penalen
, victima d'una conjura politica provocada pels seus germans. Aixi durant una cacera, el seu germa Ramon de Navarra, el precipita al buit des del capdamunt d'una roca.
La seva mort va provocar la decadencia de la monarquia navarresa amb la consequent invasio de Navarra per part d'
Alfons VI de Castella
que ocupa
La Rioja
i aconsegui el domini sobre la
Senyoria de Biscaia
,
i tambe per part de
Sanc I d'Arago i Pamplona
, que fou proclamat rei de Navarra amb el nom de Sanc V de Navarra.
Lloc de l'assassinat de Sanc a Penalen, amb la confluencia dels rius Aragon y Arga al fons a l'esquerra
Bibliografia
[
modifica
]
- Garcia de Cortazar
, Fernando;
Montero
, Manuel.
Historia de Vizcaya
(en castella). Txertoa, 1984.
ISBN 8471483084
.